El Col·lectiu professional de Gent Gran del CEESC ha elaborat un nou document que recull una proposta actualitzada de les funcions de l’educador/a social als centres residencials i de dia per a persones grans. Actualment les funcions oficials són les que queden recollides al document Perfil professional educador/a social del servei de centre de dia i servei de centre residencial per a gent gran, aprovat l'octubre de 2003.
El document, titulat “Funcions de l’educador/a social a centres residencials i de dia per a persones grans”, defineix les funcions específiques d’aquesta figura professional des d’una mirada política i tècnica, prenent com a base el Model d’Atenció Centrada en la Persona (MACP) i les normatives vigents en matèria de serveis socials. La proposta situa l’educació social com un agent transformador, clau per garantir una atenció integral, personalitzada i centrada en la dignitat, l’autonomia i el projecte vital de cada persona gran.
Entre les funcions destacades hi ha el disseny i implementació de programes socioeducatius, el foment de la participació activa, l'acompanyament emocional, el treball interdisciplinari i la implicació de les famílies i la comunitat. El document també concreta el marc d’implementació d’aquestes funcions dins dels equips professionals dels centres, i fa una crida a la incorporació estructural de l’educació social en tots els dispositius d’atenció a les persones grans.
Amb aquesta aportació, el CEESC vol fomentar el reconeixement del paper de l'educador/a social en els serveis residencials i de dia per a gent gran, un fet que suposa un pas essencial cap a un model d'atenció digne, humà, participatiu i relacional.
>>Pots consultar el document complet aquí: Funcions de l’educador/a social a centres residencials i de dia per a persones grans (juny 2025)
- Detalls
Aportacions al Decret d’Orientació Educativa 2025
- Detalls
Comunicat del CEESC davant l’anunci del tancament de les ludoteques gestionades per la Generalitat de Catalunya
Davant la notícia que les ludoteques gestionades per la Generalitat de Catalunya deixaran de funcionar a finals d’aquest any, des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) volem expressar la nostra preocupació i desacord amb aquesta decisió.
Les ludoteques són espais amb una funció socioeducativa fonamental. Són entorns on el joc esdevé una eina de desenvolupament, socialització, prevenció i inclusió, especialment per a la infància en situacions de vulnerabilitat. Entenem que aquests serveis formen part essencial del camp d’acció de la nostra professió, i aporten un valor que va molt més enllà del simple lleure.
Volem posar de manifest, també, el paper imprescindible que les educadores i els educadors socials han tingut i tenen en aquests espais, desenvolupant una tasca de gran qualitat, rigor i compromís. El tancament de les ludoteques suposa no només la desaparició d’un servei clau, sinó també la pèrdua directa de 17 places ocupades per professionals del nostre col·lectiu a la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària (DGACC). Una pèrdua que empobreix el sistema públic i debilita la presència de la nostra professió en àmbits comunitaris.
La decisió de tancar aquestes ludoteques arriba pocs dies abans que se celebri oficialment el Dia Internacional del Joc (11 de juny), reconegut per les Nacions Unides. Aquesta jornada posa de relleu el dret de tots els infants a jugar i la importància del joc com a eina de desenvolupament integral i benestar. És especialment incoherent que, mentre es promou públicament aquest dret fonamental, es tanquin espais que el fan possible en l’àmbit comunitari i des d’una mirada educativa.
També resulta contradictori que aquesta mesura arribi en un moment en què les administracions públiques fan bandera de la importància de les polítiques de prevenció amb la infància, però alhora desmantellen serveis clau que en són un exemple clar i consolidat. Les ludoteques són espais educatius, d’acompanyament, de suport a les famílies i de detecció primerenca de situacions de risc.
Considerem preocupant que la principal motivació d’aquesta estratègia pugui ser l’extinció de les places, amb l’objectiu de destinar-ne els recursos, en el millor dels casos, a altres serveis del Departament. Tot fa pensar, però, que aquests recursos difícilment es destinaran a reforçar la presència d’educadors i educadores socials, i que fins i tot podrien servir per externalitzar o privatitzar serveis.
De fet, algunes declaracions apunten la seva reconversió en serveis del programa "Jugar i Descobrir". Es tracta d'una tipologia de servei en què els professionals tenen un perfil que no és el de l'educació social. L’educador social té una formació i un abast d’intervenció més ampli que el monitor de lleure o que les persones titulades en formació professional, i això li permet abordar situacions educatives, socials i emocionals amb més profunditat i continuïtat, que ara es perdrien.
Aquesta pèrdua implica també un pas enrere en el reconeixement i la visibilitat de la professió més enllà dels serveis socials tradicionals o dels àmbits de màxima complexitat. La desaparició de la nostra presència en espais comunitaris contribueix a una imatge residual de la professió, allunyada de la universalitat de la nostra tasca i del treball preventiu de proximitat.
Per tot plegat, reivindiquem la necessitat de preservar aquests serveis, reforçar-los i reconèixer-ne el paper estratègic en les polítiques socials i educatives del país.
