Tarragona va acollir ahir a la tarda, dilluns 27 d’abril, la jornada “Educació social i salut mental: fent camí cap al reconeixement sanitari” al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili.
Aquesta Jornada, organitzada pel CEESC en col·laboració amb la mateixa Universitat, s’emmarca en el procés de reflexió i incidència del col·lectiu professional de salut mental del Col·legi en relació amb el reconeixement de l’educació social dins l’àmbit sanitari.
L’acte es va iniciar amb la benvinguda institucional a càrrec del degà de la Facultat de Ciències de l’Educació i la Psicologia, el Dr. Jordi Tous Pallarès, i de Ramona Fernández, membre de la Junta de Govern del CEESC, que van posar en valor la importància de generar espais de debat com el que propiciava la jornada i compartit entre l’acadèmia i la professió.
A continuació, Anna Salvadó Zurita i Meritxell Grau Molins, col·legiades del CEESC, van conduir una dinàmica inicial orientada a trencar estereotips entorn de la salut i la salut mental, posant l’accent en la dimensió social com un dels tres pilars fonamentals del benestar, juntament amb els factors biològics i psicològics.
Seguidament, Ramona Fernández, educadora social del CASD Granollers Germanes Hospitalàries, va oferir una exposició clara i pedagògica sobre la necessitat de reconèixer l’educació social com a professió sanitària. La seva intervenció va permetre aprofundir i ampliar el marc del document del CEESC L’educació social com a professió sanitària (2024), reforçant els arguments que sustenten aquesta reivindicació.
Tal com es va destacar durant l’acte:
“L’educació social no és una incorporació futura al sistema sanitari, sinó una realitat present que encara no ha estat reconeguda formalment.”
En aquesta línia, també es va remarcar la necessitat d’integrar la mirada socioeducativa com a element estructural en els processos de cura:
“Parlem de vincles, de continuïtat i de comunitat; aspectes centrals en salut mental que formen part del nucli de la nostra pràctica professional.”
El guió previst reservava un espai ampli per al debat amb el públic, que finalment va esdevenir un dels moments més destacats de l’acte. El torn obert de paraules va generar nombroses intervencions de les persones assistents, que van compartir experiències, inquietuds i reflexions des de diferents àmbits professionals.
Aquest intercanvi va permetre evidenciar un ampli consens al voltant del paper clau de l’educació social:
“Moltes vegades som qui sosté els processos en el dia a dia, qui acompanya les trajectòries més enllà dels dispositius estrictament clínics.”
“Arribem a espais i situacions on altres professionals no poden arribar, especialment en el treball comunitari i en contextos de vulnerabilitat.”
La riquesa de les aportacions i la participació activa del públic van reforçar el caràcter col·lectiu de la reflexió i la necessitat de continuar generant espais com aquest arreu del territori. A la cloenda es va posar de manifest la voluntat compartida de seguir avançant en el reconeixement de l’educació social dins l’àmbit de la salut mental, consolidant aliances i reforçant la incidència professional.