El passat 13 de juliol, el CEESC es va reunir amb la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) per presentar el document "Reptes del Sistema de Suport a Joves Extutelats" i compartir les preocupacions dels equips professionals que treballen en aquest àmbit. La trobada també va servir per conèixer de primera mà els canvis que la Direcció General està impulsant en el model d'atenció i acompanyament als joves extutelats.
Per part de la DGPPIA hi van participar el director general, Josep Muñoz; la subdirectora, Esther Vallbona, i la cap del Servei d'Atenció i Promoció de Joves Tutelats i Extutelats (SAPJTET), Cristina Fernández. En representació del CEESC hi van assistir Olga Giner, presidenta del Col·legi; Ainhoa Chavarría, professional de l'atenció a joves extutelats en recursos residencials, i Xavi Campos, director de l'equip de gerència.
Durant la reunió, la DGPPIA va exposar les principals línies de transformació del sistema d'emancipació, que inclouen una reorganització dels recursos residencials, la redefinició del model d'acompanyament socioeducatiu, canvis en la prestació econòmica d'emancipació i la posada en marxa de nous circuits de coordinació.
Entre les novetats presentades destaca la progressiva transformació dels actuals pisos o residències per a joves vinculats a programes d’inserció laboral en pisos assistits amb un model més homogeni, així com la voluntat de reinvertir els recursos derivats d'aquesta reorganització en la creació de noves places residencials i habitatges públics gestionats per entitats socials. La Direcció General també va remarcar la necessitat de diversificar els itineraris d'emancipació per adaptar-los millor a les necessitats dels diferents perfils de joves.
Pel que fa a l'acompanyament socioeducatiu, la DGPPIA va explicar que el servei evolucionarà cap a un nou model amb professionals de la Direcció General i amb l'objectiu de reforçar el seguiment educatiu dels joves, atenent que s'ha fet el traspàs de tot allò relacionat amb les prestacions a la Direcció General de Prestacions Socials i que, per tant, es redueixen quasi en la seva totalitat les tasques administratives vinculades a la gestió de les prestacions.
La reunió també va permetre abordar diverses qüestions relacionades amb la prestació econòmica d'emancipació i el sistema de copagament. La DGPPIA va informar que els copagaments no aplicats fins ara quedaran condonats i va explicar els criteris previstos per a la implantació progressiva del nou sistema, tot indicant que la prestació econòmica es mantindrà en els termes actuals.
Des del CEESC es van traslladar diverses preocupacions expressades pels professionals que treballen en aquest àmbit. Entre d'altres, es va posar l'accent en l'increment de la càrrega administrativa, que dificulta dedicar el temps necessari a l'acompanyament socioeducatiu, així com en la necessitat de disposar de criteris clars, canals àgils de consulta i espais de coordinació durant el desplegament del nou model.
La DGPPIA va mostrar la seva disposició a facilitar eines que ajudin els equips en aquest procés de transició, com ara un manual sobre el nou sistema de copagament i la possible elaboració d'un document de preguntes freqüents. També va anunciar que al setembre entrarà en funcionament un nou circuit d'assignació de recursos i que s'està treballant en una futura oficina virtual adreçada als joves extutelats.
El CEESC va valorar positivament la voluntat de la Direcció General de compartir els canvis amb els professionals i d'escoltar les aportacions del sector. Alhora, el Col·legi va reiterar la seva disponibilitat per continuar col·laborant en la definició i millora del model, aportant el coneixement i l'experiència dels educadors i educadores socials que acompanyen diàriament els processos d'emancipació dels joves extutelats.
La publicació d'aquesta notícia coincideix amb l'anunci del nomenament de Raúl Moreno com a nou conseller de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya. Des del CEESC volem felicitar-lo per aquesta nova responsabilitat institucional i desitjar-li molts encerts en una etapa que serà determinant per al futur dels serveis socials del nostre país.
El seu nomenament representa també una fita significativa per a la professió, ja que serà la primera persona titulada en Educació Social que assumeix la responsabilitat de dirigir aquest departament. El CEESC celebra aquest reconeixement al valor que les educadores i els educadors socials poden aportar també des dels espais de direcció i de definició de les polítiques públiques.
Precisament uns dies abans d'aquest anunci, el passat 16 de juliol, el CEESC va mantenir una reunió amb Raúl Moreno, aleshores secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió, i amb el director general d'Acreditacions i Provisió de Serveis, Xema Gil, per abordar alguns dels principals reptes que afronten els serveis socials i la professió de l'Educació Social.
Per part del CEESC hi van assistir la presidenta, Olga Giner; el vicepresident, Óscar Martínez, i el gerent, Xavi Campos. La trobada va permetre compartir la voluntat de mantenir una interlocució estable i de reforçar la col·laboració en diferents processos estratègics que el Departament té actualment en marxa.
Un nou model d'equiparació salarial orientat a les plantilles de professionals
Un dels principals punts de la reunió va ser el nou model d'equiparació salarial impulsat pel Departament. El CEESC va valorar positivament aquest canvi de paradigma, que vincula els increments de les tarifes públiques a l'augment efectiu dels salaris dels professionals, mitjançant mecanismes de verificació que han de garantir que els recursos públics arribin realment a les plantilles.
El Col·legi va destacar que aquest plantejament dona resposta a una reivindicació històrica del sector i va aprofitar la trobada per reiterar la necessitat de continuar avançant en el reconeixement de les categories professionals A1 i A2, una demanda que continua treballant conjuntament amb el TSCAT i la Plataforma SomA1.
Planificar millor els serveis per garantir-ne la qualitat
El CEESC va defensar que la manca de professionals no pot justificar una reducció de la qualitat dels serveis ni una flexibilització dels requisits dels equips professionals. Per això, va insistir en la necessitat d'actuar sobre les causes que dificulten l'atracció i la fidelització de professionals, com la temporalitat o les jornades parcials no desitjades.
El Departament va compartir aquesta preocupació i va explicar que està treballant conjuntament amb el Departament de Treball en mesures destinades a millorar les condicions laborals del sector.
En aquest marc, el CEESC va oferir la seva experiència i coneixement per contribuir a diferents processos de planificació, entre els quals l'elaboració del III Pla Estratègic de Serveis Socials, aportant els treballs desenvolupats sobre l'estat de la professió, els perfils professionals, les ràtios i la planificació dels recursos humans.
Una nova Cartera de Serveis Socials com a oportunitat de millora
La revisió de la Cartera de Serveis Socials va centrar una part important de la reunió. El Departament va informar que ja ha iniciat els treballs tècnics i que preveu disposar d'una primera proposta abans de final d'any, amb l'objectiu de simplificar i ordenar l'actual cartera i incorporar-hi progressivament serveis que actualment es financen per altres vies.
El CEESC va defensar que aquesta revisió representa una oportunitat per reforçar el sistema de serveis socials, definint amb més precisió els perfils professionals, revisant les ràtios dels serveis i incorporant mecanismes que ajudin a prevenir l'intrusisme professional. El Departament va manifestar la voluntat d'obrir espais de participació amb els col·legis professionals un cop es disposi d'una primera proposta tècnica.
Altres qüestions compartides
La reunió també va servir per abordar diferents situacions d'intrusisme professional derivades de l'atribució de funcions pròpies de l'Educació Social a altres perfils professionals. Igualment, el CEESC va exposar la preocupació perquè la configuració dels equips Barnahus hagi deixat fora les educadores i els educadors socials arran de la interpretació del perfil de social worker. El secretari general es va mostrar receptiu a estudiar aquesta qüestió i va convidar el Col·legi a traslladar-li una proposta concreta.
Finalment, es van explorar possibles vies de col·laboració entre el Departament i el CEESC en àmbits com la formació i el desenvolupament professional. El Col·legi va posar a disposició recursos com la Borsa de Treball i l'Escola de Formació.
Cursos subvencionats per a les persones col·legiades i amigues del CEESC.
El passat 10 de juliol, representants del CEESC ens vam reunir amb Xavier Fina, director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, en la que va ser la primera trobada institucional entre les dues institucions. Per part del Col·legi hi van assistir la presidenta, Olga Giner, la secretària, Marta Fité i el gerent, Xavi Campos.
La reunió va servir per iniciar un espai de coneixement mutu i explorar possibles vies de col·laboració a partir d'un convenciment compartit: els drets culturals i l'educació social comparteixen una mateixa mirada sobre la cultura com a dret de ciutadania, eina de cohesió social i motor de participació comunitària.
