Dimarts, 15 de novembre, la Sectorial  d’Acció Social, Ensenyament i Humanitats de l'Associació Intercol·legial va retre homenatge a la figura de Francesc Tosquelles amb un acte que va reunir una setantena de persones a l’Auditori Calàbria 66, al barri de Sant Antoni de Barcelona. La majoria, professionals a l’entorn de l’àmbit de la salut mental de diverses disciplines com la psicologia, la psiquiatria, el treball social o l’educació social.

La projecció del film Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por va ocupar la major part de l’acte. I un debat posterior amb la seva directora, Mireia Sallarès, va acabar d’aprofundir més en la figura, les idees i la manera d’afrontar la salut mental i la vida en general de Francesc Tosquelles. Així com de les peculiaritats d’aquesta pel·lícula d’un format inèdit on hi ha de tot: performances, entrevistes i exposicions que retraten Francesc Tosquelles, però que també prenen vida i actuen com si el mateix psiquiatre hi hagués participat. Parlar d’en Tosquelles a l’estil Tosquelles. No és només història, és la (o una) història potencial de Francesc Tosquelles.

Marta Fité, secretària del CEESC i comissionada de l’acte, va iniciar la seva intervenció dient que aquest acte es feia a través de la Sectorial d’Acció Social, Ensenyament i Humanitats de l’Associació Intercol·legial, perquè es creu fermament que la figura de Tosquelles s’ha de reivindicar més en l’àmbit social, perquè fou psiquiatre pioner en tenir en compte l’entorn de la persona afectada i els seus interessos i qualitats com a individu.

Àngels Vives i Mercè Òdena, psiquiatra i educadora social, respectivament, van acompanyar Mireia Sallarès en el debat posterior a la visualització del film. Totes dues van coincidir en algun moment de la seva vida amb Francesc Tosquelles. Van tenir la sort de poder aprendre amb ell. Van destacar les maneres de fer i d’actuar d’en Tosquelles, humanes i excèntriques a la vegada, però, sobretot, amb responsabilitat davant les persones, les ateses i les que atenien, escoltant tothom i tots els sabers concentrats en una institució psiquiàtrica. En acabar, Mireia Sallarès anunciava que l’any vinent la pel·lícula ja es podrà veure en una plataforma digital de televisió.

Si no vau poder venir, podeu recuperar el debat en aquest vídeo:


Francesc Tosquelles (Reus, 1912 – Granges d’Olt, 1994) va lluitar en temps de República i de la Guerra Civil, per reformar les institucions psiquiàtriques i desdramatitzar i humanitzar la malaltia mental. Els canvis proposats per Tosquelles en el sistema de funcionament dels centres van transformar l’abordatge dels pacients fins a projectar-los com a persones ateses dins d’una institució oberta amb un equip multidisciplinari on la cultura i les arts serveixen com a eines per a la millora i el creixement personal.


La pel·lícula Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por és de Mireia Sallarès i està escrita amb Joana Massó que, des del 2017, coordina el projecte de recerca “El llegat oblidat de Francesc Tosquelles”. La pel·lícula s’ha elaborat a partir d’aquesta recerca i l’any 2021 va rebre un dels premis de videocreació promoguts per la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica i el Festival LOOP.