Enguany el CEESC fa 30 anys! Una edat prou madura per mirar enrere amb perspectiva, però també prou viva com per continuar fent-se preguntes. Perquè l’educació social, com totes les professions que treballen amb les persones i les comunitats, sempre es troba en moviment, travessada pels canvis socials, les desigualtats, les crisis i també per les formes de resistència, d’acompanyament i de construcció col·lectiva que apareixen arreu del territori.
Durant aquestes tres dècades, el CEESC i l’educació social han crescut unides. Han crescut en àmbits d’intervenció, en reconeixement institucional, en presència als equips professionals i en capacitat de generar discurs i incidència. Però sobretot han crescut a través de milers d’històries petites i quotidianes que sovint no apareixen als titulars: processos educatius sostinguts en el temps, espais comunitaris que han evitat ruptures socials, adolescents que han trobat referents, persones que han recuperat vincles, barris que han teixit xarxa o professionals que han defensat drets en contextos difícils.
Parlar dels 30 anys del CEESC és parlar també de l’evolució del país i de les seves transformacions socials. De com han canviat les formes de pobresa, les relacions comunitàries, les institucions, les famílies o les maneres de participar i conviure. I és precisament aquí on l’educació social ha anat ocupant espais nous, sovint obrint camí allà on encara no existien referents clars. A les escoles, als centres de salut mental, als equips de mediació, als serveis de joventut, als recursos residencials, a les presons, als barris, als serveis comunitaris o als espais de cultura i participació.
Aquest aniversari vol ser una oportunitat per reconèixer aquest recorregut col·lectiu, però també per escoltar-nos i tornar-nos a trobar. Per mirar què hem construït, què hem après i també què ens continua incomodant o interpel·lant com a professió.
Perquè hi ha preguntes que continuen obertes:
Com volem cuidar les relacions socials i el sentit de comunitat en societats cada vegada més fragmentades?
Com sostenim les pràctiques educatives i transformadores en contextos de precarietat i urgència?
Quin paper ha de tenir l’educació social davant les noves formes d’exclusió, de malestar o de solitud?
Com continuem construint una professió crítica, arrelada al territori i compromesa amb els drets socials i culturals?
La celebració del 30è aniversari del CEESC neix amb la voluntat que aquestes preguntes no quedin només dins dels espais professionals, sinó que circulin, es comparteixin i generin trobades. Per això, al llarg de l’any, s’impulsaran diferents activitats que volen posar en diàleg la memòria, el present i el futur de la professió.
Una d’aquestes iniciatives és la publicació del llibre Educació social: Ofici i professió. Testimonis del procés de formalització a Catalunya (1969-2000), una proposta impulsada per la comissió de Sèniors del CEESC, encarregada i escrita per Guillermo Soler García de Oteyza, que recull experiències, trajectòries i relats de persones que van viure -i construir- els inicis de la professió al país. Més que un exercici de memòria, el llibre esdevé també una manera d’entendre com s’han anat configurant les pràctiques, els llenguatges i les mirades que avui formen part de l’Educació Social contemporània.
També hi haurà espais especialment pensats per connectar generacions de professionals i estudiants, amb una edició ampliada i singular del Celebrem i Construïm Professió, una activitat coordinada amb les universitats que enguany incorporarà la presentació d’aquest llibre i un reconeixement especial a les primeres 30 col·legiades i col·legiats del CEESC. Un dia de reconeixement i transmissió entre qui comença el camí professional i qui n’ha estat referent durant dècades.
La celebració tindrà també un acte central de caràcter commemoratiu i lúdic, pensat com un lloc de trobada per retrobar companyes i companys de professió i reivindicar el paper de l’educació social dins la societat catalana.
A més, s’hi afegiran diferents activitats amb segell del 30è aniversari que s’impulsaran des de diferents espais, comissions i col·lectius professionals. La voluntat és que aquesta celebració es desplegui arreu de Catalunya, allà on l’educació social es practica, es pensa i es transforma cada dia.
Serà també una invitació a recordar d’on venim, a posar en valor les pràctiques que han marcat la professió i, sobretot, a imaginar col·lectivament cap on volem anar.
Celebrar trenta anys no és només mirar enrere. És reafirmar que l’educació social continua sent necessària. I que el futur de la professió es continuarà construint, com sempre, des de les relacions humanes, la reflexió compartida i el compromís quotidià amb les persones, els territoris i la vida comunitària.
