Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, de la qual el CEESC formem part i que representa més de 100 corporacions professionals que engloben més de 200.000 col·legiats i col·legiades de tots els sectors professionals, ha reclamat al Govern un pla d’ajuts per als professionals autònoms i mutualistes per compensar els efectes de la #COVID-19.

La complexa situació que travessen totes les persones professionals col·legiades en aquests moments fa imprescindible l’adopció d’un pla de mesures que prevegin ajuts en suport d’aquest col·lectiu i que tinguin en compte les persones col·legiades que treballen per compte propi i que hagin vist reduïts dràsticament els seus ingressos.

També es reclama que puguin gaudir d’aquests ajuts, tant les persones professionals adscrites al Règim Especial dels Treballadors Autònoms (RETA) com aquelles que, de conformitat amb la normativa d’aplicació, estan inscrites en una mutualitat professional alternativa al RETA. 

Consulta el comunicat complet (pdf).

 

 

Més incidència política des del CEESC.

 

Creiem interessant donar-les a conèixer en obert per fer d'altaveu de la professió.

 

Recollida de recursos i preguntes d’infants i adolescents.

 

Dèiem fa uns dies que des del CEESC havíem enviat escrits a diferents representants polítics per fer-los arribar les vivències de primera mà de les companyes i els companys que seguien al servei de la ciutadania en uns moments d’especial complexitat.

Des del Col·legi de seguida vam veure la necessitat d’activar un espai d’escolta al qual vam donar format de crida oberta. Això ens està permetent accedir a les impressions, necessitats i angoixes, però també a propostes i agraïments per part de la professió. Som conscients que la subjectivitat de cada cas pot donar lloc a biaixos que cal contrastar amb altres punts de vista, però són els sentiments de les persones que segueixen atenent els nostres parents i amics i, més enllà del rigor professional, són del tot valuosos.

Aquesta escolta ens ha ajudat, i molt, a dissenyar i conveniar amb altres agents dispositius ad hoc per a les realitats que se’ns han anat explicant, per a les educadores i els educadors socials d’àmbits ben diversos. Però també ens ha servit per dibuixar una percepció que ens ha semblat important compartir amb els responsables de les administracions respectives per a la seva atenció i contrast.

Són moments per a la suma d’esforços i aquesta és la voluntat que ens motiva. El punt de partida és deixar aparcada una realitat anterior al COVID-19, amb dèficits estructurals importants, per afrontar la realitat del moment acordant plegats quines accions cal dur a terme. La nostra realitat professional, ja abans de la crisi pandèmica, requeria d’una especial atenció i vetlla, amb alguns dispositius de revisió i actualització dels entorns de la nostra pràctica (des de convenis no actualitzats a sistemes d’atenció obsolets) que urgien una revisió; i amb la consideració que les institucions responsables (administracions, sindicats o patronals) no estaven responent del tot adequadament. Tot això, però, ho hem volgut deixar de banda (per reprendre-ho sens dubte amb posterioritat), per passar a ser part del mur de contenció per a aquesta crisi que avui, tot i ser sobretot sanitària, des de ja mateix és també una crisi social, amb un impacte previsible molt colpidor.

Reunions amb l’Administració

Amb aquest esperit, doncs, hem mantingut reunions amb la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut (SIAJ), la Direcció General de Serveis Socials (DGSS), i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a les quals hem traslladat les informacions que ens han anat fent arribar les educadores i educadors socials que segueixen en actiu, per calibrar conjuntament la situació de l’emergència. Hem de dir que, amb certa perplexitat, hem constatat que el patiment legítim dels professionals potser ha semblat excessiu a les responsables de l'Administració. El contrast d’aquestes percepcions amb les informacions que ens aporten no és gaire coincident, i això ens fa pensar que, possiblement, el CEESC estigui fent una interlocució amb els professionals d’atenció més directa, mentre que des de l’Administració es passi pel sedàs de diversos càrrecs intermedis, directors, gestors d’entitats… En aquest sentit, el Col·legi posa a disposició els seus mecanismes comunicatius per fer arribar les informacions, instruccions, mesures extraordinàries que han anat sorgint aquestes setmanes al màxim de professionals. Molt probablement, algunes de les impressions copsades siguin fruit de la manca d’informació. No s’ha avançat en aquest sentit per la dificultat manifesta des de l’Administració de poder fer cribatge de tota la informació generada en aquests moments excepcionals.

