Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

La VI edició del Cicle de conferències de la Comissió Intercol·legial de Sèniors va quedar aturada per la pandèmia. Ara s'inicia la setena edició amb tres conferències on-line.

Com a col·legi oferirem la conferència "L'educació social: ofici vell, professió nova i el repte de la COVID-19", a càrrec del vicepresident del CEESC, el dimarts 17 de novembre.

El programa de conferències és el següent:

Dimarts, 20 d'octubre, a les 18.00 h

Vida després de la vida

A càrrec del Dr. Manuel Sans, metge cirurgià i vicepresident 2n de la Comissió Intercol·legial de Sèniors (Col·legi de Metges de Barcelona)

 

Dimarts, 17 de novembre, a les 18.00 h

L’educació social, ofici vell, professió nova, i el repte del COVID 19

A càrrec del Sr. Lluís Vila Savall, vicepresident del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Inscripcions en aquest enllaç.

 

Dimarts, 15 de desembre, a les 18.00 h

Puc escriure les coses que em passen?

A càrrec del Sr. Julià Guillamon, periodista, escriptor i col·laborador literari de La Vanguardia (Col·legi de Periodistes de Catalunya).

 

Totes les conferències es faran de forma telemàtica amb l’aplicació informàtica Zoom.

Per a més informació sobre com inscriure's a les diferents sessions, escriviu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

1r Concurs de narrativa breu de la Intercol·legial de Sèniors

El Concurs està adreçat a tots els col·legiats i col·legiades sèniors i cònjuges, a partir de 60 anys. El termini de presentació de relats a concurs finalitza el proper 30 d’octubre.

Tota la informació aquí

 

Crea, reconnecta, regenera, revoluciona

 

Els proper 30 d’octubre de 2020 es celebrarà una gran jornada -el primer tast- del que será el Primer Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya a la primavera del 2021.

A través de la coordinació de Basket Beat i enmig de la crisi de la COVID-19, diferents col·lectius, organitzacions, universitats i administracions ens hem reunit per tal de pensar i construir una cita que ja feia anys que el sector, de manera inconscient, demanava. Perquè no hi ha dubte que ens els últims deu anys les arts comunitàries ha Catalunya han crescut de manera exponencial: en obres, projectes, propostes, col·lectius, entitats, educadores, educadors socials, artistes i altres professionals que s’hi dediquen, investiguen, s’hi interessen…

Des de l’organització mateix s’apunta que el festival vol servir perquè “radicalment se'ns reconegui a totes” i que “el paper i formació dels professionals així com l’organització d’aquests en entitats i la manera de relacionar-se entre elles són fonamentals per seguir avançant!”

Des del CEESC, com a entitat col·laboradora del FAACCC, no podem estar-hi més d’acord i afegim que el procés generat per la construcció d’aquesta trobada – que finalment és produirà entre el 12 i el 15 de maig del 2021- amb més de vint organitzacions vinculades a les arts comunitàries, ja es pot considerar un èxit, ja que per primer cop existeix un paraigües per aquest àmbit. Les Arts Comunitàries a Catalunya comencen a fer una xarxa real.

Més informació:

>>30 d'octubre, jornada FAACCC; programació i inscripcions prèvies: Web del Festival (places limitades).

>> El CEESC participa oferint un #EncapsuladES molt especial, el 30 d'octubre, a les 9.00 h.

>> Les xarxes del FAACCC: Instagram / Twitter

 

Dubtes al voltant del procés dels 75 llocs de feina als centres educatius.

 

Resolem dubtes al voltant de les places de la categoria d'Educació Especial (EEE) a centres educatius

 

La sisena edició del Celebrem i construïm professió va tenir lloc el 30 de setembre de 2020, dins del marc de les activitats del Dia Internacional de l'Educació Social. L’edició d’enguany es va haver de celebrar en format virtual a causa de la pandèmia.

L’objectiu d’aquesta jornada és conèixer, reconèixer i donar veu a l’alumnat amb millor expedient acadèmic i també a l’alumnat amb els Treballs de Fi de Grau d’Educació Social amb la nota més alta de Catalunya del curs passat.

Cada estudiant va tenir quatre minuts per resumir el contingut del seu TFG i, en el cas de tenir millor expedient, se’ls va demanar de respondre la pregunta que va ser el lema del #DiaES 2020: Creieu que l’Educació Social és essencial? Per què? Ho és tota? L’Educació Social és revaloritzarà després d'aquesta crisi (COVID)… o no?