Ben aviat us informarem del programa del 30à aniversari.
El passat 29 de juny, la presidenta i la vicepresidenta del CEESC, Olga Giner i Pati Sàrrias, respectivament, acompanyades de Xavi Campos, director de l'equip de gerència, es van reunir amb tres representants d'USTEC per compartir la situació actual de les educadores i els educadors socials als centres educatius i explorar vies de col·laboració entre ambdues organitzacions.
La trobada s’emmarca en la ronda de reunions que el Col·legi està mantenint amb les organitzacions sindicals per establir canals estables de diàleg sobre el present i el futur de l'educació social en l'àmbit educatiu.
Durant la reunió, ambdues parts van constatar la necessitat de consolidar la presència de les educadores i els educadors socials com una figura estructural dins dels equips educatius, així com de fer-ne un desplegament adequat. Des del CEESC es va defensar la idea d’abordar aquest procés des d’una perspectiva global, evitant diferències entre etapes educatives i reivindicant que les necessitats socioeducatives són presents en el conjunt del sistema, més enllà dels centres de màxima complexitat. Les dues organitzacions també van posar en valor la contribució d’aquests professionals en la prevenció, l’acompanyament i el treball socioeducatiu als centres.
A més, es va intercanviar informació sobre els espais de participació i les iniciatives impulsades al voltant de l’educació social en aquest àmbit, així com per compartir preocupacions i objectius comuns.
Tanmateix, en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del 25 de juny de 2026, apareix la següent tramitació en curs:
Article 51 bis. Reclassificació professional del personal d’atenció educativa del Departament d’Educació i dels serveis educatius
1. Es classifiquen en el grup B les categories professionals de tècnics especialistes en educació infantil, integració social i personal educador d’educació especial en centres públics del personal laboral d’atenció educativa del Departament d’Educació i Formació Professional.
2. Es classifiquen en el grup A1 les categories professionals de fisioterapeuta i de logopeda del personal de serveis educatius del Departament d’Educació i Formació Professional.
Segons la notícia publicada ahir per El Periódico, l'esmena ha estat redactada pels serveis jurídics del sindicat USTEC i presentada pel Grup Parlamenteari d'ERC i compta amb els suports necessaris per ser aprovada en la sessió plenària del 2 de juliol.
Lamentem que l'educació social torni a ser la gran oblidada tant en l'estabilització com en el reconeixement de la categoria que ens correspon.
Com que CEESC i USTEC es van comprometre a mantenir una interlocució estable, compartir informació sobre l’evolució del desplegament de la figura professional i impulsar accions conjuntes sempre que hi hagi objectius compartits, confiem que en resulti un reforç en el reconeixement de l'educació social.
El CEESC ha publicat l'Informe de resultats del qüestionari sobre la presència dels Mossos d'Esquadra als centres educatius (EDUSEG), una nova mostra del compromís del CEESC amb la construcció, la defensa i el desenvolupament de l'Educació Social dins els centres educatius.
Aquest informe no apareix del no-res. És el resultat de més d'una dècada de treball continuat, sovint discret i poc visible, però sempre constant, per consolidar la presència de l'Educació Social al sistema educatiu.
L'any 2014, quan encara no hi havia cap educadora ni educador social contractat als centres educatius públics de Catalunya, un grup de col·legiades i col·legiats del CEESC va decidir crear el Col·lectiu d'Educació Social i Escola. Ho va fer perquè moltes professionals intuïen que els centres educatius necessitaven una mirada socioeducativa estable, capaç de treballar la convivència, els vincles, la inclusió, la participació i l'acompanyament dels infants, adolescents i les seves famílies.
Aquella aposta responia a una convicció professional. I des d'aleshores, més de quaranta educadores i educadors socials col·legiats han format part del Col·lectiu al llarg dels anys, dedicant-hi hores del seu temps personal, de manera totalment voluntària, per construir discurs, elaborar propostes, reunir-se amb institucions, organitzar jornades, redactar manifestos, preparar comunicats, participar en espais de debat i defensar la necessitat que l'Educació Social fos present als centres educatius.
Quan al curs 2020-2021 es van incorporar els primers 75 educadors i educadores socials als centres d'alta complexitat, el CEESC ja feia anys que treballava perquè aquest moment arribés. Des d’aquell moment, la seva reivindicació no s'ha limitat als centres d'alta complexitat. El posicionament del Col·legi ha estat clar: l'Educació Social és una peça necessària del sistema educatiu i hauria de formar part de tots els centres, adaptant la seva intervenció a les necessitats de cada comunitat educativa.
