Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

El CEESC impulsa la candidatura d'en Rafel López Zaguirre a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

 

Ja podeu llegir el número 93 del Full Informatiu. 

 

Participa en una recerca per analitzar la relació de l’Educació Social i el Tercer Sector.

 

Ens afegim a la petició de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (AcPpJ) per demanar que el treball amb les persones joves sigui considerat com essencial. Perquè els professionals de joventut puguin fer la seva feina cal que es reobrin els equipaments de tot el país i es permeti que facin la seva feina a peu de carrer.

>Consulta el manifest, les adhesions i adhereix-t'hi. 

Des de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut conjuntament amb altres entitats, col·lectius i persones demanem a la Generalitat de Catalunya que consideri el treball amb les persones joves com essencial i reobri els equipaments de tot el país i es permeti el treball de les professionals a peu de carrer.

La joventut ha estat sempre una etapa lligada a la precarietat, l’estigmatització i la banalització per part de la societat. Des de l’inici de la pandèmia veiem com tots els índex sobre l’emancipació juvenil han empitjorat. L’atur, l’encariment de l’habitatge, les llistes d’espera en els centres de formació professional i l’empitjorament de l’autopercepció de la salut mental són només la punta de l’iceberg que ens exemplifica el que estan vivint les joves. 

Les polítiques de joventut han estat històricament infrafinançades. Les professionals no tenen les eines per poder revertir aquesta situació perenne que viu Catalunya envers els seus joves. De les millors polítiques actives que s’han estès en el nostre país són els equipaments juvenils -que actualment estan tancats- i el treball als carrers i places -que no són autoritzats-. Igual que passa amb les activitats extraescolars, en aquests condicions la nostra feina als Casals, als Espais Joves i a peu de carrer, és impossible.

Les professionals de joventut treballem amb el vincle, amb l’estar presents en cada moment i en les emocions. Portem un any innovant, posant tot el nostre esforç en la creació d’eines telemàtiques per poder arribar al jovent, però no és suficient. Hem d’obrir els nostres equipaments i ser presents als carrers. Hem de seguir fent la nostra tasca i ho hem de fer com més aviat millor.

No podem seguir menystenint les polítiques de joventut. 

Nosaltres pensem que el jovent és essencial i, com a tal, hem de ser al seu costat, com sempre hem fet i obrir els equipaments juvenils de Catalunya.


 

 

El Grupo feminista Fiadeiras del CESG i el Col·lectiu de Dones i Equitat del CEESC han elaborat un Manifest

 

La junta delegada a Lleida del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) lamentem l’aparició d’actituds i discursos que generen exclusió social.

Aquests últims dies s'han detectat actituds i discursos poc encaminats cap a la volguda cohesió social, alguns dels quals es podrien etiquetar d’aporofòbia, d’egoisme populista, de xenofòbia o de racisme, així com posicionaments fruit del desconeixement. Aquests discursos han aparegut arran de l’anunci de la construcció al barri lleidatà de Pardinyes d’un nou equipament multifuncional que preveu acollir, entre d’altres, un alberg destinat a diverses funcions socials i veïnals, però que estarà especialment dissenyat per allotjar temporalment famílies i persones en situació de sense llar, així com un nombre determinat de persones que vulguin formar part de la campanya agrària sense el corresponent accés al dret a l’habitatge.

És inquietant detectar la falta de voluntat per a la consecució d’una societat del benestar que es faci corresponsable a l’hora de fer complir els drets i les necessitats del conjunt de la població. Així mateix, ens inquieta veure aflorar determinats discursos discriminatoris i segregadors que, alhora, es barregen amb la  legítima reclamació d’un servei d’atenció a la gent gran amb el qual es va comprometre fa 20 anys l’anterior equip de govern municipal i que no va acabar executant. Des de llavors, cap administració pública ha sabut trobar els recursos econòmics per fer-lo possible, ni l’ha tingut com a prioritat.

No obstant això, veiem amb satisfacció com des del propi veïnat s’ha vertebrat la Plataforma Pardinyes per la Dignitat per combatre “discursos racistes, classistes, xenòfobs i aporofòbics al barri”. La plataforma fa gala del tarannà acollidor imprès durant el segle passat, quan aquesta zona de Lleida va passar de ser una partida rural a un barri industrial i a rebre immigració que primer va habitar cases d’autoconstrucció i, més tard, promocions d’habitatge social. Amb el pas dels anys la zona s’ha anat transformant i ha anat conformant el barri en un espai dinàmic i amable que ha atret noves persones que han decidit fer de Pardinyes el seu lloc al món.

És d’agrair, dins d’aquest context de discursos de rebuig, que la Plataforma hagi afirmat que “el barri de Pardinyes és tan bona ubicació com qualsevol altra per acollir aquests serveis, ja sigui l’alberg per a persones temporeres o l’allotjament per a persones en situació de sense llar”, assumint així la seua responsabilitat ciutadana en el benestar del conjunt de les persones.

És una evidència que la ciutat de Lleida necessita un conjunt d’accions encaminades a atendre aquests dos col·lectius de persones que es troben en situació d’alta vulnerabilitat, la qual cosa no hauria de col·lisionar amb la necessitat de més i millors serveis per a la gent gran, un sector que necessita d’un replantejament del model d’atenció i d’una millora substancial dels drets laborals.

Amb tot, considerem que l’actual equip de govern de la Paeria hauria d’haver cuidat les relacions amb el veïnat i amb les organitzacions socials per tal de fer-los copartícips de la proposta. És inadmisible que el veïnat i les organitzacions no en fóssim informats fins que la notícia va ser publicada als mitjans de comunicació. La desinformació abona el terreny a la divisió veïnal i ciutadana i, en conseqüència, s’amplifica la possible penetració de discursos excloents.

Així mateix, sorgeixen molts dubtes al voltant del projecte i posen en dubte l’existència de criteris tècnics sòlids, com els que podríem aportar educadores i educadors socials. L’equip de govern municipal, així com el conjunt d’administracions públiques, a més de crear i potenciar recursos i equipaments socials, han de vetllar per la seua correcta gestió per tal que les persones destinatàries del servei el rebin amb qualitat. La qualitat passa també per garantir la contractació de professionals adequats per a cada funció, entre ells educadores i educadors socials, i fer-ho amb les condicions laborals que pertocaria.  

A tot això se li suma que, a les portes de la primavera, encara no hi hagi una planificació conjunta per a la campanya de recollida de la fruita d’enguany per part de les diferents administracions públiques implicades, les diferents organitzacions del sector i els agents socials, tal com hem reclamat en diverses ocasions tant la junta delegada del CEESC a Lleida com altres entitats.

Des de la junta delegada del CEESC a Lleida  reiterem la necessitat de tenir una mirada comunitària de ciutat però també de territori, la qual cosa suposa treballar de manera coordinada entre els ajuntaments de la zona i les diferents administracions, ja siguin supramunicipals, d’abast català o d’abast estatal, perquè cadascuna assumeixi les seues responsabilitats.

 

 

Uns jardins del barri de Bon Pastor ja duen el nom d’Isabel Domínguez Paniagua, educadora social i una de les fundadores de l'Associació d'Educadores i Educadors Especialitzats de Catalunya.

Avui, 5 de març, s'ha col·locat la placa amb el nom de la Isabel als jardins situats entre els carrers de Sant Adrià, Llinars del Vallès i Enric Sanchís del barri de Bon Pastor de Barcelona. La Isabel va ser educadora social, activista sindical clandestina, i va participar en la creació de l’Associació Catalana de la Dona i, com ja hem dit, de l'Associació d'Educadores i Educadors Especialitzats de Catalunya. A Bon Pastor se la recorda com una activista veïnal molt compromesa amb el barri.

Els seus amics, el seu company, l'educador social, Jokin Goiburu, així com membres de les associacions de veïns i del barri, s'han reunit avui per estar presents en l'acte en què s'ha col·locat la placa, amb una pancarta que duia el lema "No me digas feliz día. Levántate y lucha conmigo".

 

Més informació:

>> El Bon Pastor tindrà uns jardins amb el nom d’Isabel Domínguez [Betevé, 12 de març 2019] 

 

 

El proper divendres, 19 de març celebrem l'Assemblea Ordinària del CEESC en format virutal.