El Departament de Drets Socials i Inclusió ha presentat l’Informe Social de Catalunya 2025, un instrument d’anàlisi i seguiment elaborat amb la col·laboració de diversos departaments de la Generalitat que ofereix una mirada integral sobre la realitat social del país.
L’Informe analitza els principals factors que incideixen en el benestar de la ciutadania (econòmics, demogràfics, laborals, residencials, educatius, de salut, de cures i de cohesió social) i posa el focus en com aquests elements interactuen i generen desigualtats i riscos socials. Entre les conclusions destacades, s’assenyala la necessitat de reforçar les polítiques preventives i d’intervenció precoç, així com de millorar la capacitat de resposta dels serveis socials davant l’increment i la major complexitat de la demanda.
Segons dades de l'Informe Social 2025, tot i el creixement econòmic actual, a Catalunya una llar catalana destina de mitjana fins al 95% dels seus ingressos a cobrir les necessitats bàsiques. La pobresa i l'exclusió social són persistents i tenen un fort biaix infantil, ja que afecten el 24,8% de la població (més de 2 milions de persones) i el 36,5% dels infants, malgrat l'efecte protector de prestacions i serveis socials.
Les dades relatives a l’atenció als serveis socials evidencien tensions estructurals que no es poden ignorar. L’any 2024, el temps mitjà d’espera per a la primera atenció als serveis socials bàsics es va situar en 15,5 dies naturals, una demora que, tal com assenyala el mateix Informe, fa que “quan l’accés es retarda, la primera atenció tendeix a produir-se en fases més avançades de la situació de dificultat, un fet que incrementa la necessitat d’intervencions més intensives i prolongades”.
Pel que fa a la dotació professional, i segons les dades bàsiques 2024 del Mapa de serveis socials (àrees basiques muncipals), la ràtio és d’1,97 professionals de l'educació social per cada 15.000 habitants, unes xifres que reflecteixen una càrrega elevada i una pressió sostinguda sobre els equips. Tot plegat posa de manifest la necessitat de reforçar el sistema per garantir una atenció de qualitat, orientada a processos d’acompanyament i no limitada a la gestió administrativa de prestacions.
Una oportunitat per avançar cap a un model més preventiu i comunitari
Des del CEESC, valorem positivament que l’Informe situï la prevenció com un eix central del sistema de protecció social. El fet que es reconegui explícitament la necessitat d’actuar abans que les situacions de vulnerabilitat es cronifiquin reforça una idea que la professió defensa des de fa anys: la intervenció socioeducativa és clau per reduir desigualtats i enfortir trajectòries vitals.
L’educació social aporta una mirada integral que connecta els diferents àmbits que incideixen en la vida de les persones, habitatge, ocupació, salut, educació, xarxa relacional, i treballa des de la proximitat i l’acompanyament continuat. En un context de complexitat creixent, aquesta mirada és imprescindible per evitar respostes fragmentades i reactives.
Reforçar els equips per garantir drets
Les dades que apunten a l’augment de la demanda i a la tensió en els serveis socials bàsics posen de manifest la necessitat de reforçar els equips professionals. Sense recursos suficients, el risc és que el sistema es vegi abocat a una gestió urgent i burocràtica, amb poc marge per al treball preventiu i comunitari.
Des del CEESC insistim que invertir en educació social no és una despesa accessòria, sinó una aposta estratègica per a la sostenibilitat del sistema. Incrementar la presència d’educadores i educadors socials als serveis de proximitat, reforçar el treball comunitari i garantir l’acompanyament socioeducatiu com a part estructural de l’atenció són mesures que contribueixen directament a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
Construir cohesió des dels territoris
L’Informe també posa en relleu la importància dels factors comunitaris i de cohesió social en el benestar col·lectiu. La construcció de vincles, la participació i el capital social són elements protectors davant el risc d’exclusió.
En aquest sentit, l’educació social és una professió estratègica per enfortir comunitats, prevenir conflictes i promoure la inclusió. Des del CEESC continuarem treballant per situar la dimensió socioeducativa al centre de les polítiques públiques i per contribuir a un model de serveis socials més preventiu, més proper i més orientat a l’acompanyament.
L’Informe Social de Catalunya 2025 obre una finestra d’oportunitat per avançar en aquesta direcció. El repte ara és traduir les conclusions en decisions polítiques concretes que reforcin el sistema i reconeguin el paper essencial de l’educació social en la construcció d’una societat més justa i cohesionada.