En el marc de la trobada vam presentar el CEESC -coincidint amb la celebració del nostre 30è aniversari- posant en valor la tasca que desenvolupen educadores i educadors socials en àmbits molt diversos, així com els principals reptes que afronta la professió, especialment la visibilització i la lluita contra l'intrusisme.
Durant la reunió vam destacar que, tot i que la cultura és una eina habitual en la pràctica socioeducativa, fins ara el CEESC havia mantingut poca relació amb el Departament de Cultura. El nou paradigma dels drets culturals obre, però, una oportunitat per construir aliances que permetin reconèixer el paper de les educadores i els educadors socials en la garantia efectiva d'aquests drets.
En aquest sentit, vam compartir la necessitat de fer més visible la contribució que els i les professionals de l'educació social ja desenvolupen en biblioteques, centres cívics, espais joves, equipaments de proximitat i altres projectes comunitaris, facilitant processos de participació, mediació i dinamització cultural.
Per la seva banda, Xavier Fina va destacar que les polítiques de drets culturals recuperen bona part de l'esperit de l'animació sociocultural i va defensar que les polítiques culturals només tenen sentit si contribueixen a reduir desigualtats i a ampliar l'accés efectiu de tota la ciutadania a la cultura. En aquest marc, va assenyalar la mediació cultural com un element clau per superar les barreres que encara avui limiten la participació cultural de moltes persones.
Des de la Direcció General es va explicar que, més endavant, es podria obrir un debat sobre la incorporació de nous perfils professionals als seus equipaments, com les biblioteques, un espai en què l'educació social podria aportar un valor rellevant.
La reunió també va permetre identificar possibles sinergies en l'espai compartit de desenvolupament del Pacte Nacional per la Salut Mental, especialment en tot allò relacionat amb la prescripció social i cultural, així com en altres iniciatives que vinculin cultura, inclusió social i acció comunitària.
La trobada va concloure amb el compromís compartit de mantenir una interlocució estable entre el CEESC i la Direcció general per continuar explorant oportunitats de col·laboració que contribueixin a reforçar el paper de l'educació social en les polítiques culturals i en la garantia dels drets culturals de la ciutadania.
El CEESC ha enviat una carta al president de La Confederació per traslladar el seu suport a l'Acord sectorial de bases per a la construcció d'un sistema d'equiparació salarial al sistema de serveis socials de Catalunya i per demanar que es continuï treballant per desbloquejar la negociació del Conveni col·lectiu d'Acció Social.
Des del Col·legi valorem molt positivament l'acord signat entre la Generalitat de Catalunya, La Confederació i les organitzacions sindicals CCOO i UGT, ja que representa un pas important cap a una reivindicació històrica del sector: garantir que el conjunt de professionals que treballen en serveis públics gestionats per entitats del tercer sector tinguin unes condicions salarials equiparables a les de les persones que desenvolupen les mateixes funcions dins de l'Administració pública.
En la carta, signada per la presidenta del CEESC, Olga Giner, també expressem la preocupació pel bloqueig de la negociació del Conveni col·lectiu d'Acció Social. Considerem que el compromís d'incrementar les tarifes dels serveis públics perquè aquests recursos es destinin a millorar les condicions laborals és una oportunitat per avançar en aquesta equiparació i contribuir a dignificar les professions dels serveis socials.
El CEESC recorda que la diferència salarial entre professionals que exerceixen les mateixes funcions, però sota models de gestió diferents, és una situació que fa massa anys que s'arrossega i que resulta difícil de justificar. A més, aquesta realitat contradiu l'esperit de la Llei 6/2026, de 28 de maig, del tercer sector social, que reconeix la necessitat de promoure unes condicions laborals adequades com a garantia de la qualitat dels serveis.
Per aquest motiu, hem demanat a La Confederació que mantingui el compromís per desbloquejar la negociació del conveni i fer efectius els acords assolits. Des del CEESC considerem que aquest és un pas imprescindible per reforçar el sistema de serveis socials, dignificar les professionals que en formen part i afavorir la retenció del talent en un sector essencial per garantir una atenció de qualitat a la ciutadania.
