Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Ahir es va presentar l'estudi sociològic qualitatiu 'Les dones professionals a Catalunya. Situació actual i perspectives de futur', un treball elaborat per la sociòloga Anna Parés i impulsat per la Comissió de Dones i Igualtat de L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya que il·lustra i complementa les dades de la darrera enquesta sobre qüestions de gènere  del  CEO, presentades divendres. Si l'estadística mostra que les dones demanen deu vegades més permisos a la feina que els homes per atendre obligacions domèstiques o familiars, l'estudi de la Intercol·legial apunta a les grans dificultats per conciliar la vida personal i laboral com un dels obstacles per l'equitat de gènere en el terreny professional.

“Quan ets mare, s’espera que et dediquis a la família”, afirma una de les entrevistades. “Vaig demanar una reducció de jornada per cura de fills, em van cessar i al meu lloc van posar a un home”, explica una altra. El resultat d'aquesta cultura és que "les dones prenen decisions que impliquen una certa renúncia de la seva carrera professional després de ser mares: reducció jornada laboral, excedència, deixar la feina, etc.", constata l'informe. Es tracta de "factors externs i barreres autoimposades" que, a la pràctica, fan que els estereotips de gènere condicionin les eleccions i les oportunitats.

La percepció general de la situació que recull l'estudi destaca que s'infravalora la feina de les dones i es qüestionen les seves opinions; persisteix una mirada sexualitzada que fa que se la jutgi per la seva aparença; l'assetjament és un problema important; i per ser escoltades han d'adoptar rols masculins i demostrar contínuament el seu valor, entre altres constatacions. Pel que fa al paternalisme i els comentaris poc respectuosos, una de les testimonis assenyala que "s’embolica amb una cortina de broma, però no fa cap gràcia".

La segregació horitzontal es reflecteix en les condicions desiguals per a dones i homes, tot i tenir la mateixa categoria laboral. La bretxa salarial, del 23,4% segons les darreres dades de l'INE, és una de  les mostres, però també es manifesta en el tipus de tasques i els rols que assumeix cadascú: els homes adopten el rol visible i representatiu, i són les 'veus legítimes' en els llocs de coneixement, mentre que a les dones se'ls assignen "tasques de suport i administració, no de lideratge", argumenta una de les entrevistades. "Les professions tècniques són un món d'homes", conclou una altra. En total hi han participat 37 professionals col·legiades dels sectors tecnològic, econòmic, jurídic, social, de la comunicació, l'ensenyament i la salut sanitari, d’edats diferents i de diversos municipis de Catalunya.

La segregació és també vertical, de desequilibri en la responsabilitat: "El problema és avançar dins de la professió. No hi ha un sostre de vidre, hi ha un sostre de formigó”, denuncia una de les veus. Dins dels mateixos Col·legis es constata el biaix, si bé menys acusat: havent-hi més dones col·legiades que homes (58 vs 42%), als deganats i a les juntes de govern estan menys representades (just la proporció inversa: 58% dels membres de les juntes són homes, davant el 42% de dones; als deganats, 67% són homes vs 33% de dones). "De vegades veus que és una ‘igualtat de façana’, no se la creuen del tot", afirma una de les professionals.

En l'apartat de propostes per avançar cap a l'equitat de gènere, La Intercol·legial insta a adoptar la perspectiva de gènere en les activitats dels Col·legis, implementar un sistema de quotes per assegurar la paritat en els càrrecs de lideratge i utilitzar un llenguatge inclusiu en totes les comunicacions, fins i tot canviant la denominació dels Col·legis si és necessari. També recomana vetllar pels usos socials del temps --que els horaris, la formació continuada i altres activitats facilitin la vida personal i familiar--, revisar els suports i incentius a la maternitat de les mútues, aplicar protocols per actuar davant de discriminacions de gènere i oferir espais d’atenció psicosocial per a dones víctimes d’assetjament i altres tipus de violències.

 

>Estudi 'Les dones professionals a Catalunya. Situació actual i perspectives de futur'

>Les 5 dades que expliquen la desigualtat de gènere en l’educació social (dades extretes de l'#InformeES 2017).

 

 

 

Notícies relacionades