Informacions sobre la presentació de candidatures al nou programa del Departament d'Educació
Reunió amb Director General de Professionals de la Salut
2 d'octubre. Dia Internacional de l'Educació Social
Màsters i postgraus universitaris
El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha mantingut una reunió a primera hora d’aquest dimecres 30 de juliol convocada pel Departament d’Educació i Formació Professional amb caràcter d’urgència dimarts a la tarda.
La trobada ha servit per conèixer el nou programa acordat pel govern de la Generalitat de Catalunya per tal de donar continuïtat a la presència d’educadores i educadors socials en centres escolars, iniciada el curs 2020-2021, ara que aquest estiu acaba el Pla de millora d'oportunitats educatives (PMOE/PROA+) en el qual s’emmarcaven les actuals 85 places d’educador/a social.
A data de 31 de juliol s'ha aprovat el nou programa temporal per impulsar la perspectiva orientadora i social als centres educatius.
Nou programa de 60 places vinculat al decret d’orientació educativa
El govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts un seguit de mesures que permeten impulsar un nou programa que substitueix el que ara acaba. Segons ha fet saber el Departament, el programa comptarà amb 60 places d’educador/a social, tindrà una durada de 2 anys, es finançarà amb fons europeus i comptarà amb un nou enfocament, vinculat al futur decret d’orientació educativa, actualment en tràmit.
Les responsables de l’administració catalana l’han plantejat com un projecte pilot que comptarà amb indicadors i una avaluació continuada per tal de valorar un desplegament més ampli en un futur, quan es desplegui totalment el decret d’orientació educativa.
La trobada ha comptat amb la secretària de Millora Educativa, Josefa Beltrán; la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Laura Brunet, i la directora general d’Educació Inclusiva, Susana Tarapiella, entre altres representants del Departament. Per part del CEESC hi han participat el vicepresident, Albert Font-Tarrés, i el gerent, Xavi Campos, de la corporació professional. Una cita que dona continuïtat a la trobada anterior mantinguda a principis de mes.
L’oferta d’aquestes 60 places es publicarà properament al Portal ATRI, donant un termini no inferior als 10 dies per presentar-hi candidatures. El calendari amb el qual treballa el Departament és que l’inici del nou programa sigui a data de 15 de setembre, sempre condicionat a les corresponents gestions administratives entre diferents àrees del govern i dins del propi Departament.
Per encetar aquesta nova etapa es preveu fer una formació tant als professionals seleccionats com als equips directius dels centres assignats.
Amb la mirada fixada en el desplegament del decret i amb la perspectiva posada fins a l’any 2032, la previsió, segons s’ha explicat des del Departament, és la incorporació d’educadors i educadores socials a l’etapa de Secundària, mentre que la presència de TIS (tècnics i tècniques d’integració social) es concentrarà als centres de primària. Sembla ser que el desplegament dependrà de la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa amb coordinació amb la Direcció General d’Educació Inclusiva.
El CEESC demanem la presència al conjunt del sistema escolar català
Des del CEESC hem reiterat al Departament d’Educació i Formació Professional la importància que la figura de l’educador/a social s’estengui al conjunt de centres escolars per tal de donar resposta a les necessitats detectades pel conjunt de la comunitat educativa.
Així mateix, lamentem que la nostra presència no es consolidi i augmenti en concordança amb tot el que reclamen les valoracions de l’experiència anterior. Al contrari, amb aquest canvi es concreta la pèrdua de 25 de les 85 places existents fins al curs actual, que ja eren insuficients.
El programa exigirà iniciar un nou procés de selecció de professionals, la qual cosa no afavoreix la continuïtat de la tasca socioeducativa ni del vincle ja establert amb alumnes, famílies i comunitats educatives.
Hem plantejat dubtes sobre la correcta definició dels encàrrecs entre els diversos perfils socials per a la qual cosa sempre hem mostrat la nostra voluntat d’acompanyament i seguiment com a col·legi professional, i també hem insistit en la necessitat d’evitar generar perfils nous, quan ja existeixen figures acadèmiques definides per assumir els encàrrecs que es van generant.
D’altra banda, el fet de vincular el nostre perfil professional al decret apunta un bri d’esperança en clau d’esdevenir, a llarg termini, una figura estructural del sistema.
Ens hem emplaçat a una futura trobada al setembre, una vegada engegat aquest nou programa, per consensuar lectures i plantejar coordinacions en relació amb el seu seguiment i avaluació.
El CEESC s'adhereix al Pacte Nacional per la Llengua.
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya hem volgut revisar el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030 (PNJCat 2030) i n’hem fet una valoració crítica i propositiva, especialment des de la perspectiva de l’Educació Social i del paper dels professionals que en formen part activa en l’àmbit de les polítiques de joventut.
D’entrada, cal posar en valor l’esforç de diagnosi, participació i transversalitat que planteja el Pla, com en la resta de plans nacionals. El reconeixement del jovent com a subjecte de drets, l’aposta per una mirada interseccional i comunitària i l’èmfasi en la transformació estructural de les polítiques públiques són línies que sintonitzen plenament amb la missió i els valors de l’Educació Social. També celebrem que el document reconegui el paper dels professionals de joventut com a agents essencials en l’acompanyament, emancipació i inclusió de les persones joves, especialment en l’àmbit local i de proximitat.
Tanmateix, lamentem profundament que en cap moment es faci una menció explícita a la professió de l’Educació Social, ni al seu rol històric, formatiu i metodològic dins de les polítiques de joventut. Aquest buit no és només simbòlic: invisibilitza una disciplina amb una trajectòria sòlida en l’àmbit de la intervenció amb joves i amb una presència clara dins dels equips municipals, comarcals i de tercera via.
Des del CEESC reivindiquem que l’educador/a social és un perfil professional plenament competent per desenvolupar les funcions de tècnic/a de joventut, informador/a, dinamitzador/a i referent comunitari. Aquesta posició no és excloent d’altres formacions, però sí específica i imprescindible en entorns vulnerables, en processos d’inclusió i en la construcció de vincles entre administració i joventuts diverses. Això ho ha defensat també l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (AcPj) en reiterades ocasions.
Un altre aspecte que ens preocupa és el buit en el desplegament operatiu i de seguiment del Pla. El text parla de governs participats, agències públiques, consells rectors i altres estructures de decisió, però no concreta mecanismes clars d’avaluació, coordinació territorial ni inspecció dels serveis. En aquest sentit, cal preguntar-se: qui vetlla realment pel bon funcionament de les oficines de joventut? Quin paper tenen les figures de coordinació territorial? Com es garanteix la qualitat, continuïtat i ètica professional en els serveis juvenils? Aquestes preguntes són especialment rellevants quan parlem de drets, desigualtats i responsabilitat pública.
Finalment, el Pla no desenvolupa amb prou claredat les estratègies de formació i desenvolupament professional dels equips de joventut. Sense inversió estable en formació contínua, supervisió, intercanvi metodològic i condicions laborals dignes, els objectius estratègics queden en risc de ser mera retòrica. Reforçar l’Educació Social com a disciplina i pràctica professional dins d’aquestes estructures és una aposta de futur per a unes polítiques juvenils transformadores i amb arrelament comunitari.
En definitiva, el PNJCat 2030 és un document amb potencial transformador, però el seu èxit dependrà de com es concreti i desplegui a escala territorial i operativa. Des del CEESC vetllarem perquè s’hi reconegui explícitament la figura de l’educadora i l’educador social i perquè es garanteixi un model de seguiment i avaluació rigorós, amb professionals formats i amb capacitat de fer efectiu el dret dels i les joves a una vida digna, participada i plena.
Aquest article ha estat elaborat amb les aportacions del Manolo Cortés Pinto, col·legiat 600 i la Míriam Solé Solà, col·legiada 10586.