El dimarts 27 de gener de 2026, en el marc del Dia Europeu de la Mediació, va tenir lloc la càpsula “El mirall internacional: què ens ensenyen els països amb mediació obligatòria?”, organitzada pel Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC. L’activitat, celebrada en format en línia, va reunir professionals de diversos països per reflexionar sobre l’impacte del primer any d’aplicació de la Llei Orgànica 1/2025, que estableix l’obligatorietat d’acreditar un intent de MASC abans d’interposar una demanda civil o mercantil.
Blanca Barredo, advocada col·laborativa, mediadora i integrant del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC, va iniciar la sessió posant l’accent en els reptes que havien sorgit a partir del requisit de procedibilitat que planteja la llei en el nostre país. Va parlar de com, tot i estar a favor de considerar la mediació obligatòria, la manera com s’ha implementat el requisit de procedibilitat, ha generat certes reticències, ja que sovint es percep més com un entrebanc que no pas com una via realment útil. També va ressaltar la necessitat d’establir protocols que garanteixin l’interès superior del menor en qualsevol MASC, recordant que la protecció del menor, passa també per escoltar la seva veu.
Seguint aquest fil, es van abordar altres qüestions clau com: la preocupació perquè el requisit de procedibilitat acabi convertint-se en un tràmit buidat de contingut, el repte per mantenir la seguretat jurídica del procés, especialment davant la possibilitat d’aixecar el vel de la confidencialitat en casos de presumpta mala fe i la càrrega creixent que recau sobre les persones mediadores, a qui ara s’exigeix delimitar amb precisió l’objecte del conflicte per tal que l’advocacia pugui formular la demanda.
Un cop presentats els principals reptes que han anat sorgint durant aquest temps d’aplicació de la llei al nostre territori, els ponents d’Amèrica Llatina van oferir una panoràmica detallada sobre els seus contextos. Pablo Arteta Manrique (Colòmbia), Paola Jackeline Ontiveros Vázquez (Mèxic), Gabriela Ugarte Borja (Bolívia), Carmen Gloria Brevis (Xile) i Daniela Patricia Almirón (Argentina) van compartir les seves trajectòries professionals i els marcs normatius dels seus països, on la mediació obligatòria ja forma part en la majoria dels casos de l’arquitectura institucional.
A l’Argentina, Daniela Almirón va destacar la convivència amb una realitat federal heterogènia, on 16 províncies apliquen el requisit de procedibilitat. Gabriela Ugarte, des de Bolívia, va fer valdre l’enfocament restauratiu i intercultural de la conciliació, amb un alt índex d’acords (85%) i un impacte positiu en la reducció de costos i temps. Pablo Arteta va assenyalar que, a Colòmbia, la cultura litigant i el conflicte estructural dificulten la confiança en els mecanismes alternatius. Carmen Gloria Brevis va exposar que a Xile la mediació encara està restringida a àmbits concrets i que cal ampliar-ne l’abast, en un context de desconfiança institucional. Finalment, Paola Ontiveros va alertar que a Mèxic la mediació representa només un 8% dels casos i va subratllar la necessitat de formar els operadors jurídics per fomentar derivacions primerenques cap als MASC.
Malgrat les diferències, va emergir un consens clar: la mediació ha de ser entesa com una oportunitat per garantir l’accés a la justícia i promoure processos col·laboratius que posin al centre les persones. Com va recordar Alejandro Nató, que va conduir l’acte amb la complicitat d’Óscar Negredo, “no tot ha de passar pel jurídic”, i la mediació pot ser una eina poderosa de cultura de pau, fins i tot quan resulta contracultural.
Amb aquesta càpsula, el CEESC referma el seu compromís amb la divulgació crítica i situada de la mediació, generant espais per pensar col·lectivament els límits, les potencialitats i les condicions necessàries per a una pràctica transformadora i arrelada als contextos.