Aquest mes novembre hem dut a terme dues reunions per incidir en els reptes de la infància i l'adolescència i en el paper que hi tenim els i les professionals de l'educació social. El passat 8 de novembre ens vam reunir amb Ester Sara Cabanes, directora de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i el 9 de novembre, la trobada va ser amb Núria Valls, secretària d'Infància, Adolescència i Joventut.
Amb Ester Sara Cabanes hem seguit tractant els temes que ja vam posar sobre la taula en la reunió del passat mes de juny. Hem continuat parlant del model Barnahus, la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals. El 16 d’octubre representants del CEESC van visitar la nova seu del Barnahus de Tarragona, el primer centre que es va desplegar a Catalunya i que funciona com a prova pilot des del 2020. Comentem el desplegament territorial que s’està a punt de dur a terme, amb set dels tretze Barnahus que té previst implementar el Departament arreu de Catalunya. Al de Tarragona, s’hi afegiran els de Tortosa, Lleida, la Seu d’Urgell, Mataró, Terrassa i Manresa. Des del CEESC seguim advertint que se’ns ha exclòs d’aquest dispositiu, tot i que les educadores i els educadors socials som els professionals de referència del sistema de protecció.
Sobre les dificultats que es troben a l’hora de cobrir vacants d’educació social, estem d’acord amb la necessitat de fer una bona diagnosi compartida del sector, per conèixer en xifres quin és l’estat del sistema de protecció i dels seus professionals i quines són les seves necessitats. Ens emplacem a treballar-hi conjuntament.
També parlem de la participació d’infants i joves als centres de protecció. Recordem que des del CEESC es va engegar l'any 2021 la campanya Volem Consells de Participació, reclamant la creació dels Consells de Participació als centres de protecció a la infància i adolescència que, per llei, s'haurien d'haver implementat a partir del 22 de desembre de 2009, quan el Parlament va aprovar el Decret 202/2009, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials. Cabanes ens parla dels avenços que s’han fet en aquest tema des de la Direcció, que ha dut a terme una prova pilot amb 5 centres amb metodologies participatives més enllà dels Consells de Participació. Es tracta d'una prova pilot que estan analitzant per tal de fer-ne el desplegament a tots els centres.
Amb Núria Valls, secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, vam parlar de la desinstitucionalització del sistema de protecció: sobre la dificultat de trobar famílies acollidores i de la prova pilot del “programa d'acolliment familiar especialitzat d'especial preparació”. Tal com vam fer en la reunió amb Josep Maria Forné i Febrer, director de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), ens hem ofert a treball per tal d’imaginar junts el futur model d’acolliment, més enllà d'aquest projecte pilot que s’està desenvolupant actualment.
També de la voluntat de posar més recursos en la prevenció, per tal d’evitar que infants arribin al sistema de protecció com, per exemple, el desplegament dels Serveis d'Intervenció Socioeducativa no residencial per a infants i adolescents (SIS) i fomentar el treball amb les famílies.
Sobre les dificultats que es troba el Departament a l'hora d’obrir centres residencials als municipis, destaquem la importància de treballar conjuntament en contra de l'estigmatització. I també ens manifesta la seva preocupació pel rendiment educatiu dels infants i adolescents del sistema de protecció.
Des del CEESC, i fent costat als i les professionals de l’educació social, hem comentat tant amb la Secretaria d’Infància com amb la DGAIA que la realitat de la precarietat professional del sector i les males condicions laborals -incloent-hi els salaris- no són les més adients per consolidar llocs de treball i això repercuteix significativament en infants i joves. Ens dona la raó l’informe "La desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l’adolescència", que la Síndica de Greuges ha entregat al Parlament just aquesta setmana: “la principal mancança estructural dels recursos residencials del sistema de protecció té a veure amb l’elevada rotació del personal educador i la precarització de les seves condicions laborals. Aquesta rotació fa que hi hagi personal educador jove sense experiència en el sector, i també que els infants i adolescents residents als centres no tinguin referents clars amb vincles forts per poder exercir aquesta funció educativa.”
Com a col·legi seguim qüestionant el sistema de protecció actual d'una manera estructural. Una vegada més, posem en dubte si podem parlar del Sistema de Protecció a la Infància com un sistema en si o d'un conjunt de dispositius que cobreixen diferents necessitats. I, com ja vam remarcar en la la reunió amb l'ICAA, cal una revisió del sistema que posi els infants i adolescents al centre; des del CEESC hi podem aportar la nostra expertesa per tal de fer-ho amb la resta d’agents implicats.