El passat 31 de març va tenir lloc l’última edició del Camins i Perspectives, un espai de trobada en format virtual entre estudiants d'Educació Social i professionals. Enguany, la jornada estava dividida en vuit àmbits laborals , així com un últim espai informatiu sobre contractació pública, privada i del tercer sector.
La jornada, organitzada pel Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya en col·laboració amb les universitats catalanes, va comptar amb la presència de 22 professionals especialitzats que van poder apropar als assistents les seves reflexions i experiències en els àmbits presentats al llarg de la jornada:
- Protecció a la infància i adolescència,
- Justícia
- Cultura
- Joventut
- Mediació
- Gent gran
- Salut mental
- Escola
PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
“És important ser-hi. Hi ha la necessitat de fer, però de vegades només cal ser-hi.”
En aquesta primera sessió vam comptar amb la presència de Juan Luis Viñuela, educador d’un servei d'acompanyament especialitzat per a persones joves tutelades i extutelades (SAEJ). Al llarg de la seva intervenció vam poder conèixer el funcionament del servei, l’acompanyament en la recerca d’habitatge per als joves, la recerca de feina, les dificultats burocràtiques amb què es troben, el maltractament institucional, etc. Viñuela destaca també la facilitat per accedir a centres d’aquesta tipologia per part d’educadors i educadores socials acabats de graduar, així com el gran aprenentatge professional que se’n deriva.
Per la seva part, Albert Font-Tarrès, educador d’un CRAE i actualment un dels vicepresidents del CEESC, exposa el funcionament del centre on treballa i destaca la invisibilitat que pateix la infància amb expedients oberts (siguin amb mesura protectora o no). Es procura, en edats primerenques, que els infants puguin ser acollits per la seva família extensa i, en el seu defecte, per famílies alienes.
Ambdós recalquen el significat que es desprèn de complir la majoria d’edat, moment en què els recursos deixen de donar servei als joves i els aboca a buscar-se la vida. També donen importància als espais de supervisió i autocura professional, a causa de la tipologia de feina realitzada i al risc psicosocial que comporta.
JUSTÍCIA
“Hem de tenir en compte que el temps penitenciari no sempre coincideix amb el temps personal de cada persona.”
Carolina de la Cruz, Jennifer Fernández, Elisabeth Boo i Elisenda Sancenón fan un recorregut pels serveis penitenciaris on treballen, senyalant les funcions dels educadors i les educadores socials (atenció individualitzada, atenció grupal i gestió de la informació), la metodologia de treball emprada, les dificultats del dia a dia i el treball en els equips multidisciplinaris.
Així, tot i treballar en diferents centres, amb metodologies similars (sistemes motivacionals) però amb població reclusa molt diversa (homes, dones, menors d’edat, majors d’edat, amb i sense problemes de salut mental, amb o sense toxicomanies, etc.), les quatre coincideixen en diversos punts sobre l’àmbit de justícia: la manca de recursos, el risc d’involució un cop les persones surten del servei, la necessitat d’objectivitat davant els subjectes i els delictes comesos, la importància del vincle educatiu amb les persones recluses i, també, la rellevància del treball en equips multidisciplinaris que permeten treballar, conjuntament i des de diferents punts de vista professionals, cada cas.
CULTURA
"Reivindiquem un major accés als espais públics."
Georgina Dezcallar, cofundadora de la cooperativa Circula Cultura, ens presenta el projecte que va sorgir entre un grup d’estudiants i que acabà culminant en una cooperativa d’autoocupació que dissenya, desenvolupa i avalua projectes socioeducatius, participatius i comunitaris vinculats a la promoció de la participació infantil i adolescent. Circula Cultura treballa des de la relació triangular entre educació social - arts i cultura - espai públic.
Per la seva part, Sílvia Villar ens explica la seva tasca com a educadora social adscrita a la Direcció d’Acció Cultural i Educativa del Consorci Biblioteques de Barcelona, posant al centre de la biblioteca les persones del barri a través de les seves activitats com, per exemple, presentacions de llibres, recitals de rap de joves del barri, suport acadèmic a adolescents, exposicions d’art, etc.
Ambdues destaquen la importància de sortir a l’espai públic per actuar i del treball en xarxa i comunitari, així com reivindicar l’espai públic d’accés lliure.
JOVENTUT
“Els joves han de poder trucar a les portes de l’Administració pública i gaudir-ne el màxim possible, i nosaltres fem de conductores.”
