Més de quaranta persones es van reunir, el passat 22 d'octubre, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per celebrar els 30 anys del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i recuperar la memòria de l’Educació Social a les comarques tarragonines. Una trobada per compartir experiències, reconèixer les persones que han contribuït a construir la professió al territori i mirar cap al futur.
Va ser un acte especialment emotiu i arrelat a Tarragona, amb la participació de professionals de l’Educació Social i professorat vinculat als estudis i a la trajectòria de la professió. Una trobada intergeneracional que va permetre posar en comú records, vivències i mirades sobre el camí recorregut, però també sobre els reptes i les oportunitats que tenim al davant.
Recuperar la memòria per entendre d’on venim
La primera part de l’acte va estar dedicada a reconstruir la història de l’Educació Social a Catalunya i, especialment, a les comarques de Tarragona. A través de les intervencions de la primera taula, es van compartir experiències, moments significatius i records d’una trajectòria professional i acadèmica que s’ha anat construint al llarg dels anys gràcies a la iniciativa, l’esforç i el compromís de moltes persones i equips.
Després de la benvinguda de Jordi Martínez Busom, president de la Junta delegada del Camp de Tarragona, va prendre la paraula Guillermo Soler de Oteyza, autor del llibre Educació Social: ofici i professió. Testimonis del procés de formalització de l’Educació Social a Catalunya (1969-2000), una obra impulsada per la Comissió de Sèniors del CEESC. Soler va explicar el procés d’elaboració del llibre, construït a partir dels testimonis de 27 persones que van viure en primera persona diferents etapes de la formalització de la professió. També va posar en relleu la rapidesa amb què es va produir el pas de l’ofici a la professió: la consolidació dels estudis universitaris, la creació del col·legi professional i el reconeixement de l’Educació Social com a professió. Un procés intens que ajuda a entendre la trajectòria i la consolidació que ha experimentat el sector.
A continuació, Lídia Hernández Sánchez, educadora social amb una llarga trajectòria a la Fundació Casa Sant Josep, va compartir l'evolució de les funcions i les tasques de les educadores i els educadors socials al llarg dels anys. La seva intervenció va permetre observar com han canviat les pràctiques professionals i les maneres d'acompanyar les persones, alhora que es mantenen alguns dels principis que donen sentit a la professió.
Per la seva banda, el Dr. José Miguel Jiménez González, de la URV, va fer un recorregut detallat pel procés que va fer possible la implantació dels estudis universitaris d’Educació Social a Tarragona. Una trajectòria marcada per les dificultats, la precarietat en alguns moments i, sobretot, per l’esforç i la implicació de les persones que van treballar perquè aquests estudis fossin una realitat al territori.
Un dels moments més significatius de la trobada va ser la participació de les persones assistents. Les intervencions des del públic van ampliar el relat de les taules i van incorporar records, experiències i reflexions que connectaven la història de la professió amb el seu present. Entre aquestes aportacions, Pepi Borràs, membre sènior del CEESC, va intervenir amb energia per recordar els orígens i la motivació que hi havia darrere del projecte del llibre, i va defensar amb convicció la importància de mantenir el vincle amb el Col·legi al llarg de tota la trajectòria professional. També l’històric president del CEESC a Tarragona, Lluís Canals, va compartir la seva mirada sobre el recorregut viscut, reivindicant l'orgull d'haver arribat a la jubilació exercint l'Educació Social i posant en valor el caràcter, la companyonia i el sentiment de comunitat que han caracteritzat les educadores i els educadors socials de Tarragona. La trobada va comptar igualment amb les intervencions de Daniel Valverde Anglés i Gemma Marcos Rodríguez-Peral, professionals amb una llarga trajectòria vinculada a la Fundació Casa Sant Josep. Les seves paraules van transmetre l'orgull de formar part de l'Educació Social i van posar en valor la feina feta al llarg dels anys, així com el recorregut d'una institució amb 114 anys d'història.
Després de recuperar la memòria i compartir les experiències del present, l’acte va reservar un espai per mirar cap al futur i reconèixer l’alumnat dels estudis d’Educació Social de Tarragona. Ho va fer en el marc de Celebrem i Construïm Professió, la iniciativa que el CEESC impulsa anualment en col·laboració amb les universitats catalanes, per reconèixer l'estudiantat amb millors expedients i millors Treballs de Fi de Grau.
Els reconeixements del curs 2025-2026 del grau d’Educació Social de la URV van ser per a Raül Gómez, pel millor expedient acadèmic, i Judith Blázquez Ruiz, pel millor treball final de grau (TFG).
Judith Blázquez Ruiz va poder recollir el reconeixement i el premi, que consisteix en un any de col·legiació gratuïta al CEESC, i va presentar el seu treball, titulat La terapia asistida con caballos como recurso socioeducativo para la inclusión social de personas en riesgo de exclusión social. La seva intervenció va permetre conèixer amb més detall el projecte i apropar-se a les inquietuds, els interessos i les línies de treball de les noves professionals que s'incorporaran al sector.
Aquest reconeixement va connectar les trajectòries de les generacions que han contribuït a obrir camí amb les de les persones que avui es formen i que continuaran desenvolupant la professió. Una manera de recordar que l’Educació Social és una realitat viva, que evoluciona, es transforma i es renova amb cada nova generació.
En el marc dels 30 anys del CEESC, la trobada de Tarragona va ser molt més que una commemoració. Va esdevenir una oportunitat per retrobar persones, recuperar vivències, compartir records i reconèixer les aportacions de qui ha fet possible la consolidació de l’Educació Social a les comarques tarragonines. Un acte molt tarragoní, amb les veus i les experiències de persones que han construït i continuen construint la professió al territori.
