Ens adherim al Manifest dels professionals en gestió de conflictes i mediació a Catalunya sobre els Mossos als centres educatius. Més vigilància o més convivència?
Després de 19 anys d'espera, el Consell de Ministres del 19 de maig de 2026 ha aprovat els Estatuts definitius del Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales, que substitueixen els Estatuts provisionals vigents fins ara.
Des del CGCEES i des de tots els col·legis professionals que en formem part, traslladem el nostre agraïment a totes les persones que han format part de les juntes de govern durant tots aquests anys per la seva feina, compromís i empenta constant per fer possible la consecució d'aquest objectiu institucional.
L'aprovació d'aquests estatuts suposa una passa fonamental per a l'enfortiment del CGCEES i per a la consolidació de l'Educació Social com a professió essencial al servei de la ciutadania, la justícia social i els drets de les persones.
>>Descarrega els Estatuts del CGCEES (pdf)
El CEESC obre el debat sobre Educació Social i Integració Social
El nou número de Quaderns d’Educació Social ja és al carrer. I, per celebrar-ho i compartir-ne els continguts, el CEESC organitza dues presentacions públiques a València i Girona, dos espais pensats per reflexionar col·lectivament sobre el paper de l’educació social en temps d’emergència, incertesa i transformació social.
Com ja us hem explicat, el número 27 de la revista anual del CEESC posa el focus en les crisis que travessen avui les nostres comunitats, socials, climàtiques, econòmiques o humanitàries, i en la manera com l’educació social acompanya, sosté i reconstrueix vincles en aquests contextos. El monogràfic parteix d’un fet recent que ha colpit especialment el nostre entorn: la dana al País Valencià. A partir d’aquesta realitat, la revista obre una reflexió àmplia sobre les respostes socioeducatives davant les emergències i el paper clau de la comunitat.
Les dues presentacions seran una oportunitat per conèixer de prop els continguts d’aquest nou Quaderns, compartir experiències i continuar pensant la professió des de la pràctica, el compromís i la mirada crítica.
La primera cita serà a València, el dimarts 19 de maig, a les 19.00 h, a La Repartidora, al barri de Benimaclet. L’acte comptarà amb la participació d’Elisabet Marco, Natxo Calatayud i Ricard Gozálvez, autors del reportatge “Acompanyar des de la comunitat en temps de tempesta. Respostes socioeducatives a la crisi de la dana al País Valencià”, així com d’una representant del Col·legi Oficial d’Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana (COEESCV). Una conversa per acostar-se a experiències de reconstrucció comunitària, suport mutu i esperança sorgides arran del desastre.
La segona presentació tindrà lloc a Girona, el dilluns 1 de juny, a les 18.00 h, a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. En aquesta ocasió, s’ha organitzat una taula rodona sobre com l’educació social acompanya i sosté les comunitats en temps de crisi, amb la participació dels membres del CEESC Pep Plana, Raquel Rico i David Vázquez, i amb la intervenció del degà de la Facultat, el Dr. Juan González Martínez. Per assistir a aquest acte, cal fer-ne inscripció.
Quaderns d’Educació Social és molt més que una revista. És un espai de pensament col·lectiu que, número rere número, contribueix a fer créixer el coneixement i el debat al voltant de la professió. En un moment marcat per la immediatesa i la complexitat social, generar espais per pensar la pràctica professional esdevé imprescindible.
Des del CEESC us convidem a participar en aquestes presentacions i a formar part d’una conversa necessària sobre educació social, comunitat i futur.
Posicionament del CEESC davant el nou model de tarifes per equiparar els sous del sector social
El CEESC ens vam reunir aquest dilluns, 4 de maig, amb Ester Vallbona, sotsdirectora de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), per abordar la situació dels centres de protecció i les dificultats per cobrir places amb professionals de l’educació social, fet que està comportant la incorporació d’altres perfils per garantir l’atenció directa.
