Reivindiquem la incorporació de l’educador/a social als centres educatius en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent i treballant en col·laboració i coresponsabilitat amb les professionals del centre.
Els educadors i educadores socials poden aportar una mirada socioeducativa al centre educatiu i dur a terme funcions de suport, acompanyament i recolzament.
L’escola al llarg de la seva història s’ha enfrontat a reptes i necessitats de canvi per anar adaptant-se a les realitats i pressions socials i polítiques que ha anat rebent. En l’actualitat, l’escola ja no es pot concebre com una entitat tancada en si mateixa i autosuficient. Les diferents realitats a les quals ha de fer front l’escola, obliguen a una reflexió i a un replantejament de les funcions que realment s’hi estan duent a terme, i provoca preguntes al voltant de quines han de ser les mirades que han de confluir en l’educació escolar o quines estructures possibiliten enfrontar-se als reptes i necessitats que té.
L’escola té necessitat d’entendre’s com a part de la societat que l’envolta, aportant i rebent, col·laborant i dialogant amb els diferents agents socials i educatius de les seves realitats, incorporant-hi mirades educatives i socials de diferents disciplines i professionals amb compromisos educatius. Reflexions a realitzar sobre la institució escolar que s’han d’entendre com una oportunitat per a repensar l’educació.
Podem reconèixer alguns dels reptes plantejats a la institució escolar:
- Educació integral de l’alumnat
Dur a terme una educació integral demana atendre àmbits personals, acadèmics i socials de cada alumne/a partint d’enfocaments holístics i humanístics. Amb especial contemplació d’aquelles competències que han estat més invisibilitzades en les prioritats i pràctiques educatives: equilibri personal, relació amb les altres o responsabilitat ciutadana i comunitària. - Convivència
Als centres, que són reflex de la nostra societat, apareixen conflictes o situacions que conflueixen en problemes de convivència. Aquests conflictes, lluny de normalitzar-los o cronificar-los, cal afrontar-los i convertir-los en oportunitats de diàleg col·lectiu, reconeixement de l’altre i assumpció de responsabilitats. - Desigualtats
En els centres apareixen també -de manera explícita en la majoria d’ocasions, i implícita o normalitzada, en altres- discriminacions, desigualtats o segregacions en formes d’exclusió, desavantatges, violència, assetjament… que cal detectar i sobre els quals cal actuar per a la seva eradicació. - Atenció a la diversitat. Escola inclusiva
Demanar una escola per a tothom i que respecti i parteixi de les característiques i necessitats de cada persona i de cada col·lectiu, implica assegurar el dret de tota persona a rebre una educació de qualitat amb igualtat d’oportunitats i d’accessibilitat, personalitzar l’aprenentatge així com posar en marxa estructures, organitzacions, recursos, metodologies i adaptacions curriculars que ho possibilitin. - Absentisme escolar
L’alt percentatge d’adolescents que no acrediten el graduat escolar, així com l’absentisme escolar que es produeix en infants i adolescents -i més concretament en col·lectius desfavorits, vulnerables o en risc social-, demana reflexions sobre les causes d’aquestes situacions, l’atorgament de responsabilitats als agents i organismes implicats en aquestes situacions, així com la recerca de mesures que ajudin a la seva reducció. - Escola com a comunitat. Relació de l’escola amb l’entorn
Les diferents realitats en què ens trobem reclamen entendre l’educació com una educació comunitària de tots els agents que intervenen amb l’infant i l’adolescent a partir de la participació, la col·laboració, el diàleg, l’ajut i l’aprenentatge mutu. Una educació que va més enllà de l’espai i el temps escolar i que demana relació amb l’entorn per implicar-se i intervenir però també per rebre i aprendre. Mirades necessàries en una educació que es plantegi que vol ser democràtica i que no pot permetre’s viure d’esquena a tot allò que l’envolta.
Per assumir aquests reptes i cercar vies de treball, és necessari contemplar la necessitat de figures professionals que, amb perfil educatiu i des de les competències pròpies de la seva disciplina, puguin aportar sabers, mirades, sensibilitats i eines que ajudin al centre educatiu.
És en aquest plantejament que REIVINDIQUEM la incorporació de l’educador/a social als centres educatius en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent i treballant en col·laboració i coresponsabilitat amb les professionals del centre. Una figura professional que té adjudicada com a funcions acompanyar les persones i els col·lectius en els processos de desenvolupament personal, grupal i comunitari; aconseguir una millor qualitat de vida de totes les persones, i perseverar pel compliment dels drets i deures individuals i col·lectius. Es tracta de funcions educatives que estan en total sintonia amb les necessitats i requeriments de l’educació escolar. Són professionals que, coneixedors de les necessitats i característiques de l’àmbit escolar, poden aportar més mirades socioeducatives al centre educatiu i dur a terme funcions de suport, acompanyament i recolzament envers el centre, l’alumnat, el professorat, les famílies i la comunitat.
Per tant, DEMANEM a les administracions pertinents que S’INCLOGUI LA FIGURA DE L’EDUCADOR/A SOCIAL en els centres educatius de primària i secundària com a agent educatiu, amb el reconeixement de funcions i responsabilitats a exercir, com ja han fet altres administracions de l’Estat espanyol, o com ja es va proposar en el darrer Ple del Parlament de Catalunya de desembre de 2018.
Descarrega't el Manifest i el Decàleg de funcions de l’educadora i l’educador social als centres educatius (pdf)
Signa el manifest com a entitat // Signa el manifest a nivell individual.
