Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Núm. 16 - A cop d'art
Data publicació: Desembre 2014

A la presó o al carrer, en un centre residencial o en un centre obert, en una residència per a gent gran o en un esplai, la paraula és per als educadors socials l’eina de relació i, consegüentment, d’acció per excel·lència. La més propera, la més comuna, la més emprada, i la més gastada.

El fet que les interaccions personals entre educands i educadors siguin possibles, i efectives, i empàtiques, i interactives, i útils, i transformadores, passa per trobar, entre altres aspectes, l’encaix precís i la modulació adequada entre el nostre llenguatge verbal, el no verbal i el paraverbal.

Però, si parlem d’eines d’acció educativa, haurem de parlar també de la vista i de l’oïda, oi? És a dir: de la força captivadora de la imatge i del color, de l’impacte absorbent del so i del silenci, de la màgia comunicadora d’un cos en moviment, de la intensitat transformadora del gest i de la mirada d’un mim...

Quan la paraula ens resulti escassa i escadussera, quan l’escenari relacional d’acció esdevingui estret i eixorc, quan el missatge i l’aprenentatge se’ns escolin amb la fosca de cada nit, quan els actors estiguin actius i contemplatius respecte a la participació i els canvis, quan tinguem necessitat d’explorar camins d’innovació i transformació, és cert i segur que ens serà útil i oportú tirar d’art a fons i sense manies, repensar i redreçar i reprendre i reforçar l’acció educativa a cop d’art.

Sí, sí, tal com sona: a cop d’arts escèniques, d’arts visuals, d’arts plàstiques, d’arts literàries. Molts són els fronts oberts, i a l’horitzó ja està a punt de despuntar el sol.

Que tingueu una molt i molt bona feina, artistes!

Salvador Miquel i Estrada
Consell de Redacció

SUMARI

  • Monogràfic: A cop d’art.
    • Entrevista a Georges Laferrière. Esther Subias Vallecillo
    • Quan l’acció implica reconeixement. Matisos i reflexions de la creació artística amb les persones. Marta Ricart
    • Los Ronderos i altres experiències musicalsdes de l’educació social. Núria Guasch Coll, Roger Fe Espin, David Vázquez Villamor
    • Creativitat, graffiti i mirar més enllà o De Reüll. Lluc Flotats Sala
  • L’emoció d’enfrontar-se a la crisi diària des de l’educació social. Oscar Martínez-Rivera
  • Còmic: L’educació social als ulls de Miquel Fuster: de l’amor a l’odi
  • Entrevista a Manuel Delgado. Marta Venceslao
  • Neurociència i educació social. Fèlix Pardo, Jesús C. Guillén, Teresa Hernández, Carme Trinidad, Anna Forés
  • L’educació social i ambiental com a generadores d’actors de canvi cap a la sostenibilitat. Lydia Santín
  • Un viatge llunyà cap a l’interior de tres educadores socials. Vanessa Páez, Anna Montornès, Marta Sánchez
  • L’autisme: la importància de la diferència. Ester Rovira Güell
  • Adolescència i educació social. Jordi Bernabeu, Jaume Funes, Sera Sánchez

Il·lustracions: Virinia Chavira.