Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

El CEESC acollirà la setena conferència d’aquest VIII Cicle de Conferències de la Comissió Intercol·legial de Sèniors 2021-2022, de la qual el Col·legi en forma part. Serà el proper dilluns, 7 de març a les 18.00 h sota el títol “Construint comunitat: El conflicte com a oportunitat”.

Fins ara s’han tractat temes com resolució alternativa de conflictes, dona i medicina, envelliment saludable o canvi climàtic, i es preveu tractar-hi salut mental infantil, fiscalitat, tecnologia i economia.

Pel que fa a la conferència proposada pel CEESC, tracta sobre la complexitat de l’abordatge dels conflictes entre una comunitat (de veïns, en un poble, un barri, entre iguals..), però també com el procés i l’estratègia de la resolució del conflicte fins a l’entesa final, poden restaurar, configurar o projectar uns vincles de present i de futur entre els seus membres. En definitiva, el conflicte pot ajudar a crear una comunitat allí on no n’hi havia, millorar-la o restaurar-la gràcies als acords i l’entesa.

Aquesta conferencia anirà a càrrec d’Oscar Negredo, educador social, col·legiat i membre del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC. És coordinador del Servei de suport a les comunitats de veïns i veïnes de l’Àrea de Convivència de l’Hospitalet de Llobregat.

Consulta el programa de conferències aquí.

Inscripcions a la conferència de l'Oscar Negredo aquí.

 

Accions de defensa de la realitat laboral

 

Manifest del Dia Internacional de l'Educació 2022

 

Si de debò es creu en les persones, cal tenir cura dels que en tenen cura. 

 

Una candidatura presentada per renovar la Junta de Govern del CEESC.

 

El proper dijous, 10 de febrer, Jaume Funes i Asun Pié ens acompanyaran en la jornada "Oportunitats i reptes de l’educació social en salut mental", organitzada pel Col·lectiu Professional de Salut Mental del CEESC.

Agreujats i multiplicats els casos de malalties mentals en temps de pandèmia i de crisi social, la salut mental ha esdevingut primordial en la nostra societat.

La salut mental és entesa com “un estat de benestar, psíquic, físic i social” (OMS, 1946). Afecta la forma en què pensem, sentim i actuem i determina com prenem decisions i ens relacionem amb els altres. És important en totes les etapes de la vida, des de la infància i l'adolescència fins a l'adultesa i la vellesa. La mateixa OMS afirma que el patiment mental serà present en una de cada quatre persones i que tots som susceptibles de desenvolupar, en algun moment de les nostres vides, un problema relacionat amb la salut mental. Davant d’una situació tan extraordinària com la que estem encara vivint, el 40% de la població ha tingut vivències d’incertesa, por i cert malestar emocional.

La nostra professió, inclosa des de fa temps en els equips multidisciplinaris en salut mental, aporta una mirada i unes maneres de fer integrals i transversals que enriqueixen el treball interdisciplinari. Des de l’Educació Social es creu en l’escolta activa, en facilitar, apropar, mediar, catalitzar… amb l’objectiu d'augmentar el benestar psicològic i social. Aquesta visió permet els educadors i educadores socials generar nous contextos dins del sistema sanitari que afavoreixin que les persones usuàries dels serveis puguin optar a una atenció plena i centrada en primera persona.

La jornada pretén, per un costat, difondre el treball i la tasca de l’educació social des de diferents centres i serveis per a la salut mental d’adolescents i adults. I, per un altre, desgranar les oportunitats i els reptes que té la disciplina i la professió en aquest àmbit. Posarem sobre la taula els interrogants que planteja la presència de la professió dins del camp biomèdic, amb els següents focus: l’eliminació de l’estigma, les eines que redueixen la sobremedicació en el sector i l’aproximació bàsica a la noció de salut mental col·lectiva com a qüestió ètica més enllà de les polítiques institucionalitzadores.

Trobareu tots els detalls de la Jornada i el formulari d'inscripcions en aquest enllaç.

 

La defensa professional és una de les prioritats del CEESC.

 

Us presentem el número 23 de la revista Quaderns d'Educació Social. Un número que insisteix en dues necessitats. La primera és que la nostra pràctica professional ha de generar espais per a l’acció reflexiva i ha d’utilitzar l’escriptura com a eina. La segona, que la reflexió, l’escriptura i la lectura poden ser un espai col·lectiu.

Per això, hem volgut crear situacions de treball compartit i dialogat, i hem alternat processos de redacció i formats més habituals amb d’altres de més experimentals, amb la voluntat d’elaborar articles corals amb la implicació de diverses persones.

Així com repensem formats, anem repensant la revista, per tal que sigui cada cop més col·lectiva i esdevingui un altaveu útil, capaç de fer preguntes i experimentar respostes al voltant d’una pràctica professional que actua pels drets socials i per unes vides dignes. Volem que el Quaderns d’Educació Social estimuli el pensament crític, divergent i complex.

El monogràfic porta per títol "Del dret i del revés: maneres d’habitar la ciutat". Els Documents professionalitzadors (ASEDES, 2007) defineixen l’educació social com un dret de ciutadania, tot i no ser un dret reconegut universalment. Podem parlar d’educació social sense parlar de drets culturals, de drets socials, de dret a l’habitatge de qualitat, de dret a l’educació, de dret a la lliure circulació? Tenir drets implica responsabilitats. Poder exercir els drets i fer-ho amb responsabilitat comporta tenir un context d’oportunitat i una emancipació real que no sempre es facilita. Quina relació tenim les educadores socials amb el «dret a la ciutat» i com ens interpel·len les pràctiques col·lectives que el reclamen i l’exerceixen?

El monogràfic pretén articular, ampliar i desbordar la casuística d’un dret, mitjançant una sèrie d’articles que s’interroguen, a través de pràctiques i relats, al voltant del sentit polític del que significa habitar una ciutat. El dret a la ciutat és un gest quotidià realitzat per individus i sostingut col·lectivament. Per això hem volgut articular una polifonia de veus que tinguin diferents graus d’implicació real en els processos de creació de coneixements a les nostres ciutats. Un espai híbrid entre testimonis de sabers reconeguts i sabers invisibles, per tal d’obrir una mirada des de la diversitat i la interseccionalitat, per recollir la veu de les persones que participen activament amb altres mirades.

A banda i fora del monogràfic, hi trobareu diferents continguts de temàtiques diverses, com l'abordatge de la salut mental amb joves, el llenguatge no sexista i inclusiu o un article que reflexiona sobre el control, les categories socials i la interseccionalitat. Podeu consulteu el sumari del Q23 i veure les primeres pàgines de la revista (pdf).

Per segon any consecutiu, les il·lustracions del Quaderns van a càrrec de Clara Sáez Juste.

Les persones que hi esteu subscrites, els rebreu a inicis del 2022. I, si no ho esteu, encara hi sou a temps.

Durant el primer any, el número dels Quaderns està disponible exclusivament per a les persones subscriptores, i al cap de l'any de la seva publicació en paper, es publica on line i en obert. El número anterior excepcionalment es va publicar des del primer moment amb els continguts en obert en format digital fruit de l'any pandèmic que vam viure com a professionals, per tal de facilitar la difusió d’una publicació que volia evidenciar que l'educació social és una professió essencial. El podeu recuperar en aquest enllaç.

També pots consultar on line la col·lecció sencera dels Quaderns d'Educació Social.