“Els joves volen immediatesa, els costa entendre la burocràcia i els seus temps.”
Gisela Bellavista, tècnica de Joventut i Cultura i Dinamitzadora Social a l'Ajuntament d'Òrrius, ens presenta la seva tasca polivalent com a tècnica de joventut i cultura, així com de dinamitzadora social, treballant en la realització de tallers, la dinamització de processos participatius i la planificació d’activitats, entre d’altres. Bellavista destaca la necessitat de ser professionals creatius, àgils i flexibles davant les demandes dels joves qui, pel seu tarannà, demanden certa immediatesa en la praxis professional.
David Lesan, tècnic de joventut del Servei Comarcal de Joventut del Consell Comarcal del Segrià, ens exposa el ventall de tasques que poden dur a termes els educadors i educadores socials en l’àmbit de la cultura com la redacció de programes, les dinamitzacions, els serveis d’informació i assessorament al jove (habitatge, salut i treball principalment), la creació d’associacions de joves, el suport al talent jove i l’assessorament en formació i treball, entre d’altres.
Al llarg de la sessió, els dos professionals posen èmfasi en la necessitat de saber de tot per part dels professionals de l’educació social degut a les demandes del lloc de treball com dels propis joves. També destaquen la necessitat vocacional de la professió com a motor de canvi i de transformació.
MEDIACIÓ
“És interessant l’actitud problematitzadora que tenim en educació, que reclama l’adaptació de la gent als patrons que es marquen, però cal també una adequació de les institucions a les persones a les quals es dirigeix.”
"El conflicte és vida. El problema és com resolem aquests conflictes."
Francesc Reina, tècnic municipal de Serveis Socials i de Participació Ciutadana, i impulsor del primer grup de Mediació del CEESC, i Inmi Roura, educadora a l’Institut La Bastida com a professora del Cicle formatiu d’Integració Social i coordinadora del Servei de Mediació Escolar, ens exposen la necessitat de la mediació en els diferents àmbits de l’educació social.
Reina exposa la visió única que tenim de la figura dels mediadors i mediadores degut a les pantalles, com a actors oficials i potents que poc tenen a veure amb la col·laboració ni amb el treball en equip, així com tampoc amb accions sistèmiques. Acostumen a ser accions puntuals d’una persona externa que intervé de manera puntual. Per aquest motiu, defensa que les entitats socials tinguin autonomia per gestionar els seus propis recursos, treballant colze a colze per millorar i evitant contractar experts mediadors externs.
Posteriorment, Inmi Roura ens fa un recorregut pel ventall de vies d’entrada dels educadors socials en l’àmbit de la mediació en educació, sent complementades pels principis i les habilitats necessàries dels i les professionals que ens exposa Francesc Reina.
GENT GRAN
"La persona, abans que gran, és persona."
La sessió, iniciada amb la participació del llicenciat en Filologia Catalana i habilitat com a educador social, Quico Manyós, permet fer un recorregut per la història del tractament de la vellesa en les últimes tres dècades, on les necessitats de les persones grans, les metodologies i els recursos emprats difereixen molt de fa trenta anys. Així, hem passat de residències com a "fàbriques de dependència" a institucions possibilitadores, amb actuacions centrades en la persona. Manyós destaca la importància de potenciar que es faci, en les unitats de convivència, animació amb activitats que siguin significatives per la gent gran, treballant mapes de vida i generant espais de decisió, per exemple.
Carme Ruiz, educadora en un hospital de dia i especialitzada en gent gran amb demència, també fa un recorregut pels canvis de l’educació social en salut mental en els últims trenta anys, tant pel que fa a necessitats com a recursos. Per altra part, exposa la importància actual de socialitzar i reintroduir en l’entorn més immediat la persona amb demència per mantenir un bon nivell diari d’estimulació. També el treball amb les famílies les quals, facilitant-los eines, poden fer un treball tranquil, adequat i pausat amb les persones grans.
Per la seva part, Montserrat García, directora i docent del Grau d’Educació Social de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés, destaca la importància de la detecció de les necessitats i de treballar amb la història de vida, necessària per fer una atenció centrada en la persona i així poder fer una atenció personalitzada i individualitzada.
SALUT MENTAL
“La persona no és només una malaltia, també és un ciutadà que viu al món, on necessiten recolzament i reconeixement.”
“De vegades procurem per la salut mental dels altres però també hem de cuidar la nostra.”
Sílvia García Márquez, directora de l’Àrea de programes del Grup Som Via, ens presenta el col·lectiu de Salut Mental del CEESC, un espai de reflexió professional que va més enllà del model clínic i biologista. García Márquez ens presenta els tres programes del Grup Som Via, on es treballa des d’un model col·laboratiu, horitzontal, basat en l’anàlisi de la realitat compartida i en la cocreació del concepte de salut mental. A més, ens exposa les bases de l’educador/a social en salut mental: és una professió apassionant no apta per a impacients, cal tenir en compte que cada persona funciona diferent, fa visible allò que el sistema amaga, el vincle és la nostra eina, fem que la gent confiï en ella mateixa i estem en moments i espais de màxima intimitat.
Mònica Morales, educadora social a l’Hospital de Dia de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, exposa la metodologia de treball emprada a l’hospital, el model “recovery”. A través de tallers encaminats a allò que les persones poden fer i no a allò que fa emmalaltir o no ens deixa fer, es treballa en la recuperació d’habilitats i en el seu reajustament al moment actual. Per fer-ho, es treballa des de la història de vida de les persones.
Per acabar, Elena Requena, docent i directora del Grau en Treball Social de la Facultat d’Educació Social Pere Tarrés, ens exposa els canvis que s’han fet al grau relacionats amb l’assignatura sobre salut mental, oferint-se més aviat en el recorregut acadèmic de l’estudiant i tenint més crèdits que anteriorment. Aquesta decisió respon a les necessitats dels i les estudiants, dels caps de pràctiques i de la societat en general.
ESCOLA
“Els educadors i educadores socials aportem una mirada social a l’equip directiu i de gestió, una mirada que a l’escola potser no està tan present, ja que es té una mirada més pedagògica.”
Manoli Lara, educadora social a l'escola Puig Agut de Manlleu exposa la seva experiència a aquesta escola de màxima complexitat, on destaca la feina feta amb les famílies, el suport al professorat i el suport educatiu als i les alumnes. Fa un repàs de les funcions de l’educador/a social en l’àmbit escolar, com són el seguiment de l’absentisme, tallers de prevenció, suport en la creació de l’AFA (Associació de Famílies d'Alumnes), promoure el lleure no formal, contacte amb altres entitats, participar a les comissions socials, etc.
Rafa Sánchez, educador social a l'Escola Mercè Rodoreda de Santa Coloma de Gramenet, reforça el discurs de Lara, desengranant el dia a dia de l’educador social a l’escola. Posa èmfasi també en l’enllaç de l’escola amb el barri, creant xarxa amb diverses entitats del barri i possibilitant la realització d’activitats com casals, activitats de ciències, artístiques, lingüístiques per les famílies, etc., així com l’aportació de la mirada social dels educadors i educadores socials a l’escola, complementant així la mirada pedagògica dels docents.
CONTRACTACIÓ PÚBLICA I TREBALL A EMPRESA I AL TERCER SECTOR
“Per poder canviar les coses, cal conèixer com funcionen. Si no hi ha gent que des de dins intenti canviar-les, és molt difícil.”
En aquesta última sessió, Núria Ferrer, educadora social i pedagoga amb experiència en l’àmbit dels serveis socials locals, ens exposa les diferències entre buscar feina a una entitat i a l’administració pública. Posteriorment, ens fa un recorregut pel procés de realització d’oposicions: prova sobre temari general i específic, exàmens pràctics, entrevistes, test psicotècnics i concurs de mèrits.
Després de catorze anys als serveis socials, Ferrer va iniciar el seu propi projecte i ens ha exposat la seva experiència com a emprenedora en l’àmbit social. Per altra part, junt amb Pep Guasch, tècnic de participació, universitats i projectes del CEESC, ens donen a conèixer el Servei d’Ocupació i Orientació Professional del Col·legi que, més enllà de la borsa de treball, ofereix altres serveis com l’espai de coworking “Cruïlles”, un espai per a empreses, autònoms, cooperatives, entitats, etc. que comencen. També l’espai “Niu”, que ofereix un espai de trobada, d’intercanvi, de treball, de reinvenció i de creació de projectes i activitats d’interès entorn l’àmbit social.
Aquesta notícia ha estat redactada per Georgina Arcusa, estudiant d'Educació Social en pràctiques al CEESC.