Més de quaranta persones es van reunir, el passat 22 d'octubre, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per celebrar els 30 anys del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i recuperar la memòria de l’Educació Social a les comarques tarragonines. Una trobada per compartir experiències, reconèixer les persones que han contribuït a construir la professió al territori i mirar cap al futur.
Va ser un acte especialment emotiu i arrelat a Tarragona, amb la participació de professionals de l’Educació Social i professorat vinculat als estudis i a la trajectòria de la professió. Una trobada intergeneracional que va permetre posar en comú records, vivències i mirades sobre el camí recorregut, però també sobre els reptes i les oportunitats que tenim al davant.
Recuperar la memòria per entendre d’on venim
La primera part de l’acte va estar dedicada a reconstruir la història de l’Educació Social a Catalunya i, especialment, a les comarques de Tarragona. A través de les intervencions de la primera taula, es van compartir experiències, moments significatius i records d’una trajectòria professional i acadèmica que s’ha anat construint al llarg dels anys gràcies a la iniciativa, l’esforç i el compromís de moltes persones i equips.
Després de la benvinguda de Jordi Martínez Busom, president de la Junta delegada del Camp de Tarragona, va prendre la paraula Guillermo Soler de Oteyza, autor del llibre Educació Social: ofici i professió. Testimonis del procés de formalització de l’Educació Social a Catalunya (1969-2000), una obra impulsada per la Comissió de Sèniors del CEESC. Soler va explicar el procés d’elaboració del llibre, construït a partir dels testimonis de 27 persones que van viure en primera persona diferents etapes de la formalització de la professió. També va posar en relleu la rapidesa amb què es va produir el pas de l’ofici a la professió: la consolidació dels estudis universitaris, la creació del col·legi professional i el reconeixement de l’Educació Social com a professió. Un procés intens que ajuda a entendre la trajectòria i la consolidació que ha experimentat el sector.
A continuació, Lídia Hernández Sánchez, educadora social amb una llarga trajectòria a la Fundació Casa Sant Josep, va compartir l'evolució de les funcions i les tasques de les educadores i els educadors socials al llarg dels anys. La seva intervenció va permetre observar com han canviat les pràctiques professionals i les maneres d'acompanyar les persones, alhora que es mantenen alguns dels principis que donen sentit a la professió.
Per la seva banda, el Dr. José Miguel Jiménez González, de la URV, va fer un recorregut detallat pel procés que va fer possible la implantació dels estudis universitaris d’Educació Social a Tarragona. Una trajectòria marcada per les dificultats, la precarietat en alguns moments i, sobretot, per l’esforç i la implicació de les persones que van treballar perquè aquests estudis fossin una realitat al territori.
Un dels moments més significatius de la trobada va ser la participació de les persones assistents. Les intervencions des del públic van ampliar el relat de les taules i van incorporar records, experiències i reflexions que connectaven la història de la professió amb el seu present. Entre aquestes aportacions, Pepi Borràs, membre sènior del CEESC, va intervenir amb energia per recordar els orígens i la motivació que hi havia darrere del projecte del llibre, i va defensar amb convicció la importància de mantenir el vincle amb el Col·legi al llarg de tota la trajectòria professional. També l’històric president del CEESC a Tarragona, Lluís Canals, va compartir la seva mirada sobre el recorregut viscut, reivindicant l'orgull d'haver arribat a la jubilació exercint l'Educació Social i posant en valor el caràcter, la companyonia i el sentiment de comunitat que han caracteritzat les educadores i els educadors socials de Tarragona. La trobada va comptar igualment amb les intervencions de Daniel Valverde Anglés i Gemma Marcos Rodríguez-Peral, professionals amb una llarga trajectòria vinculada a la Fundació Casa Sant Josep. Les seves paraules van transmetre l'orgull de formar part de l'Educació Social i van posar en valor la feina feta al llarg dels anys, així com el recorregut d'una institució amb 114 anys d'història.
Després de recuperar la memòria i compartir les experiències del present, l’acte va reservar un espai per mirar cap al futur i reconèixer l’alumnat dels estudis d’Educació Social de Tarragona. Ho va fer en el marc de Celebrem i Construïm Professió, la iniciativa que el CEESC impulsa anualment en col·laboració amb les universitats catalanes, per reconèixer l'estudiantat amb millors expedients i millors Treballs de Fi de Grau.
Els reconeixements del curs 2025-2026 del grau d’Educació Social de la URV van ser per a Raül Gómez, pel millor expedient acadèmic, i Judith Blázquez Ruiz, pel millor treball final de grau (TFG).
Judith Blázquez Ruiz va poder recollir el reconeixement i el premi, que consisteix en un any de col·legiació gratuïta al CEESC, i va presentar el seu treball, titulat La terapia asistida con caballos como recurso socioeducativo para la inclusión social de personas en riesgo de exclusión social. La seva intervenció va permetre conèixer amb més detall el projecte i apropar-se a les inquietuds, els interessos i les línies de treball de les noves professionals que s'incorporaran al sector.
Aquest reconeixement va connectar les trajectòries de les generacions que han contribuït a obrir camí amb les de les persones que avui es formen i que continuaran desenvolupant la professió. Una manera de recordar que l’Educació Social és una realitat viva, que evoluciona, es transforma i es renova amb cada nova generació.
En el marc dels 30 anys del CEESC, la trobada de Tarragona va ser molt més que una commemoració. Va esdevenir una oportunitat per retrobar persones, recuperar vivències, compartir records i reconèixer les aportacions de qui ha fet possible la consolidació de l’Educació Social a les comarques tarragonines. Un acte molt tarragoní, amb les veus i les experiències de persones que han construït i continuen construint la professió al territori.