Algunes de les opcions de col·laboració que es van apuntar en un primer moment, feien referència a donar suport i reforç a algunes accions d’atenció telefònica per garantir drets d’informació, assessorament i denúncia o de contenció i seguiment: o, també, per fer acompanyaments professionals a infants i adolescents que estan en situació d’aïllament, així com també per fer substitució de professionals en els centres per mantenir ràtios. Des de DGAIA s’expressa, però, el sentiment de molt control gràcies a la tasca que s’ha continuat realitzant des dels EAIA i els serveis territorials. El CEESC va reiterar la disponibilitat de la seva borsa de treball, un servei gratuït tant per a entitats oferidores de places, com per a persones col·legiades en cerca activa de feina, i va voler reiterar la necessitat de tenir cura en oferir les millors condicions de treball i la vetlla per la dotació d’EPI en la mesura que vagin essent accessibles. Se’ns ha informat que s’està repartint el material amb normalitat allà on hi ha hagut casos positius o amb simptomatologia. També es demana una cura especial pels drets salarials i sociolaborals dels professionals, a la qual cosa se’ns respon que s’està garantint l’abonament de la totalitat de la facturació a les entitats amb normalitat, per tant, això hauria d’estar revertint en un abonament de sous i salaris.

Incorporacions de professionals

En relació amb els comentaris rebuts al Col·legi pel que fa a la necessitat d’incorporació de professionals, i sabedors que no totes i tots els professionals estan col·legiats o que poden ser necessaris altres perfils professionals i, per tant, persones que no participen de la borsa pròpia, es va proposar fer d’altaveu de qualsevol crida o convocatòria que es dissenyés. En concret, en relació amb els centres de protecció d’infants i adolescents, des de DGAIA es manifesta que no es detecta cap necessitat de professionals que esperoni a la cerca per als centres propis i, en el cas de les entitats gestores, es manifesta que se’ls reiterarà l’existència del servei del CEESC. Tanmateix, des de DGAIA ens garanteixen que es monitoritza diàriament la realitat, recopilant dades oficials que constaten i que no hi ha un problema de ràtios en l’atenció. Així doncs, de moment les dades permeten concloure que no cal actuació de xoc perquè no hi ha situació d’alarma. El cert és que no s’ha produït en aquestes setmanes un augment significatiu de les demandes publicades a la borsa de treball del CEESC, tot i que hem vist i escoltat per diferents vies les necessitats que tenen els equips i les entitats.

Una proposta plantejada des del CEESC per donar resposta a situacions puntuals en determinats centres amb situacions de major conflictivitat o escapoliments és la d’ampliació de ràtios. Aquesta proposta va ser molt ben valorada i s’està fent l’anàlisi d’aquells serveis en què pot ser necessari. La llista sembla que serà molt menor del que es podia pensar a priori. La realitat mostra que és un moment en el que es produeixen molt pocs escapoliments. I, d’altra banda, es garanteix un seguiment telemàtic des de CSMIJ que ajuda a evitar tensions previsibles. Amb l’anàlisi feta s’està dissenyant l’operativitat de la seva implementació, que no caldrà que passi per la generació d’una borsa pròpia d’educadors.

Acolliments d’urgència

També s’han dissenyant propostes d’acolliments d’urgència per a infants petits que tinguin els pares ingressats i uns serveis de lleure en la xarxa d’albergs Xanascat. S’ha començat la gestió d’aquestes opcions amb un circuit ja establert, sense que calgués cap reforç comunicatiu; en el cas dels acolliments, ja disposen de famílies disposades i acreditades per donar-hi resposta. Aquest tema ha quedat formalitzat en el Decret-Llei de 7 d’abril on queda determinat que ja que la crisi sanitària ha provocat, en alguns casos, la separació involuntària dels pares o tutors dels fills i filles menors d’edat, en trobar-se aquests en tractament o aïllament. En aquest sentit, “s’ha acordat la creació d’una prestació econòmica d’emergència per a l’acolliment familiar d’urgència d’aquests infants”. I es faculta l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció a fer la cerca de famílies que puguin donar resposta a aquesta necessitat i es pugui ampliar la bossa de famílies d’acollida disponibles, de manera prioritària, aquelles que ja estan validades per l’ICAA. L’oferiment de reforç comunicatiu del CEEC també en aquest sentit, sembla que no serà tampoc precís.

Seguiment escolar

Finalment, des del CEESC expressem la preocupació per la garantia de seguiment del desenvolupament escolar que es preveu fer telemàticament, especialment des dels centres residencials on potser no es disposi de tota la infraestructura tecnològica necessària. La resposta és que en els centres residencials s’hi està podent treballar. Estan abastits de material informàtic i, a més, s’han de fer conscients que és moment per treballar també competències bàsiques, que no necessiten de nous materials. Sí que es reconeix que en part es tracta d’un encàrrec sobrevingut, que suposa una reorganització (com ha passat en totes les llars del país). Aquesta reorganització s’està acompanyant des de DGAIA, per fer-la fàcil.