A la trobada, amb participació d’Olga Giner, presidenta del CEESC, i Xavi Campos, director de l’equip de gerència, vam qüestionar el relat de manca d’educadores i educadors socials i vam situar la precarietat laboral i les condicions de treball com a principals factors que expliquen la dificultat per retenir professionals i cobrir suplències.
Des de la DGPPIA es va reconèixer aquesta situació, agreujada per baixes, vacances i la fugida de professionals cap a àmbits amb millors condicions laborals. Aquesta necessitat urgent de personal s’està cobrint amb perfils com integradors socials, pedagogs o psicòlegs.això cal canviar, diria que el relat era que per garantir atenció directa, posaven integradors socials ja que no tenien suficients ES Aquesta falta de professionals de l'educació social i la necessitat de garantir el servei fa que s'estiguin cobrint les places amb altres perfils, com són el d'integració socials. Des del CEESC vam advertir dels riscos d’aquesta tendència, tant pel que fa a la desprofessionalització dels equips com a la pèrdua de qualitat en l’atenció als infants i adolescents.
En aquest marc, vam compartir una diagnosi fonamentada en dades que desmunten el discurs de manca de professionals i apunten directament a un problema de condicions laborals que dificulta la retenció del talent i que fa que nous professionals vulguin accedir a aquests llocs de treball.
Cada any hi ha milers de persones que sol·liciten estudiar Educació Social (3.653 en el curs 2025-2026, segons dades del Canal Universitats) i més d’un miler de graduats anuals (1.006 el 2023, segons l’AQU i la UOC). Tot i això, el sector presenta una elevada temporalitat (74,80% a Barcelona, segons el SEPE), una baixa estabilitat (26,66% a nivell estatal) i salaris al voltant dels 23.000 euros anuals de mitjana (segons l’Informe de l’Estat de l’Educació Social 2023).
Durant la trobada també vam assenyalar altres problemàtiques estructurals, com una borsa de treball que no s’ha actualitzat en cinc anys, la precarietat de les suplències o la manca d’incentius i reconeixement professional. Alhora, vam posar sobre la taula la necessitat de reforçar la formació i la incorporació de nous professionals, així com de revisar les condicions laborals i els sistemes de contractació.
En aquest sentit, vam fer entrega a la DGPPIA d’un document que recull aquesta diagnosi i planteja propostes concretes de millora a curt, mitjà i llarg termini, tant en l’àmbit organitzatiu com econòmic. Per part de l’Administració es va expressar el compromís de valorar aquestes aportacions i donar-hi resposta.
Aquesta trobada s’emmarca en un context més ampli de revisió del sistema de protecció, en què el CEESC estem tenint un paper actiu. El passat desembre vam comparèixer al Parlament de Catalunya en el marc de la Comissió d’Investigació sobre l’activitat de la DGPPIA, on ja vam posar sobre la taula les mancances estructurals del sistema i la necessitat de reformes profundes. En aquesta mateixa línia, el juny de 2025 ens vam reunir amb la Secretaria d’Infància per abordar les reformes del sistema i defensar la presència de l’educació social. També vam participar en un grup de treball impulsat per la DGPPIA per revisar el model de centres, iniciades el maig de 2025, la feina del qual no s’ha tancat encara.
Tant en aquests espais com en la reunió d’aquest dilluns, el missatge és clar: garantir la qualitat del sistema de protecció passa necessàriament per dignificar les condicions de treball de les educadores i educadors socials i per reconèixer el seu paper central en el sistema.
Farem seguiment d’aquestes demandes i treballarem perquè es concretin canvis reals, en un moment en què considerem imprescindible una reforma per garantir un sistema de protecció a l’alçada dels drets dels infants i adolescents.
Front comú al Parlament per al reconeixement de la categoria A1 en l’Educació Social i el Treball Social
Demanem al Parlament mesures urgents per reforçar l’educació social