Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Núria Palau

Presidenta

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació, especialitat en Pedagogia Terapèutica, i en Psicopedagogia. Vaig iniciar-me en el món social en projectes sociolaborals amb nois i noies de justícia juvenil. Posteriorment, m'he apropat a l'àmbit escolar, dirigint un nou projecte de residència d'estudiants, desenvolupant-hi tasques d'assessorament psicopedagògic i de coordinació.

Actualment, soc directora tècnica del Grup d'Esplai Blanquerna, entitat que es dedica a l'acció social a través de projectes diversos a les Terres de l'Ebre i en què em vaig iniciar com a voluntària. Així mateix, soc professora associada de la Universitat Rovira i Virgili impartint la matèria de Societat, Família i Educació al Grau d'Educació Primària i d'Educació Infanil al campus de Terres de l'Ebre i tutoritzant Treballs Final de Grau.

La vinculació amb el CEESC l’he viscut des dels seus inicis. Vaig habilitar-me l’any 1998 i sempre m’hi he sentit vinculada. Soc presidenta de la Junta delegada del CEESC a Terres de l’Ebre

Un llibre: “Com estimar l'infant”, de Janusz Korczak. Per moltes coses, però potser destacant el tema de la relació educativa basada en la confiança.

Noèlia Redó

Vicepresidenta

Sóc educadora social i directora de lleure, actualment estic estudiant el grau de Pedagogia a la UNED.

La meva trajectòria professional està vinculada a l’àmbit de la infància i l’adolescència en risc. Primerament, com a directora d’un centre obert infantil a l’ajuntament d’Amposta i després com a coordinadora d’un pis assistit per a joves de 16 a 18 anys i, actualment, treballo com a educadora al Centre d’Acollida de les Terres de l’Ebre d’Amposta, ambdós serveis, de la cooperativa SUARA. També, i de manera compaginada amb les anteriors feines, he tingut experiències laborals en l’àmbit del lleure i de la gent gran, com a responsable del departament d’animació sociocultural i com a educadora dels serveis socials bàsics d’atenció primària.

Intento formar-me contínuament, molts dels cursos que he fet són part de l’oferta formativa que s’ofereix anualment des del CEESC.

Em sento una dona molt afortunada, cada experiència laboral ha significat una oportunitat per créixer tant en l’àmbit professional com el personal i sé que ho he fet de la mà de professionals compromesos i implicats en la tasca educativa dels que he après i segueixo aprenent moltíssim.

L’últim llibre que he llegit ha estat "El Clown, un navegante de las emociones", de Jesús Jara.

Inés Solé

Secretària

Sóc educadora social des de 2003. Tot just després de diplomar-me, vaig col·legiar-me al CEESC perquè sempre he entès la necessitat de fer-ho.

Sempre he estat vinculada al món de la infància en risc. Des de 2005 a l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Baix Ebre però també he estat en Centre de menors i en la creació del Servei d’Integració en Família Extensa (SIFE) que du a terme el projecte “La meva família m’acull” mentre aquest era prova pilot al territori català.

Crec fermament en la necessitat de formar part del col·legi professional, no només per exercir la professió, sinó també per poder construir-la des de dintre i és per aquest motiu que em vaig implicar en la creació de la Junta delegada del CEESC a Terres de l’Ebre. D’aquesta manera també hem pogut apropar el col·legi professional al territori.

Gràcies a una beca del CEESC juntament amb l’Ajuntament de Tortosa i de la UNED, soc autora del llibre “Aproximació al marc Teòric del programa d’intervenció Socioeducativa 6-16. Aportació des de l’Educació Social”.
Un llibre: “El Alquimista”, de Paulo Coelho. És un llibre que em va sembla força interessant quan el vaig llegir i vaig veure-hi la proximitat amb la tasca que desenvolupa l’educador social a nivell professional.

Carme Franch

Vocal

xxx.

