COMUNICAT DEL CEESC ARRAN DELS FETS SUCCEÏTS A PUNTA DE PISTOLA

Els fets ocorreguts en un centre residencial d’acció educativa (CRAE) de Lleida en què un familiar va emportar-se un infant tutelat amenaçant amb una pistola professionals del centre són profundament alarmants. El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya volem fer arribar el nostre suport a l’educadora social implicada, al conjunt de la comunitat educativa i als diferents professionals involucrats.

L’acte de violència extrema no només ha posat en perill la seguretat d’una de les educadores socials del centre i d’un vigilant, sinó també la dels mateixos infants tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència. No és el primer cas d’aquestes característiques en dispositius residencials ni l’única manifestació de violència que han de patir educadores i educadors socials malgrat que no sempre tinguin repercussió mediàtica.

Situacions com aquestes poden generar greus conseqüències psicològiques, imprevisibles en aquest moment, i poden desencadenar un esgotament professional, tal com ens demostren les dades de l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya (2019), que apunten que el 58% dels professionals d’aquest àmbit (actius i no) han estat de baixa en algun moment, dels quals el 16% ho ha estat per motiu d’estrès, depressió o ansietat i un 14% per haver patit una agressió a la feina.

I és que són diversos i freqüents els casos de violència contra educadores i educadors socials en el transcurs del seu exercici professional. Avançant dades de l’estudi que estem elaborant des del CEESC junt amb altres entitats, un 85,54% de professionals de l'àmbit d'infància haurien patit algun tipus de violència. Davant de la situació d'agressió, els professionals indiquen que un 52,94% va rebre el suport per part de companyes i companys de feina i un 13,73% el va rebre per part de la direcció del centre. Pel que fa a l’avaluació dels riscos psicosocials, un 64,29% del total de professionals enquestats indica que en el seu lloc de treball no s'apliquen mesures correctores del risc extret de l'avaluació de riscos laborals, mentre que un 41,76% diu que no es realitza aquest tipus d’avaluacions. També la CNT ha obtingut dades al respecte en la seva Enquesta als treballadors/ores dels recursos residencials de protecció a la infància i l'adolescència.

És per tot això que denunciem la greu situació a la qual els professionals de l’educació social ens enfrontem en l’exercici de la nostra professió educativa. Aquest episodi posa un cop més de manifest la necessitat urgent d'atendre les condicions laborals i de seguretat de les educadores i els educadors socials. La nostra tasca com a professionals en serveis d’aquest tipus acompanya trajectòries vitals d’infants en situacions difícils, i és imperatiu garantir un entorn segur i protegit per a totes les persones implicades.

És funció de la DGAIA “Protegir i assumir la tutela dels infants i els adolescents desemparats”, per tant, des del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya exigim a les autoritats competents que prenguin mesures immediates per garantir la seguretat d’aquests infants -dels quals n’és la tutora legal- així com per garantir la seguretat dels professionals que en tenen cura. De la mateixa manera, reclamem una anàlisi exhaustiva de les condicions laborals de les educadores i els educadors socials en aquests centres i la implementació de les mesures necessàries per evitar situacions similars en el futur.

Cal que la totalitat dels serveis facin avaluacions de riscos per a la salut física i psicosocial i de l’interès d’institucions i empreses per fer aflorar els motius reals de baixa dels professionals, especialment en casos d'estrès, depressió o ansietat.

La normativa vigent és clara, les educadores i els educadors socials hem de ser conscients que la salut és un dret a preservar en el nostre entorn laboral i que l’empresa té l’obligació de preservar-nos-la. No se’ns contracta per patir actes violents que atemptin contra la nostra salut física o psicològica sinó per intervenir educativament.

Cal que institucions, empreses i equips assumeixin una paper d'emparament i de protecció, dissenyant accions consensuades per protegir professionals i persones ateses. Cal evitar el menysteniment dels fets i donar tot el suport necessari al conjunt de l’equip i del servei per tal de millorar les condicions de treball i la qualitat a oferir.

Les situacions d’agressió poden generar sentiments de tota mena i cal poder evolucionar cap a una proposta de treball reparadora, perquè qualsevol persona, també l’agressora, és subjecte d’una potencial acció educativa que, òbviament, no té perquè implementar l’entorn agredit.

El CEESC demanarà a la DGAIA, com a administració responsable del servei i tutora de l'infant, de quina manera s’estan gestionant els fets i la situació del conjunt de professionals.

És essencial que la comunitat educativa, les autoritats i la societat en general reconeguin la importància d'aquesta problemàtica i que treballin col·lectivament per millorar les condicions de feina de les educadores i els educadors socials i, al mateix temps, per garantir la seguretat i el benestar dels infants tutelats. La tasca dels professionals en aquests centres és vital i mereix el suport i la protecció de tota la comunitat.