El CEESC ens vam reunir aquest dilluns, 4 de maig, amb Ester Vallbona, sotsdirectora de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), per abordar la situació dels centres de protecció i les dificultats per cobrir places amb professionals de l’educació social, fet que està comportant la incorporació d’altres perfils per garantir l’atenció directa.

A la trobada, amb participació d’Olga Giner, presidenta del CEESC, i Xavi Campos, director de l’equip de gerència, vam qüestionar el relat de manca d’educadores i educadors socials i vam situar la precarietat laboral i les condicions de treball com a principals factors que expliquen la dificultat per retenir professionals i cobrir suplències.

Des de la DGPPIA es va reconèixer aquesta situació, agreujada per baixes, vacances i la fugida de professionals cap a àmbits amb millors condicions laborals. Aquesta necessitat urgent de personal s’està cobrint amb perfils com integradors socials, pedagogs o psicòlegs.això cal canviar, diria que el relat era que per garantir atenció directa, posaven integradors socials ja que no tenien suficients ES Aquesta falta de professionals de l'educació social i la necessitat de garantir el servei fa que s'estiguin cobrint les places amb altres perfils, com són el d'integració socials. Des del CEESC vam advertir dels riscos d’aquesta tendència, tant pel que fa a la desprofessionalització dels equips com a la pèrdua de qualitat en l’atenció als infants i adolescents.

En aquest marc, vam compartir una diagnosi fonamentada en dades que desmunten el discurs de manca de professionals i apunten directament a un problema de condicions laborals que dificulta la retenció del talent i que fa que nous professionals vulguin accedir a aquests llocs de treball

Cada any hi ha milers de persones que sol·liciten estudiar Educació Social (3.653 en el curs 2025-2026, segons dades del Canal Universitats) i més d’un miler de graduats anuals (1.006 el 2023, segons l’AQU i la UOC). Tot i això, el sector presenta una elevada temporalitat (74,80% a Barcelona, segons el SEPE), una baixa estabilitat (26,66% a nivell estatal) i salaris al voltant dels 23.000 euros anuals de mitjana (segons l’Informe de l’Estat de l’Educació Social 2023).

Durant la trobada també vam assenyalar altres problemàtiques estructurals, com una borsa de treball que no s’ha actualitzat en cinc anys, la precarietat de les suplències o la manca d’incentius i reconeixement professional. Alhora, vam posar sobre la taula la necessitat de reforçar la formació i la incorporació de nous professionals, així com de revisar les condicions laborals i els sistemes de contractació.

En aquest sentit, vam fer entrega a la DGPPIA d’un document que recull aquesta diagnosi i planteja propostes concretes de millora a curt, mitjà i llarg termini, tant en l’àmbit organitzatiu com econòmic. Per part de l’Administració es va expressar el compromís de valorar aquestes aportacions i donar-hi resposta.

Aquesta trobada s’emmarca en un context més ampli de revisió del sistema de protecció, en què el CEESC estem tenint un paper actiu. El passat desembre vam comparèixer al Parlament de Catalunya en el marc de la Comissió d’Investigació sobre l’activitat de la DGPPIA, on ja vam posar sobre la taula les mancances estructurals del sistema i la necessitat de reformes profundes. En aquesta mateixa línia, el juny de 2025 ens vam reunir amb la Secretaria d’Infància per abordar les reformes del sistema i defensar la presència de l’educació social. També vam participar en un grup de treball impulsat per la DGPPIA per revisar el model de centres, iniciades el maig de 2025, la feina del qual no s’ha tancat encara.

Tant en aquests espais com en la reunió d’aquest dilluns, el missatge és clar: garantir la qualitat del sistema de protecció passa necessàriament per dignificar les condicions de treball de les educadores i educadors socials i per reconèixer el seu paper central en el sistema.

Farem seguiment d’aquestes demandes i treballarem perquè es concretin canvis reals, en un moment en què considerem imprescindible una reforma per garantir un sistema de protecció a l’alçada dels drets dels infants i adolescents.