Recull de les aparicions a premsa arran de la publicació, el passat 27 d'abril, del Comunicat del CEESC "Demanem la retirada de cossos policials als centres educatius"
Cafè d'idees [a partir 1:30:00]
RTVE Catalunya [05/05/2026]
L'informatiu 2 [minut 4:03]
RTVE [27/04/2026]
Los dos institutos de L'Hospitalet que integrarán agentes de Mossos de paisano protestan contra la medida: "Se he actuado de espaldas a la comunidad educativa"
El Periódico [28/04/2026]
Els educadors socials demanen la retirada de la prova pilot que preveu mossos als instituts
El Punt Avui [27/04/2026]
“És l’hora dels presidents”
El Punt Avui - Opinió de Maria Pascual [28/04/2026]
Protestes a L’Hospitalet contra la presència de mossos de paisà en dos instituts de màxima complexitat
Onda Cero [27/04/2026]
Els educadors i educadores socials rebutgen la presència policial a les escoles
Social.cat [27/04/2026]
Si tens diners per policies, tens diners per més professionals de l’educació social
Social.cat - Opinió d'Oscar Martínez [28/04/2026]
Niubó defensa la presència dels mossos als instituts: “Faran mediació i prevenció per enfortir la convivència”
Social.cat [28/04/2026]
Demanem la retirada de cossos policials als centres educatius
El Diari de l'Educació [27/04/2026]
Los educadores sociales de Cataluña exigen la retirada de la policía de los centros educativos
El Diario de la Educación [27/04/2026]
Rebuig i protestes en el primer dia de la prova pilot que desplega mossos de paisà als instituts
La Mañana [28/04/2026]
Policia als instituts, sí o no? Demanen retirar la prova pilot a Catalunya
Lleida Diari [27/04/2026]
Educadors socials i docents rebutgen la presència de Mossos als instituts, amb centres de l’Urgell entre els afectats
Lleida.com [27/04/2026]
Docents i alumnat de L’Hospitalet es manifesten contra la presència policial als instituts
TV LHospitalet [27/04/2026]
Educadores sociales y sindicatos docentes critican que se destine policía a los institutos
Diari de Tarragona [27/04/2026]
Entrevista a Albert Font-Tarrés
La Ser - Aquí Lleida [27/04/2026]
Els educadors socials lamenten l’entrada de mossos de paisà en algunes escoles - Entrevista a Òscar Marttínez, vicepresident del CEESC.
Ràdio Sabadell [29/04/2026]
L'Hospitalet rebutja l'entrada de Mossos en 2 instituts del pla pilot de 13 centres
ADP [28/04/2026]
Protesta als instituts de l'Hospitalet escollits per desplegar-hi mossos: "És un insult"
El Nacional [27/04/2026]
Els educadors socials demanen la retirada de la prova pilot que preveu mossos als instituts
Vilaweb [27/04/2026]
“Necessitem docents i no pas mossos”: creix el refús per la presència d’agents als instituts
Vilaweb [27/04/2026]
Niubó defensa la incorporació dels mossos als centres malgrat l’oposició de la comunitat
Vilaweb [28/04/2026]
Rebuig sindical i educatiu al pla pilot de Mossos de paisà en instituts catalans
Diari de Catalunya [28/04/2026]
Protesta en institutos de L’Hospitalet contra el plan piloto de Mossos
El Liberal.cat [28/04/2026]
[Darrera actualització: 29 d'abril de 2026]
Dilluns passat va tenir lloc la jornada “Educació social i salut mental: fent camí cap al reconeixement sanitari” al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili.
Aquesta Jornada, organitzada en col·laboració amb la URV, s’emmarca en el procés de reflexió i incidència del Col·lectiu professional de Salut Mental del Col·legi en relació amb el reconeixement de l’educació social dins l’àmbit sanitari.
L’acte es va iniciar amb la benvinguda institucional a càrrec del degà de la Facultat de Ciències de l’Educació i la Psicologia, el Dr. Jordi Tous Pallarès, i de Ramona Fernández, membre de la Junta de Govern del CEESC, que van posar en valor la importància de generar espais de debat com el que propiciava la jornada i compartit entre l’acadèmia i la professió.
A continuació, Anna Salvadó Zurita, col·legiada 11199, i Meritxell Grau Molins, col·legiada 11370, van conduir una dinàmica inicial orientada a trencar estereotips entorn de la salut i la salut mental, posant l’accent en la dimensió social com un dels tres pilars fonamentals del benestar, juntament amb els factors biològics i psicològics.
Seguidament i de nou Ramona Fernández, col·legiada 5830, educadora social del CASD Granollers Germanes Hospitalàries, va oferir una exposició clara i pedagògica sobre la necessitat de reconèixer l’educació social com a professió sanitària. La seva intervenció va permetre aprofundir i ampliar el marc del document del CEESC L’educació social com a professió sanitària (2024), reforçant els arguments que sustenten aquesta reivindicació.
Tal com es va destacar durant l’acte:
“L’educació social no és una incorporació futura al sistema sanitari, sinó una realitat present que encara no ha estat reconeguda formalment.”
En aquesta línia, també es va remarcar la necessitat d’integrar la mirada socioeducativa com a element estructural en els processos de cura:
“Parlem de vincles, de continuïtat i de comunitat; aspectes centrals en salut mental que formen part del nucli de la nostra pràctica professional.”
El guió previst reservava un espai ampli per al debat amb el públic, que finalment va esdevenir un dels moments més destacats de l’acte. El torn obert de paraules va generar nombroses intervencions de les persones assistents, que van compartir experiències, inquietuds i reflexions des de diferents àmbits professionals.
Aquest intercanvi va permetre evidenciar un ampli consens al voltant del paper clau de l’educació social:
“Moltes vegades som qui sosté els processos en el dia a dia, qui acompanya les trajectòries més enllà dels dispositius estrictament clínics.”
“Arribem a espais i situacions on altres professionals no poden arribar, especialment en el treball comunitari i en contextos de vulnerabilitat.”
La riquesa de les aportacions i la participació activa del públic van reforçar el caràcter col·lectiu de la reflexió i la necessitat de continuar generant espais com aquest arreu del territori. A la cloenda es va posar de manifest la voluntat compartida de seguir avançant en el reconeixement de l’educació social dins l’àmbit de la salut mental, consolidant aliances i reforçant la incidència professional.
Exigim la retirada de la prova pilot del programa EDUSEG
Amb motiu de la diada de Sant Jordi, el CEESC va acollir una sessió especial que va combinar literatura i pensament crític. La jornada va comptar amb la participació de dos educadors socials de referència que van presentar les seves darreres publicacions, aportant mirades complementàries i enriquidores.
La sessió va ser introduïda per la Patrícia Sarrias, vicepresidenta del CEESC, que va presentar els dos autors convidats, posant en valor la seva trajectòria professional i la rellevància de les seves aportacions al camp de l’educació social.
En primer lloc, en Javier Martín Luque, col·legiat 11751, educador social vinculat a la salut mental comunitària i al sensellarisme i que actualment treballa a Arrels Fundació, va presentar la seva obra Oberta de bat a bat, un relat que se centra en les històries de dones relegades als marges, que són sovint invisibilitzades. A través de la narrativa, l’autor reflecteix el sensellarisme femení, el dolor de l'exclusió i les cicatrius de la violència que són permanents en la vida d’aquestes dones. El llibre convida a apropar-se a vivències marcades per la vulnerabilitat i la resistència, donant un lloc a aquestes dones.
Tot seguit va ser el torn de Carlos Sánchez-Valverde Visus, col·legiat 14, educador social amb gairebé 50 anys de trajectòria en l’àmbit de la infància i adolescència i figura clau en l’impuls col·lectiu de la professió i en l’àmbit editorial especialitzat. Va presentar el seu llibre La atención y protección a la infancia: una revisión desde la educación social, una obra que ofereix una mirada profunda a l’evolució dels sistemes d’atenció a la infància. El llibre recull el recorregut de diverses institucions que, des de la iniciativa pública, han desenvolupat aquestes funcions a la ciutat de Barcelona. Aquest recorregut no només aporta exemples concrets que reforcen el discurs teòric, sinó que també aporta històries de vida que reforcen l’impacte que han tingut aquestes institucions.
La sessió va finalitzar amb una taula rodona que va esdevenir un espai de diàleg obert i participatiu, amb les veus de quatre professionals amb una àmplia trajectòria en l’àmbit de l’educació social: Laura Suárez Figarola, col·legiada 11550, vocal de la Junta de Govern i graduada en Educació Social per la Universitat de Girona; Rosa Maria Caparrós, col·legiada 11124 i secretària de la Junta delegada de Girona, amb 16 anys d’experiència en l’acompanyament a la infància i l’adolescència; Patrícia Sarrias, col·legiada 10807 i vicepresidenta del CEESC, educadora social a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona, i Núria Zapata Luna, col·legiada 10858, educadora social i directora d’Habitatge Compartit de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, adreçat a persones i famílies en situació de risc d’exclusió residencial.
S’hi van compartir impressions, inquietuds i preguntes sorgides durant les presentacions, aprofundint en alguns dels temes tractats, posant en valor la importància de generar espais col·lectius de pensament crític dins la professió.
El número 26 de Quaderns d’Educació Social, “Educació social, un ofici de reptes”, ja es pot consultar en obert. Aquesta edició posa el focus en els principals desafiaments que travessa la professió i convida a una reflexió col·lectiva sobre qüestions com la identitat professional, la formació, els lideratges, la interdisciplinarietat o l’enfocament de drets, entre d’altres.
El monogràfic recull aportacions diverses que obren preguntes sobre la pràctica quotidiana de l’educació social i els seus marcs d’intervenció, amb mirades que aborden tant les tensions institucionals com les desigualtats, les epistemologies subalternes o els reptes de l’acció socioeducativa en diferents contextos i territoris.
Com és habitual en el model de publicació de la revista, l’obertura del Q26 coincideix amb la sortida del nou número, el Q27, que es distribueix en format paper entre les persones subscriptores. Aquest sistema permet que cada nova edició faci accessible l’anterior, ampliant així l’accés al coneixement i afavorint la difusió dels continguts.
D’aquesta manera, el Q26 esdevé una nova oportunitat per rellegir, aprofundir i compartir coneixement professional, reforçant la voluntat del CEESC de fer de Quaderns d’Educació Social un espai viu de pensament crític i construcció col·lectiva.
>>Consulta tota la col·lecció de Quaderns d’Educació Social.
El Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya (CESSC) inicia una nova etapa amb la renovació parcial dels seus membres i la continuïtat de Begoña Román com a presidenta.
El CESSC és l’òrgan assessor del Govern de la Generalitat en matèria d’ètica aplicada als serveis socials. Té la funció de promoure la reflexió ètica i orientar la presa de decisions en aquest àmbit, amb impacte en el conjunt del sistema de serveis socials a Catalunya.
Volem destacar la participació a la seva Comissió Permanent de dues persones vinculades al Comitè d’Ètica del CEESC: Maite Mauricio, que continua formant-ne part, i Jesús Vilar, que s’hi incorpora en aquesta nova etapa. Tots dos hi aportaran la seva expertesa i trajectòria en el camp de l’educació social i l’ètica aplicada.
La participació en aquest òrgan contribueix a reforçar el debat ètic i la qualitat de la intervenció social en el sistema de serveis socials a Catalunya.
>>Més informació sobre el Comitè d’Ètica del CEESC.
Nova Junta de Govern del CGCEES
Us presentem un nou número de Quaderns d’Educació Social, la revista del CEESC. Un espai que no només recull reflexions i experiències, sinó que contribueix, número rere número, a fixar, compartir i fer créixer el coneixement en educació social.
En un context professional marcat sovint per la urgència i la immediatesa, disposar d’espais pausats de pensament, anàlisi i construcció col·lectiva no és un luxe, sinó una necessitat. Quaderns vol ser precisament això: una eina per aturar-nos, posar paraules a la pràctica i dotar-la de sentit, mirada crítica i perspectiva.
Vivim en un temps en què les crisis socials, ambientals, econòmiques o humanitàries, ja no són episodis puntuals, sinó una realitat sostinguda que travessa la vida de les persones i les comunitats. Davant d’aquest escenari, emergeixen preguntes que interpel·len directament la professió: què vol dir educar socialment avui? Com s’acompanya en contextos d’emergència? Quin paper tenim en la reconstrucció dels vincles i del teixit comunitari?
El monogràfic parteix d’un fet recent que ha sacsejat el nostre entorn: la DANA al País Valencià. A partir d’aquesta realitat concreta, la revista obre una reflexió més àmplia sobre el paper de l’educació social davant l’emergència climàtica i les situacions de crisi.
Des d’un reportatge elaborat a la zona zero, s’hi recullen experiències que parlen tant del desastre com de la reconstrucció, la comunitat i l’esperança. Iniciatives com la Koordinadora de Kol·lectius del Park Alcosa o la plataforma XDANA mostren com el teixit comunitari esdevé clau en la generació de respostes transformadores que situen la vida al centre.
El monogràfic s’amplia amb altres peces sobre situacions d’emergència diverses: des de l’experiència del Dar Chabab en temps de pandèmia fins a processos de resiliència comunitària al Pirineu, passant per l’acompanyament socioeducatiu en contextos de crisi o la visibilització de realitats sovint invisibilitzades.
Més enllà del monogràfic, reprenem i aprofundim temàtiques ja tractades en l’anterior número: el treball amb homes i la igualtat de gènere en un context de creixent tensió social i polarització, així com la presència de l’educació social als centres educatius. I també parlem de l’acompanyament en salut mental en l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran, de l’educació de carrer i fem una entrevista que convida a repensar la discapacitat des d’una perspectiva inclusiva.
En conjunt, aquest Quaderns dibuixa una idea compartida: la capacitat de l’educació social per generar vincles, activar comunitats i construir alternatives en contextos complexos.
Si encara no n’ets subscriptor/a, encara hi ets a temps, el Quaderns d’Educació Social t’espera. Subscriure’s a la revista és molt més que rebre una publicació en paper: és formar part d’un espai de pensament col·lectiu, és participar en la construcció d’una professió que es pensa a si mateixa i que projecta futur.
Perquè allò que no s’escriu, es perd. I allò que compartim ens fa créixer.
Podeu consultar el sumari del número i les primeres pàgines en format PDF.
I, recordeu, coincidint amb la publicació d’aquest número, s’ha posat en obert el número anterior, “Educació social, un ofici de reptes”, dedicat a reflexionar sobre els desafiaments presents i futurs de la professió en una societat en transformació.Ja el podeu consultar en línia.
També podeu consultar en línia tota la col·lecció de Quaderns d’Educació Social.