El passat 8 de setembre, el CEESC va mantenir una reunió amb Aida C. Rodríguez Giménez, adjunta per a la defensa dels drets dels infants i adolescents de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, que ha permès reprendre la interlocució entre ambdues institucions després de la darrera reunió, mantinguda l’any 2024.
En representació del CEESC hi van participar Óscar Martínez, vicepresident, Juanjo González, vocal, i Xavi Campos, director de l’equip de gerència.
Durant la reunió es van abordar temes com ara la qualitat dels equips professionals, la presència de l’Educació Social als centres educatius i la continuïtat dels referents en els serveis de protecció, i va servir per compartir alguns dels principals reptes que afecten actualment l’Educació Social, especialment en els àmbits de la protecció a la infància i adolescència i de l’educació i per identificar possibles línies de treball compartit.
Professionals estables i qualificats per garantir una atenció de qualitat
Un dels principals eixos de la reunió va ser la relació entre les condicions dels equips professionals i la garantia dels drets dels infants i adolescents.
El CEESC va posar sobre la taula la preocupació pels canvis en els perfils professionals i per les dificultats de retenir professionals amb experiència dins dels diferents sistemes d’atenció. En aquest sentit, es va abordar la situació de l’Educació Social als centres educatius i la diferenciació entre les funcions i els perfils de l’educadora i educador social i del TIS.
També es va destacar que la rotació dels equips, la pèrdua de professionals amb experiència i la discontinuïtat dels referents poden afectar la qualitat del vincle i de l’acompanyament, especialment en contextos de protecció a la infància i adolescència.
En aquest sentit, es va plantejar la conveniència de disposar de millors indicadors sobre l’estabilitat, la rotació i la continuïtat dels equips, així com sobre la qualificació i la cobertura de les places professionals. També es va apuntar que la rotació dels equips podria ser un element a tenir en compte en la contractació i els plecs de condicions dels serveis.
Les condicions professionals també són una qüestió de drets
Durant la trobada, el CEESC va defensar que les condicions laborals i professionals no es poden abordar únicament des de la perspectiva dels drets dels treballadors i treballadores, sinó també com un factor que incideix directament en la qualitat de l’atenció i en la garantia dels drets dels infants i adolescents.
La precarietat, les dificultats en les primeres ocupacions, la manca d’una adequada acollida dels nous professionals o la impossibilitat de retenir el talent poden contribuir a l’abandonament de la professió i a una major rotació dels equips.
En aquest marc, es va plantejar la necessitat d’avançar cap a unes condicions professionals més equiparables a les d’altres sistemes públics i de continuar analitzant si el finançament dels serveis permet garantir unes condicions adequades per als professionals que hi treballen.
L’educació social als centres educatius
La presència de l’educació Social als centres educatius va ser un altre dels temes destacats de la reunió.
El CEESC va traslladar la seva preocupació per la pèrdua de presència de l’educació social en aquest àmbit i va defensar la necessitat d’una presència universal de l’educació social al sistema educatiu, així com de preservar la diferenciació entre els diferents perfils professionals que formen part dels equips.
En aquest sentit, la Sindicatura va assenyalar la importància de disposar d’arguments sòlids que permetin analitzar aquesta qüestió des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i adolescents.
Com a primera actuació de continuïtat, des del Col·legi farem arribar a la Sindicatura el document Diferències entre els perfils professionals de l’Educació Social i de la Integració Social, elaborat pel CEESC, amb l’objectiu de facilitar l’anàlisi de les diferències entre els dos perfils professionals i del seu impacte en l’atenció als infants i adolescents.
Continuar treballant conjuntament
La reunió va permetre identificar diverses vies de continuïtat, entre les quals el seguiment de qüestions ja plantejades pel CEESC relacionades amb la qualificació dels professionals dels serveis de protecció, amb la situació dels centres de primera acollida i les perspectives de canvi en l’atenció als joves extutelats.
També es va plantejar la possibilitat de compartir i analitzar els indicadors disponibles sobre l’estabilitat i la rotació dels professionals del sistema de protecció, incloent-hi els indicadors elaborats per la DGPPIA i els que utilitza la mateixa Sindicatura.
Finalment, es va identificar com a possible àmbit de treball compartit l’anàlisi de la relació entre estabilitat, qualificació i continuïtat dels professionals i garantia dels drets dels infants i adolescents.
Per al CEESC, la trobada va ser una oportunitat per reforçar la interlocució amb la Sindicatura i per avançar en una perspectiva compartida: garantir els drets dels infants i adolescents també implica garantir que els serveis disposin de professionals suficients, qualificats i estables, i d’equips que puguin assegurar la continuïtat dels referents i de l’acompanyament.
El passat 14 de setembre, el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la seva conferència "El futur és aquí", va plantejar que l’assoliment del 6% d’inversió pública en educació formi part del futur gran acord de país sobre educació "tal com estableix la llei educativa aprovada pel Parlament l’any 2009". El president va anunciar la voluntat d’impulsar un debat ampli amb els diferents agents educatius, socials i polítics per arribar a un consens que permeti abordar els reptes del sistema educatiu amb una mirada de llarg termini i amb compromisos que vagin més enllà d’una legislatura.
Per al CEESC, aquest anunci és especialment rellevant perquè el 6% és una reivindicació que fa temps que forma part de la seva agenda d’incidència política i social -l’any 2023 el Col·legi es va adherir a la ILP per garantir un mínim del 6% del PIB català destinat al sistema educatiu i ha participat des d’aleshores en la plataforma impulsora de la iniciativa- i confia que aquest increment de recursos permeti consolidar equips educatius multidisciplinaris amb presència estable d’educadores i educadors socials a tots els centres.
