El Departament de Drets Socials i Inclusió ha presentat una proposta de pressupostos per al 2026 que assoleix la xifra històrica de 4.248 M€, amb un increment del 28% respecte al 2023. Tot i que el Govern qualifica aquests comptes com una eina per enfortir l'estat del benestar, des del CEESC es rep la notícia amb cautela, ja que, donat el context polític, els comptes poden arribar a no aprovar-se.
La proposta detallada per la consellera Mònica Martínez Bravo busca atendre urgències socials mitjançant partides significatives:
- Lluita contra la pobresa: es preveuen 880 M€ per a l'estratègia contra la pobresa infantil i 496 M€ en prestacions econòmiques lligades al nou sistema de garantia d'ingressos (IMV i Renda Garantida).
- Infància i Joventut: el pressupost inclou 111 M€ addicionals per a polítiques de protecció a la infància i l’adolescència, a més de 75,28 M€ per a joventut.
- Autonomia personal i cures: es destinen 2.587 M€ a la promoció de l’autonomia, amb l'objectiu de crear 1.000 noves places residencials.
- Món local i entitats: es preveuen 450 M€ per al conveni de col·laboració amb els ens locals i 130 M€ per a projectes d'entitats del Tercer Sector.
Una de les partides més rellevants és la de 150 M€ destinada a millorar salaris i condicions laborals, lligada a un nou model de tarifes. Aquesta proposta arriba en un context de forta mobilització: set sindicats (CCOO, UGT, CGT, Intersindical, CNT, Co.bas i FTC-IAC) han cridat a la vaga aquest dijous, 5 de març per defensar els drets de les professionals dels serveis públics externalitzats, denunciant un model que consideren esgotat.
Des del CEESC advertim que la inversió ha de traduir-se en l'equiparació real de condicions entre el sector públic i el concertat/privat, així com en el reconeixement de la categoria A1 per als professionals de l'administració.
Aquest esforç econòmic ha de servir per fer realitat el canvi cap a la prevenció per evitar que les situacions de vulnerabilitat que assenyala l'Informe Social 2025 es cronifiquin, validant la nostra reivindicació històrica. L'educació social és la peça clau per fer possible aquesta transformació, passant d'un model reactiu de gestió de prestacions a un acompanyament socioeducatiu i comunitari real. El benestar no només depèn de transferències econòmiques, sinó de construir vincles i comunitat. En aquest sentit, es demana que els pressupostos garanteixin la presència estable de l'educador/a social en àmbits clau com l'escola, l'atenció a la gent gran, la salut mental i el sensellarisme (àmbit que rep 30 M€ en aquesta proposta), superant models merament assistencialistes.
El futur d'aquest projecte de llei es començarà a decidir el divendres 20 de març al Parlament. Si supera les esmenes de retorn, la tramitació continuarà en comissions del 23 al 26 de març. Si els pressupostos superen aquests debats, la Comissió d'Economia i Hisenda haurà d'elaborar el dictamen del projecte de llei perquè el text pugui tornar al Ple perquè en faci el debat i la votació finals, previsiblement en la sessió del 24 d'abril. El CEESC seguirà de prop aquest tràmit amb l'esperança que els recursos es destinin realment a enfortir l'educació social com un servei públic essencial i estructural.