El CEESC s'adhereix al Pacte Nacional per la Llengua.
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya hem volgut revisar el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030 (PNJCat 2030) i n’hem fet una valoració crítica i propositiva, especialment des de la perspectiva de l’Educació Social i del paper dels professionals que en formen part activa en l’àmbit de les polítiques de joventut.
D’entrada, cal posar en valor l’esforç de diagnosi, participació i transversalitat que planteja el Pla, com en la resta de plans nacionals. El reconeixement del jovent com a subjecte de drets, l’aposta per una mirada interseccional i comunitària i l’èmfasi en la transformació estructural de les polítiques públiques són línies que sintonitzen plenament amb la missió i els valors de l’Educació Social. També celebrem que el document reconegui el paper dels professionals de joventut com a agents essencials en l’acompanyament, emancipació i inclusió de les persones joves, especialment en l’àmbit local i de proximitat.
Tanmateix, lamentem profundament que en cap moment es faci una menció explícita a la professió de l’Educació Social, ni al seu rol històric, formatiu i metodològic dins de les polítiques de joventut. Aquest buit no és només simbòlic: invisibilitza una disciplina amb una trajectòria sòlida en l’àmbit de la intervenció amb joves i amb una presència clara dins dels equips municipals, comarcals i de tercera via.
Des del CEESC reivindiquem que l’educador/a social és un perfil professional plenament competent per desenvolupar les funcions de tècnic/a de joventut, informador/a, dinamitzador/a i referent comunitari. Aquesta posició no és excloent d’altres formacions, però sí específica i imprescindible en entorns vulnerables, en processos d’inclusió i en la construcció de vincles entre administració i joventuts diverses. Això ho ha defensat també l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (AcPj) en reiterades ocasions.
Un altre aspecte que ens preocupa és el buit en el desplegament operatiu i de seguiment del Pla. El text parla de governs participats, agències públiques, consells rectors i altres estructures de decisió, però no concreta mecanismes clars d’avaluació, coordinació territorial ni inspecció dels serveis. En aquest sentit, cal preguntar-se: qui vetlla realment pel bon funcionament de les oficines de joventut? Quin paper tenen les figures de coordinació territorial? Com es garanteix la qualitat, continuïtat i ètica professional en els serveis juvenils? Aquestes preguntes són especialment rellevants quan parlem de drets, desigualtats i responsabilitat pública.
Finalment, el Pla no desenvolupa amb prou claredat les estratègies de formació i desenvolupament professional dels equips de joventut. Sense inversió estable en formació contínua, supervisió, intercanvi metodològic i condicions laborals dignes, els objectius estratègics queden en risc de ser mera retòrica. Reforçar l’Educació Social com a disciplina i pràctica professional dins d’aquestes estructures és una aposta de futur per a unes polítiques juvenils transformadores i amb arrelament comunitari.
En definitiva, el PNJCat 2030 és un document amb potencial transformador, però el seu èxit dependrà de com es concreti i desplegui a escala territorial i operativa. Des del CEESC vetllarem perquè s’hi reconegui explícitament la figura de l’educadora i l’educador social i perquè es garanteixi un model de seguiment i avaluació rigorós, amb professionals formats i amb capacitat de fer efectiu el dret dels i les joves a una vida digna, participada i plena.
Aquest article ha estat elaborat amb les aportacions del Manolo Cortés Pinto, col·legiat 600 i la Míriam Solé Solà, col·legiada 10586.
Arran de l'agressió que va patir una educadora social a un centre de Bilbao el passat 10 de juliol , des del CEESC ens vam fer ressò del Manifest publicat pel Colegio Profesional de Educadoras y Educadores Sociales del País Vasco i vam convocar una aturada davant dels centres de treball, per al dijous 17 de juliol, per tal de mostrar suport a la companya agredida així com per exigir els canvis que permetin exercir la nostra professió amb seguretat i amb totes les garanties.
La crida va ser seguida per diversos centres de treball, centres comarcals i ajuntaments d'arreu de Catalunya.
>>En aquest enllaç trobareu les fotografies que ens han anat arribant.
Si la vostra entitat va fer aturada i no sortiu al recull, envieu-nos la fotografia i el nom del vostre lloc de treball a
Respondre l’enquesta no suposa més de 25 minuts.
La Junta actual acaba el seu mandat al març de 2026
El CEESC s'adhereix al Manifest en benefici dels infants en acolliment familiar.
El passat 15 de juliol l'Assemblea Extraordinària del CEESC va aprovar els Estatuts.
No al racisme. No a la violència. Sí a l'educació social, la justícia i la pau.