Aquesta és una activitat en col·laboració amb totes les universitats catalanes. El CEESC premia a tots els estudiants amb la col·legiació gratuïta durant un any

Vam comptar amb la presència de:

Universitat Oberta de Catalunya
Millor TFG: Alèxia Planas Corominas. L'acollida de les persones immigrants en un entorn rural. Una aproximació socioeducativa.
Millor expedient: Esther Pujol Villarroya

Universitat Ramon Llull
Millor TFG: Judit Ballestero Moral. Visió de gènere al sistema penitenciari espanyol
Millor expedient: Laia Moreno Doménech

Universitat Autònoma de Barcelona
Millor expedient i TFG: Xavier Liébana López

Universitat de Barcelona
Millor TFG: Tatiana Altimira Amaya. La dona gitana. Transició entre dues cultures
Millor TFG: Clàudia Pratdesaba Gallardo. El fracàs escolar

Universitat de Girona
Millor TFG: Bàrbara Campos Bermejo. Cap MENA de problema!
Millor TFG: Júlia Serra Darnaculleta. Disseny d’un centre residencial per a persones amb demència a partir de la Teoria de l’Envelliment Actiu

Universitat Rovira i Virgili
Millor expedient i millor TFG: Saray Girona Justiniano
Millor TFG: Noelia Díaz. Educación Social, construyendo puentes: Conocimiento de las necesidades y recursos para las famílies con ninos y niñas con TEA

Universitat de Lleida
Millor TFG: Montserrat Matas Llivina. Fer-se gran amb el VIH (proposta de projecte El Club del SuperVIHvent)
Millor TFG: Marc Rossell Pelfort. Projecte Cooperactors. El teatre legislatiu com a recurs participatiu en l’àmbit de la salut mental


>> Llegiu la Relatoria de l'activitat (pdf)

>> Relatories d'altres jornades

 

Vídeo de la jornada

 

 

Us presentem el nou número dels Quaderns d’Educació Social: Quaderns d’Educació Social número 22: Tot anirà bé? Confinaments, incerteses, invencions...

La pandèmia ha sacsejat tots els aspectes de la vida i també ha sacsejat l'edició d’aquest Quaderns. Aquest número, que s’ha fet en ple confinament, és diferent. És més breu, i només consta d’un monogràfic ampliat, al voltant del context de pandèmia per COVID-19 que estem vivint.

Aquest context, que requereix que els professionals de l’educació social ens adaptem un cop més, presenta nous reptes, però sobretot suposa una crisi humana, social i econòmica per a tots i totes. La nostra professió s’hauria de fer més visible ara més que mai, no tant en la seva vessant tècnica i metodològica, sinó en la seva funció sociocrítica i política. Per a nosaltres no és negociable: posem la vida al centre. Optem per la defensa de la vida, la vida digna, la vida plena. Ens reivindiquem com una professió de vida.

Des de Quaderns hem volgut defugir la mirada curta i hem evitat afegir-nos al soroll de la immediatesa informativa que ha marcat el temps de confinament, aportant una mica de distància i perspectiva. Obrim una escletxa que ens faciliti elements per confrontar-nos amb aquest desafiament.

Així comptem amb dos reportatges centrats en fets i situacions viscudes durant la pandèmia, João França recull l’experiència i els efectes del confinament en sis àmbits diferents de l’educació social i Yerai S. Iborra recull com s'ha viscut la COVID-19 a través de les respostes autònomes i de base comunitària. A l'entrevista, Joan Gener conversa amb Pau Llonch sobre com la situació provocada per la COVID-19 en un moment on el desenvolupament neoliberal del capitalisme no garanteix la reproducció d’una vida digna per una majoria de les persones. Marta Venceslao ens presenta un treball exploratori sobre les lògiques que vertebren el camp social educatiu com a mecanisme de contenció de determinats sectors i Carlos Sánchez-Valverde analitza les fites de l’educació social a l'inici del segle XXI. 

En aquest número tampoc no hem volgut deixar de banda la part gràfica i comptem amb les il·lustracions interiors de Manel Fontdevila i les que il·lustren la portada i el monogràfic, de la Clara Sáez. 

