Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Un aniversari és una excusa perfecta per mirar enrere però també, i sobretot, per mirar endavant. Així que per celebrar els 25 anys del Col·legi hem preguntat pel futur de la professió a diferents persones que han tingut una estreta vinculació amb el CEESC durant aquests anys.

 

 

 

 

 

 

On voldries que fos el col·lectiu professional dels educadors i les educadores socials d'aquí a 25 anys?

 

En més llocs de responsabilitat política.

Adolf Martínez Primo
Membre de la Junta Delegada del CEESC a Lleida (2012-2015)

““

 

Voldria que la nostra professió estigués lliure d'intrusisme i que totes les contractacions siguin per a persones que compten amb els requisits acadèmics. Vull que les condicions laborals siguin més homogènies i dignes. Vull que es compti amb uns bons serveis de suport i de supervisió de la tasca. I, finalment, seria fonamental que el col·lectiu expressi l'orgull de ser educadora i que trobi les vies de representació que ens facin més forts.

Andreu Peláez
Secretari de la Junta de Govern del CEESC (2010-2015) i vicepresident del CGCEES (2011)

 

Voldria un col·lectiu professional “normalitzat”. Integrat a les polítiques públiques universals del benestar en totes les seves seqüències (sensibilització, promoció, prevenció universal i específica i atenció a tota la població), i no únicament dedicat als dèficits socials i persones vulnerables. Uns professionals més reconeguts socialment i vinculats, a través de la col·legiació obligatòria, a un CEESC afavoridor de la reflexió tècnica i dispensador de referència.

Araceli Lázaro
Membre dels òrgans de govern de l’AEEC i l’APESC i de la Junta de Govern del CEESC (1999-2003)

 

Voldria que fos a un lloc creatiu, de manera personal i com a col·lectiu. Voldria que no ens conforméssim en guanyar espais i poder social i institucional, sinó que fóssim un agent de qüestionament de les arrels mateixes del sistema. Educadors/es socials no per adaptar sinó per qüestionar i crear nous camins, nous sistemes...

Arturo Solari
Membre de la Junta delegada del CEESC a Girona (2009-2011)

““

 

Havent aconseguit el reconeixement com a útils per a la millora de la vida de les persones; havent superat les temptacions corporatives, actuant com a articuladors i articuladores de l'espai compartit de l'educació social, amb d'altres perfils professionals; havent sabut endegar els processos de regulació sociolaboral cap a condicions d'exercici professional dignes; conscients del poder de la nostra posició en la relació socioeducativa i respectant i reconeixent les persones.

Carlos Sánchez-Valverde Visus
Membre dels òrgans de govern de l’AEEC i l’APESC, de la Comissió habilitadora del CEESC (1997-1999) i de la Junta de Govern (1999-2012)

 

Defensant els interessos del col·lectiu professional davant de l’intrusisme per part d'altres professionals de l'àmbit social; el nostre col·lectiu professional és un dels col·lectius més amenaçats per aquesta dinàmica. I defensant els drets i obligacions de la ciutadania més vulnerable.

Eduardo Cano Ponce
Membre de la Junta de Govern del CEESC (2014-2018)

““

 

Porto uns quants anys desconnectat de la vida professional i sobretot formativa dels educadors i educadores socials i la meva opinió pot ser un pèl desdibuixada per la desconeixença. Sento molt important que l'eina estigui més afinada que mai en temps de gran desorientació social. Per mi és molt important la forma d'acompanyar, com adequar objectius a allò que realment necessiten les persones, més enllà del que puguem pensar nosaltres. Cal que fem un treball de mirada cap endins.

Enric Carol Pons
Membre de la Junta de Govern del CEESC (2007-2010)

““

 

M'agradaria que finalment puguin assolir el reconeixement social que es mereixen com a professionals essencials en el desenvolupament dels individus i les comunitats. M'agradaria que la formació d'aquests professionals fos més potent científicament i que tot això pugui garantir unes condicions de treball més dignes, sense intrusisme, sense precarietat i amb sous adients a les funcions encomanades.

Eugènia Altaba
Membre dels òrgans de govern de l’AEEC i l’APESC, de la Comissió habilitadora del CEESC i de la Junta de Govern (1997-1999)

 

Els drets de la ciutadania són fràgils i per això existeix l'educació social, per ajudar a enfortir-los. Però la veritat és que ens trobem amb una professió moltes vegades devaluada i poc legitimada, tot i que s'han fet grans avenços, m'agradaria que dintre de 25 anys el col·lectiu professional de l'ES no hagi d'explicar a què es dedica, i no hagi de competir amb l'intrusisme. El CEESC en 25 anys ha de ser potent, cooperatiu i corporatiu influint en les polítiques socials de manera eficaç.

