La desesperació fa temps que està present en moltes famílies. Tot i la relativa treva de desnonaments i llançaments o de talls de subministraments, no es veuen solucions a curt termini.
Com deia el comunicat emès pel CEESC i els col·legis de Pedagogia de Catalunya, de Psicologia de Catalunya i de Treball Social de Catalunya, el passat 25 de març, les treballadores i treballadors dels Serveis Socials i de les oficines d’habitatge “estem preparades per acompanyar la ciutadania, escoltar-los, promoure les seves capacitats i autonomia per tal de millorar la seva situació. Però no se’ns pot exigir que donem resposta a problemes socials que estan fora del nostre àmbit d’actuació i que s’han d’abordar des d’un punt de vista estructural i que afecten polítiques d’habitatge, d’ocupació, de prevenció del fracàs escolar, de rendes, etc.”
El passat 6 de maig, CEESC vam emetre un nou comunicat que deia que “els Serveis Socials municipals, en l’últim any, han hagut d’incrementar els recursos, per la via de pressupostos extraordinaris, destinats a les famílies que han sofert les conseqüències de la pandèmia. Les quanties extraordinàries consignades pel Departament, en molts casos, no han cobert ni un 10% dels recursos municipals dedicats.
Als equips professionals que gestionen els Serveis Socials els preocupen les situacions que es donaran quan s’acabin els ajuts dels ERTO; les condicions en què s’han hagut de fer front les situacions actuals, així com la desesperació de les persones que, de vegades, es veuen empeses a actuar de forma agressiva contra els professionals que intenten acompanyar-los per millorar la seva situació.”
Prova d’això és la nova mobilització convocada pel Sindicat de Barri del Poble-sec amb el suport del Sindicat d'Habitatge del Raval que ahir dijous va acabar amb escenes de tensió quan els manifestants van voler entrar a l'oficina de Serveis Socials del Raval, a la plaça del Padró.
Volem entendre que la mirada dels Sindicats d’Habitatge no és contra la funció de les treballadores i treballadors de Serveis Socials, sinó que és en contra de les polítiques actuals d’habitatge i de suport a l’habitatge. En aquest sentit, podríem entendre que les manifestacions es fessin a les seus de Districte, davant de la seu de l’Agència de l’Habitatge o a la plaça Sant Jaume que, al cap i a la fi, són on s’ubiquen les persones amb responsabilitat política.
Aquestes situacions poden anar a més, i cal dirigir les accions als qui en tenen les responsabilitats, des del diàleg i intentant arrencar acords per millorar la vida de les persones que és, en definitiva, el que persegueixen els treballadors i treballadores de Serveis Socials.
És URGENT, més que mai, que el Govern de la Generalitat de Catalunya prengui mesures extraordinàries per dotar els Serveis Socials dels recursos humans i econòmics que calen.
És URGENT que el Govern de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, acordin mesures en matèria d'habitatge a la ciutat.
DIEM PROU al patiment de les persones ateses i dels equips tècnics dels nostres Serveis Socials
DEMANEM que no s’enfoquin les crítiques i accions als treballadors i treballadores se Serveis Socials
Les col·legiades més joves opinen sobre el CEESC i més: segona reunió del Think Tank Jove!
Diguem prou al patiment de les persones ateses i dels equips tècnics dels nostres Serveis Socials.
Tenim 11 entrades per a diferents espais del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.
L'educació social és convivència i la convivència és el marc bàsic per al ple desenvolupament de les persones.
Les darreres setmanes hem rebut amb satisfacció l’aparició del Pla de millora del Sistema d’Atenció a la Infància, l’Adolescència, la Joventut i les seves famílies a Catalunya. Un nou Pla que, segons el mateix Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, “pretén millorar l’atenció, preservar drets, garantir la inclusió social i sobretot fer una societat amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones”.
Es tracta d’un document fruit del procés de reflexió participada que s’ha fet durant els anys 2019 i 2020, darrere del qual hi ha un gran esforç per part de moltes persones i agents, entre els quals hem de comptar-hi el nostre Col·legi i molts professionals de l’educació social.
S’hi evidencia el treball per organitzar la diagnosi i les propostes d’accions, calendaritzades per al període 2021-2024. Ara, caldrà fer efectiu el desplegament normatiu, pressupostari i organitzatiu que permeti aterrar les propostes i operativitzar la transformació tan desitjada des de tantes instàncies.