Un llibre:

Helena Homedes

Vocal

Molt jove començà la meva vocació en el camp social, al participar com a voluntària en la vida comunitària de la llar per a discapacitats de la Fundació Joan Pujol “El Rusc”, a Tordera. També llavors vaig conèixer les comunitats de Drapaires d’Emaus a Sabadell i Pamplona, que tenen com a missió la lluita contra l’exclusió i la pobresa.

Vaig estudiar a l’Escola Universitària de Treball Social de Tarragona, llavors adscrita a la Universitat de Barcelona.

Vaig treballar bastants anys com a guarda de refugi de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya, al Mont Caro, compaginant aquest treball amb la meva primera feina d’Educadora Social al Centre Obert Sant Francesc de l’Ajuntament de Tortosa. Més endavant vaig ser responsable del Servei d’Ajuda a Domicili, coneixent més el treball amb famílies. En l’actualitat continuo la meva feina com a Educadora Social de l’Equip Bàsic d’Atenció Social, al mateix ajuntament.

Tant prompte vaig començar a treballar d’educadora social, em vaig unir a l’Associació d’Educadors Socials de Catalunya, que va tenir un paper principal en la creació del CEESC, i em vaig habilitar al 1998 en col·legiar-me. Vaig estar present per impulsar la creació de la Junta Delegada de les Terres de l’Ebre i he participat en les activitats que s’han anat fent. Valoro molt positivament estar col·legiada per fer visible la professió i el reconeixement.

Un llibre: “L’estiu sense homes”, de Siri Husvedt, per la seva senzillesa en uns temes profunds".

Laura Aubeso

Vocal

Sóc diplomada en Educació Social per la Universitat de Lleida des de l’any 2005.

La meva trajectòria professional s’inicia quan acabo la diplomatura treballant com a integradora social a l’Institut Manel Sales i Ferré d’Ulldecona; no és fins el 2010 que començo a exercir com a educadora social al Consell Comarcal del Montsià.

Mentre vaig treballar com a integradora no vaig veure la necessitat de col·legiar-me però un cop vaig començar a treballar com a educadora social, sí que la vaig veure. La meva vinculació amb el CEESC s’inicia a través de les diferents formacions que s’hi ofereixen, però, sobretot, des que decideixo formar part del grup de treball Educació Social i Escola l’estiu del 2015 en el qual intentem treballar entorn a la incorporació de la figura dels educadors socials als centres educatius.

Actualment estic gaudint del permís de maternitat, ja que al mes de gener he sigut mare

Un llibre: “Un regal per a tota la vida”, del pediatre Carlos Gonzalez que m’està essent de gran ajuda per tot el tema de la lactància.

Toni Polo

Vocal

Soc diplomat en Magisteri, llicenciat Psicopedagogia i CC. Religioses. Tinc un postgrau en Direcció i Gestió. Estic habilitat com a educador social pel CEESC.

Des dels meus inicis laborals he treballat d’educador social, primer al Centre Obert a Tortosa; com a voluntari a l’altiplà peruà durant tres anys, i creant centres de menors, primer de Justícia Juvenil i després de protecció.

El pas pel món de l’ensenyament reglat, al front de la Direcció General de l’Edifici Seminari, va anar acompanyat de la voluntat de transformació del món educatiu vers la integritat de la persona i de totes les persones.

Des del 1980, he estat voluntari i directiu del Grup d’Esplai Blanquerna, entitat de referència en el món d’Educació Social a les Terres de l’Ebre. Ara he assumit laboralment la màxima responsabilitat de l’entitat.

En un moment on l’Educació Social no existia com a estudis universitaris vaig participar en alguna taula rodona reivindicant la seva formació i vaig formar part del CEESC des dels seus inicis. El testimoni de la meva tasca del moment surt al llibre “Converses amb l’educació social de les comarques meridionals” del CEESC (p.27).

Un llibre: El Petit Príncep, més enllà de la tendresa i profunditat que emana la seva lectura, em sento com els exploradors de l’asteroide del geògraf, havent viscut. I Siddharta, de Herman Hesse, una expressió essencial de forma de vida, d’estima última pel senzill, humil, però profund.