Pep Plana i Farré
President
|
Estic habilitat pel nostre col·legi professional des del 1998, amb el número 2931. Un llibre: no sóc bon lector de llibres, però m’apassiona la lectura de revistes com National Geographic, Sàpiens o Descobrir. |
Meritxell Raurich
Secretària
|
Graduada en Educació Social per la Universitat de Girona (promoció 2009-2013). He desenvolupat la meva tasca com a educadora social en l’àmbit de la Gent Gran. Després de treballar quasi quatre anys en una residència assistida per a gent gran, començo una nova etapa amb l’empresa Jubilus Grup, on desenvolupo les meves tasques en quatre municipis diferents. Com a dinamitzadora a l’Oficina Municipal d’Atenció a les Persones de Celrà, a l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran i Famílies de Sarrià de Ter, al Casal Municipal de Llançà i com educadora social al Servei Respir de Sant Julià de Ramis. La figura del professional de l’educació social en la Gent Gran va molt més enllà de les tasques estrictament relacionades amb la intervenció dins centres residencials i/o centres de dia: existeix un vessant comunitari a explorar i potenciar; treballar en xarxa amb els diferents agents del municipi; motivar i engrescar les persones a participar en les activitats de sempre i les que puguem inventar conjuntament. Un llibre: “La hija del clérigo”, de George Orwell. La vida de la protagonista és realment commovedora i qui més qui menys podrà establir algun paral·lelisme amb la seva. |
Clara Martínez Masó
Tresorera
|
Soc graduada en Educació Social per la Universitat Oberta de Catalunya. Després d’una reorientació laboral, vaig decidir deixar el món de l’administració d’empreses i fer cas a la meva vocació. Actualment, estic cursant el màster de psicopedagogia. Exerceixo d’educadora social des del 2013, tot i que els meus inicis es remunten al 2011 amb la vinculació com a voluntària d’un projecte del meu municipi. Professionalment he crescut i creixo dia a dia dins l’àmbit de la diversitat funcional i la infància amb necessitats educatives especials. Crec fermament en les capacitats resilients de les persones, en l’educació permanent i en els processos de canvi i d’acompanyament respectuosos. La meva vinculació amb el CEESC ha anat prenent forma davant la lluita del reconeixement de l’educador social en l’educació formal, juntament amb la reivindicació del caràcter pedagògic de la nostra professió. Un llibre: “Mal d'escola”, de Daniel Pennac. |
Assumpció Costals
Vocal
|
Sóc educadora social de vocació, habilitada pel CEESC, amb el núm. 1650, tot i que, en el seu moment, vaig estudiar la diplomatura de Graduat Social. Des del 1990 he treballat vinculada al món del cooperativisme, el lleure i l’educació. M’he format sobretot en el concepte d’educació al llarg de tota la vida o educació permanent. També he treballat amb infància en risc i amb gent gran. En aquests moments, desenvolupo la meva tasca laboral en un projecte d’escoleta: repàs i tallers de creació a l’Escala, amb nens i nenes de primària i secundària. Un llibre: “La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey”, de Mary Ann Shaffer, que va acabar la seva neboda Annie Barrows. |
Jordi Iglesias
Vocal
|
La meva formació i trajectòria professional se centren en dues facetes ben diferenciades: d’una banda, la comunicació i les relacions públiques i, de l’altra, l’educació social. Tot i que la branca de l’educació social va ser inicialment des del món del voluntariat i de manera complementària, va ser cap a on em vaig decantar i ara hi tinc plena dedicació com a director d’una escola oficial d’educadors i educadores en el lleure. Sóc educador col·legiat des del 2002 i actualment exerceixo el càrrec de secretari de la junta delegada de Girona. Un llibre: "Pedagogia social", d'Antonio Petrus (coord.). És un instrument que facilita la formació d'estudiosos i professionals de l'educació social. Els capítols que configuren aquesta obra estan escrits per reconeguts professors universitaris i m'agrada destacar que l'educació en el lleure s'inclou ja dins dels àmbits concrets d'intervenció de l’educació social. |
Rubèn Fornós
Vocal
|
La meva trajectòria professional dels darrers 20 anys ha estat vinculada al món del periodisme, editant i dirigint un setmanari d’informació general d’àmbit comarcal (La Proa, diari del Baix Empordà, 1994-2006), per passar a dirigir professionalment una escola de formació d’educadores i educadors en el lleure (Escola l’Empordà), de la qual sóc cofundador (1998) i, actualment, administrador i professor. Tinc una llarga trajectòria de més de 30 anys com a voluntari, vinculada al món de l’educació en el lleure i a la dinamització sociocomunitària i, darrerament, en l’àmbit del nostre Col·legi, com president de la Junta delegada del CEESC a Girona des del 2012, fins a la meva jubiliació, l'any 2019. Un llibre: "El principi de Peter" de Laurence J. Peter. Encara ara, passats els anys, el tinc molt present. |
