El dia 12 de novembre, el CEESC va celebrar l'acte central del seu 30è aniversari amb una trobada que va combinar reconeixement institucional, reflexió professional, humor i cultura. Una celebració compartida amb professionals, representants d’altres col·legis i institucions, que va servir per mirar enrere, posar en valor la trajectòria de l’educació social i, sobretot, continuar imaginant-ne el futur.
La conducció de l'acte va recaure sobre Joan Pernil, agitador de l’escena artística i veïnal del barri del Clot i impulsor de Northern Clot.
En primer lloc, va tenir lloc la benvinguda institucional, a càrrec de la presidenta del CEESC, Olga Giner, que va recordar que el Col·legi no va néixer del no-res, sinó que és fruit de molts anys de treball, associacionisme i reivindicació. Trenta anys després, l’educació social compta amb una titulació universitària consolidada, és present en múltiples àmbits d’intervenció i ha ampliat les seves oportunitats professionals. Tanmateix, va remarcar que encara queden reptes importants: més reconeixement institucional i normatiu, la regulació de la professió, la millora de les condicions laborals i una presència més gran en àmbits com l’educació i la salut: “Celebrem, doncs, el camí recorregut, reconeguem les persones que l'han fet possible i continuem treballant perquè l'educació social tingui el lloc, la veu i el reconeixement que es mereix”.
Seguidament Rosa Rodríguez, secretària de la Junta del COPEC i Laura Morro, degana del TSCAT, van posar l'accent en la importància de la col·laboració entre disciplines i del treball compartit. Laura Morro va destacar que “Quan treballem juntes treballem molt millor que quan fem separades”.
El conseller de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Raúl Moreno, va tancar la primera part de l'acte, fent un reconeixement a l'evolució de la professió i recordant que aquest reconeixement també ha de traduir-se en condicions laborals i salarials dignes: “S'ha de tenir vocació, però s'ha de tenir reconeixement”.
L'humor per qüestionar mirades i prejudicis
Els parlaments institucionals van donar pas al monòleg “Un dia amb el Marc”, de Marc Buxaderas, actor i creador teatral, nascut l'any 1999 amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica. Des de 2016 impulsa un projecte propi amb una inquietud clara: contribuir a normalitzar la discapacitat i transformar la manera com la societat percep les persones amb discapacitat.
Amb humor, ironia i una mirada crítica, Buxaderas va interpel·lar el públic sobre els drets, les barreres i les contradiccions socials, però també sobre el paper dels professionals que acompanyen les persones i, en concret, de les educadores i els educadors socials. Va reivindicar la mobilització com a via per aconseguir drets i va recordar la importància de generar autonomia, esperit crític i capacitat de decisió. Una intervenció que va connectar amb una de les funcions essencials de l'educació social: qüestionar prejudicis, anar més enllà de les etiquetes i contribuir a transformar l'imaginari col·lectiu.
Educació Social, cultura i imaginari col·lectiu
La conversa central de l'acte, conduïda per Joan Pernil, va reunir Lara Díez Quintanilla, actriu i psicòloga; Biel Duran, actor i educador social, i Carla Torres Danés, actriu, dramaturga i educadora social. Tres trajectòries que connecten el món de les arts escèniques amb l'acompanyament i la intervenció social.
La taula va obrir un debat sobre el potencial de la cultura i les pràctiques artístiques en l'educació social: no només com a eines d'intervenció o de benestar, sinó també com a drets i espais de participació. Les intervencions van posar en relleu la capacitat del teatre, el cinema, la música i la creació comunitària per generar vincles, obrir noves possibilitats d'expressió i afavorir processos de transformació personal i col·lectiva.
Una de les idees compartides va ser que la cultura no pot quedar reservada a determinats sectors socials ni reproduir prejudicis sobre quines pràctiques artístiques corresponen a cada col·lectiu. Cal garantir que tothom pugui accedir a la cultura, crear-la i transformar-la. En paraules d'una de les participants: “El benestar, el plaer és un dret, la cultura és un dret per tots i també hauria de ser el dret a contribuir en aquesta cultura”.
També es va reivindicar la dimensió comunitària de l'educació social i la necessitat de fer visibles les experiències que sovint queden fora dels imaginaris culturals dominants. En aquest sentit, es va parlar del paper de les educadores i els educadors socials com a facilitadors de processos creatius, com a pont entre els àmbits social i cultural i com a professionals que poden contribuir a fer que les persones siguin protagonistes de les seves pròpies creacions.
La conversa va deixar una reflexió especialment significativa: no es tracta només d'apropar la cultura a les persones, sinó de reconèixer-les com a subjectes amb capacitat per crear-la, decidir-la i transformar-la.
Trenta anys per continuar avançant
La celebració va continuar amb la música de DJ Beats on Wheel i un refrigeri a càrrec de La Suculenta a la terrassa de l’edifici, en un espai distès per compartir la trobada i celebrar aquests trenta anys de trajectòria.
L'acte central va posar el punt de trobada a un any de commemoració que ens està permetent recuperar la memòria de la professió, reconèixer les persones que n'han fet possible el recorregut i obrir espais de reflexió sobre els compromisos i els reptes de futur. Trenta anys després de la creació del Col·legi, el CEESC continua reivindicant una educació social amb més reconeixement, més presència i millors condicions per exercir-la. Trenta anys de camí compartit i molts reptes encara per endavant.
>>La cultura com a part de les polítiques socials [article de Pep Montes sobre l'acte]
>>Vídeo de felicitacions de les persones assistents a l'acte.