El CEESC ha comparegut a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya que té una ponència en funcionament per reformar la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania.

L'Albert Font-Tarrés i l’Olga Giner, vicepresident i tresorera de la Junta de govern del CEESC, respectivament, hi han traslladat la veu d’educadores i educadors socials.

En el seu moment des del CEESC es va donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania, que es va aprovar el juliol de 2017. La Llei creava una prestació econòmica per a persones i unitats familiars que no disposaven dels ingressos que els garantien els mínims per a una vida digna, amb l'objectiu de vetllar per la seva inclusió social o laboral.

Però, tal i com apunta Font-Tarrés en la seva intervenció “durant aquests anys hem constatat que la Renda Garantida de Ciutadania no acaba de donar resposta a situacions de vulnerabilitat per la qual passen moltes persones a Catalunya". Està sent insuficient per assegurar una vida digna a les persones que estan en situació de pobresa i queda lluny d’iniciatives que s’estan desenvolupant a nivell europeu.

Partim del fet que cal pensar en polítiques encarades a garantir el benestar -en totes les facetes de la vida- del conjunt de la població, evitant  polítiques que estigmatitzin, que agreugin el malestar i la desesperació. “A les persones en situació de pobresa els demanem coses que no poden assumir perquè estan en situacions de bloqueig i desànim”.

Veiem necessari i donem suport a la proposició de modificacions a l’actual Llei per diferents motius: la burocràcia de la Llei pel que fa al seu reglament, les possibles dificultats de tramitació de la sol·licitud, les possibles incompatibilitats que poden impedir cobrar-la, i el temps d’espera per la resolució de la sol·licitud. 

Hem aprofitat la compareixença per reclamar una vegada més que cal replantejar els serveis socials “les i els professionals que hi treballen porten anys en tensió, que sovint desencadena en situacions de violència, perquè estan exercint sense recursos efectius per donar resposta a tantes necessitats com hi ha i fent funcions burocratitzades. Els serveis socials no haurien de ser els espais estigmatitzats per a les persones en situació de pobresa, sinó espais de confiança i d’acompanyament per al conjunt de la població per fer efectius els seus drets”.

En aquest sentit estem a l’expectativa del pla pilot de Renda Bàsica Universal que està dissenyant el govern, amb les premisses que és individual, incondicional, universal i regular. De fet, el CEESC també es va adherir, al seu moment, a la campanya ‘Renda Bàsica ara!’.

Com a treballadora dels Serveis Socials l’Olga Giner, explica que “en moltes situacions, com pot ser en el cas de la Renda Garantida, es burocratitza la nostra tasca professional com a educadores socials, i és per les gestions administratives i burocratització que no disposem del temps necessari per la detecció i prevenció de situacions de risc, per l’acció educativa, pel treball comunitari, i per la promoció de l’autonomia de la persona”.

I afegeix “una situació de pobresa sol ser multifactorial i tenir diferents intensitats o complexitats, i no es resol només amb la Renda Garantida. S’han de poder facilitar recursos formatius, laborals... per a cada situació i per trencar la dinàmica d’estar només en situació de complir els requisits de pobresa a canvi d’una renda".

El total actual de persones beneficiàries de la Renda Garantida (unes 170.000) no representa el número de persones que en realitat necessitaria ser-ne beneficiària. Aquest número de persones beneficiàries, podria multiplicar-se: 

  • Fent una revisió i modificació dels requisits d’accés i de la documentació acreditativa necessària per justificar trobar-se en situació de pobresa.
  • Incloure la compatibilitat d’ajuts i establir complements més beneficiosos.
  • Tenir en compte les persones sense llar i en situació administrativa irregular i valorar flexibilitzar o adaptar els requisits en aquestes situacions ja que s’han denegat més de la meitat de les sol·licituds presentades per aquestes persones.

D’altra banda, s’hauria d’aconseguir el màxim d’interoperabilitat entre les administracions públiques ja que gràcies a l’intercanvi de dades entres les administracions s’evitarien tràmits que ha de fer la ciutadania.

I també, important i necessari, caldria promoure accions per reduir la bretxa digital, posar en marxa serveis d’acompanyament digital i garantir l’accés públic a dispositius i connexió promovent l’autonomia de les persones. 

Pel que fa a l’import de la Renda Garantida, tot i l’augment, aquest no permet fer front a les despeses de la vida quotidiana, el cost de l’habitatge, dels aliments i de l’energia. 

 

Podeu veure la compareixença completa, que inclou les propostes de modificació de la llei:

 

 I les respostes a les preguntes efectuades pels membres de la Comissió: