El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) vol traslladar el condol als familiars, amistats i companyes i companys de la cuinera assassinada al centre penitenciari Mas d’Enric de Tarragona i el nostre suport a totes les professionals que presten servei als centres penitenciaris. El dolor per aquest tràgic esdeveniment ha generat una crisi penitenciària amb un impacte directe cap a tot el sistema.
La situació extrema que s’està vivint ha obert un debat públic sobre el model penitenciari català. Ha aflorat la necessitat d’abordar les condicions estructurals que contribueixen a la violència i a la inseguretat dins dels centres penitenciaris. Està clar que cal revisar procediments i actuacions, perquè fets com el del passat 13 de març no es poden repetir. Cal afrontar l’augment de les agressions a través d’una intervenció que permeti no només un major control, sinó una adaptació del sistema als nous perfils de les persones internes i a l’augment de trastorns en salut mental, així com una intervenció basada en processos d’acompanyament i transformació. El treball a presons no s’entén si no és des del vincle i des d’una relació de seguretat entre professionals i persones internes. Cal que l’Administració proporcioni les eines i els recursos necessaris, tant educatius com de personal, per tal que aquesta relació de seguretat sigui real i possible.
Quan Catalunya va assumir les competències en matèria penitenciària va apostar per passar d’un model de tancament i aïllament social a un model de base educativa que impulsés polítiques socials de canvi, així com el tractament i la rehabilitació, potenciant espais de transformació personal, afavorint processos de desistiment i millorant la incorporació de les persones internes a la comunitat. Entenem que aquest ha de seguir sent l’horitzó. La incorporació d’educadores i educadors socials fa més de quatre dècades va anar lligada a aquest replantejament de l’execució penal. Cal posar en valor la seva feina perquè els centres esdevinguin espais i comunitats educatives per generar noves oportunitats, que impulsin la reinserció de les persones internes a través del treball individual i de l’accés a la comunitat.
El sistema penitenciari català està avalat pels estudis de reincidència, que apunten que 8 de cada 10 excarcerats no ha tornat a ingressar al sistema penitenciari. Gran part d’aquest èxit és gràcies a la feina d’educadores i d’educadors socials que treballen directament amb la persona i potencien el treball comunitari amb tots els agents de l’entorn.
Demanem al Departament de Justícia que aposti encara més pel tractament, i que incorpori més professionals de l’educació social per tal de fomentar la promoció cultural i social, alhora que impulsi una revisió dels rols dels diferents professionals adequats a les necessitats actuals.
Catalunya ha apostat per un sistema penitenciari educatiu, de tractament i lligat a la comunitat, amb resultats més que positius. Hem d’impulsar, encara més, polítiques de canvi social en aquest àmbit. Les educadores i els educadors socials són, i han de ser, un pilar estratègic i fonamental en aquest procés.