La vuitena edició de Camins i Perspectives professionals de l’Educació Social ha estat un èxit rotund de participació, amb gairebé 400 estudiants assistents provinents de totes les universitats catalanes que imparteixen el Grau. Aquesta iniciativa, organitzada pel CEESC amb la col·laboració de les universitats, s’ha consolidat com una cita imprescindible per a l’alumnat que vol acostar-se a la realitat i a la diversitat de la professió.
Aquest any, els temes relacionats amb la salut mental han generat un interès molt destacat. Això s'ha reflectit en una àmplia participació de diferents membres del Col·lectiu professional de Salut Mental del CEESC, present a diverses sessions: Montse Rodó (UB), Mercè Berenguer i Ángel Cabeza (UOC), i Ramona Fernández (URV) van oferir visions pràctiques i compromeses de l'acompanyament educatiu en contextos de salut mental i addiccions. Aquest enfocament ha permès connectar millor amb l’estudiantat, que demanda referents i contextos d’intervenció reals i actuals.
Tot i això, el programa ha estat variat i enriquidor: gent gran (UVic), addiccions (URV), immigració i mediació (UAB), ètica professional (UdG), humor terapèutic (UdL) i fins i tot intel·ligència artificial aplicada al món social (URL - Pere Tarrés); professionals amb experiència van compartir projectes i reflexions, i van generar espais de debat ben valorats per l’alumnat.
A cada sessió un membre de l’equip tècnic del Col·legi va explicar el funcionament del Col·legi, els serveis disponibles i les oportunitats laborals del sector, amb informació molt ben rebuda sobre els processos de contractació pública i el paper del Col·legi en la defensa de la professió. Així mateix, es va explicar la figura d'Amics i Amigues del CEESC, pensada per a estudiants d'Educació Social.
Aquest format descentralitzat i flexible del Camins i Perspectives, implantat des de 2023, s’adapta a les demandes de cada universitat. El seu èxit rau en què és l’alumnat mateix —amb el suport del professorat— qui decideix quins àmbits vol conèixer, afavorint una experiència més significativa i útil per al seu futur professional. El CEESC continua apostant per aquest model de participació, connexió i reconeixement professional arreu del territori.
Amb aquesta edició, el Camins i Perspectives no només ha demostrat el seu potencial com a espai de trobada entre la universitat i el món professional, sinó que referma el seu paper com a eina de visibilització i prestigi de l’Educació Social a Catalunya.
- Detalls
Durant els mesos d’abril i maig de 2025, el CEESC ha celebrat trobades territorials a Girona (9 d’abril), Lleida (16 d’abril) i Tortosa (15 de maig). En total, hi han participat una quarantena de col·legiades i col·legiats, així com membres de les juntes delegades, de la Junta de Govern i de l’equip tècnic. Les trobades, concebudes com a espais oberts de diàleg i escolta activa, han posat sobre la taula preocupacions comunes i reptes que travessen la professió arreu del territori.
Els espais van començar amb una presentació institucional: es van exposar les línies estratègiques del mandat 2023-2026, el Pla de treball del 2025, i els resultats de l’Informe de l’Educació Social 2023, amb dades que van generar debat i preocupació, com ara el fet que un 40% dels i les professionals no tornarien a estudiar Educació Social. Aquest desànim connecta amb una crítica compartida a totes les trobades: la desvalorització social de la professió, la manca de reconeixement institucional i la creixent desconnexió entre els estudis universitaris i la pràctica real de la professió.
Es va parlar també de la baixa col·legiació i de la necessitat de redefinir el CEESC com una organització que, a més de prestar serveis útils, sigui capaç de seduir, representar i reforçar el compromís professional. Es van proposar estratègies com promoure la col·legiació -quasi- obligatòria tal com ho fan en àmbits com la salut mental que ja ho tenen interioritzat. Visibilitzar millor els beneficis col·legials (com la cobertura de responsabilitat civil o la desgravació de la quota), i fomentar la identificació professional —com signar amb el número de col·legiat o col·legiada.
Les col·legiades van fer autocrítica i, alhora, van expressar orgull i reconeixement pel paper del CEESC com a agent actiu i combatiu dins del sistema de benestar. Es va destacar la importància de la formació continuada, demanant més propostes presencials, bonificades i descentralitzades, així com potenciar espais com l'Escola d’Estiu o els seminaris mensuals a Girona… com a punts de trobada i empoderament professional.
Altres temes destacats van ser la invisibilització de l’Educació Social en àmbits com la salut o la discapacitat/diversitat funcional, l’intrusisme professional, la preocupació per la precarietat laboral i la necessitat de seguir incidint en les polítiques públiques perquè es reconegui més la figura de l’educador i l’educadora social dins la Cartera de Serveis Socials.
Aquestes trobades han deixat clar que la professió es mou entre la crítica i l’esperança: entre la constatació d’un moment complex i la voluntat ferma de repensar-se i seguir construint col·lectivament.
El CEESC està preparant per a la tardor diferents jornades descentralitzades i arreu del país amb la intenció de reforçar la presència del Col·legi a tot arreu i continuar teixint vincles amb les educadores i educadors socials de tots els territoris.
- Detalls
20 de juny - Dia Mundial de les Persones Refugiades
- Detalls
El Col·lectiu professional de Gent Gran del CEESC ha elaborat un nou document que recull una proposta actualitzada de les funcions de l’educador/a social als centres residencials i de dia per a persones grans. Actualment les funcions oficials són les que queden recollides al document Perfil professional educador/a social del servei de centre de dia i servei de centre residencial per a gent gran, aprovat l'octubre de 2003.
El document, titulat “Funcions de l’educador/a social a centres residencials i de dia per a persones grans”, defineix les funcions específiques d’aquesta figura professional des d’una mirada política i tècnica, prenent com a base el Model d’Atenció Centrada en la Persona (MACP) i les normatives vigents en matèria de serveis socials. La proposta situa l’educació social com un agent transformador, clau per garantir una atenció integral, personalitzada i centrada en la dignitat, l’autonomia i el projecte vital de cada persona gran.
Entre les funcions destacades hi ha el disseny i implementació de programes socioeducatius, el foment de la participació activa, l'acompanyament emocional, el treball interdisciplinari i la implicació de les famílies i la comunitat. El document també concreta el marc d’implementació d’aquestes funcions dins dels equips professionals dels centres, i fa una crida a la incorporació estructural de l’educació social en tots els dispositius d’atenció a les persones grans.
Amb aquesta aportació, el CEESC vol fomentar el reconeixement del paper de l'educador/a social en els serveis residencials i de dia per a gent gran, un fet que suposa un pas essencial cap a un model d'atenció digne, humà, participatiu i relacional.
>>Pots consultar el document complet aquí: Funcions de l’educador/a social a centres residencials i de dia per a persones grans (juny 2025)
- Detalls
Aportacions al Decret d’Orientació Educativa 2025
- Detalls
Comunicat del CEESC davant l’anunci del tancament de les ludoteques gestionades per la Generalitat de Catalunya
Davant la notícia que les ludoteques gestionades per la Generalitat de Catalunya deixaran de funcionar a finals d’aquest any, des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) volem expressar la nostra preocupació i desacord amb aquesta decisió.
Les ludoteques són espais amb una funció socioeducativa fonamental. Són entorns on el joc esdevé una eina de desenvolupament, socialització, prevenció i inclusió, especialment per a la infància en situacions de vulnerabilitat. Entenem que aquests serveis formen part essencial del camp d’acció de la nostra professió, i aporten un valor que va molt més enllà del simple lleure.
Volem posar de manifest, també, el paper imprescindible que les educadores i els educadors socials han tingut i tenen en aquests espais, desenvolupant una tasca de gran qualitat, rigor i compromís. El tancament de les ludoteques suposa no només la desaparició d’un servei clau, sinó també la pèrdua directa de 17 places ocupades per professionals del nostre col·lectiu a la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària (DGACC). Una pèrdua que empobreix el sistema públic i debilita la presència de la nostra professió en àmbits comunitaris.
La decisió de tancar aquestes ludoteques arriba pocs dies abans que se celebri oficialment el Dia Internacional del Joc (11 de juny), reconegut per les Nacions Unides. Aquesta jornada posa de relleu el dret de tots els infants a jugar i la importància del joc com a eina de desenvolupament integral i benestar. És especialment incoherent que, mentre es promou públicament aquest dret fonamental, es tanquin espais que el fan possible en l’àmbit comunitari i des d’una mirada educativa.
També resulta contradictori que aquesta mesura arribi en un moment en què les administracions públiques fan bandera de la importància de les polítiques de prevenció amb la infància, però alhora desmantellen serveis clau que en són un exemple clar i consolidat. Les ludoteques són espais educatius, d’acompanyament, de suport a les famílies i de detecció primerenca de situacions de risc.
Considerem preocupant que la principal motivació d’aquesta estratègia pugui ser l’extinció de les places, amb l’objectiu de destinar-ne els recursos, en el millor dels casos, a altres serveis del Departament. Tot fa pensar, però, que aquests recursos difícilment es destinaran a reforçar la presència d’educadors i educadores socials, i que fins i tot podrien servir per externalitzar o privatitzar serveis.
De fet, algunes declaracions apunten la seva reconversió en serveis del programa "Jugar i Descobrir". Es tracta d'una tipologia de servei en què els professionals tenen un perfil que no és el de l'educació social. L’educador social té una formació i un abast d’intervenció més ampli que el monitor de lleure o que les persones titulades en formació professional, i això li permet abordar situacions educatives, socials i emocionals amb més profunditat i continuïtat, que ara es perdrien.
Aquesta pèrdua implica també un pas enrere en el reconeixement i la visibilitat de la professió més enllà dels serveis socials tradicionals o dels àmbits de màxima complexitat. La desaparició de la nostra presència en espais comunitaris contribueix a una imatge residual de la professió, allunyada de la universalitat de la nostra tasca i del treball preventiu de proximitat.
Per tot plegat, reivindiquem la necessitat de preservar aquests serveis, reforçar-los i reconèixer-ne el paper estratègic en les polítiques socials i educatives del país.
Des del CEESC, ens posem a disposició per dialogar i treballar conjuntament amb les institucions per buscar alternatives que garanteixin la continuïtat d’aquests espais i la seva funció educativa i comunitària.
No podem parlar de drets de la infància, ni de prevenció real, sense garantir espais com les ludoteques i la presència de professionals formats i reconeguts per a desenvolupar-hi la seva tasca.
Barcelona, 3 de juny de 2025
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
- Detalls