 

En resum, des de l’Administració es considera que les educadores i els educadors socials segur que tenen un malestar multifactorial, sobreposat a tensions acumulades i que, especialment des de DGAIA, es vol ser molt curós fent que arribin els elements tranquil·litzadors, però que en molts casos es tractarà de les pors que no es podem calmar amb respostes que ara mateix no té ningú.

La sensació des del CEESC és que l’administració vol donar la impressió que no hi ha motiu per a la cooperació en adaptar els dispositius existents o en generar-ne de nous, fet que contrasta amb la percepció que tenim de les educadores i educadors socials que diàriament s’estan adreçant a nosaltres.

Potser se segueixi sense comptar amb el Col·legi com un agent central de l’acció socioeducativa, tampoc en aquest moment especialment sensible. Potser sigui convenient generar espais d’interlocució amb un ventall d’actors més ampli per dibuixar plegats un retrat del moment ajustat a la realitat. Potser cal generar espais compartits entre patronals, sindicats, administració i col·legis professionals. Fer debats atomitzats a dues bandes ajuda poc a clarificar les impressions percebudes.

En qualsevol cas, no deixarem de fer de corretja de transmissió del sentiment professional així com de posar-nos a disposició per contribuir generosament a la millor de les intervencions socials possibles.

 

Barcelona, 8 d’abril de 2020

 

Us presentem l’Informe: La figura de l’educadora i l’educador social a l’actual Sistema Català d’Atenció i de Protecció a la Infància i l’Adolescència.

L’Informe, elaborat a demanda del CEESC per Araceli Lázaro Aparicio, Daniel Ortega Ortigoza, Carme Panchón Iglesias i Julio Rodríguez Rodríguez, té com a objectiu fer palès que les educadores i els educadors socials som la figura clau en el sistema d’atenció i de protecció, recollint els principals problemes, dificultats i reptes d’aplicació i les propostes de millora a curt termini dins de l’exercici de la nostra professió.

Com a finalitat del present document, també considerem inexorable l’avaluació i millora de l’actual sistema de protecció, a fi de dotar els infants i joves de les respostes que necessiten d’acord amb el principi de l’interès superior de l’infant. I és que la no dotació de recursos especialitzats i respostes adequades a les seves necessitats genera una certa controvèrsia, així com una taxativa incoherència entre l’encàrrec administratiu en matèria de protecció a la infància i la tasca executada entre l’àmplia amalgama de serveis, centres i programes adreçats a aquest conjunt de la població.

El Programa Marc per als Centres Residencials (DGAIA, 2014) contempla la figura de l’educador/a social en els CA, CRAE, CREI i pisos assistits com a professional diana.

En el document enumerem les competències específiques que aportem els professionals de l’ES a l’àmbit, punts comuns que consoliden la identitat professional i ens legitimen com a puntal, com ara la realització de coordinacions amb tots els serveis de la xarxa comunitària, la realització d’entrevistes, seguiment i avaluació dels plans individuals d’intervenció, o la intervenció socioeducativa en el medi residencial mitjançant la dotació als infants d’eines i habilitats socials, educatives, de salut, d'autonomia o psicosocials, etc.

I, com a punt especial, les educadores i educadors socials socials de centres residencials d'acció educativa o dels centres d'acolliment tenen un complement de responsabilitat a afegir a les funcions educatives comunes de la resta d’educadores i educadors socials, l'exercici de la guarda.

En l’informe s'exposen de forma esquemàtica les principals dificultats i necessitats detectades, extretes de l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya i informes del Síndic de Greuges, com poden ser la necessita de formació bàsica i específica; instaurar una taula de diàleg permanent entre universitats, administracions, col·legi professional, empreses/entitats del tercer sector i sindicats; la importància del treball preventiu i la inversió en recursos humans o complir amb la ràtio professionals/persones usuàries, tant en els serveis socials bàsics com en els serveis especialitzats, entre d’altres.

Per tal de fer-les efectives totes aquestes qüestions, l'informe també fa un seguit de propostes de millora que van des de la salut laboral dels equips professionals a la millora de les condicions laborals, passant per una formació continuada i supervisió dels equips de professionals, entre d’altres.

Des del CEESC ja fa temps que treballem intensivament per a la millora de la situació dels professionals i del sistema de Protecció a la Infància i l’Adolescència. Recentment, el novembre de 2019, vam presentar l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya, a iniciativa del Col·lectiu de Protecció a la Infància del CEESC. L’objectiu d’aquest informe va ser el de posar llum a la realitat que es viu i és viscuda pels professionals del sector de la protecció a la infància i incidir en lluitar, reivindicar, dignificar la professió i canviar aquelles situacions que són millorables i que podrien beneficiar tant al col·lectiu de professionals com als infants, adolescents i joves.

Descarregueu-vos i llegiu l'Informe complet.

 

El CEESC ens hi hem adherit.

 

Aquesta setmana hem enviat escrits adreçats a diferents administracions.