A més a més, l’excepcionalitat del moment, ens ha portat a decidir que aquest número, de manera extraordinària, surti des del primer moment amb els continguts en obert en format digital. D’aquesta manera, facilitem la difusió d’una publicació que fa evident que som una professió essencial i a la qual cal tenir en compte, també en aquests moments. Així, el podreu consultar en obert, a partir d’avui.

Això és possible gràcies a la confiança de les persones subscriptores del Quaderns, que fan possible aquest projecte. En som conscients i per això, des d’aquí, els ho volem agrair. 

Les persones que hi esteu subscrites, els rebreu en paper d’aquí a unes setmanes. I, si no hi esteu subscrits, encara hi sou a temps.

Escampem aquest Quaderns. Volem que sigui una eina de debat i discussió col·lectiva.

Presentació dels Quaderns al nostre perfil d'Instagram.

 

 

En motiu del Dia Internacional de l’Educació Social, el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) ha emès aquest comunicat que clama que per una societat igualitària, educació social i9mprescindible i regulada. 

Descarrega't el manifest en pdf.

Este año conmemoramos el Día Internacional de la Educación Social en un contexto de pandemia, y de crisis sanitaria, económica y social, global. Si algo nos caracteriza a las Educadoras y los Educadores Sociales es la capacidad que hemos adquirido para trabajar en situaciones de crisis, hemos ido creciendo ante la adversidad, enfrentando momentos y situaciones políticas, económicas y sociales que han dificultado, y dificultan, el desarrollo de nuestra profesión. 

Una profesión esencial, es decir, necesaria para trabajar con las personas y con los colectivos, donde hemos aportado, y aportamos en estos momentos, nuestra presencia y acompañamiento profesional a las personas que se encuentran en los recursos residenciales o en su entorno, y en los momentos más críticos hemos estado y estamos presentes, sin la visibilidad y el reconocimiento que merecíamos tanto en los medios de comunicación como en las agendas políticas.

Seguimos, igual que otros colectivos profesionales, en una situación de precariedad, ante la que tenemos que trabajar conjuntamente para la regulación de las profesiones de la intervención social, regulación que facilitará el acceso a los derechos fundamentales de la ciudadanía, y garantizará un trabajo de calidad y profesionalidad. Necesitamos y solicitamos el apoyo de las entidades que forman parte de las mesas de negociación colectiva, organizaciones sindicales y empresariales, y de las Administraciones públicas.

Necesitamos el respaldo y el compromiso de las universidades en el desarrollo de esta profesión. Los estudios que la acreditan académicamente llevan casi treinta años implantados en las Facultades de Educación de todo el Estado, por lo que urge la revisión de los planes de estudio y la adecuación a las competencias que requiere su praxis, entendiendo que el trabajo con personas exige una formación actualizada y de calidad ante la complejidad de las situaciones que genera la sociedad y con las que trabajamos diariamente. Por todo ello solicitamos el cumplimiento efectivo de la Ley de Colegios Profesionales en cuanto a la participación del CGCEES en el desarrollo de los planes de Estudio de la Educación Social.

Esperamos el apoyo político que hemos solicitado a los grupos parlamentarios en el Congreso de las Diputadas y de los Diputados. El futuro de la profesión y de las políticas sociales, educativas y sanitarias depende de sus decisiones legislativas, entre ellas la incorporación de nuestra figura profesional en la LOMLOE, en la Ley de Protección a la Infancia y a la Adolescencia frente a la Violencia, en las Leyes de servicios sociales, en la Ley de Mediación y en la modificación del reglamento penitenciario.

Es el momento de impulsar y aprobar una Ley que regule el ejercicio del derecho a la Educación Social, como solución definitiva a las reformas parciales, y que sitúe la profesión en el lugar que le corresponde.

Solicitamos a las personas que ostentan responsabilidades políticas, en todos los ámbitos, que usen su capacidad de mediación y diálogo para afrontar la situación que vive la ciudadanía. Se requiere una reflexión de los modelos existentes, en la que el objetivo prioritario sea la cohesión social y el acceso a los derechos fundamentales, y para eso, las Educadoras y los Educadores Sociales seguimos dispuestas/os a trabajar y colaborar, como siempre hemos hecho.

 


POR UNA SOCIEDAD IGUALITARIA LA EDUCACIÓN SOCIAL IMPRESCINDIBLE Y REGULADA

 

#LaEducaciónSocialesesencial
#EdusoDay2020
#DiaES