Aquell primer pas no va ser un punt d'arribada, sinó l'inici d'un camí que el CEESC ha continuat defensant de manera persistent. El Col·legi ha mantingut una interlocució continuada amb el Departament d'Educació, participant en reunions, elaborant propostes i reivindicant que la figura de l'educadora i l'educador social deixi de ser una experiència puntual o vinculada únicament a centres d'alta complexitat. En aquesta línia, aquest mateix any el Govern ha anunciat la incorporació de 69 noves dotacions d'educació social als centres educatius per al curs 2026-2027, una ampliació que el CEESC ha valorat positivament perquè consolida la presència de la professió al sistema educatiu. Alhora, el Col·legi ha posat a disposició de les persones interessades tota la informació necessària per accedir a aquestes places, reafirmant el seu compromís d'acompanyar el conjunt de professionals en totes les etapes del procés. El repte, però, continua sent garantir una presència estable i estructural de l'Educació Social als centres educatius de tot el país.
Aquest nou informe és també el tercer estudi impulsat pel CEESC sobre la realitat de l'Educació Social a l'escola. Al llarg d'aquests anys també s'han elaborat manifestos, comunicats, articles, jornades i nombroses accions de sensibilització i incidència política. Una feina sostinguda que ha estat possible gràcies a la implicació voluntària de professionals compromesos i al suport de l'equip tècnic del Col·legi.
Cal recordar que, paradoxalment, moltes de les persones que han impulsat aquesta tasca durant tots aquests anys ni tan sols treballaven o treballen a l'escola. Ho han fet perquè entenien i entenen que defensar l’Educació Social en aquest àmbit significa defensar el conjunt de la professió i contribuir a consolidar la presència de l'Educació Social en espais on la seva aportació és clau per acompanyar persones, famílies, col·lectius o comunitats.
Els avenços aconseguits durant aquesta dècada —des de la creació del Col·lectiu d'Educació Social i Escola, passant per la incorporació de les primeres educadores socials als centres i fins a les noves dotacions anunciades enguany— mostren que la incidència col·lectiva dona resultats. Però també evidencien que encara queda molt camí per recórrer perquè l'Educació Social sigui reconeguda com una figura estructural del sistema educatiu.
Aquesta aposta també ha suposat un esforç important per al CEESC. Probablement, és un dels àmbits professionals als quals el Col·legi ha dedicat més recursos humans, tècnics i polítics durant la darrera dècada. I això s'ha fet malgrat que continua sent un dels sectors amb menys nivell de col·legiació.
I aquesta realitat ens interpel·la com a professió. Perquè el CEESC és una organització professional que existeix gràcies a les persones col·legiades. La seva activitat es finança, essencialment, amb les quotes col·legials i amb la implicació voluntària de centenars de professionals que dediquen temps a comissions, col·lectius i grups de treball. Les subvencions públiques representen una part molt reduïda del pressupost del Col·legi, inferior al cinc per cent. Quan el CEESC defensa l'Educació Social a l'escola, ho fa perquè hi ha persones que sostenen aquest esforç col·lectiu. Però perquè aquesta defensa continuï sent forta, rigorosa i amb capacitat d'incidència, cal que el mateix sector també faci un pas endavant.
Si volem continuar avançant cap a una Educació Social plenament integrada al sistema educatiu, amb més places, més reconeixement institucional i una presència estable als centres, necessitem una professió més organitzada, més implicada i també més col·legiada.
Col·legiar-se no és només accedir a uns serveis professionals. És formar part d'un projecte col·lectiu que representa la professió, genera coneixement, impulsa estudis com aquest, dialoga amb les administracions i treballa perquè l'Educació Social ocupi el lloc que li correspon dins del sistema educatiu i de la societat.
Perquè els drets professionals també es construeixen col·lectivament. I perquè bona part dels avenços aconseguits fins avui han estat possibles gràcies a professionals que, des de fa més d'una dècada, han decidit dedicar una part del seu temps a construir, defensar i fer créixer la professió.
>>Sobre el Col·lectiu profesional d’Educació Social i Escola
Informacions sobre la presentació de candidatures al Departament d'Educació
28 de juny - Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+ 2025
Reclamem l'equiparació professional
Posicionament del CEESC davant la situació dels serveis socials a Catalunya