A través de la comissió Sèniors del CEESC, un any més, participem al Cicle de Conferències de la Comissió Intercol·legial de Sèniors que ja va per la tretzena edició.
En aquest XIII Cicle de conferències podrem assistir i connectar-nos a xerrades organitzades pels diferents col·legis professionals que formen part de la Comissió, de la mà d’experts de la temàtica de la qual es parlarà.
Aquest any el cicle consta de 12 sessions, des del 19 de novembre del 2026 fins al 20 de maig de 2027, i s'hi tractaran temàtiques molt diferents com la Guerra Civil, longevitat, inserció o gestió de residus.
El CEESC organitza la xerrada "La inserció a través de l’economia: reconstruir el vincle entre persona, feina i societat", a càrrec de l'educador social Julio Martínez Alcalde, expert en economia social, centres especials de treball i empreses d’inserció. La xerrada tindrà lloc el 16 de febrer al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, en format híbrid.
>>Consulta el programa sencer de conferències en aquest enllaç.
>>L'Associació Intercol·legial organitza una nova edició del Concurs de pintura.
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya donem suport a les reivindicacions que impulsen la vaga general convocada per a l’11 de novembre i ens adherim formalment a la convocatòria de CCOO i UGT.
Defensem el dret a un habitatge digne, unes condicions laborals justes, uns salaris que permetin viure dignament i uns serveis públics i socials amb els recursos necessaris per garantir els drets de tothom.
L’educació social és una professió essencial per garantir drets, promoure la inclusió i enfortir la cohesió social. Per això, des del CEESC fa temps que denunciem la precarització de la professió i reclamem el reconeixement que mereix, així com unes condicions laborals dignes que facin possible una intervenció socioeducativa de qualitat. La qualitat dels serveis socials i educatius no es pot deslligar de les condicions en què treballen els seus professionals. Calen recursos suficients, estabilitat i un compromís ferm de les administracions per garantir uns serveis que responguin a les necessitats de les persones i facin efectius els seus drets.
Com a professionals de l’educació social sabem que la precarietat laboral i la vulneració dels drets socials no són realitats separades. Les desigualtats que travessen la societat condicionen les oportunitats de les persones, i combatre-les requereix una resposta col·lectiva que posi la dignitat i els drets al centre.
Per això, donem suport a les reivindicacions de l’11N i a la defensa col·lectiva d’una societat més justa, digna i igualitària.
Perquè defensar els drets de les educadores i els educadors socials també és defensar els drets de les persones.
>>Formulari d'adhesió a la vaga general 11N26
El discurs professional de l’educació social és una eina viva que construïm i actualitzem de manera continuada des del CEESC a partir de les aportacions, les experiències i les reflexions del conjunt de professionals que en formen part. La darrera versió, d'octubre de 2026, és el document L'educació social davant dels reptes socials de Catalunya.
Aquest treball ens permet revisar com expliquem qui som, què fem, quina és la nostra contribució a la societat i quin paper podem tenir davant dels reptes socials actuals. Actualitzar el discurs és, també, una manera de reforçar la identitat professional, fer visible el valor de l’educació social i reivindicar-ne la presència en els diferents àmbits de les polítiques públiques.
Volem que aquest discurs no sigui només una reflexió sobre la professió, sinó també una eina per incidir en la realitat. Per això, n’hem volgut traslladar les aportacions a un àmbit concret: les polítiques municipals.
D’aquesta mirada neix el document 15 compromisos municipals per a una educació social al servei de la ciutadania, que farem arribar als partits polítics de cara a les eleccions municipals de 2027. El document recull propostes per reforçar el paper de l’educació social en àmbits com els serveis socials, la infància i la joventut, l’educació, la salut comunitària, l’habitatge, la convivència i la participació ciutadana.
Així, continuem fent créixer el discurs professional i el connectem amb propostes concretes per contribuir a unes polítiques locals que situïn les persones i les comunitats al centre.
Descarrega els documents:
>>L'educació social davant dels reptes socials de Catalunya
>>15 compromisos municipals per a una educació social al servei de la ciutadania
Celebrem i Construïm Professió 2026
El 13 d'octubre, Olga Giner, presidenta del CEESC, va comparèixer davant de la Comissió de la Infància del Parlament de Catalunya, on va exposar la visió de l’educació social sobre com el Govern ha d’abordar l’atenció a la infància i l’adolescència del país.
Durant la compareixença, Giner va defensar que les polítiques d’infància han d’adreçar-se a tota la infància i l’adolescència, i no només als infants i adolescents en situació de risc. En aquest sentit, va assenyalar que la protecció és imprescindible, però no suficient, i va reclamar polítiques que actuïn també des de la prevenció i la promoció del benestar, abans que les situacions de vulnerabilitat es facin visibles.
La presidenta del CEESC també va posar sobre la taula la necessitat d’abordar les polítiques d’infància des d’una perspectiva transversal, que impliqui el conjunt de l’acció pública. L’educació, la salut, l’habitatge, la cultura, l’esport o els serveis socials, entre d’altres, han de compartir responsabilitats i objectius per garantir els drets d'infants i adolescents. En aquest marc, va reivindicar també un paper més ampli de l’educació social en les polítiques d’infància, tant en la prevenció i la promoció del benestar com en l’acompanyament i la garantia de drets.
>>Vídeo de la intervenció de l'Olga Giner.
>>Vídeo de la compareixença completa.