Els passats 16 i 17 de setembre es va celebrar el IV Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats, en un format híbrid amb assistents al Palau de Congressos de Girona i també en línia.  

Durant dos dies, més de 500 professionals dels Serveis Socials han compartit i reflexionat al voltant de les dependències i l’autonomia, el model de Serveis Socials, les necessitats de la ciutadania i la situació dels i de les professionals, amb la crisi social i econòmica de la pandèmia com a marc. 

Al llarg de tot el Congrés ha quedat palesa la importància del desplegament urgent del Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-24 (PESS), aprovat el desembre del 2020 al Parlament de Catalunya. Un PESS on hi ha posades grans expectatives per la seva aposta per una atenció universal des de la prioritat i l’acció preventiva i comunitària. Així com el desplegament del Llibre Blanc de les Professions, en el qual els Col·legis Professionals hi tenim molt a dir i volem participar en la seva elaboració.

 

CONTINGUTS

El contingut, en mans dels Comitès formats per 24 representants dels 4 Col·legis Professionals organitzadors, s’ha articulat entorn a 4 eixos, en 12 taules simultànies, de la mà de 32 ponents experts/expertes en cadascuna de les temàtiques, que van aportar discurs i coneixement, debat i reflexió, des del vessant acadèmic i professional. En destaquem:

EIX 1 Addiccions

  1. El costat fosc del consum de pantalles i jocs d’atzar, cal cercar-lo en les indústries que se’n beneficien.
  2. Parlar de consum en l’adolescència no vol dir necessàriament parlar d’addiccions.
  3. Cal anar en compte que la drogodependència no s’instauri, fent un acompanyament educatiu en les primeres etapes de la infància i adolescència.
  4. Manquen línies clares de com conceptualitzar els usos tecnològics i com treballar-los.
  5. Les tecnologies no són ni bones ni dolentes, però no són neutres.
  6. En època de confinament, l’ús de les noves tecnologies va generar una nova metodologia per l’educació, per l’atenció social, per l’atenció sanitària, per la gestió de les empreses.

EIX 2 Dependències relacionals en el cicle vital

  1. Els vincles poden generar relacions de dependència emocional, però sobre una base segura poden promocionar autonomia.
  2. L’autonomia és fonamental per assolir la igualtat com a dret.
  3. Cal tenir en compte que els entorns són facilitadors o limitadors per al desenvolupament de les competències parentals.
  4. Hi ha d’haver acompanyament en les competències parentals en situacions de divorci per evitar possibles relacions de dependència vers fills/filles.
  5. És de vital importància l’acompanyament en la Gent Gran en situacions de pèrdues i dols, i l’acceptació de la dependència.
  6. Hi ha una correlació entre dependència i autoestima. Com a éssers socials creem la co-dependència.

EIX 3 Diversitats i altres situacions que generen dependències

  1. La manca d’habitatge perjudica la dignitat personal i situa la persona en situació vulnerable i depenent.
  2. Molts cops el sensellarisme és conseqüència de violències anteriors.
  3. Cal preguntar-se si, per als infants i joves migrats sols, el sistema ha estat de protecció o de fre per a la seva autonomia. La polaritat entre protecció d’infants tutelats i emancipació no està resolta.
  4. Falta aprofundir en la recerca de les violències masclistes en dones amb discapacitat.
  5. Discapacitat o Diversitat Funcional? L’ús del llenguatge marca els significats.
  6. Cal preguntar-se sobre els drets de les persones amb discapacitat.
  7. Abordar el malestar psíquic que ha pogut provocar la pandèmia, abans que sigui un trastorn.

EIX 4 Sistemes generadors d’autonomia i dependència

  1. Per a què hi hagi paritat en la cura, cal canviar el model de masculinitat pel de coresponsabilitat.
  2. La vinculació i la confiança són fonamentals per generar processos d’autonomia.
  3. L’autonomia no s'entén en termes absoluts: cadascú necessita diferents nivells de suport. Cal un compromís ètic en la promoció de l’autonomia en un marc interdependent.
  4. Els i les professionals han de tenir en compte que l’autonomia ha de ser percebuda i acceptada per la persona. El Sistema de Protecció Social actual que promou l’autonomia pot generar dependència de la persona envers el/la professional.
  5. Hi ha invisibilitat de la situació dels i les professionals de l’àmbit social, manca percepció social i de les institucions sobre les seves condicions de treball. Arrosseguen temes recurrents, treballant amb la incertesa de les demandes i la inconcreció de les polítiques socials.

A més a més, s’hi van donar a conèixer 31 experiències, 22 de les quals van ser comunicacions i 9, pòsters, compartint i visibilitzant bones pràctiques que duen a terme els equips professionals de diferents serveis i entitats.

En la Conferència inaugural d’Amador Fernández Savater, investigador independent i activista polític i cultural amb “¿Adaptación o metamorfosis? El problema de la eficàcia en las praxis de autonomía”, va contraposar els conceptes TEKNÈ i PRAXIS per explicar les tesis sobre “el possible” i “el no possible”. I en la Conferència de clausura Estrella Montolío, catedràtica de Lingüística Hispànica i experta en comunicació, va tancar el #CSSBE, posant al descobert que el llenguatge és més que una capacitat humana i no és neutra, així com la importància de la cultura conversacional i el poder de la interrupció.

El #CSSSBE va comptar amb les actuacions de l’Escola de Teatre SALIJ3, amb testimonis colpidors de persones amb discapacitat, la Performance Suspendida que van escenificar les dependències des d’una visió terapèutica, la Teresina Social compartint les conclusions i un final de festa amb el grup musical Xiula. Així com l’exposició de fotos “Cartografies corporals de la vulnerabilitat” de l’artista Isa Fontbona.

També volem destacar la participació de FESOCA de Girona, que va oferir el servei d’intèrpret de Llengua de Signes en les Conferències Inaugural i de Cloenda.

 

UNIÓ DE VOLUNTATS, EXPERIÈNCIES I CONEIXEMENTS AMB MIRADA INTERDISCIPLINÀRIA

Culminen així 3 anys de treball dels quatre col·legis professionals que l’organitzem conjuntament: Pedagogia (que ha gestionat la secretaria tècnica en aquesta edició), Treball Social, Psicologia i Educació Social. I que ja ve d’una llarga història de 24 anys, des de que al 1997 es va organitzar la 1a Jornada sobre Serveis Socials d’Atenció Primària.

Posem ara ja la mirada cap al futur, cap el 5è Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats, del qual el CEESC n'encapçalarà l'organització, agafant el relleu del Col·legi de Pedagogia de Catalunya. Un relleu que va tenir el seu moment simbòlic a la Cloenda Institucional quan Maria Rosa Monreal, presidenta de CEESC va rebre de mans de Rosa Rodríguez, presidenta del COPEC, la creació de l’artista riudomenc Jobocasén, que és un reconeixement als 4  col·legis, tot unint l’estètica i l’ètica de les professions dels Serveis Socials.

Volem felicitar al Col·legi de Pedagogia per encapçalar amb èxit l'organització del IV Congrés. També als Comitès, institucional, assessor, organitzador i científic, especialment a les representants del CEESC, Marta Fité, Mireia Ballart, J. Gerard Sánchez, Laura Córdoba i Carme J. Villarreal. I també a la Comissionada del IV Congrés, Pilar Morral, pel seu lideratge impecable i compromès. També agraïm el suport institucional de l’Ajuntament de Girona, del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, de DIPSALUT de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona.

 

 

PER SABER-NE MÉS: