Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Inscriu-te al VIII Congrés d'Educació Social

 

El passat 18 de novembre, vam presentar públicament el Manifest de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya, formada per sindicats, col·legis professionals i organitzacions empresarials i del Tercer Sector. Ara, 20 dies després, denunciem el silenci del Govern davant les demandes exposades.

Tot i la sol·licitud de reunió urgent enviada al president de la Generalitat amb la voluntat d’obrir una via de diàleg efectiva que permeti avançar cap a unes polítiques públiques que assegurin la cobertura dels drets socials, la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals de les treballadores, hores d’ara no se n’ha rebut cap resposta formal.

En canvi, els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya han atès la petició formulada per la Mesa i està previst que demà, 11 de desembre, se celebri una reunió conjunta amb tots els grups parlamentaris. La plataforma unitària els traslladarà la reclamació d’ubicar amb urgència les necessitats del sector social en l’agenda política del país i construir els consensos necessaris per tal que els pressupostos 2020 suposin ja un pas endavant en aquesta matèria.

Les organitzacions membres de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya ens vam reunir ahir 9 de desembre i volem expressar el nostre desconcert davant la inacció del Govern i valorem possibles accions a desenvolupar en els propers mesos.


La Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya està conformada per les organitzacions ACELLEC, ACRA, ASADE, CEESC, TSCAT, COPEC, CCOO, La Confederació del Tercer Sector Social, La Unió, la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, UGT i UPIMIR. La Mesa neix per fer un front comú a la reivindicació dels drets socials i les polítiques públiques.

 

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial dels Drets Humans, el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales manifesta que com a col·lectiu professional tenim el deure de vetllar per ajudar en l’adopció de polítiques socials justes i per tal que s’estableixin serveis i alternatives als recursos socioeconòmics existents, així com per ajudar les persones en la resolució dels seus problemes, actuant sempre en el marc dels drets fonamentals.

Tenim una responsabilitat amb la societat de contribuir a generar una consciència crítica sobre els problemes socials i les seves causes i denunciar-hi les causes socioeconòmiques que generen situacions de desigualtat, marginació i exclusió social. Tenint en compte el context actual, en què els drets humans es veuen afectats i les persones pateixen greus situacions de pobresa, falta de cobertura de necessitats bàsiques, pèrdua o dificultat per accedir a l’habitatge, ens posicionem a favor de la defensa dels drets humans i de la seva reivindicació.

Manifest complet (pdf)

 

Es retira el terme 'mena' com a neologisme de l'any.

 

Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya sol·licitem a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra que retiri el terme “MENA” del procés de votació per escollir el neologisme de l’any 2019, de tal manera que aquest concepte no pugui arribar a formar part mai del diccionari normatiu.

La posada en marxa d’aquesta votació popular, que inclou l’acrònim de menor estranger/a no acompanyat/ada (MENA), es fa tot just uns dies després de la presentació de les “Recomanacions sobre el tractament informatiu de la infància i l'adolescència tutelada per l'Administració”, impulsades pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i en què hem participat com a Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.

Aquest document dedica tot un apartat a les “Recomanacions específiques en relació amb la infància i l’adolescència migrada sola”, en el qual es recull que:

“Cal evitar parlar de menor o menor d’edat, ja que és una expressió que els minoritza, com si fossin menys que una persona adulta”

“L’acrònim deriva de l’expressió menor estranger/a no acompanyat/ada i, malgrat que és un terme recollit en documents legals, es recomana no fer-lo servir, ja que està estigmatitzat. Com a alternatives, s’aconsella parlar d’infància i joventut migrada sola; infant migrat sol, jove migrat sol, jove migrada sola o joves que han vingut sols, infància o adolescència sense referents familiars o sense referents adults, segons correspongui.”

“L’acrònim ha esdevingut una etiqueta generalitzadora que despersonalitza el noi o la noia, i que remet implícitament a una sèrie de prejudicis negatius que condicionen socialment qualsevol posicionament, valoració o acció posterior.”

I és que hem de ser conscients que les paraules poden tenir un impacte negatiu sobre les persones a les quals es refereixen. En aquest cas, també s’hi han manifestat diferents organitzacions i professionals en reiterades ocasions:

“L'ús d'aquesta expressió cosifica als nens, i va en contra de l'esperit de la Convenció sobre els Drets de l'Infant. Els nens són només nens. Tots amb els mateixos drets, sense discriminació”. (Unicef)

“La paraula mena "cosifica" i "deshumanitza", perquè ja està carregada de negativitat i contribueix a que la gent oblidi la contínua vulneració dels seus drets per part de les administracions públiques”. (Save de Children)

“Aquesta etiqueta, 'mena', posa l'èmfasi en la condició d’estranger del menor i s’associa a tot de significats que alimenten prejudicis i estereotips. Sovint la mirada de la nostra societat condiciona la construcció de la identitat d’aquests joves”. (Montse Soria, diari ARA 11/03/2019)

