Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació 'aquí'.

Gabi Ndjoli Mediko

President

L’any 1999 per primera vegada vaig llegir un cartell que posava: “Educació Social una professió vocacional” a la façana de la Facultat de Ciències de l’Educació, a la plaça Imperial de Tarragona, 18 anys en fa d'això. La meva experiència vivencial i professional va ser des del Casal l’Amic de Campclar, quan als educadors se'ls anomenava "educadors de carrer", "educadors polivalents", tot plegat m'ha fet reforçar la meva experiència professional.

He tingut força experiència amb diferents col·lectius desafavorits: infància, adolescència, gent gran… He treballat en institucions públiques i en projectes d’iniciatives socials, Càritas Diocesana de Tarragona, en organització i gestió d’entitats sense ànim de lucre, APTOS, DIP, ACATE, IBONG, sóc membre de l’Associació Professional de la Mediació de Tarragona amb el núm. 62.

Des del 2001 treballo com a educador social i referent en la intervenció directe amb infància desemparada en CRAE.

Al CEESC, sóc vocal de la Junta de Govern i responsable de l’àrea de Participació i territoris i actual President de la Junta Delegada Camp de Tarragona.

Un llibre: “Palmeras en la nieve”, de Luz Gamba i “El dia de l’home”, de Jacques Leclercq, dos llibres centrats en un mateix mapa territorial global, amb una mirada diferent.

Ester Ibáñez

Tresorera

El meu primer contacte amb el camp social va ser realitzant voluntariats i de monitora amb infància en risc social. Quan vaig acabar la carrera vaig començar a treballar a un centre obert a Barcelona durant uns anys, fins que vaig retornar a Tarragona. Primerament, vaig treballar en un centre d'acollida i, després, en el CRAE en què estic ara. Porto 5 anys treballant-hi i en l'actualitat sóc la coordinadora del grup de nois d'entre 16 i 18 anys.

Un llibre: "El antropólogo inocente", de Nigel Barley.

Toni Escarré Arroyo

Secretari

Sóc diplomat en Treball Social per la URV i habilitat com a educador social, des de l'any 2007 per COPESA.

Des de l'any 2001 fins l'any 2007, vaig realitzar tasques d'educador en un Servei de Teràpia Ocupacional de la Fundació Ginac, i durant el darrer any, vaig compaginar tasques d'educador amb tasques de treballador social.

Des del juny de l'any 2007, fins a setembre de 2008, vaig treballar al CRAE Casa Sant Josep. Des de l'abril del 2008, fins al juny de 2012, vaig treballar com a educador social i formador d'alumnes de secundària a la UEC Casa Caritat de Valls, compartint tasques de coordinació en el darrers dos anys. Des del mes de juny de 2013, treballo d’educador social al CRAE Sant Josep, compartint aquestes tasques amb les de coordinador de l'equip de CRAE Infants, de Casa Sant Josep, a partir del mes de setembre del 2013.

Un llibre: “Del niño rey al niño víctima: violencia familiar”, de Caroline Eliacheff.

Laura Guxens Badia

Vocal

Sóc educadora social de base i criminòloga de manera complementària. Des de 2006 que vaig acabar la diplomatura d'Educació Social que exerceixo com a educadora en l'àmbit de la violència masclista. Des de llavors, he pogut desenvolupar la meva tasca en diferents serveis d'aquest àmbit. Vaig començar com a educadora en un servei d'acolliment residencial per a dones i els seus fills i filles, on vaig estar gairebé tres anys. També he estat uns mesos en un altre servei d'acolliment d'urgència, per a víctimes de violència. Des de 2009 treballo al Servei d'Intervenció Especialitzada de Tarragona, on he pogut descobrir un nou rol de l'educador social en l'àmbit de la violència.

Dos llibres, un a nivell personal: "El Alquimista", de Paulo Coelho. I un a nivell professional: "Per què víctima és femení i agressor masculí?" d'Enrique Echeburúa i Santiago Redondo.

Paulo Outeiral

Vocal

La meva trobada amb el món de l'Educació Social va ser més per casualitat que per vocació. Em vaig diplomar en Educació Social el 2007 a Santiago de Compostela amb la menció d'Inadaptació i marginació social. Posteriorment vaig cursar Pedagogia a la URV.

Des del 2007 visc a Tarragona on vaig començar a treballar com a educador en una Comunitat Terapèutica i posteriorment en un CREI. En l'actualitat, treballo a l'àrea social tutelar d'una fundació que atén persones incapacitades per qüestió de malaltia mental, discapacitat o demència.

Un llibre: "Historia de una capinera", de Giovanni Verga.

Núria Torres Querol

Vocal

A l'edat de 18 anys decideixo estudiar Educació Social amb la motivació d'ajudar els altres a ajudar-se (2006 - 2009).

Al finalitzar els estudis inicio trajectòria laboral a la Creu Roja Tarragona, exercint a l'àrea de VIH/SIDA (2009). Un any després arribo a l'entitat tutelar on exerceixo en l'actualitat, com a referent de persones legalment incapacitades amb diagnòstic mèdic de trastorn mental sever, discapacitat intel·lectual i/o demència. Després d'assistir als dos darrers congressos estatals, prenc major consciència de la necessitat de fer créixer la professió des dels propis professionals. En aquest context, em vinculo al CEESC.

Actualment, estic estudiant el Màster en Treball Social Sanitari a la Universitat Oberta de Catalunya.

Un llibre: Tot un clàssic... "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry.

Isabel Vallés

Vocal