Enguany el CEESC fa 30 anys! Una edat prou madura per mirar enrere amb perspectiva, però també prou viva com per continuar fent-se preguntes. Perquè l’educació social, com totes les professions que treballen amb les persones i les comunitats, sempre es troba en moviment, travessada pels canvis socials, les desigualtats, les crisis i també per les formes de resistència, d’acompanyament i de construcció col·lectiva que apareixen arreu del territori.
Durant aquestes tres dècades, el CEESC i l’educació social han crescut unides. Han crescut en àmbits d’intervenció, en reconeixement institucional, en presència als equips professionals i en capacitat de generar discurs i incidència. Però sobretot han crescut a través de milers d’històries petites i quotidianes que sovint no apareixen als titulars: processos educatius sostinguts en el temps, espais comunitaris que han evitat ruptures socials, adolescents que han trobat referents, persones que han recuperat vincles, barris que han teixit xarxa o professionals que han defensat drets en contextos difícils.
Parlar dels 30 anys del CEESC és parlar també de l’evolució del país i de les seves transformacions socials. De com han canviat les formes de pobresa, les relacions comunitàries, les institucions, les famílies o les maneres de participar i conviure. I és precisament aquí on l’educació social ha anat ocupant espais nous, sovint obrint camí allà on encara no existien referents clars. A les escoles, als centres de salut mental, als equips de mediació, als serveis de joventut, als recursos residencials, a les presons, als barris, als serveis comunitaris o als espais de cultura i participació.
Aquest aniversari vol ser una oportunitat per reconèixer aquest recorregut col·lectiu, però també per escoltar-nos i tornar-nos a trobar. Per mirar què hem construït, què hem après i també què ens continua incomodant o interpel·lant com a professió.
Perquè hi ha preguntes que continuen obertes:
Com volem cuidar les relacions socials i el sentit de comunitat en societats cada vegada més fragmentades?
Com sostenim les pràctiques educatives i transformadores en contextos de precarietat i urgència?
Quin paper ha de tenir l’educació social davant les noves formes d’exclusió, de malestar o de solitud?
Com continuem construint una professió crítica, arrelada al territori i compromesa amb els drets socials i culturals?
La celebració del 30è aniversari del CEESC neix amb la voluntat que aquestes preguntes no quedin només dins dels espais professionals, sinó que circulin, es comparteixin i generin trobades. Per això, al llarg de l’any, s’impulsaran diferents activitats que volen posar en diàleg la memòria, el present i el futur de la professió.
Una d’aquestes iniciatives és la publicació del llibre Educació social: Ofici i professió. Testimonis del procés de formalització a Catalunya (1969-2000), una proposta impulsada per la comissió de Sèniors del CEESC, encarregada i escrita per Guillermo Soler García de Oteyza, que recull experiències, trajectòries i relats de persones que van viure -i construir- els inicis de la professió al país. Més que un exercici de memòria, el llibre esdevé també una manera d’entendre com s’han anat configurant les pràctiques, els llenguatges i les mirades que avui formen part de l’Educació Social contemporània.
També hi haurà espais especialment pensats per connectar generacions de professionals i estudiants, amb una edició ampliada i singular del Celebrem i Construïm Professió, una activitat coordinada amb les universitats que enguany incorporarà la presentació d’aquest llibre i un reconeixement especial a les primeres 30 col·legiades i col·legiats del CEESC. Un dia de reconeixement i transmissió entre qui comença el camí professional i qui n’ha estat referent durant dècades.
La celebració tindrà també un acte central de caràcter commemoratiu i lúdic, pensat com un lloc de trobada per retrobar companyes i companys de professió i reivindicar el paper de l’educació social dins la societat catalana.
A més, s’hi afegiran diferents activitats amb segell del 30è aniversari que s’impulsaran des de diferents espais, comissions i col·lectius professionals. La voluntat és que aquesta celebració es desplegui arreu de Catalunya, allà on l’educació social es practica, es pensa i es transforma cada dia.
Serà també una invitació a recordar d’on venim, a posar en valor les pràctiques que han marcat la professió i, sobretot, a imaginar col·lectivament cap on volem anar.
Celebrar trenta anys no és només mirar enrere. És reafirmar que l’educació social continua sent necessària. I que el futur de la professió es continuarà construint, com sempre, des de les relacions humanes, la reflexió compartida i el compromís quotidià amb les persones, els territoris i la vida comunitària.
Ben aviat us informarem del programa del 30à aniversari.
