El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) s'ha reunit avui, dimecres 15 de gener, amb amb les principals responsables de les polítiques d'infància i adolescència a Catalunya. La trobada ha comptat amb la participació de Teresa Llorens, secretària general d’Infància i Adolescència; Isabel Carrasco, directora general d’Infància i Adolescència; i Elena Lladós, directora de l’ICAA, Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció.
Per part del CEESC, hi han assistit la tresorera del CEESC, Olga Giner; Toni Rubio, en representació del Col·lectiu professional de Protecció a la infància i l’adolescència i el director de l'equip de treball del CEESC, Xavi Campos.
Aquesta trobada ha servit per per posar en comú aspectes fonamentals per a la millora de les polítiques públiques dirigides als infants, adolescents i joves.
S’hi han abordat qüestions de gran rellevància com el model d’acolliment familiar, posant èmfasi en la necessitat de definir amb claredat quin ha de ser el rol dels professionals de l’educació social en aquest àmbit i com es pot garantir un acompanyament adequat tant a les famílies com als infants. També s’ha destacat la importància de la presència dels educadors i les educadores socials en serveis clau com el model Barnahus, un espai destinat a atendre infants víctimes d'abusos sexuals, on la seva expertesa és indispensable per assegurar una intervenció integral. Pel que fa a la realitat residencial dels joves extutelats, s'ha recordat l'existència d'una bateria de propostes de millora dissenyades pels professionals implicats en aquests recursos, que ja s'havien fet arribar a la DGAIA amb la voluntat d’establir la base per generar un espai de treball compartit.
Un punt central de la reunió ha estat la voluntat de mantenir obert un espai permanent de diàleg, a l'entorn de la tasca de revisió que s'està fent del conjunt d'elements del sistema, amb el compromís d'anar més enllà de la informació i donant peu a la proposta i debat des de l'òptica professional. En primera instància, se'ns farà arribar l'estratègia en relació amb l'acolliment per tal que hi puguem fer les aportacions pertinents.
El CEESC també ha reiterat la importància de combatre l’intrusisme professional, un problema que afecta la qualitat de les intervencions i el reconeixement del col·lectiu. I, de nou, s'han posat sobre la taula possibilitats que ja s’havien proposat per fer front a les necessitats creixents d'educadores i educadors socials i a la seva adient integració en el sistema.
Aquestes reunions reforcen la importància del diàleg entre els professionals de l’educació social i les administracions per construir conjuntament propostes que millorin les condicions de vida de la infància i l’adolescència més vulnerable.
El CEESC continuarà treballant per assegurar que la veu de la professió sigui present i escoltada en tots els espais de decisió que afecten el nostre col·lectiu i les persones a les quals acompanyem.
A l’inici d’aquest curs, 52 nous educadors i educadores socials han començat a treballar al Departament d'Educació, concretament als Centres de Recursos Pedagògics (CRP). Aquesta dotació respon al reforç a la partida per a l’escola inclusiva impulsat per l’anterior conselleria i que ja anunciava en el seu pressupost.
En una reunió celebrada l'abril de 2024 entre el CEESC i la Direcció General d'Alumnat del Departament d'Educació ja es va convenir la necessitat d'estendre la figura dels educadors socials a totes les comarques de Catalunya, per tal de fer un treball en xarxa i coordinat entre diferents perfils professionals i agents.
La incorporació d’aquests professionals a totes les comarques suposa un pas més en el camí cap a la presència plena d'aquests professionals al sistema educatiu català, però encara queda un llarg camí per recórrer per fer realitat l’horitzó del CEESC en l'àmbit de l'educació escolar: Implantar al 100% de les escoles i instituts la figura dels professionals de l'educació social en el sistema educatiu català, fent efectives les dues mocions aprovades al Parlament el juny de 2020.
Fins ara aquesta presència es limitava a 85 educadors i educadores socials que estan treballant en centres educatius d'alta complexitat des del curs 2021-2022. Tanmateix, aquest curs que tot just ara ha començat és l'últim en què es tenen assegurades aquestes places, ja que aquests professionals formen part d'un programa de la Generalitat amb data de caducitat.
Aquesta situació evidencia la necessitat d'un compromís més ferm per part del Departament d'Educació per consolidar aquesta figura en el sistema educatiu, més enllà de programes temporals i no restringint-la només als centres d'alta complexitat. La inclusió d'educadors socials ha de deixar de ser anecdòtica per convertir-se en un element estructural a totes les escoles i instituts de Catalunya.
Els graduats universitaris en Educació Social tenen les competències i habilitats necessàries per abordar les barreres d'aprenentatge, la diversitat, les condicions d’educabilitat i les relacions amb l'entorn de l'alumnat. La seva tasca és fonamental per crear centres educatius realment inclusius, fomentar la interdisciplinarietat, millorar la convivència i promoure l'equitat.
La incorporació plena i consolidada dels educadors i educadores socials als centres educatius és un pas fonamental per projectar una millora real del sistema escolar de Catalunya i garantir l'èxit educatiu de l'alumnat.
I per seguir treballant en aquest objectiu del CEESC, el proper dijous 16 de gener, tindrà lloc una reunió entre el CEESC i la Conselleria d'Educació per continuar avançant en la consolidació de la figura dels educadors socials en el sistema educatiu català.
Millores en la normativa que estableix els criteris i condicions per garantir una atenció adequada
El Govern de la Generalitat ha aprovat el Pacte Nacional de Salut Mental i la creació del programa per al seu desenvolupament, una estratègia de país que transformarà l’abordatge de les polítiques de salut mental a Catalunya. Amb sis línies estratègiques i gairebé un centenar d’objectius operatius, posa l’accent en la prevenció, atenció i integració comunitària de les persones amb problemes de salut mental. El Govern destinarà una partida de 20 milions d’euros addicionals destinats a la Salut Mental l’any 2025.
Des del CEESC, celebrem aquest avenç i reafirmem el nostre compromís amb aquesta causa. El CEESC formem part de la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental des de la seva creació, al juny de 2022, i hem col·laborat activament en l’elaboració del document participant en els grups de treball que han definit els objectius operatius durant el 2024.
Celebrem que el Pacte reconeix que la salut mental és essencialment comunitària, un principi que compartim plenament. Es reafirma així el valor que aporten educadores i educadors socials en l’àmbit de la Salut Mental.
Per a més informació, podeu consultar el document complet del Pacte Nacional de Salut Mental.
Ahir, 17 de desembre, el CEESC va celebrar una doble Assemblea —Extraordinària i Ordinària— en un format híbrid que va permetre participar-hi tant presencialment a la Fundació Carulla com virtualment
Amb una participació superior a la d’assemblees anteriors, les d'ahir suposen un punt d’inflexió per al futur del Col·legi, amb decisions clau que marcaran el 2025 i els propers anys.
El canvi de seu, aprovat: un pas endavant per al CEESC
Un dels moments més destacats de l’Assemblea Extraordinària ha estat l’aprovació de la proposta de trasllat de la seu del CEESC a la Fundació Carulla. Aquesta decisió, que ha generat un intens debat entre les persones assistents, no només significa un canvi físic, sinó un pas endavant en la transformació i modernització del Col·legi.
Aquest trasllat està previst per al 2025. Tal com recull el pla de mandat, el canvi de seu s’alinea amb l’estratègia de fer les seus del Col·legi més accessibles i dinàmiques, establint aliances que aportin valor.
Actualització dels Estatuts: adaptació i millora
L’Assemblea Extraordinària també ha aprovat la modificació dels Estatuts del CEESC proposada, després d’un debat enriquidor sobre la seva actualització. Els canvis acordats són principalment de caràcter administratiu, adaptant el marc normatiu del Col·legi a les novetats legislatives i millorant aspectes de governança i eficiència en la presa de decisions.
De cara al futur, s’ha plantejat la possibilitat de crear un grup motor per iniciar un procés participatiu per aprofundir, encara més, en la revisió dels Estatuts. Mentrestant, els Estatuts aprovats ahir es presentaran al Departament de Justícia perquè els validi i, posteriorment, es publicaran al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Aprovació del Pla de treball i Pressupost per al 2025
En el marc de l’Assemblea Ordinària, s’han aprovat els elements clau que guiaran l’activitat del CEESC durant el 2025, incloent-hi les quotes, el pressupost i el pla de treball. Aquest pla recull accions estratègiques que reforçaran el paper del CEESC com a referent per als professionals de l’educació social i com a agent de canvi social.
Una jornada que marca el futur
El CEESC agraeix a tots els participants el seu compromís i implicació en aquestes Assemblees. La participació activa i la presa de decisions col·lectives són fonamentals per construir un Col·legi més fort i amb més impacte.
Amb el canvi de seu a l’horitzó, el CEESC inicia un camí ple d’oportunitats per al 2025 i endavant.
La Comissió de Control de les ILP ha validat aquesta setmana les 57.741 signatures recollides per la Plataforma per la ILP del 6% per a l’educació. Això suposa un pas determinant, ja que situa la proposta a les portes del debat al Ple del Parlament.
Des del CEESC celebrem aquest avenç i reiterem el nostre compromís ferm amb aquesta iniciativa.
El mes de març de 2023, el CEESC ens vam adherir a la ILP per garantir la destinació d’un mínim del 6% del PIB català al sistema educatiu. Aquesta iniciativa, promoguda conjuntament amb més de cinquanta entitats educatives, va iniciar-se amb una campanya de recollida de signatures que ha estat un èxit rotund.
