Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Aquest dimarts, 18 de juny, el CEESC va estar present a la Comissió d'Infància del Parlament de Catalunya, on va comparèixer per informar sobre el sistema de protecció a la infància i l'adolescència i també sobre la situació dels infants i els joves immigrants no acompanyats.

En primer lloc, la Carmen Redondo i David Roman, com a representants del Col·lectiu de Protecció a la Infància l'Adolescència del CEESC, van aportar la seva visió de la situació actual del sistema de protecció i van plantejar propostes d'acció i de treball.

“Som conscients dels problemes estructurals del sistema de protecció, que s'ha vist superat per l'arribada d'infants i joves migrants sense referents familiars, però no podem donar la culpa a l'arribada dels mena. Tot el sistema s'ha vist afectat per la falta de places”, va apuntar Redondo.

I a banda dels problemes del sistema, va parlar del full de ruta, elaborat pel col·lectiu i basat en 4 eixos principals: la prevenció, l'atenció a famílies, el treball en l'àmbit residencial i l'acolliment familiar. I va enumerar algunes propostes: fer complir els acords parlamentaris i aplicar les recomanacions dels informes del Síndic de Greuges, fiscalitzar les entitats que gestionen centres delegats, exigir codis d'actuació consensuats, codis ètics, inspecció en la gestió, control pressupostari, dignificar el sector, supervisió i cura dels equips professionals, revisió dels projectes educatius de les institucions, desplegar un distintiu de qualitat, especialització requerida i reconeguda per accedir a treballar al sistema de protecció, treballar per l'equiparació en la qualitat de serveis entre centres propis i delegats, crear taules de treball unitàries entre col·legis professionals, plataformes de defensa de la infància, sindicats i DGAIA i donar, sobretot, valor als equips educatius, animant a la creativitat i plantejant aquesta crisi com un moment de reinvenció.

Durant la seva intervenció Carmen Redondo també va demanar la protecció dels professionals de l'àmbit, demanant respecte dels convenis col·lectius, les ràtios i els perfils mínims establerts per la cartera de serveis socials. “Amb la nova llei de serveis i contractes a les persones, intuïm que l'externalització i la privatització de serveis no ajudarà a solucionar-ho”.

També va fer un repàs de mocions i propostes fetes per millorar el sistema de protecció i la cura dels seus professionals que, tot i estar aprovades, no s'han arribat a posar mai en marxa i també va posar sobre la taula que no s'entén que el Pla d'Atenció Integral a la Infància, que és l'instrument de planificació i ordenació de polítiques públiques, actuacions i serveis a la infància i l'adolescència, no tingui un pressupost associat; “però com ho hem de fer tot això gratis?”

David Roman va insistir en la necessitat d'una educació més especialitzada, va defensar l'ètica de la intervenció, “no ens podem permetre tirar la tovallola amb la infància tutelada, no és una opció”, i va demanar més estabilitat en el sistema.

Centrant-se en la justícia juvenil, Roman va reivindicar el dret de tot infant i adolescent a cometre errades, a equivocar-se, sense que això signifiqui que ha d'arruïnar-se la vida indefinidament; va denunciar la massificació dels centres d'internament, que fa que es visquin situacions insostenibles, “és necessari que s'ampliïn places en justícia juvenil, tant com en centres residencials”. També va demanar que es revisi la prestació d’excarceració dels joves quan són nens menors d'edat, lligant-la a un pla de treball, a un seguiment.

En el torn de rèplica, Roman va defensar el model d'acolliment familiar professional especialitzat, “les ucaes”, com una bona alternativa.

I, per acabar, va demanar un reconeixement d'aquest àmbit, “que ha rebut ja moltes retallades”. “Fa tants anys que tenim el sistema tensat, que no està donant resposta a les necessitats que teníem (...) Hem estat posant parches, i ja no és temps de posar parches, el sistema s'ha de revisar.”

En la seva compareixença, en Lluís Vila, vicepresident del CEESC, va començar parlant de la revisió del sistema de protecció en el marc de l'estat del benestar, "el debat és quin és el sistema de protecció d'infància i adolescència que ens podem permetre com a país. Actualment els diners que estem invertint són insuficients; en podem invertir més?" I afegeix: "el que sí que no ens podem permetre, en nom de l’educació social, és avalar més pràctiques com les que s'estan fent en aquest terreny, on no hi ha acció socioeducativa. Des del sector hem de dir prou."

Va parla també de mesures concretes, com desplegar la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que porta 9 anys aturada sense reglament, seguir les recomanacions del Síndic de Greuges o posar en funcionament els Consells de Participació de Centres.

Un altre element que Vila va posar sobre la taula, i que demana resoldre, és que el propi sistema de protecció genera i promou inequitats en el propi sistema, amb 3 sistemes de protecció diferents: centres propis (20%), centres de gestió delegada (80%) i, a banda, els centres per a infants i joves migrants sense referents familiars, que no segueixen el funcionament ordinari del sistema “en nom de l'emergència”.

La denúncia és que el cost per infant, en els centres de gestió delegada, no està suportat pel que paga l'administració, cosa que es tradueix en un dèficit econòmic diari “que es concreta en una vulneració de drets a la infància, a la quals els professionals hem de dir prou”.

I també contribueix a aquesta vulneració que estiguin treballant en el sistema de protecció tot un seguit d'altres perfils professionals que no hi estan especialitzats; “aquest intrusisme professional és un altre dels temes que ens preocupa”.

Pel que fa als infants i joves migrants sense referents familiars, va recordar que ja no estem parlant d'una situació d'emergència, sinó d'una situació estructural. Per això va apuntar que “avui en dia el mercat de treball, la llei d'estrangeria i l'accés a l'habitatge no donaran respostes, per tant, l'acció socioeducativa, els itineraris d'emancipació que puguem fer amb aquests infants i joves és una fal·làcia”. I és que tal i com ja havia dit David Roman en la seva intervenció “els requisits perquè un nano tingui permís de residència i de treball són massa estrictes i difícils d'aconseguir; estem demanant impossibles”.

Per acabar Vila va parlar de la interdependència entre la DGAIA i les entitats, “les mateixes entitats han contribuït a precaritzar el sistema de protecció i ara sembla que aquest sistema precari és l'únic que es pot permetre aquest país i ara aquest interdependència ens porta a l'abisme”. Per això proposa que els interlocutors per parlar de la millora i del model de protecció siguin les universitats i el mateix CEESC, que podem ser més neutres, ja que a les entitats els hi va la supervivència.

Podeu consultar els vídeos: