Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Els passats 1 i 2 d’abril va tenir lloc el I Congrés Internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat, del qual el CEESC va formar part del Comitè Assessor.

Hi van prendre part professionals de l'acció social i educativa, tècnics d'administracions públiques, agents i entitats, alumnat i professorat universitari, investigadors i responsables polítics.

A Espanya hi ha encara una situació de pobresa relativa elevada, un 20% del total de la població, que en el cas de la infància s'incrementa entre un 25% o un 31% en funció de la font que es consideri (Institut d'Estadística - taxa Arope). El nostre estat ocupa la preocupant tercera posició entre els 27 països de la UE amb més risc de pobresa infantil.

El mercat de l'habitatge, de difícil accés, la precarietat laboral, juntament amb horaris que no faciliten la cura, no contribueixen a l'estabilitat i al desenvolupament de les capacitats de les famílies. Així es generen situacions de vulnerabilitat a les llars que repercuteixen en els fills i filles.

Les polítiques familiars, i en particular les dedicades a les famílies en risc social són clarament insuficients. Encara distem notablement d'altres països de la Unió Europea en els recursos econòmics assignats. Cal, per tant, augmentar la inversió destinada a donar suport a les famílies perquè els fills i filles tinguin un futur en condicions i trencar així la reproducció generacional de la pobresa i exclusió. Aquestes mesures han de ser tant de caràcter monetari, impositiu o social, com educatiu formal i no formal, per a les quals es necessita la implicació de tota la societat. En aquest sentit, la complementarietat entre entitats i l'administració local és imprescindible. Avui existeixen experiències agrupades sota la idea d'Educació 360, que es fan al llarg de l'any, dins i fora de l'aula, amb implicació dels pares en cert grau.

L'entorn familiar és clau en el desenvolupament integral dels infants, de manera que cal protegir les famílies oferint-los suport i recursos. La família ha de poder garantir la cobertura i la satisfacció de les necessitats bàsiques, així com la socialització dels seus fills i filles. Protegir les famílies és protegir els nens. L'actuació de les administracions públiques sempre ha de ser subsidiària de la família i ha de garantir que aquesta tingui els recursos necessaris per desenvolupar la seva funció.

En aquests dos dies vam compartir diverses reflexions i generar consensos que intentem sintetitzar en aquest Manifest.