Al febrer d'aquest any, una representació de les entitats promotores de la ILP va entregar al Parlament de Catalunya les signatures recollides i certificades per l’Idescat, superant el llindar necessari de 50.000 signatures perquè la proposta pogués iniciar el procediment parlamentari.
El CEESC, com a corporació de dret públic i com a cos de professionals que treballem diàriament en els centres educatius per a la reducció de les desigualtats socials i la promoció de la igualtat d’oportunitats, considera essencial l’aprovació d’aquesta llei. Garantir un finançament educatiu adequat és clau per proporcionar els recursos necessaris que assegurin una educació de qualitat per a tothom. En aquest context, les entitats promotores van fer una crida als Consells Escolars perquè s’unissin al suport a la ILP.
Continuem treballant per aconseguir una educació digna, inclusiva i de qualitat per a tots els infants i joves del nostre país.
#volem6percent
Tindrem el 6%!
El Departament de Justícia ha obert el termini per a la inscripció de professionals a la llista d’ofici de pèrits judicials per al 2025.
El Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES), del qual el CEESC formem part, ha emès un comunicat en motiu del Dia dels Drets Humans.
10 DE DICIEMBRE, DÍA INTERNACIONAL DE LOS DERECHOS HUMANOS
Nuestros derechos, nuestro futuro ¡Ya!
LA EDUCACIÓN SOCIAL EN LA DEFENSA DE LOS DD HH
Bajo el lema “Nuestros derechos, nuestro futuro ¡Ya!” se celebra este año el Día Internacional de los Derechos Humanos, en un momento en el que el futuro está bastante comprometido a todos los niveles, pues tanto a nivel político, como medioambiental, como si se hace balance de las distintas realidades que nos acompañan, nada indica que el futuro próximo pueda mejorar sustancialmente.
Desde el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales, reflexionamos sobre la situación global, en la que encontramos dirigentes políticos con ansias incontrolables de poder, con guerras de las que se habla cada día y con otras muchas de las que no se habla en absoluto, pero que existen y que vulneran sistemáticamente los derechos humanos.
En estos momentos, según el estudio sobre la paz global del Institute for Economics and Peace, hay 56 guerras que permanecen activas, con 92 países involucrados más allá de sus fronteras: Ucrania, Gaza, Sudán, Etiopía, Afganistán, Siria, República Democrática del Congo... centrándose la mayor parte en África, Asia y el Pacífico, seguidas por Oriente Medio, Europa y América.
Estos conflictos bélicos obligan a las personas a desplazarse de manera forzada. Según ACNUR, en el primer semestre de 2023 la cifra global del desplazamiento forzado ascendía a 110 millones de personas. De este total, 36,4 millones de personas eran refugiadas, 62,5 millones eran desplazadas internas, 6,1 millones se contabilizaban como solicitantes de asilo y otras 5,3 se encontraban en la categoría de personas necesitadas de protección internacional.
Pero no solo las situaciones de conflictos bélicos son las que ponen en riesgo el cumplimiento de los Derechos Humanos, sino que nos encontramos con otros muchos escenarios en los que se incumplen sistemáticamente. En todos ellos, la infancia se ve seriamente comprometida.
También las mujeres corren grandes riesgos en algunos países que las menosprecian, como en el caso de Afganistán, donde se ven sometidas a restricciones brutales, como no tener acceso a la educación, ni a la participación pública, ni, tan solo, a la libertad de movimiento, limitando también, desde hace unos meses, que puedan hablar en las calles.
Todas y cada una de las mujeres y niñas de todos los países tienen derechos sexuales y reproductivos que deberían respetarse, aunque nos encontramos con graves desigualdades en el acceso a la educación o la salud, a matrimonios forzados, a mutilaciones genitales y a numerosas dificultades para la contracepción y el aborto sin riesgos.
Si ponemos el foco en la situación medioambiental también es un reto que es preciso afrontar, porque sin un entorno adecuado y sostenible es imposible proteger los derechos humanos, ya que están en peligro la vida, la salud, la alimentación, el agua...
Además, los desastres climáticos están relacionados con las migraciones forzadas, en las que miles de personas huyen de la pobreza y el hambre, con las dificultades y los problemas humanitarios que esto conlleva.
Y, ante todas estas vulneraciones de los Derechos Humanos, la Educación Social debe alzar la voz por quienes no pueden expresar su malestar. Somos una profesión que enarbola la bandera de los Derechos Humanos y no podemos, ni debemos, quedarnos impasibles ante ello, ya que todas y todos tenemos la obligación de trabajar para que la infancia de hoy tenga un futuro digno.
10 de desembre de 2024