"Tinc una cadira...", el nou podcast itinerant de converses curioses.
Quan parlem de memòria històrica, habitualment ens referim a la història d’un país o d’un lloc determinat. Però la memòria històrica va més enllà. El grup Sèniors del CEESC proposa en el seu nou projecte “PassES. Transitant per l'Educació Social”, un exercici de memòria històrica de l’Educació Social des d'on es proposaran diversos itineraris que ens volen apropar a la història de l’acció social i de la nostra professió arreu del territori català.
Es tracta d'un projecte en el qual educadores i educadors socials jubilats -sèniors- d’arreu del país, proposaran itineraris al seu municipi o ciutat, que recorrin històries de l’acció social, institucions, fundacions o iniciatives d’ordes religioses o civils que hagin acollit a població vulnerable o que hagin marcat una guia en la nostra manera de fer i actuar a la professió.
Amb PassES es vol recuperar la nostra memòria històrica. Tots teniu en les vostres localitats on viviu o treballeu institucions antigues… i que no volem que caiguin en l’oblit. Els itineraris poden ajudar-nos com a professionals a fer una reflexió profunda i acurada del nostre paper. La història la fem entre tots i si perdem la memòria perdem la nostra identitat.
El primer itinerari tindrà lloc el proper 20 de novembre, Dia Internacional de la Infància, i descobrirem i recorrerem la Barcelona que assistia la infància vulnerable.
Què en sabem de com vivia la infància uns quants segles enrere a Barcelona? I què en sabem dels orfes, desafavorits, pobres i desprotegits? Qui se’n cuidava? D’on sortien les persones cuidadores i quina relació tenien amb el govern de la ciutat? Quin lloc ocupaven en el conjunt de la ciutat?
És cert que el reconeixement social d’aquesta professió és proper, però l’atenció al desvalgut, en especial a la infantesa, ha tingut un tractament antic que amb orgull Barcelona i altres localitats de Catalunya poden mostrar al món.
Des del grup Sèniors es proposa una visita a aquelles institucions que van tenir cura dels nens orfes. Aquestes institucions són desconegudes per a la majoria de la població, inclosos els professionals del nostre àmbit.
Anthony Giddens en la seva obra ens parla de la figura de l’hospital com una institució acollidora per gent desvalguda, siguin malalts, orfes, o qualsevol persona amb problemes de caire social. L’hospital no feia un treball d’intervenció social o sanitària. Era simplement un centre d’acollida.
En aquest primer itinerari tindrem l’oportunitat de mostrar a Barcelona unes institucions, l’origen de les quals es remunta a l’edat mitjana, que tenien el propòsit d’acollida en especial pels nens orfes, abandonats o sense família. Una visita oberta a tothom a un patrimoni històric de gran valor perquè és l’únic a Europa, tenint en compte que la infantesa és considerada un subjecte d’intervenció educativa a partir del segle XVIII. Quan Rousseau assenyalava la importància de l’educació dels infants, a Barcelona feia cinc-cents anys que s’hi treballava.
Passejarem pels carrers de l’actual barri del Raval de Barcelona: Hospital, Carme, Elisabets, Plaça dels Àngels, Montalegre i Ramelleres. Els carrers que foren la seu del primer sistema de protecció a la infància de Catalunya i un dels primers de l’Estat espanyol i d’Europa. Un sistema assistencial, nascut de la beneficència i del control social, que va acollir en aquests carrers experiències innovadores i revolucionàries.
L'Araceli Lázaro serà l'encarregada de guiar-nos per aquest passeig de descoberta. L'Araceli és educadora social jubilada, experta en l’àmbit amb més de 35 anys d’experiència en diferents rols i recursos de protecció a la infància a Catalunya.
Per a més informació i inscripcions per a aquest itinerari, feu clic en aquest enllaç (l'aforament és limitat).
Si ets un educador/a social sènior i tens una proposta d'itinerari, fes-nos-la arribar a
Amb el suport de:
El paper que les persones joves tenen en la societat actual.