“Yo no era un ‘mena’. Era un chaval que vino a buscar un futuro mejor. El término ‘mena’ sirve para criminalizar”. (Ibrahim Zaitar, Salvados 17/11/19)

Tenint en compte que aquesta terminologia deshumanitza, estigmatitza i impacta negativament els nens, nenes o joves a les quals es vol fer referència, des del CEESC, igual que ja ha fet el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, entre d’altres, demanem que es reconsideri que l’acrònim “MENA” sigui un dels 10 neologismes del 2019. La possibilitat que pugui arribar a ser triat com a neologisme de l’any pot augmentar l’impacte negatiu en el grup de nenes, nens i joves als quals es vol referir.

 

El passat mes de setembre es va obrir un procés d’elaboració d’unes Recomanacions sobre el tractament informatiu de la infància i l’adolescència tutelada per l’Administració, impulsat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Col·legi de Periodistes de Catalunya i en el qual el CEESC hi va participar, entre moltes institucions, entitats, associacions, grups de recerca i persones expertes en l’àmbit de la comunicació, de la infància, l’adolescència i la joventut, i de les migracions, aportant-hi suggeriments, aportacions i comentaris.

El passat 29 de novembre es va fer la presentació del document de les 24 recomanacions, en roda de premsa, pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, el president del CAC, Roger Loppacher, i el vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.

Entre les recomanacions es demana que els mitjans haurien d’evitar difondre dades personals dels infants i adolescents que permetin identificar-los, inclosa la ubicació dels centres residencials on viuen, així com no fer referència a la situació familiar prèvia ni al fet d’estar sota tutela.

En els cas dels infants i adolescents que han migrat sols es recomana no donar la dada de la nacionalitat si no és rellevant per a la informació i utilitzar alternatives a l’acrònim MENA, sobretot en notícies amb connotacions negatives.

Més informació.

Recomanacions sobre el tractament informatiu de la infància i l’adolescència tutelada per l’Administració (pdf)

 

El Departament de Justícia ha obert el termini per a la inscripció de professionals a la llista d’ofici de pèrits judicials per al 2020.

 

COMUNICAT CONJUNT DIA MUNDIAL DE LA SIDA 2019

NI ESTIGMA NI DISCRIMINACIÓ!

Des de l’any 1987, l’1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Sida a tot el món per recordar-nos que hem de continuar actius, sense defallir, en la resposta enfront del VIH. Cal que treballem per millorar la qualitat de vida de tota la població, evitar noves infeccions, diagnosticar-les tan aviat com sigui possible per millorar el pronòstic de la persona afectada i evitar-ne la transmissió.

A Catalunya, el compromís polític i social ha permès, d’una banda, el desplegament d’instruments com el Pla d’acció enfront del VIH i altres ITS 2016-2020 ─un pla ampli, sostenible i avaluable que engloba els objectius i les actuacions en un marc de col·laboració intersectorial─ i l’Acord nacional per afrontar l’epidèmia del VIH a Catalunya i lluitar contra l’estigma relacionat ─que insta a la creació del Pacte social contra la discriminació de les persones que viuen amb el VIH─; i, de l’altra, ha facilitat la planificació, l’impuls, la coordinació i l’avaluació de les actuacions mitjançant el Programa de prevenció, control i atenció al virus de la immunodeficiència humana, les infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques.

Cal que el conjunt de les administracions, del teixit associatiu, de les societats científiques i de la societat en general mantinguem l’esforç de dur a terme la prevenció de la infecció amb tots els elements i les eines disponibles en aquests moments: l’educació; la sensibilització; la inclusió; el respecte a la diversitat; l’empoderament; el diagnòstic precoç; el tractament com a prevenció; la profilaxi prèvia a l’exposició i l’atenció a la cronicitat.

La lluita contra l’estigmatització i la discriminació de les persones amb VIH és responsabilitat d’una societat compromesa amb els drets humans. Si es vulneren els drets d’aquestes persones, n’empitjora la qualitat de vida i la salut, i es produeixen desigualtats en l’accés a serveis socials, jurídics i sanitaris, al mercat laboral i a l’habitatge, entre d’altres. El Pacte social ha de fixar les bases de l’estratègia per a la resolució d’aquesta vulneració de drets.

Aquesta jornada és una nova oportunitat per insistir en la constatació dels avenços científics i socials que han ajudat a millorar la qualitat i l’esperança de vida de les persones amb VIH. Així mateix, també contribueix a recordar que cada any es produeixen noves infeccions contra les quals, malauradament, no es disposa d’un tractament curatiu. Com a societat, tenim pendents reptes importants que hem d’encarar plegats. I avui és un dia idoni per començar-ho a fer.