Des de la invitació per part de la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya a continuar-hi treballant per portar a terme la transformació que s’hi dibuixa, des del CEESC hem demanat una primera lectura a les persones que van integrar el Comitè de Defensa de la Professió i que el gener de 2020 va redactar l’Informe: La figura de l’educadora i l’educador social a l’actual sistema català d’Atenció i de Protecció a la Infància i l’Adolescència. La resposta, amb voluntat d’aportació constructiva, vol evidenciar els dèficits, sense deixar de valorar tots els aspectes positius. I vol ser la base per a una cooperació en el seguiment del conjunt de la tasca que s’albira des de ja i per als propers anys.
Així doncs, aquesta primera lectura ens porta a afirmar que, per descomptat, estem d’acord amb els principis irrenunciables, però no deixem de detectar desequilibris entre els principis rectors i les actuacions plantejades. Caldrà definir en detall si es vol que els principis esdevinguin eines per a la garantia dels drets de la infància. Una primera impressió és que l’enfocament segueix essent més assistencialista que de promoció i protecció dels drets d’infants i adolescents.
D’una banda, malgrat fer menció del conjunt de la infància, del Pla n’és protagonista la infància vulnerable, fet que transmet una imatge poc universal del Sistema de Protecció a la Infància i Adolescència. És imprescindible que des del primer moment sigui viscut com el Pla de tots els infants, que l’equitat sigui entre totes i tots, gestionant la diversitat sense etiquetes. No són els infants i les famílies qui s’hi han d’incloure; són els sistemes social, familiar, educatiu, etc. els que han de ser inclusius.
Un element irrenunciable per fer efectiu el fet que l’atenció estigui centrada en la persona i que es faci visible l’enfocament de drets, és definir i articular la seva participació en totes les fases. La mirada holística no significa simplement mirar des de diferents angles o àmbits institucionals o professionals, sinó escoltar i recollir les necessitats i propostes dels propis infants i adolescents. Hi ha un gran dèficit d'actuacions de participació infantil i juvenil. És un tema important si realment volem sortir del prisma benèfic i caminar pel paradigma dels drets. Paradoxalment, partim d'una situació absolutament intolerable. Encara està per desenvolupar el Programa d'Impuls de la Participació Infantil, definit com a obligatori al Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els adolescents de Catalunya.
També és fonamental que la prevenció i la proactivitat siguin la norma, a tots nivells i per a i amb tota la ciutadania. Les polítiques preventives passen per prioritzar i enfortir el treball comunitari, descentralitzar més recursos als ens locals. I, també, passen per flexibilitzar els recursos i adaptar-los a les necessitats de les persones. Això, en el fons, demanda canviar l’organització administrativa i posar, efectivament, l’administració al servei de la ciutadania. En definitiva, passa per ampliar el marc conceptual de l’atenció i de la protecció si es vol que s’adreci a tota la població infantil, adolescent i juvenil.
Hem de ser molt exigents en el compliment del que s’hi apunta i, per tant, amb una avaluació que incorpori d'una manera permanent els infants i adolescents. És molt important avançar un cronograma, tot i que caldria consensuar des del primer moment com, quan i qui en farà l’avaluació i, així mateix, deixar definits els indicadors d’impacte. Entre els diferents instruments de transparència que s’haurien de tenir a l’abast de tota la ciutadania, caldria comptar amb un òrgan extern multidisciplinari, que pogués fer el seguiment i el control de qualitat de tot el Pla.
Encara més, hem de demanar una acció contundent envers el reconeixement dels i les professionals, amb mirada àmplia, comunitària, més enllà dels que s’adscriuen a serveis socials. I també cal que promoguem el coneixement, la recerca i la innovació (per exemple, dotant adequadament l'Observatori dels Drets de la Infància). El sistema el tiren endavant persones i la cura dels professionals no pot esperar més. Una cura que no només ha de contemplar espais de supervisió i formació en competències tècniques i instrumentals, o un seguiment qualitatiu i continu dels diferents serveis i recursos, sinó també en revisar la precarització dels serveis i les condicions sociolaborals tant en els serveis propis de l’administració com, fonamentalment, en els de gestió delegada.
El Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales, com a òrgan de representació de professionals de l'Educació Social, responsables de l'educació i la protecció de la infància i l'adolescència, manifesta el seu més absolut rebuig a la campanya d'odi vessada pel partit partit polític de la ultradreta contra la integritat i la salvaguarda d'infants i adolescents pel simple fet de ser d'origen immigrant.
Comunicat NO a la violència política contra la infància
