Núm. 24 – 15 anys dels «Documents professionalitzadors»: Recorregut, vigència i presència (?)
Data publicació: Desembre 2022
La celebració enguany dels 15 anys de la creació dels Documents Professionalitzadors ens permet interrogar-nos sobre la seva vigència, tenint en compte l’escenari socioeducatiu contemporani. Sembla que, en un context de retrocés dels drets socials, l'educació social camini cap a una cruïlla on el control i la gestió social siguin el centre de les accions, en detriment de la nostra funció educativa.
El monogràfic de Quaderns que teniu entre les mans pretén ser un espai d'obertura a la reflexió a través de la revisió dels Documents des de diferents òptiques; ja sigui fent un recorregut genealògic de la seva gestació, com donant veus als professionals que coordinen programes i projectes en l'àmbit de treball de l'educació social, i passant per la veu dels estudiants universitaris en relació amb la seva formació. Més enllà del monogràfic, s'ha plantejat l'abordatge d'alguns dels reptes actuals de la professió.
Consell de Redacció
SUMARI
- Editorial. Consell de Redacció
- Genealogia i vigència dels Documents professionalitzadors de l’educació social. José García Molina
L’aprovació dels Documents professionalitzadors d’ASEDES —una fita en el procés professionalitzador de l’Educació Social— fa quinze anys. Aquest article recorda i posa en valor el procés participatiu que els va il·luminar i re flexiona sobre el paper, la vigència i les possibilitats d’actualització que tenen.
- «Jo, sincerament, no sé què són els Documents professionalitzadors». Judit Gonzano Arjona
Aquest article es nodreix de les converses amb vuit estudiants de quart curs d’Educació Social o educadores socials acabades de graduar de les vuit universitats d’arreu del territori català que ofereixen aquest ensenyament. Quinze anys després de la publicació dels Documents professionalitzadors, cal reflexionar(los) i aterrar-los al nostre dia a dia. Són, els Documents professionalitzadors, inspiradors en les nos tres pràctiques?
- «Contenen els Documents professionalitzadors un saber útil?». Antonio Alcántara, Graciela Esebbag. Encarna Medel i Joan Gener Barbany
ÀgorES és un pòdcast enregistrat el 16 de juny de 2022 a l’Ateneu L’Harmonia de Sant Andreu (Barcelona). S’hi obre una conversa, dinamitzada per Joan Gener Barbany, al voltant del recorregut i la vigència dels Documents professionalitzadors de l’educació social, amb la participació de Graciela Esebbag, Encarna Medel i Antonio Alcántara.
- Ràdio Nikosia, El Llindar i Impulsem: l’educació com a antidestí. Laura Sayavera Basón
El reportatge posa el focus en tres projectes que materialitzen la definició d’educació social dels Documents professionalitzadors. Ràdio Nikosia, El Llindar i Impulsem generen contextos de possibilitats per afavorir la promoció social de les persones, un treball exigent que no escapa a les dificultats.
- Il·lustració. Nadia Hafid
- Seguir l’alfabet amb Dani Zelko. Armand Medina i Dani Zelko
El que proposa aquest article és una conversa amb Dani Zelko, per posar en comú la seva feina i l’acció educativa portada a terme per l’agent de l’educació. De com la paraula oral passa a ser escrita amb la cura de salvaguardar la singularitat del que parla. També ens fixarem que és en l’acció d’escoltar on pren cos l’escriptura d’aquest, evitant en tot moment aixafar la paraula de qui escoltem.
La renda bàsica universal és una assignació monetària per a totes les persones, independentment de la seva situació o condició, amb l’objectiu de satisfer les necessitats materials considerades elementals de les persones. Aquest reportatge imagina l’escenari d’aplicar-la i els efectes que tindria en l’educació social.
- Regularització i inserció laboral: dignificar el procés oferint oportunitats formatives. Andrea Lizana Pérez
Aquest article reflexiona al voltant de la creació d’un itinerari formatiu i d’acompanyament a la inserció com a resposta propositiva davant d’una situació de desemparament administratiu del col·lectiu de persones migrants, implicant-hi agents de l’entorn com el sector empresarial.
La vellesa és, sovint, una etapa vital invisibilitzada i estigmatitzada. Tanmateix, avui dia, cada vegada hi ha més iniciatives col·laboratives i participatives nascudes de la mateixa gent gran, sota una premissa de reapropiació de la vellesa com una etapa vital activa i autònoma. En són un exemple els projectes de cohabitatge sènior.
- Il·lustracions del número. Gala Pont
--