Ara bé, més recursos han d’anar acompanyats d’una transformació del sistema. Des del CEESC defensem que l’increment del finançament ha de permetre donar resposta a una realitat social cada vegada més complexa, que també es manifesta dins les aules: desigualtats, absentisme, dificultats de convivència, situacions de vulnerabilitat, problemes de salut mental o necessitat de reforçar la vinculació entre els centres educatius, les famílies i l’entorn comunitari.
En aquest context, l’educació social no pot continuar ocupant un lloc perifèric o subjecte a programes temporals dins del sistema educatiu. L’experiència acumulada aquesta darrera dècada demostra el valor de la figura de l’educadora i l’educador social als centres i la necessitat d’avançar cap a la seva incorporació estructural. El mateix CEESC ha reclamat recentment que aquests professionals siguin part estable del sistema educatiu i que la seva presència s’estengui al conjunt dels centres de Catalunya.
Un acord de país també ha de ser un acord per a l’educació social
El CEESC considera que el futur acord de país pot ser una oportunitat per superar definitivament una concepció de l’educació centrada gairebé exclusivament en la dimensió acadèmica i avançar cap a un model que entengui els centres educatius com a espais de desenvolupament integral, convivència, inclusió i cohesió social. Això implica dotar els centres dels recursos necessaris, però també incorporar de manera universal i estable els perfils professionals que el sistema necessita per donar resposta a aquesta realitat.
Per això, el CEESC considera que el debat sobre el 6% i el futur acord de país hauria d’incloure també un compromís clar amb la consolidació de l’educació social dins dels equips educatius. Si volem un sistema educatiu més inclusiu, equitatiu i capaç de donar resposta als reptes socials del país, l’educació social ha de formar part de tots els centres educatius.
El CEESC continuarà participant activament en aquest debat i aportant la mirada de l’educació social perquè l’increment de la inversió educativa es tradueixi en més drets, més oportunitats i una millor resposta a les necessitats de l’alumnat i de la comunitat educativa.
Comunicat del CGCEES davant la situació de la infància vulnerable a Ceuta.
Posicionament del CGCEES davant la crisi humanitària de Ceuta.
Programa del 30è aniversari del CEESC
El passat 13 de juliol, el CEESC es va reunir amb la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) per presentar el document "Reptes del Sistema de Suport a Joves Extutelats" i compartir les preocupacions dels equips professionals que treballen en aquest àmbit. La trobada també va servir per conèixer de primera mà els canvis que la Direcció General està impulsant en el model d'atenció i acompanyament als joves extutelats.
Per part de la DGPPIA hi van participar el director general, Josep Muñoz; la subdirectora, Esther Vallbona, i la cap del Servei d'Atenció i Promoció de Joves Tutelats i Extutelats (SAPJTET), Cristina Fernández. En representació del CEESC hi van assistir Olga Giner, presidenta del Col·legi; Ainhoa Chavarría, professional de l'atenció a joves extutelats en recursos residencials, i Xavi Campos, director de l'equip de gerència.
Durant la reunió, la DGPPIA va exposar les principals línies de transformació del sistema d'emancipació, que inclouen una reorganització dels recursos residencials, la redefinició del model d'acompanyament socioeducatiu, canvis en la prestació econòmica d'emancipació i la posada en marxa de nous circuits de coordinació.
Entre les novetats presentades destaca la progressiva transformació dels actuals pisos o residències per a joves vinculats a programes d’inserció laboral en pisos assistits amb un model més homogeni, així com la voluntat de reinvertir els recursos derivats d'aquesta reorganització en la creació de noves places residencials i habitatges públics gestionats per entitats socials. La Direcció General també va remarcar la necessitat de diversificar els itineraris d'emancipació per adaptar-los millor a les necessitats dels diferents perfils de joves.
Pel que fa a l'acompanyament socioeducatiu, la DGPPIA va explicar que el servei evolucionarà cap a un nou model amb professionals de la Direcció General i amb l'objectiu de reforçar el seguiment educatiu dels joves, atenent que s'ha fet el traspàs de tot allò relacionat amb les prestacions a la Direcció General de Prestacions Socials i que, per tant, es redueixen quasi en la seva totalitat les tasques administratives vinculades a la gestió de les prestacions.
La reunió també va permetre abordar diverses qüestions relacionades amb la prestació econòmica d'emancipació i el sistema de copagament. La DGPPIA va informar que els copagaments no aplicats fins ara quedaran condonats i va explicar els criteris previstos per a la implantació progressiva del nou sistema, tot indicant que la prestació econòmica es mantindrà en els termes actuals.
Des del CEESC es van traslladar diverses preocupacions expressades pels professionals que treballen en aquest àmbit. Entre d'altres, es va posar l'accent en l'increment de la càrrega administrativa, que dificulta dedicar el temps necessari a l'acompanyament socioeducatiu, així com en la necessitat de disposar de criteris clars, canals àgils de consulta i espais de coordinació durant el desplegament del nou model.
La DGPPIA va mostrar la seva disposició a facilitar eines que ajudin els equips en aquest procés de transició, com ara un manual sobre el nou sistema de copagament i la possible elaboració d'un document de preguntes freqüents. També va anunciar que al setembre entrarà en funcionament un nou circuit d'assignació de recursos i que s'està treballant en una futura oficina virtual adreçada als joves extutelats.
El CEESC va valorar positivament la voluntat de la Direcció General de compartir els canvis amb els professionals i d'escoltar les aportacions del sector. Alhora, el Col·legi va reiterar la seva disponibilitat per continuar col·laborant en la definició i millora del model, aportant el coneixement i l'experiència dels educadors i educadores socials que acompanyen diàriament els processos d'emancipació dels joves extutelats.