Francesca Ferrari
Membre de la Junta de Govern del CEESC (2002-2009, i des del 2018) i del Col·lectiu de Mediació

 

En tots el àmbits socials i culturals, representats i treballant sobretot com a pilar fonamental a les escoles.

Isabel Ramos Sierpes
Membre de la Junta delegada a Girona de l’APESC

 

Que haguessin tancat tots els recursos especialitzats, i tots treballant en la prevenció, la participació social i en l'animació sociocultural.

Jordi Usurriaga
Membre de la Junta de Govern del CEESC (2003-2009)

 

Voldria que el col·lectiu tingués en compte 3 eixos professionalitzadors: 1r. Continuar treballant amb persones vulnerables, reconeixent la nostra pròpia vulnerabilitat i fragilitat; 2n. Fer-ho a través de crear vincles professionals amb els nostres beneficiaris i la comunitat, i 3r. Ser uns professionals amb voluntat clara de servei públic i cercar aliances amb els educadors socials d'altres països i les universitats amb uns col·legis professionals amb una participació massiva del col·lectiu.

Josep Vallés Herrero
Vicepresident de la delegació de Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre (2010), president de la Junta delegada a Terres de l’Ebre i membre de la Junta de Govern del CEESC (2011-2018)

““

 

Missió i visió d'allò que seria desitjable per al col·lectiu professional de l'educació social: ser reconeguts per tots els estaments administratius i socials com una peça clau de transformació de la societat.

Juanjo Vernet
Membre de la Junta delegada del CEESC al Camp de Tarragona (2018)

““

 

M'agradaria que fos un col·lectiu altament motivat i implicat socialment, qualificat tècnica i emocionalment, amb salaris i condicions laborals dignes i amb el reconeixement social que ens mereixem.

Lluís Canals
Membre de la Junta de Govern de l’APESC (1994-1996) i de la Junta delegada del CEESC al Camp de Tarragona (2011-2012)

““

 

Voldria que fos més present i visible socialment. Que tothom tingui clar al seu imaginari què fa una educadora o un educador social, tots els seus àmbits d'intervenció, i saber que formem part d'un col·lectiu professional essencial.

Manolo Cortés Pinto
Membre de la Junta de Govern del CEESC (2010-2014) i del Col·lectiu Professional d'Animació Sociocultural

““

 

Consolidat en els sistemes públics de serveis socials, atenció a la infància, ensenyament, sanitat. I liderant projectes comunitaris de forma transversal en biblioteques, esports, centres culturals.

Maria Rosa Monreal
Membre de la Junta de Govern del CEESC des del 2014 i presidenta del CEESC des del 2015

““

 

En un lloc més visible que ara.

Maria Sacasas
Membre del Col·lectiu Professional de Mediació del CEESC

““

 

Ser reconegut com cal en tots els àmbits no només laboral, sinó també amb un reconeixement econòmic (no treballar per quatre duros tant a la pública com a la privada). La nostra professió ha de ser reconeguda com a tal, inclusiva en tots els àmbits i sectors. I encara ara, malauradament estem lluitant.

Maria Torra Reventós
Membre del Col·lectiu Professional d’Educació Social i Escola

““

 

Donada la seva joventut com a espai de treball i com a professió, crec que hauria de consolidar la seva presència pública i institucional des d'una perspectiva d'anotació singular i idiosincràtica respecte d'altres professions més "clàssiques" com la psicologia o el treball social. Això voldria dir clarificar alguns aspectes fontals de la professió com el seu sentit, les seves metodologies i discernir competencialment els nous espais de treball que les educadores i educadors van obrint.

Miquel Castillo
Membre de la Junta delegada del CEESC a Girona (2006-2011)

““

 

En un espai de reconeixement professional com són molts d'altres col·lectius vinculats a la cura dels altres: metgesses, infermeres, mestres, ATS... En un espai on generar sinergies amb d'altres col·lectius, cooperar, créixer i on tinguem cabuda en tots els àmbits socials: escola, hospital, centre cívic, biblioteca, museu, presó, centre de menors, comunitat de veïns, cultura, centre d'atenció primària... allà on puguem col·laborar, dur a terme la nostra tasca d'acompanyament.

Montse Sánchez
Membre del Col·lectiu d'Educació Social i Escola

““

 

Estic convençuda que tota l’educació “és social”, tant si és formal com no formal. Per això, tant la formació inicial com les sortides professionals han de tenir un enfocament més transversal i holístic. Eixos: a) plantejament educatiu de la vida quotidiana; b) plantejament sistèmic; c) psicologia evolutiva i del desenvolupament, etologia, psicologia dinàmica i psicopatologia; d) treball comunitari; f) mètodes: d’observació, treball per projectes, avaluació de projecte i recerca.

Núria Jiménez Huertas
Sòcia fundadora i membre de la Junta de l’AEEC (1976-1982)

““

 

Dins de les 10 professions més útils per a la ciutadania. Dins de les 5 formacions més sol·licitades. En, com a mínim, el 10% de la formació dels membres del Govern de Catalunya. En, com a mínim, el 50% de les normatives que regulen els serveis d'atenció a la ciutadania, com a professió essencial i obligatòria. I ho voldria seguir celebrant amb vosaltres... Per molts i molts anys!

Rafel López Zaguirre
Membre de la Junta delegada a Barcelona de l'APESC (1995-1996); president de la Junta gestora (1996-1997) i de la Comissió habilitadora del CEESC (1997-1999); membre de la Junta de Govern (1999-2010), president del CEESC (1996-2005), i vicepresident del CGCEES (2006-2014)

““

 

Voldria que estigués reconegut per les professionals, la societat i les administracions i tingués incidència en elles (en accions informatives, formatives o bel·ligerants). En l’àmbit professional, que recollís tant les necessitats de les persones que exerceixen la professió com de l’educació social. I una estructura organitzativa que, partint d’una especificació clara d’objectius, camps d’acció, responsabilitats i funcions, recollís les veus de les afiliades en participació representativa.

Rosa Guitart Aced
Membre del Col·lectiu d'Educació Social i Escola

““

 

Sincerament, que ja no calgués defensar la nostra professió, però si no fos així, com a col·legi o com a altre tipus d'associació, ben consolidada i amb la majoria de professionals fent pinya.

Rubèn Fornós Casares
Membre de la Junta de Govern del CEESC (2014-2019), de la Junta delegada del CEESC de Girona des del 2011 i president (2011-2019)

““

 

D'aquí a 25 anys m'agradaria que els educadors i les educadores socials fossin coneguts/des i reconegut/des socialment, pels ciutadans, com aquells i aquelles professionals que acompanyem les persones i les comunitats i que tenim la capacitat d’ajudar a transformar el nostre entorn. Una professió amb una gran responsabilització i capacitació tècnica, una avaluació continuada de les seves intervencions i amb mecanismes de mesura d’impacte. Reconeguda per les altres professions per la seva vàlua.

Teia Fàbrega Pairó
Membre de la Junta delegada a Girona de l’APESC (1990-1991); de la seva Junta de Govern (1991-1994), i presidenta (1996-1999). Membre de la Comissió Gestora del CEESC (1996-1997)

 

Voldria que tingués el reconeixement que es mereix la professió, havent reservat la seva activitat i clarificat els rols amb professions d'allò social i allò educatiu. Que incidíssim en les universitats per l'adaptació de la formació bàsica a les necessitats de la societat i contribuir des de les nostres estructures a la formació permanent.

El nostre reconeixement i col·legiació obligatòria significaria que com a societat ens hauríem pres seriosament la cobertura dels drets de les persones.

Xavier Puig Santulària
Membre de la Junta de Govern del CEESC des del 2012. President (2014-2018) i vicepresident del CGCEES (2013; i des del 2018)

““

 

Som un col·lectiu molt jove per la qual cosa el principal desig és que siguem una professió socialment reconeguda que treballi no només en l'àmbit de la necessitat, la vulnerabilitat o el risc, sinó també en el desenvolupament sociocultural de les persones. Crec que com a professió creixerem, com penso que creixerà el servei presencial a les persones. Acompanyem les persones en les seves relacions amb el món sociocultural i mediambiental que les envolta.
Xavier Úcar
Catedràtic de Pedagogia Social del Departament de Teories de l'Educació i Pedagogia Social de la UAB

Si vols respondre la pregunta, respon el qüestionari. El CEESC es reserva el dret a no publicar totes les respostes.

““

Abreviatures:

  • CGCEES - Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
  • AEEC - Associació d'Educadors Especialitzats de Catalunya
  • APESC - Associació Professional d'Educadors Socials de Catalunya