Des del CEESC, ens posem a disposició per dialogar i treballar conjuntament amb les institucions per buscar alternatives que garanteixin la continuïtat d’aquests espais i la seva funció educativa i comunitària.
No podem parlar de drets de la infància, ni de prevenció real, sense garantir espais com les ludoteques i la presència de professionals formats i reconeguts per a desenvolupar-hi la seva tasca.
Barcelona, 3 de juny de 2025
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
- Detalls
Ahir, 28 de maig de 2025, el CEESC vam celebrar l’acte d’inauguració oficial de la seva nova seu, ubicada a la Fundació Carulla. Malgrat que ja fa un temps que el Col·legi hi ha començat a treballar, aquest acte ha volgut simbolitzar l’inici d’una nova etapa, amb el convenciment que els espais que habitem condicionen i potencien la nostra acció educativa i comunitària.
L’acte va comptar amb una nombrosa assistència de persones col·legiades, professionals del sector, així com representants polítics i d’altres entitats i institucions.
Un espai per generar contextos
Des del primer moment, la nova seu del CEESC s’ha pensat com un espai viu, obert i compartit. En paraules del president del CEESC, Marc Queralt, “el CEESC està en moviment constant”, i aquesta nova etapa reflecteix aquest dinamisme. “Avui donem el tret de sortida a una cosa que va començar fa temps”, va dir, destacant que l’objectiu no era només trobar un espai físic, sinó un lloc que connectés amb els valors de la professió: “La nostra feina té a veure amb generar contextos, amb el treball comunitari, amb la interacció. I aquest espai ens ho permet”.
La directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, va donar la benvinguda a la comunitat del CEESC amb paraules plenes de calidesa: “Aquesta és casa vostra”, afirmant que la suma de mirades i experiències des de diferents disciplines permet arribar més lluny.
Una mirada profunda als espais: intervenció d’Itziar González
L’arquitecta i urbanista social Itziar González i Virós va oferir una reflexió inspiradora que va obrir l’acte i que va ressonar al llarg de tota la jornada. Va posar l’accent en el significat dels espais que habitem i en la relació que hi establim, especialment quan parlem d’un col·lectiu com el de l’educació social, estretament lligat al territori, a les persones i als vincles.
Va assenyalar que “és important reconèixer que qui ens acull, desplaça coses pròpies”, fent referència a la importància de generar una convivència respectuosa quan s’ocupa un espai compartit. També va convidar a començar a parlar dels espais des d’una “dimensió multisensorial”, posant en relleu que les condicions físiques, emocionals i simbòliques d’un espai influeixen en com ens hi sentim i com hi actuem.
González va subratllar que “és fonamental que les persones sentin que formen part d’una comunitat. Sentir-se part d’alguna cosa ajuda a situar-se”. Aquesta idea encaixa plenament amb el que representa la nova seu del CEESC: un lloc per reconèixer-se, compartir i transformar. Un espai des d’on generar acció col·lectiva i sentit de pertinença.
Taula rodona: els espais com a eina socioeducativa
En la taula rodona diverses veus del món educatiu, comunitari i de l’arquitectura i el disseny, van dialogar al voltant dels espais com a eina de transformació social i educativa.
Antonio Rosa, educador social i antropòleg, va posar en relleu que “són les persones qui defineixen els espais”, i va recordar que molts dels llocs on intervenen els i les educadores socials no han estat pensats per acollir acció educativa. Va destacar la importància d'identificar-hi el conflicte i la governança com a elements estructurals.
Anaïs Esmerado, investigadora en disseny social, va defensar que cal adquirir eines per “fer-te llar allà on vagis”, mentre que Sandra Guiu, interiorista i degana del CODIC, va reivindicar espais dissenyats des de la funcionalitat i la relació: “No es tracta de fer espais bonics, sinó útils per a la gent”, va dir, tot posant èmfasi en la participació de les persones en la seva pròpia definició de l’espai.
Des del públic, es va obrir un diàleg viu amb preguntes, com la d’una jove assistent que va qüestionar com fer arribar les pràctiques innovadores als i les professionals de base. Xavi Campos, director de l’equip de gerència del CEESC, va recollir aquesta inquietud remarcant que “una de les responsabilitats del Col·legi és acompanyar els recorreguts vitals i professionals de les educadores i educadors socials”. I va concloure: “Tenim el mal costum de no explicar-nos. I una manera de fer-ho és des de la multidisciplinarietat”.
Visita, teatre i brindis: una celebració col·lectiva
Un cop acabada la taula rodona, les persones assistents van poder fer una visita guiada per tota la nova seu, una oportunitat per descobrir els diferents espais de treball i trobada del Col·legi. Aquesta visita va comptar amb la col·laboració del grup de teatre amateur Farandulacis, que va dinamitzar el recorregut amb petites intervencions humorístiques, aportant un toc lúdic i reflexiu a l’experiència.
