Aquest dimecres, 6 de maig, hem comparegut davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya per traslladar la necessitat urgent de millorar les condicions laborals i el reconeixement de l’educació social. Ho hem fet a partir de l’Informe de l’estat de l’educació social 2023, ja publicat pel CEESC, que recull la veu de 1.121 professionals de tot el país.
La compareixença s’ha produït en el marc del requeriment acordat per la pròpia Comissió el 29 d’octubre de 2025 i ha anat a càrrec de Xavi Campos, director de l’equip de gerència del CEESC. Més enllà de la presentació de dades, el focus s’ha posat en una demanda clara: passar del diagnòstic a l’acció política.
L’informe confirma una realitat coneguda des de la pràctica professional: l’educació social és clau en el sistema de benestar —en àmbits com la infància i l’adolescència, la salut mental, els serveis socials, la justícia juvenil o l’acció comunitària— però continua marcada per la precarietat i la manca de reconeixement.
Les dades aportades són especialment significatives. Un 46,45% de professionals estan buscant feina, i més de la meitat de les baixes col·legials del 2023 corresponen a persones que han abandonat la professió. A això s’hi suma que gairebé un 30% declara haver patit situacions d’assetjament o violència al lloc de treball. Paral·lelament, els increments salarials se situen per sota de l’IPC i la bretxa salarial de gènere es manté en el 5,46%.
Aquesta situació té un impacte directe en el sistema: quan els equips es debiliten o es desfan, es ressenteix la qualitat de l’atenció social que rep la ciutadania.
A partir d’aquest diagnòstic, s’ha traslladat al Parlament un conjunt de demandes concretes articulades en tres grans blocs.
D’una banda, el reconeixement real de l’educació social com a peça estructural de l’Estat del benestar, amb una estratègia institucional clara i sostinguda.
D’altra banda, la millora de les condicions laborals del sector, amb revisió de convenis i salaris, millora de ràtios i una major responsabilitat de l’administració en el finançament i les condicions del tercer sector. També s’ha insistit en la necessitat de garantir entorns laborals segurs, amb protocols efectius davant l’assetjament, la violència i els riscos psicosocials, així com l’aplicació real de les avaluacions i mesures correctores.
Finalment, s’ha posat sobre la taula la necessitat de millorar la planificació del sistema, amb una distribució territorial més equilibrada dels recursos, una millor connexió entre universitat i realitat professional, i una participació més activa de la professió en la definició de les polítiques públiques.
La compareixença s’ha tancat amb una idea central: reforçar l’educació social és reforçar el sistema de benestar. La qualitat de les polítiques socials depèn directament de les condicions de les professionals que les fan possibles cada dia.
Vídeo de la compareixença [1:14:00]