Durant els mesos d’abril i maig de 2025, el CEESC ha celebrat trobades territorials a Girona (9 d’abril), Lleida (16 d’abril) i Tortosa (15 de maig). En total, hi han participat una quarantena de col·legiades i col·legiats, així com membres de les juntes delegades, de la Junta de Govern i de l’equip tècnic. Les trobades, concebudes com a espais oberts de diàleg i escolta activa, han posat sobre la taula preocupacions comunes i reptes que travessen la professió arreu del territori.
Els espais van començar amb una presentació institucional: es van exposar les línies estratègiques del mandat 2023-2026, el Pla de treball del 2025, i els resultats de l’Informe de l’Educació Social 2023, amb dades que van generar debat i preocupació, com ara el fet que un 40% dels i les professionals no tornarien a estudiar Educació Social. Aquest desànim connecta amb una crítica compartida a totes les trobades: la desvalorització social de la professió, la manca de reconeixement institucional i la creixent desconnexió entre els estudis universitaris i la pràctica real de la professió.
Es va parlar també de la baixa col·legiació i de la necessitat de redefinir el CEESC com una organització que, a més de prestar serveis útils, sigui capaç de seduir, representar i reforçar el compromís professional. Es van proposar estratègies com promoure la col·legiació -quasi- obligatòria tal com ho fan en àmbits com la salut mental que ja ho tenen interioritzat. Visibilitzar millor els beneficis col·legials (com la cobertura de responsabilitat civil o la desgravació de la quota), i fomentar la identificació professional —com signar amb el número de col·legiat o col·legiada.
Les col·legiades van fer autocrítica i, alhora, van expressar orgull i reconeixement pel paper del CEESC com a agent actiu i combatiu dins del sistema de benestar. Es va destacar la importància de la formació continuada, demanant més propostes presencials, bonificades i descentralitzades, així com potenciar espais com l'Escola d’Estiu o els seminaris mensuals a Girona… com a punts de trobada i empoderament professional.
Altres temes destacats van ser la invisibilització de l’Educació Social en àmbits com la salut o la discapacitat/diversitat funcional, l’intrusisme professional, la preocupació per la precarietat laboral i la necessitat de seguir incidint en les polítiques públiques perquè es reconegui més la figura de l’educador i l’educadora social dins la Cartera de Serveis Socials.
Aquestes trobades han deixat clar que la professió es mou entre la crítica i l’esperança: entre la constatació d’un moment complex i la voluntat ferma de repensar-se i seguir construint col·lectivament.
El CEESC està preparant per a la tardor diferents jornades descentralitzades i arreu del país amb la intenció de reforçar la presència del Col·legi a tot arreu i continuar teixint vincles amb les educadores i educadors socials de tots els territoris.