El 10 de novembre, el CEESC s'ha reunit amb Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut, per abordar el reconeixement de l'Educació Social com a professió sanitària i el paper que les educadores i els educadors socials han de tenir en el sistema de salut, especialment en l'àmbit de la salut mental.

A la reunió hi han participat Juanjo González i Ramona Fernández, membres de la Junta de Govern del CEESC i referents, respectivament, de Consolidació Professional i del Col·lectiu de Salut Mental, així com Xavi Campos, membre de l'equip tècnic del Col·legi.

Durant la trobada, el CEESC ha exposat la contradicció que hi ha entre el marc actual de reconeixement de les professions sanitàries i una realitat en què l'Educació Social fa dècades que és present en els serveis de salut mental, però en què encara no disposa del reconeixement professional corresponent. Aquesta manca de reconeixement es tradueix, entre altres qüestions, en dificultats per incorporar educadores i educadors socials a nous projectes, situacions d'intrusisme professional i equips multidisciplinaris que no sempre compten amb una representació equilibrada de les diferents disciplines.


Una atenció realment biopsicosocial necessita la mirada de l'Educació Social

El CEESC ha defensat que, si volem avançar cap a un model d'atenció biopsicosocial i centrat en la persona, cal donar més pes a la dimensió social en els equips i en els processos d'atenció. L'Educació Social aporta una mirada pròpia, basada en els vincles, l'acompanyament en els entorns de vida i la recuperació de l'autonomia i del projecte vital de les persones. Un paper que també és fonamental per connectar els tractaments sanitaris amb la realitat quotidiana de les persones.

Aina Plaza s'ha mostrat receptiva i ha compartit aquest plantejament, manifestant que considera les educadores i els educadors socials professionals de salut. També ha coincidit que el model excessivament medicalitzat dificulta el reconeixement de la dimensió social i ha assenyalat que, en comparació amb altres països europeus, és precisament en la incorporació dels perfils socials on cal avançar.

En aquest sentit, s'ha constatat que l'Educació Social ja és present en alguns dispositius, com les unitats de recuperació i projecte de vida i les unitats de crisi infantojuvenil. El repte és avançar perquè aquesta presència es consolidi i es tradueixi en un reconeixement més estructural de les funcions i competències professionals, així com en una definició més equilibrada dels equips.


Explorar noves vies de reconeixement i col·laboració

Durant la reunió també s'han explorat possibles vies per avançar en el reconeixement efectiu de l'Educació Social dins del sistema de salut. Entre les qüestions plantejades hi ha la incorporació del perfil professional a les carteres de serveis, el paper de la col·legiació com a garantia de l'exercici professional i la validació de la formació específica.

Aina Plaza s'ha ofert a valorar la disponibilitat de dades que puguin contribuir a fonamentar la demanda de reconeixement i a explorar possibles vies de col·laboració en l'àmbit de la formació. També s'ha plantejat la possibilitat d'organitzar una jornada específica per aprofundir en l'aportació de l'Educació Social al sistema de salut i donar visibilitat a les seves competències.

La reunió ha permès constatar una bona sintonia amb la Direcció General de Planificació en Salut i obre noves possibilitats de treball conjunt. El CEESC continuarà impulsant el reconeixement de l'Educació Social com a professió sanitària i, alhora, treballant perquè les competències de les educadores i els educadors socials siguin reconegudes i incorporades de manera efectiva en els serveis i equips de salut.

 

Compareixem al Parlament en relació amb la Proposició de llei de protecció i promoció de la salut mental infantil i juvenil a Catalunya

El mateix 10 de novembre, Marta Pi i Montse Rodó, educadores socials i membres del Col·lectiu de Salut Mental del CEESC, han participat en una comparèixença al Parlament de Catalunya en relació amb la Proposició de llei de protecció i promoció de la salut mental infantil i juvenil a Catalunya.

Dins el procediment legislatiu hi ha la possibilitat que els grups parlamentaris demanin a algunes entitats que compareguin per donar la seva opinió o formular propostes que els grups parlamentaris puguin recollir i incorporar en el text final de la llei. En aquest escenari, el CEESC hi ha comparegut per aportar la mirada de l’educació social, fent-hi consideracions i esmenes des de la praxi clínica.