Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Sobre el Debat 20è aniversari del CEESC al Centre d’Art la Panera de Lleida el divendres 27 d’octubre.

Desprès de la benvinguda d’Antoni Jové, coordinador del Centre d’Art la Panera i Xavi Campos, gerent del CEESC, a la taula rodona següent coneixíem els projectes d’Entramat-Taller d’Idees, Art&Coop i els Estimaocells. Al debat, sorgien reflexions i fites acomplertes a través d’aquests projectes:

Per una banda hi ha una necessitat enorme, en els àmbits de la diversitat funcional i la salut mental, d’una manca d’oci, de tenir l’oportunitat de sortir, d’estar a un lloc més enllà del centre o la residència. I l’art dins d’aquest temps d’oci, el desig d’aprendre en un camp artístic, permet, treballar l’autonomia i un discurs propi de les persones que hi participen. Els nostres projectes existeixen per aquests dos motius: per la necessitat de sortir d’aquestes persones, d’oci, i per l’oportunitat de transformar-les en positiu a través de l’art, més autònomes. Urània Estarlich i Adrián Pulpillo de l’Associació Entramat.

Cada Estimaocells pertany a una família, una finca i hem pogut aconseguir una fita en el camí de protegir la fauna: entrar-hi per ubicar un observatori. Vallbona de les Monges és ara un dels llocs amb més observatoris de fauna del país. Estem desenvolupant un turisme de fauna sostenible, enlloc de que hi caminin caçadors, hi caminen fotògrafs amb la seva càmera amb els ingressos pertinents per cada propietari i que aquests protegeixin la seva fauna. Eduard Viver Bernado, La caseta de l’òliba- Estimaocells.

Nosaltres ho tenim clar, els projectes han de tenir una llarga durada perquè les transformacions que es produeixin siguin profundes i que es quedin. Perquè si no es crea un petit oasi i es queda en un pla molt superficial. Les polítiques públiques aquí haurien d’ajudar a mantenir aquest treball continuat. Poden contribuir a que el discurs de la comunitat que crea tingui altaveu i un reconeixement consolidat. Júlia Gutiérrez Ortiz d’Art&Coop.

En la segona part del Debat vam convidar a tres professionals de tres organitzacions diferents que treballen amb art o desenvolupen la creativitat com a motor per a la transformació personal o comunitària. També es posa sobre la taula el paper de les educadores i educadors socials en aquest tipus de contextos. Des de la universitat, el Centre d’Art la Panera i l’empresa Trànsit Projectes, aquestes són algunes aportacions:

La societat és diversa i no ens relacionem sempre amb la mateixa gent, intentem fer projectes des de la transdisciplinarietat, transgeneracionals i que transformin. Educadors, educadores i artistes treballen de forma horitzontal creant grups motor per a cada proposta. Els projectes són per totes les generacions, no fem calaixos. I tenen l’objectiu de transformar la situació, la problemàtica de les persones. Aquesta és la filosofia que nosaltres intenten desenvolupar, les tres ‘trans’. Roser Sanjuan, co-responsable dels Serveis Educatius del Centre d’Art la Panera.

Als espais d’art o culturals hi passen moltes més coses que exposicions, per a nosaltres són també el nostre lloc de treball. Normalment aquests espais tenen o programen moltes activitats, però no tenen espais de relació, no tenim un contacte directe amb la gent de l’entorn. Hem de ser conscients que quan volem generar aquest tipus de projectes de transformació, haurem d’anar a buscar la gent al carrer i que tenen els seus temps i agendes. Els hem de seduir, ben poca gent ve per la necessitat de participar en aquest tipus de propostes. Òscar Martínez Ciuró, responsable de projectes digitals a Trànsit Projectes SL.

Quan volem que els projectes siguin transformadors, quan volem apoderar les persones a través de l’art, hem de tenir en compte la metodologia, com fem les intervencions. Podem fer productes que visualment siguin interessants però del que es tracta és de crear espais on l’altre pugui estar present i interpretar o expressar el que passa, el que sent... L’art ens apropa al món creatiu i la creativitat entesa com allò que ja sabem i que ho posem en joc en un entorn o situació nova, tenir aquesta flexibilitat per poder donar una nova resposta. Maria Paczkowski, professora del Grau en Educació Social i Treball Social a la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull (URL).

En aquest Debat especial a Lleida també vam comptar amb un estand permanent d’Art Social (Neret Edicions), on Lola Renau, impulsora, editora i directora del projecte, ens explicava que la revista Art Social és una eina de difusió, visibilització, discurs i debat d’aquest tipus de pràctiques. Neret Edicions publica també la col·lecció de llibres Art Social, on s'aborda la teoria, la metodologia i l’experiència de diferents disciplines artístiques, constituint-se en un material de referència per aprofundir en el coneixement de l'acció social a través de l'art.

Aquí teniu el vídeo complert del Debat 20è aniversari del CEESC al Centre d’Art la Panera de Lleida.

 

Més informació de les organitzacions i persones participants.

#CREALOSOCIAL cliqueu l’etiqueta per saber tot el que va passar en línia i al moment.

Àlbum de flickr amb les fotos de l'acte.
 

El CEESC va organitzar l'acte juntament amb:

 

Amb la col·laboració de: