Núm. 21 – Acció, reflexió i recerca
Data publicació: Desembre 2019

Cada dia sabem més i entenem menys
Albert Einstein
El coneixement no és un vas que s'omple, sinó un foc que s'encén
Plutarc

L’educació social és una professió de caràcter pedagògic, tal com ens recorden els Documents professionalitzadors. És evident que els models de caràcter tecnocràtic, que fragmenten la realitat en parcel·les tancades d’actuació, no són el model de pràctiques desitjable, ni tenen sentit en una societat com la nostra.

L’exercici més quotidià d’una educadora social és la creació, la invenció i la innovació que permeten articular propostes, construir contextos i oferir opcions adaptades a les realitats individuals i col·lectives. Oferint i construint amb els altres. Aquesta creativitat es fonamenta en un treball constant i necessari de recerca, de construcció de coneixement, tant conceptual com metodològic. És des d’aquí que podem considerar els equips educatius com a equips d’acció-reflexió-recerca. I alhora podem concebre l’educador social com un professional reflexiu, capaç de pensar entorn d’allò que fa i d’allò que el conforma, com algú que emprèn cerques de sentit i es qüestiona entorn del desig que el motiva a actuar. 

Per fer aquesta tasca no n’hi ha prou amb la voluntat, són necessaris moments, espais i complicitats que la puguin alimentar. Espais on conjugar la pròpia experiència professional per tal de construir coneixement (ciència) i desenvolupar metodologies i eines (tècniques) des d’una posició-mirada complexa (creació) en la qual la funció educativa sigui allò que ompli la nostra manera de fer. Si tenim present que els camins de l’educació social són molt diversos, la formació universitària només ha de ser un inici de la tasca reflexiva i de construcció de la professió. Així, la pulsió formativa haurà de ser permanent, flexible i diversa i haurà de conjugar espais de supervisió, lectures compartides, anàlisis de casos, grups de recerca, formacions a mida… Alhora, hauria de ser present tant en els espais laborals i acadèmics com també en altres contextos individuals i compartits creats pels mateixos educadors.

Des de Quaderns, i amb un enfocament centrat en les realitats diverses, apostem per fer visible la tasca intel·lectual que s’activa en el fet educatiu. Per això, hi dediquem un monogràfic i posem la lupa entorn de projectes on la reflexió esdevé el motor de l’acció.

Consell de Redacció

 

>>Consulta la revista en línia (pdf).

>>Números anteriors.

 

SUMARI

  • Monogràfic: “Acció, reflexió i recerca”:
    • Si tu no penses, d’altres ho faran per tu. L’educació social com a professió reflexiva. Esther Subias
    • Pensar i actuar amb filosofia en relació amb el risc: l’educació social en l’època del Big Data. Graeme Tiffany
    • El desig professional dels educadors i les educadores socials. Maneres d’estar en l’exercici d’un anhel. Paola Fryd Schapira
    • Quina és la funció de l’educació social? Flavita Banana
    • La reflexió en la intervenció socioeducativa amb joves. Carles Vila Mumbrú
    • L’art d’interrogar-se. Susana Brignoni
  • Entrevista a Bernd Ruf. Joan del Rio
  • Horts socials ecològics: acció educativa i sobirania alimentària. Silvia Lobera Serrano i Annaïs Sastre Morató
  • Diomcoop, una cooperativa per a un canvi de mirada. Lucía Andújar Llosa
  • Adolescents que migren sols: treballar des de la trinxera. Laura Sayavera
  • Eines per transformar el masclisme i l’heteronormativitat amb joves (i no tan joves). Edurne Jiménez Pérez
  • El Rec Comtal: un gran equipament invisible. Antonio Alcántara, Mercè Aranda i Ernesto Morales

Il·lustracions: Monse Fransoy