El passat 29 de juny, la presidenta i la vicepresidenta del CEESC, Olga Giner i Pati Sàrrias, respectivament, acompanyades de Xavi Campos, director de l'equip de gerència, es van reunir amb tres representants d'USTEC per compartir la situació actual de les educadores i els educadors socials als centres educatius i explorar vies de col·laboració entre ambdues organitzacions.
La trobada s’emmarca en la ronda de reunions que el Col·legi està mantenint amb les organitzacions sindicals per establir canals estables de diàleg sobre el present i el futur de l'educació social en l'àmbit educatiu.
Durant la reunió, ambdues parts van constatar la necessitat de consolidar la presència de les educadores i els educadors socials com una figura estructural dins dels equips educatius, així com de fer-ne un desplegament adequat. Des del CEESC es va defensar la idea d’abordar aquest procés des d’una perspectiva global, evitant diferències entre etapes educatives i reivindicant que les necessitats socioeducatives són presents en el conjunt del sistema, més enllà dels centres de màxima complexitat. Les dues organitzacions també van posar en valor la contribució d’aquests professionals en la prevenció, l’acompanyament i el treball socioeducatiu als centres.
A més, es va intercanviar informació sobre els espais de participació i les iniciatives impulsades al voltant de l’educació social en aquest àmbit, així com per compartir preocupacions i objectius comuns.
Tanmateix, en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del 25 de juny de 2026, apareix la següent tramitació en curs:
Article 51 bis. Reclassificació professional del personal d’atenció educativa del Departament d’Educació i dels serveis educatius
1. Es classifiquen en el grup B les categories professionals de tècnics especialistes en educació infantil, integració social i personal educador d’educació especial en centres públics del personal laboral d’atenció educativa del Departament d’Educació i Formació Professional.
2. Es classifiquen en el grup A1 les categories professionals de fisioterapeuta i de logopeda del personal de serveis educatius del Departament d’Educació i Formació Professional.
Segons la notícia publicada ahir per El Periódico, l'esmena ha estat redactada pels serveis jurídics del sindicat USTEC i presentada pel Grup Parlamenteari d'ERC i compta amb els suports necessaris per ser aprovada en la sessió plenària del 2 de juliol.
Lamentem que l'educació social torni a ser la gran oblidada tant en l'estabilització com en el reconeixement de la categoria que ens correspon.
Com que CEESC i USTEC es van comprometre a mantenir una interlocució estable, compartir informació sobre l’evolució del desplegament de la figura professional i impulsar accions conjuntes sempre que hi hagi objectius compartits, confiem que en resulti un reforç en el reconeixement de l'educació social.
El CEESC ha publicat l'Informe de resultats del qüestionari sobre la presència dels Mossos d'Esquadra als centres educatius (EDUSEG), una nova mostra del compromís del CEESC amb la construcció, la defensa i el desenvolupament de l'Educació Social dins els centres educatius.
Aquest informe no apareix del no-res. És el resultat de més d'una dècada de treball continuat, sovint discret i poc visible, però sempre constant, per consolidar la presència de l'Educació Social al sistema educatiu.
L'any 2014, quan encara no hi havia cap educadora ni educador social contractat als centres educatius públics de Catalunya, un grup de col·legiades i col·legiats del CEESC va decidir crear el Col·lectiu d'Educació Social i Escola. Ho va fer perquè moltes professionals intuïen que els centres educatius necessitaven una mirada socioeducativa estable, capaç de treballar la convivència, els vincles, la inclusió, la participació i l'acompanyament dels infants, adolescents i les seves famílies.
Aquella aposta responia a una convicció professional. I des d'aleshores, més de quaranta educadores i educadors socials col·legiats han format part del Col·lectiu al llarg dels anys, dedicant-hi hores del seu temps personal, de manera totalment voluntària, per construir discurs, elaborar propostes, reunir-se amb institucions, organitzar jornades, redactar manifestos, preparar comunicats, participar en espais de debat i defensar la necessitat que l'Educació Social fos present als centres educatius.
Quan al curs 2020-2021 es van incorporar els primers 75 educadors i educadores socials als centres d'alta complexitat, el CEESC ja feia anys que treballava perquè aquest moment arribés. Des d’aquell moment, la seva reivindicació no s'ha limitat als centres d'alta complexitat. El posicionament del Col·legi ha estat clar: l'Educació Social és una peça necessària del sistema educatiu i hauria de formar part de tots els centres, adaptant la seva intervenció a les necessitats de cada comunitat educativa.
