Enguany el CEESC fa 30 anys! Una edat prou madura per mirar enrere amb perspectiva, però també prou viva com per continuar fent-se preguntes. Perquè l’educació social, com totes les professions que treballen amb les persones i les comunitats, sempre es troba en moviment, travessada pels canvis socials, les desigualtats, les crisis i també per les formes de resistència, d’acompanyament i de construcció col·lectiva que apareixen arreu del territori.
Durant aquestes tres dècades, el CEESC i l’educació social han crescut unides. Han crescut en àmbits d’intervenció, en reconeixement institucional, en presència als equips professionals i en capacitat de generar discurs i incidència. Però sobretot han crescut a través de milers d’històries petites i quotidianes que sovint no apareixen als titulars: processos educatius sostinguts en el temps, espais comunitaris que han evitat ruptures socials, adolescents que han trobat referents, persones que han recuperat vincles, barris que han teixit xarxa o professionals que han defensat drets en contextos difícils.
Parlar dels 30 anys del CEESC és parlar també de l’evolució del país i de les seves transformacions socials. De com han canviat les formes de pobresa, les relacions comunitàries, les institucions, les famílies o les maneres de participar i conviure. I és precisament aquí on l’educació social ha anat ocupant espais nous, sovint obrint camí allà on encara no existien referents clars. A les escoles, als centres de salut mental, als equips de mediació, als serveis de joventut, als recursos residencials, a les presons, als barris, als serveis comunitaris o als espais de cultura i participació.
Aquest aniversari vol ser una oportunitat per reconèixer aquest recorregut col·lectiu, però també per escoltar-nos i tornar-nos a trobar. Per mirar què hem construït, què hem après i també què ens continua incomodant o interpel·lant com a professió.
Perquè hi ha preguntes que continuen obertes:
Com volem cuidar les relacions socials i el sentit de comunitat en societats cada vegada més fragmentades?
Com sostenim les pràctiques educatives i transformadores en contextos de precarietat i urgència?
Quin paper ha de tenir l’educació social davant les noves formes d’exclusió, de malestar o de solitud?
Com continuem construint una professió crítica, arrelada al territori i compromesa amb els drets socials i culturals?
La celebració del 30è aniversari del CEESC neix amb la voluntat que aquestes preguntes no quedin només dins dels espais professionals, sinó que circulin, es comparteixin i generin trobades. Per això, al llarg de l’any, s’impulsaran diferents activitats que volen posar en diàleg la memòria, el present i el futur de la professió.
Una d’aquestes iniciatives és la publicació del llibre Educació social: Ofici i professió. Testimonis del procés de formalització a Catalunya (1969-2000), una proposta impulsada per la comissió de Sèniors del CEESC, encarregada i escrita per Guillermo Soler García de Oteyza, que recull experiències, trajectòries i relats de persones que van viure -i construir- els inicis de la professió al país. Més que un exercici de memòria, el llibre esdevé també una manera d’entendre com s’han anat configurant les pràctiques, els llenguatges i les mirades que avui formen part de l’Educació Social contemporània.
També hi haurà espais especialment pensats per connectar generacions de professionals i estudiants, amb una edició ampliada i singular del Celebrem i Construïm Professió, una activitat coordinada amb les universitats que enguany incorporarà la presentació d’aquest llibre i un reconeixement especial a les primeres 30 col·legiades i col·legiats del CEESC. Un dia de reconeixement i transmissió entre qui comença el camí professional i qui n’ha estat referent durant dècades.
La celebració tindrà també un acte central de caràcter commemoratiu i lúdic, pensat com un lloc de trobada per retrobar companyes i companys de professió i reivindicar el paper de l’educació social dins la societat catalana.
A més, s’hi afegiran diferents activitats amb segell del 30è aniversari que s’impulsaran des de diferents espais, comissions i col·lectius professionals. La voluntat és que aquesta celebració es desplegui arreu de Catalunya, allà on l’educació social es practica, es pensa i es transforma cada dia.
Serà també una invitació a recordar d’on venim, a posar en valor les pràctiques que han marcat la professió i, sobretot, a imaginar col·lectivament cap on volem anar.
Celebrar trenta anys no és només mirar enrere. És reafirmar que l’educació social continua sent necessària. I que el futur de la professió es continuarà construint, com sempre, des de les relacions humanes, la reflexió compartida i el compromís quotidià amb les persones, els territoris i la vida comunitària.
Ben aviat us informarem del programa del 30à aniversari.