Manifest del Dia Internacional de l'Educació 2021
24 de gener de 2021
#DiaEducació21
Més que mai com a agents educatius, com a part de la comunitat educativa en el sentit més ampli del terme, aprofitem la commemoració del Dia Internacional de l’Educació per fer una crida a considerar fermament el fet educatiu com un element essencial, central, de les nostres vides en societat. Dins dels centres escolars, sí, però també en múltiples altres espais. Totes i tots ens eduquem.
La pandèmia de la Covid-19 ens ha marcat el quefer diari des de fa vora un any, com a societat ens ha posat en escac i ha evidenciat mancances que ja intuíem i apuntàvem, la fragilitat de les nostres estructures educatives i la urgència de posar la cura de la vida al centre, de posar-hi la vida en totes les dimensions. I això passa per garantir les oportunitats d’aprenentatge permanent per a tothom.
Hem buscat herois en altres sectors. Els podríem trobar també, sense exagerar, dins del propi sector educatiu. Hi ha hagut agents educatius que han sustentat la nostra societat abans, durant i després dels confinaments viscuts. Ha calgut treure el millor de cadascú, uns sense poder fer activitat, d’altres teletreballant i uns altres fent feina a primera línia, alguns dels quals també mentre bona part de la població feia quarantena com a professionals de serveis essencials. I haver-la fe fer, fins avançada la pandèmia, assumint riscos personals i per al seu entorn més immediat, sense ni tan sols comptar amb material de prevenció bàsic ni protocols d’actuació. Especialment, professionals de l’educació de serveis on hi resideix gent gran, adults, joves i infants, però també d’altres, com ara els que exerceixen en entorns sanitaris.
“Recuperar i revitalitzar l’educació per a la generació Covid-19” és el lema escollit enguany per la UNESCO. I és que l’amenaça, la desil·lusió, els contratemps, les reaccions, els encerts, els desencerts… han anat generant un impacte generalitzat. L’educació és part de la solució de tot plegat. I no és, ni ha de ser, una crida buida de contingut. Durant aquest temps que ens està tocant viure s’han amplificat les desigualtats socials, econòmiques i digitals, augmentant la ja existent inequitat. Cal recordar, un cop més, la centralitat de l’educació per a tota la població, per a totes les societats, com a bé públic comú i la base de la cohesió social, el benestar i les oportunitats. Cal apostar, com mai, per a la inclusió, la flexibilitat, la sostenibilitat i la innovació. Per fer-ho possible caldrà tenir en compte i donar tot el suport als agents educatius que estan, que estem, liderant el procés de revifalla. També augmentant el pressupost de dins i fora l’àmbit escolar i evitar la vergonya de tenir professionals de l’educació en situació de precarietat.
En definitiva, ara i aquí, demanem, un cop més, de posar el fet educatiu al centre de la vida.
