La sala d’actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va acollir, dijous 11 de desembre, la jornada “Educació social i salut mental: fent camí cap al reconeixement sanitari”, un acte que va reunir prop de quaranta professionals, majoritàriament educadores i educadors socials de Lleida vinculats a l’àmbit de la salut mental, així com d’altres àmbits d’intervenció.
L’acte, impulsat i organitzat per educadores socials col·legiades de Lleida i membres del Col·lectiu Professional de Salut Mental del CEESC, va tenir un format molt dinàmic que va permetre combinar contingut conceptual, dinàmiques vivencials i espais de diàleg en poc més d’una hora i mitja.
La jornada es va iniciar amb la benvinguda d’Anna Cortina, que va donar pas a les intervencions institucionals d’Albert Font-Tarrés, vicepresident del CEESC i president de la Junta delegada del CEESC a Lleida, i de Palmira Borràs Campabadal, adjunta a la gerència de Gestió de Serveis Sanitaris i directora de centres de la Xarxa d’Hospitals de l’Alt Pirineu.
Després de la benvinguda institucional, Meritxell Grau i Anna Salvadó van conduir una dinàmica inicial orientada a trencar estereotips sobre la salut i la salut mental, posant l’accent en la dimensió social com un dels tres pilars fonamentals del benestar de les persones, juntament amb els factors biològics i psicològics.
Seguidament, Ramona Fernández, educadora social del CASD Granollers Germanes Hospitalàries, va oferir una exposició clara i pedagògica sobre els motius pels quals l’educació social ha de ser reconeguda com a professió sanitària. La seva intervenció va ampliar l’emmarcament del document reivindicatiu del CEESC L’educació social com a professió sanitària (2024).
L’última part de l’acte va donar pas a un torn obert de paraules, amb la participació de totes les membres del col·lectiu a l’escenari, i a la projecció d’un vídeo en què una desena de professionals de la psicologia, el treball social o la psiquiatria van defensar, amb arguments compartits, el reconeixement de l’educació social com a professió sanitària, posant en relleu l’evidència de la dimensió social en la bona salut mental. En aquest marc, es va fer explícit el posicionament del CEESC, que assenyala que dins dels equips multidisciplinaris de salut s’observen línies d’intervenció i principis comuns centrats en la persona, la seva trajectòria vital i les diferents dimensions i sistemes on interactua, i que les correlacions entre les funcions dels diferents perfils sanitaris i les pròpies de l’educació social justifiquen el seu reconeixement com a professió sanitària.
Entre les idees clau que van emergir al llarg de la jornada, es va posar sobre la taula el desafiament al model biologista i la necessitat d’avançar cap a un model biopsicosocial real i creïble. Es va remarcar que el benestar emocional depèn dels vincles, la participació i l’entorn social, una evidència que la pandèmia de la COVID-19 va fer especialment visible, i que la salut mental no es pot entendre únicament com una malaltia orgànica. En aquest sentit, la mirada socioeducativa es va reivindicar com un element clau per construir una salut mental genuïnament integral, comunitària i centrada en la persona.
Les membres del Col·lectiu Professional de Salut Mental del CEESC que van participar en l’organització de la jornada són:
- Anna Cortina Pujol, col·legiada 11189
- Anna Salvadó Zurita, col·legiada 11199
- Anna Viladegut Reñé, col·legiada 11235
- Beatriu Folguera Folguera, col·legiada 11201
- Meritxell Grau Molins, col·legiada 11370
- Ramona Fernández, col·legiada 5830