L’educació social és una professió de 10. Estem presents en múltiples àmbits de la vida quotidiana, amb projectes i intervencions que transformen la realitat de manera tangible.
Cada dia acompanyem infants que aprenen a compartir i a expressar-se a l’escola bressol, ajudant-los a descobrir el món i a construir relacions positives. A les escoles, treballem amb adolescents perquè trobin els seus propis camins, aprenguin a resoldre conflictes i puguin afrontar els reptes del dia a dia amb confiança. Als centres cívics i espais de lleure, organitzem activitats que permeten a la ciutadania participar, créixer i sentir-se part de la comunitat. Acompanyem persones que necessiten suport per desenvolupar projectes de vida i impulsar els seus talents, sense que això depengui només de situacions de vulnerabilitat. També estem presents als serveis socials, centres d’acollida, centres sanitaris i penitenciaris, treballant perquè les persones puguin accedir a oportunitats, drets i experiències que enforteixin la seva vida i la de la comunitat.
No som aquí només per reaccionar davant de dificultats. Som aquí per construir futurs possibles, perquè la nostra tasca crea bases sòlides que han de permetre que, algun dia, la nostra presència ja no sigui necessària. La nostra feina transforma vides i comunitats, amb professionalitat, empatia i compromís, encara que massa sovint passi desapercebuda.
Però, tot i la importància del nostre treball, la realitat de la professió continua sent poc compatible amb un projecte de vida estable i digne. Ja ho dèiem a la presentació de l’Informe de l’Educació Social 2023: de cada deu professionals, més de sis treballen en serveis públics externalitzats, amb salaris baixos i poc marge de creixement professional. Un de cada tres ha buscat estabilitat a l’administració pública en els darrers tres anys, i un de cada cinc necessita més d’una feina per arribar a final de mes. Aquesta inestabilitat empeny molts professionals a abandonar la professió: més del 50% de les baixes al CEESC el 2023 van ser per aquest motiu.
Aquesta manca de reconeixement també es reflecteix en decisions polítiques i administratives que menystenen la nostra tasca. La retallada de places d’educadores i educadors socials a les escoles o l’eliminació de la nostra figura a les ludoteques de la Generalitat són dos exemples actuals i clars d’una mirada que no aposta per la prevenció ni per la promoció comunitària. Aquestes mesures no només debiliten la professió, sinó que empobreixen les oportunitats educatives i socials de tota la ciutadania.
La formació universitària ens prepara, tot i que sovint no s’ajusta del tot a la realitat del dia a dia. Per això és imprescindible garantir una formació contínua i especialitzada que permeti als professionals actualitzar-se i respondre a les noves necessitats socials. Aquesta formació, però, massa sovint recau en l’esforç i la butxaca dels mateixos professionals, tot i que treballem dins de sistemes de protecció públics. La dada preocupant és que un 36,6% dels professionals afirma que no tornaria a cursar Educació Social, principalment per la manca de sortides laborals (46%). Malgrat ser una professió majoritàriament feminitzada (79,4% dones), la bretxa salarial encara és del 5,46%, recordant-nos que queda molt per avançar en equitat.
Un altre aspecte alarmant és la seguretat i el benestar al lloc de treball: gairebé un de cada tres professionals ha patit assetjament o violència laboral, incloent conductes violentes, agressions verbals i aïllament social, i un 28% ha requerit atenció sanitària per aquestes situacions. Aquesta dada evidencia la necessitat urgent de garantir entorns laborals segurs i protocols clars per protegir qui fa possible l’educació social.
No podem continuar sostenint la nostra professió sobre la precarietat i la invisibilitat. La societat ens necessita reconeguts i reconegudes. Per això, avui, Dia Internacional de l’Educació Social, reivindiquem condicions laborals dignes i estables, protocols de seguretat efectius, formació ajustada a les necessitats reals i un reconeixement social que reflecteixi el valor del que fem. Defensem la visibilitat de l’educació social, la participació activa dels professionals i la possibilitat de construir un futur millor per a tots i totes, sense deixar ningú enrere.
El que som és gràcies a totes les persones amb qui treballem. Som una professió de 10 i, per això, reclamem també un reconeixement i unes condicions de 10. Només així podrem continuar transformant vides i comunitats, i contribuir a la societat de 10 que totes i tots mereixem.
2 d'octubre de 2025
#DiaES2025
>>Descarrega el Manifest (pdf)
- Detalls
Manifest del CGCEES pel Dia Internacional de l'Educació Social 2025
- Detalls
Aquest dijous 18 de setembre hem inaugurat la nova seu del CEESC al Camp de Tarragona, a l’Espai de coworking Mo Tarraco, a Tarragona.
L’acte ens ha servit també per reactivar la trobada EnCEESCa’t, un espai de relació i intercanvi entre col·legiades i col·legiats amb el qual volem reforçar vincles i enfortir el paper de l’Educació Social al territori.
Durant la sessió hem compartit reflexions sobre els principals reptes que afrontem a les comarques del Camp de Tarragona: la precarietat laboral, sobretot en l’àmbit de la protecció a la infància i l’adolescència, i la necessitat de millorar les condicions laborals i salarials de les professionals que treballen en serveis externalitzats. Segons l’Informe de l’Educació Social 2023, més de 6 de cada 10 educadores i educadors socials treballem en aquests serveis, sovint amb sous baixos i poc marge de creixement. També hem posat sobre la taula la importància de participar activament en espais com el CEESC per fer sentir la nostra veu.
Jordi Martínez Busom president de la Junta Delegada del CEESC al Camp de Tarragona, ha recordat que aquesta nova seu “és molt més que un espai: és una oportunitat per donar veu i força a la professió”.
Amb aquesta nova seu, al CEESC reforcem la nostra presència al territori i refermem el compromís de ser a prop de les institucions, les entitats i la ciutadania. Continuem treballant per unes condicions de qualitat en la pràctica professional i per al reconeixement social i professional de l’Educació Social.
- Detalls
Nova edició del Bizbarcelona.
- Detalls
El Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales, del qual el CEESC formem part, ha emès un comunicat davant la situació a Gaza.
MANIFEST DEL CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS OFICIALES DE EDUCADORAS Y EDUCADORES SOCIALES
DAVANT LA SITUACIÓ A GAZA
Les educadores i els educadors socials, coherents amb una professió compromesa amb la Pau i els Drets Humans, no podem normalitzar el genocidi que, des de fa 23 mesos, l'estat d'Israel du a terme a la Franja de Gaza, en el marc de l'ocupació il·legal de Palestina. Les accions de l'exèrcit israelià han estat reconegudes com a genocidi i crims contra la humanitat per la Comissió de Recerca de Nacions Unides i per moltes altres organitzacions de drets humans que treballen sobre el terreny.
Des de l'inici de l'ofensiva, l'estat d'Israel ha assassinat més de 64.000 gazians, majoritàriament nens, nenes i civils, al voltant de 250 periodistes i més de 400 cooperants d'ONG i de la UNRWA. A més, l'exèrcit israelià destrueix escoles i hospitals, utilitza la gana com a arma de guerra, ha construït camps de concentració, bombardeja zones considerades segures i força el desplaçament massiu de la població civil palestina a la Franja, sense possibilitat de fugida i impedint l'accés a ajuda humanitària.
Davant d'aquests fets, no podem mirar cap a una altra banda ni mantenir-nos-en neutrals. Tant de dolor i devastació demanen una resposta unànime i contundent, que denunciï el genocidi que s'està esdevenint en ple segle XXI i que està sent retransmès minut a minut per mitjans de comunicació i xarxes socials, per a vergonya de tota la humanitat.
Des del Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales, condemnem el genocidi que l'estat d'Israel està perpetrant contra la població palestina a la Franja de Gaza i demanem l'aplicació de mesures urgents per posar fi a aquesta massacre cruel que atempta contra la vida i la integritat física de tota la població civil.
Setembre de 2025
>>Llegiu el comunicat original en castellà
- Detalls
Un pas positiu que reafirma la voluntat del CEESC de seguir denunciant les situacions de vulnerabilitat i proposant millores.
- Detalls
Durant els darrers mesos, el CEESC ha celebrat trobades territorials a Girona (9 d’abril), Lleida (16 d’abril), Tortosa (15 de maig) i Tarragona (18 de setembre). En total, hi han participat una cinquantena de col·legiades i col·legiats, així com membres de les juntes delegades, de la Junta de Govern i de l’equip tècnic. Les trobades, concebudes com a espais oberts de diàleg i escolta activa, han posat sobre la taula preocupacions comunes i reptes que travessen la professió arreu del territori.
Els espais van començar amb una presentació institucional: es van exposar les línies estratègiques del mandat 2023-2026, el Pla de treball del 2025, i els resultats de l’Informe de l’Educació Social 2023, amb dades que van generar debat i preocupació, com ara el fet que un 40% dels i les professionals no tornarien a estudiar Educació Social. Aquest desànim connecta amb una crítica compartida a totes les trobades: la desvalorització social de la professió, la manca de reconeixement institucional i la creixent desconnexió entre els estudis universitaris i la pràctica real de la professió.
Es va parlar també de la baixa col·legiació i de la necessitat de redefinir el CEESC com una organització que, a més de prestar serveis útils, sigui capaç de seduir, representar i reforçar el compromís professional. Es van proposar estratègies com promoure la col·legiació -quasi- obligatòria tal com ho fan en àmbits com la salut mental que ja ho tenen interioritzat. Visibilitzar millor els beneficis col·legials (com la cobertura de responsabilitat civil o la desgravació de la quota), i fomentar la identificació professional —com signar amb el número de col·legiat o col·legiada.
Les col·legiades van fer autocrítica i, alhora, van expressar orgull i reconeixement pel paper del CEESC com a agent actiu i combatiu dins del sistema de benestar. Es va destacar la importància de la formació continuada, demanant més propostes presencials, bonificades i descentralitzades, així com potenciar espais com l'Escola d’Estiu o els seminaris mensuals a Girona… com a punts de trobada i empoderament professional.
Altres temes destacats van ser la invisibilització de l’Educació Social en àmbits com la salut o la discapacitat/diversitat funcional, l’intrusisme professional, la preocupació per la precarietat laboral i la necessitat de seguir incidint en les polítiques públiques perquè es reconegui més la figura de l’educador i l’educadora social dins la Cartera de Serveis Socials.
A Tarragona ha estat una mica més especial la trobada, ja que s'hi va inaugurar la nova seu del CEESC al Camp de Tarragona, a l’Espai de coworking Mo Tarraco.
Aquestes trobades han deixat clar que la professió es mou entre la crítica i l’esperança: entre la constatació d’un moment complex i la voluntat ferma de repensar-se i seguir construint col·lectivament.
El CEESC està preparant per a la tardor diferents jornades descentralitzades i arreu del país amb la intenció de reforçar la presència del Col·legi a tot arreu i continuar teixint vincles amb les educadores i educadors socials de tots els territoris.
- Detalls