Nova edició del BizBarcelona i el Saló de l'Ocupació.
Cicle de conferències. Realitat i reptes de l’acció socioeducativa. Volum 6.
El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i l’Observatori del Tercer Sector presentem l’informe Trajectòries de l’educació social en l’Economia Social i Solidària i el Tercer Sector Social.
Aquest informe neix de la voluntat d’identificar i conèixer les relacions que s’han teixit al llarg dels anys entre professionals de l’educació social i el Tercer Sector. Especialment, després de la crisi de la COVID-19 que planteja uns reptes addicionals en el sector i pel que fa al paper de l’educació social.
L’aprofundiment en el coneixement sobre les relacions entre professió i sector ha de permetre generar sinergies entre tots dos actors, millorar-ne les relacions i, a la vegada, posar llum sobre els processos de construcció dels perfils professionals de l’educació social i el paper del Tercer Sector Social i l’Economia Social i Solidària.
L’informe analitza els processos de construcció dels perfils professionals, les condicions laborals i d’aprenentatge en el sector. I conclou que el Tercer Sector Social i l’Economia Social i Solidària es posicionen com un entorn de referència per a les primeres experiències laborals, i és el sector que més professionals en educació social ocupa i el que els permet una major adequació per al seu desenvolupament professional, tot i el recorregut de millora que presenta.
Aquest informe no hauria estat possible sense la participació d’educadores i educadors socials i a l’esforç i la voluntat de cooperació entre L’Observatori del Tercer Sector i el CEESC.
>> Llegiu o descarregueu-vos l'informe complet
La setmana passada vam llegir indignats una notícia on s’assegurava que s’havien detectat diverses irregularitats en el Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Ni més ni menys, es feia referència a informes de la Sindicatura de Comptes així com de la Intervenció General de la Generalitat.
La notícia es refereix a situacions produïdes entre els anys 2014 i 2019, i s’hi descriuen, per exemple, sobresous per damunt de la Llei. Uns sobresous dels quals gaudiren persones amb responsabilitats sobre els seus equips, però que, paradoxalment, no havien hagut de demostrar la seva vàlua en cap procés de selecció.
A més, s’hi han detectat buits en la justificació de despeses per uns imports notables, arribant a parlar de centenars de milers d’euros. O també, l’adjudicació de contractes de serveis públics. En aquest cas, les xifres ja parlen de milions d’euros a entitats privades que no van passar per processos de contrast amb altres opcions pel que fa a la solidesa tècnica dels seus projectes i, tampoc, per una rigorosa valoració de l’execució.
Estem parlant d’una falta greu de transparència d’aquells que contínuament fan bandera d’aquesta paraula, així com d’una manca de valoració dels mecanismes de contractació per part dels mateixos que els han establert. A més de transparència real, hem de reclamar la inspecció dels serveis i l’avaluació de les licitacions i, molt especialment, dels contractes d’urgència.
Es fa imprescindible una revisió radical d’aquesta manera de fer quant a la provisió de serveis públics d’atenció a les persones, que manté un sector en una situació sociolaboral lamentable i on es desatén, fins i tot, aquells que treballen per atendre les persones.
Aquests fets -en un sector com el social on és indiscutible la precarietat dels professionals, que, de retruc, incideix molt negativament en la població amb la qual treballen-, els podem arribar a qualificar de perversos. Estem parlant de la pota “coixa” del tant anomenat Estat del benestar. Un estat que no pot permetre’s escletxes com les descrites davant de la greu crisi social i econòmica on les dades de pobresa ens recorden que un de cada quatre catalans viu per sota del llindar de la pobresa.
Confiem en la determinació de les persones responsables corresponents i esperem que serveixi de base per consolidar una nova etapa dels serveis socials i no només en la capital catalana sinó en el conjunt del país. Les organitzacions professionals reclamem ser partícips actius d’aquest nou dibuix per al benefici de tota la societat.
Activa't per la professió