La jornada va acabar amb un esquetx humorístic a la terrassa, un espai emblemàtic de la nova seu que simbolitza obertura, horitzó i comunitat. Allà es va fer un brindis col·lectiu amb productes de L'Olivera per celebrar aquest nou començament i per agrair la presència i implicació de totes les persones assistents.
Aquesta inauguració ha estat, en definitiva, una oportunitat per pensar-nos com a col·lectiu professional i com a comunitat. Un espai al servei de les educadores i educadors socials i de la societat que volem construir. Ara només falta que us el feu vostre!
>>Consulta la relatoria de l'espai de debat.
- Detalls
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) reclamem amb fermesa la continuïtat i ampliació de la presència de professionals de l’educació social als centres escolars del nostre país per tal de donar resposta a l’anàlisi de necessitats compartides pel conjunt de la comunitat educativa.
Actualment, només 85 escoles i instituts compten amb la figura de l’educador/a social, en el marc d’un programa del Departament d’Educació i Formació Professional que finalitza aquest curs. El Pla de millora d'oportunitats educatives (PMOE - PROA+), on s’enquadren les places, té data de finalització a 31 d’agost. Tant l’anterior equip de la conselleria com l’actual afirmen que hi ha un marge de pròrroga de 2 anys més, però a data d’avui aquesta pròrroga encara no s’ha ratificat.
El sistema educatiu català compta amb vora 3.000 centres, des de segon cicle d’Infantil fins a Secundària. Per tant, la presència actual amb 85 places és encara limitada i provisional. El Departament d’Educació i Formació Professional compta amb educadores socials des del curs 2020-2021 i en aquests 5 cursos s’ha comprovat que la figura no pot desaparèixer ni quedar relegada a una anècdota dins del sistema. Cal consolidar-la i estendre-la a tots els centres, més enllà dels considerats d’alta complexitat, i han d’esdevenir un recurs estructural, estable i imprescindible.
L’educadora o educador social és una figura fonamental en el treball interdisciplinari dins l’escola: acompanya els infants i adolescents en el seu procés educatiu, atén la diversitat i les condicions d’educabilitat, afavoreix la convivència i teixeix vincles entre el centre educatiu, les famílies i el territori. Aquesta mirada complementària a la pedagògica és clau per construir escoles inclusives i afavorir l’èxit educatiu de tot l’alumnat.
A més, és un perfil idoni per assumir noves funcions sorgides en l’àmbit educatiu, com les coordinacions de benestar i protecció recollides a la LOPIVI, com les figures COCOBE. Són rols que requereixen coneixement, sensibilitat social i capacitat de treball comunitari, qualitats intrínseques a l’educació social.
Des del CEESC hem demanat un espai d’interlocució amb el Departament d’Educació per tal d’aclarir una qüestió urgent com és el futur de les educadores i els educadors socials en els centres escolars però no hem rebut concreció a les peticions de trobada. Cal recordar que en la reunió que vam mantenir amb la consellera Esther Niubó al mes de gener, es va afirmar la voluntat de prorrogar un parell de cursos més el pla PMOE-PROA+, incloses les places d’educador/a social, però ara, que ja s’acosta el final del curs escolar, encara no ha arribat l’aprovació oficial amb tota la incertesa que genera a professionals i centres educatius.
Cal destacar les mostres creixents de suport i compromís per part de la comunitat educativa, com les que hem vist recentment a l’Institut Eduard Fontseré de L'Hospitalet de Llobregat. Famílies, alumnat i equip docent s’han mobilitzat amb contundència per defensar la continuïtat de la seva educadora social. Des del CEESC agraïm, compartim plenament aquesta lluita, i donem suport a les mobilitzacions.
L’experiència iniciada el curs 2020-2021 genera interès dins i fora de Catalunya. Sense anar més lluny, el divendres 23 de maig, el CEESC va explicar l’impacte de la figura de l’educador/a social en el sistema escolar en una jornada que va tenir lloc a la Universitat de València (UV) i que va ser organitzada pel Col·legi Oficial d'Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana juntament amb la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana i la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la UV.
D’altra banda, aquest curs, el Departament d’Educació i Formació Professional ha implementat 52 places d’educador/a social en els serveis educatius de zona per abordar l’abandonament escolar prematur. Aquestes places, com a estructurals que són, han entrat en el concurs de trasllats del cos d’educadors i educadores socials de la Generalitat de Catalunya. Des del CEESC volem agrair la feina feta per les professionals que aquest curs han iniciat el Projecte Reconnect-ES, com a interines o en comissió de servei, pel compromís per oferir noves oportunitats als i les joves d'entre 16 i 24 anys per tenir una societat més i millor formada.
Per tot això, exigim al Departament d’Educació i Formació Professional un compromís clar, ferm i valent amb la incorporació definitiva dels educadors i les educadores socials als centres educatius de Catalunya. Ja no es tracta de programes provisionals ni de mesures parcials: és hora de reconèixer la tasca essencial de l’educació social i de convertir-la en un pilar estructural del sistema educatiu català.
- Detalls
Valoració de la reforma de la DGAIA
- Detalls