Aquell primer pas no va ser un punt d'arribada, sinó l'inici d'un camí que el CEESC ha continuat defensant de manera persistent. El Col·legi ha mantingut una interlocució continuada amb el Departament d'Educació, participant en reunions, elaborant propostes i reivindicant que la figura de l'educadora i l'educador social deixi de ser una experiència puntual o vinculada únicament a centres d'alta complexitat. En aquesta línia, aquest mateix any el Govern ha anunciat la incorporació de 69 noves dotacions d'educació social als centres educatius per al curs 2026-2027, una ampliació que el CEESC ha valorat positivament perquè consolida la presència de la professió al sistema educatiu. Alhora, el Col·legi ha posat a disposició de les persones interessades tota la informació necessària per accedir a aquestes places, reafirmant el seu compromís d'acompanyar el conjunt de professionals en totes les etapes del procés. El repte, però, continua sent garantir una presència estable i estructural de l'Educació Social als centres educatius de tot el país.
Aquest nou informe és també el tercer estudi impulsat pel CEESC sobre la realitat de l'Educació Social a l'escola. Al llarg d'aquests anys també s'han elaborat manifestos, comunicats, articles, jornades i nombroses accions de sensibilització i incidència política. Una feina sostinguda que ha estat possible gràcies a la implicació voluntària de professionals compromesos i al suport de l'equip tècnic del Col·legi.
Cal recordar que, paradoxalment, moltes de les persones que han impulsat aquesta tasca durant tots aquests anys ni tan sols treballaven o treballen a l'escola. Ho han fet perquè entenien i entenen que defensar l’Educació Social en aquest àmbit significa defensar el conjunt de la professió i contribuir a consolidar la presència de l'Educació Social en espais on la seva aportació és clau per acompanyar persones, famílies, col·lectius o comunitats.
Els avenços aconseguits durant aquesta dècada —des de la creació del Col·lectiu d'Educació Social i Escola, passant per la incorporació de les primeres educadores socials als centres i fins a les noves dotacions anunciades enguany— mostren que la incidència col·lectiva dona resultats. Però també evidencien que encara queda molt camí per recórrer perquè l'Educació Social sigui reconeguda com una figura estructural del sistema educatiu.
Aquesta aposta també ha suposat un esforç important per al CEESC. Probablement, és un dels àmbits professionals als quals el Col·legi ha dedicat més recursos humans, tècnics i polítics durant la darrera dècada. I això s'ha fet malgrat que continua sent un dels sectors amb menys nivell de col·legiació.
I aquesta realitat ens interpel·la com a professió. Perquè el CEESC és una organització professional que existeix gràcies a les persones col·legiades. La seva activitat es finança, essencialment, amb les quotes col·legials i amb la implicació voluntària de centenars de professionals que dediquen temps a comissions, col·lectius i grups de treball. Les subvencions públiques representen una part molt reduïda del pressupost del Col·legi, inferior al cinc per cent. Quan el CEESC defensa l'Educació Social a l'escola, ho fa perquè hi ha persones que sostenen aquest esforç col·lectiu. Però perquè aquesta defensa continuï sent forta, rigorosa i amb capacitat d'incidència, cal que el mateix sector també faci un pas endavant.
Si volem continuar avançant cap a una Educació Social plenament integrada al sistema educatiu, amb més places, més reconeixement institucional i una presència estable als centres, necessitem una professió més organitzada, més implicada i també més col·legiada.
Col·legiar-se no és només accedir a uns serveis professionals. És formar part d'un projecte col·lectiu que representa la professió, genera coneixement, impulsa estudis com aquest, dialoga amb les administracions i treballa perquè l'Educació Social ocupi el lloc que li correspon dins del sistema educatiu i de la societat.
Perquè els drets professionals també es construeixen col·lectivament. I perquè bona part dels avenços aconseguits fins avui han estat possibles gràcies a professionals que, des de fa més d'una dècada, han decidit dedicar una part del seu temps a construir, defensar i fer créixer la professió.
>>Sobre el Col·lectiu profesional d’Educació Social i Escola