L’educació social és una professió de 10. Estem presents en múltiples àmbits de la vida quotidiana, amb projectes i intervencions que transformen la realitat de manera tangible.
Cada dia acompanyem infants que aprenen a compartir i a expressar-se a l’escola bressol, ajudant-los a descobrir el món i a construir relacions positives. A les escoles, treballem amb adolescents perquè trobin els seus propis camins, aprenguin a resoldre conflictes i puguin afrontar els reptes del dia a dia amb confiança. Als centres cívics i espais de lleure, organitzem activitats que permeten a la ciutadania participar, créixer i sentir-se part de la comunitat. Acompanyem persones que necessiten suport per desenvolupar projectes de vida i impulsar els seus talents, sense que això depengui només de situacions de vulnerabilitat. També estem presents als serveis socials, centres d’acollida, centres sanitaris i penitenciaris, treballant perquè les persones puguin accedir a oportunitats, drets i experiències que enforteixin la seva vida i la de la comunitat.
No som aquí només per reaccionar davant de dificultats. Som aquí per construir futurs possibles, perquè la nostra tasca crea bases sòlides que han de permetre que, algun dia, la nostra presència ja no sigui necessària. La nostra feina transforma vides i comunitats, amb professionalitat, empatia i compromís, encara que massa sovint passi desapercebuda.
Però, tot i la importància del nostre treball, la realitat de la professió continua sent poc compatible amb un projecte de vida estable i digne. Ja ho dèiem a la presentació de l’Informe de l’Educació Social 2023: de cada deu professionals, més de sis treballen en serveis públics externalitzats, amb salaris baixos i poc marge de creixement professional. Un de cada tres ha buscat estabilitat a l’administració pública en els darrers tres anys, i un de cada cinc necessita més d’una feina per arribar a final de mes. Aquesta inestabilitat empeny molts professionals a abandonar la professió: més del 50% de les baixes al CEESC el 2023 van ser per aquest motiu.
Aquesta manca de reconeixement també es reflecteix en decisions polítiques i administratives que menystenen la nostra tasca. La retallada de places d’educadores i educadors socials a les escoles o l’eliminació de la nostra figura a les ludoteques de la Generalitat són dos exemples actuals i clars d’una mirada que no aposta per la prevenció ni per la promoció comunitària. Aquestes mesures no només debiliten la professió, sinó que empobreixen les oportunitats educatives i socials de tota la ciutadania.
La formació universitària ens prepara, tot i que sovint no s’ajusta del tot a la realitat del dia a dia. Per això és imprescindible garantir una formació contínua i especialitzada que permeti als professionals actualitzar-se i respondre a les noves necessitats socials. Aquesta formació, però, massa sovint recau en l’esforç i la butxaca dels mateixos professionals, tot i que treballem dins de sistemes de protecció públics. La dada preocupant és que un 36,6% dels professionals afirma que no tornaria a cursar Educació Social, principalment per la manca de sortides laborals (46%). Malgrat ser una professió majoritàriament feminitzada (79,4% dones), la bretxa salarial encara és del 5,46%, recordant-nos que queda molt per avançar en equitat.
Un altre aspecte alarmant és la seguretat i el benestar al lloc de treball: gairebé un de cada tres professionals ha patit assetjament o violència laboral, incloent conductes violentes, agressions verbals i aïllament social, i un 28% ha requerit atenció sanitària per aquestes situacions. Aquesta dada evidencia la necessitat urgent de garantir entorns laborals segurs i protocols clars per protegir qui fa possible l’educació social.
No podem continuar sostenint la nostra professió sobre la precarietat i la invisibilitat. La societat ens necessita reconeguts i reconegudes. Per això, avui, Dia Internacional de l’Educació Social, reivindiquem condicions laborals dignes i estables, protocols de seguretat efectius, formació ajustada a les necessitats reals i un reconeixement social que reflecteixi el valor del que fem. Defensem la visibilitat de l’educació social, la participació activa dels professionals i la possibilitat de construir un futur millor per a tots i totes, sense deixar ningú enrere.
El que som és gràcies a totes les persones amb qui treballem. Som una professió de 10 i, per això, reclamem també un reconeixement i unes condicions de 10. Només així podrem continuar transformant vides i comunitats, i contribuir a la societat de 10 que totes i tots mereixem.
2 d'octubre de 2025
#DiaES2025