Núm. 8. Educació Social i Treball amb la Comunitat. Compromís, responsabilitat i participació
Data de publicació: Abril 2006
El fet comunitari des de la perspectiva d’un educador social presenta una doble concepció: d’una banda, ha de ser un objectiu general de la intervenció, la transformació en positiu de la comunitat en i amb la que s’intervé; de l’altra, ha de suposar una metodologia, un conjunt de posicionaments, mecanismes i estratègies per arribar a produir aquesta transformació des de la participació activa de la comunitat mateixa.
Aquesta publicació ha volgut expressament donar veu als educadors socials per tal que expliquin la seva vivència d’això que anomenem el treball amb la comunitat, sense bandejar altres aportacions coincidents en l’esperit. Lògicament, el treball amb la comunitat no és un àmbit exclusiu de l’Educació Social. Més que en cap altre cas, potser, es fa òbvia la necessitat de la interdisciplinarietat.
SUMARI
- Desenvolupament Comunitari: estratègies d’intervenció i rol de l’educadora social. Cristina Andreu
- L’acció comunitària: transformació social i construcció de ciutadania. Ricard Gomà
- Participant. Eduardo Elosegui
- Reflexions des de la pràctica. Jaume Rafí
- Sis aspectes de la participació en processos de transformació urbana. Tomeu Vidal, Antoni Remesar, Núria Ricart i Adolf Raba
- Els camins escolars. Apunts per a la reflexió. Jaume Mor
- La Xarxa Comunitària de Sant Antoni – xarx@ntoni. Un procés participatiu impulsat des de la comunitat. Xabier Ballesteros, Fina Gómez, Amor González, Enric Pons, Teresa Sabaté i Núria Tomás
- Treball de carrer i desenvolupament comunitari al Camp de Tarragona. Xus Sesé, Albert Blas, Juan M. Fernández, Jordi Collado, Maria Pallarès, Yerba Segura, Blanca Marcos, Sílvia Pérez i Marta Viñas
- Programes socioeducatius en medi obert i dinamització comunitària. Miquel Castillo
- Experiència de Tot Raval i algunes reflexions sobre el treball comunitari. Marta Truñó
- Desenvolupament cultural comunitari, presentació en societat. Jaume Casacuberta
- Ara no puc pensar d’una altra manera. Manuel Fernández