Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Avui presentem l'Informe de l'estat de l'Educació Social a Catalunya 2020, juntament amb el Manifest "Des de l’Educació Social, diem prou!".

Ho fem aprofitant la visita del CEESC al Parlament de Catalunya.

El novembre de 1996, ara fa 25 anys, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de creació del CEESC. I avui dins dels actes de celebració del nostre 25è aniversari, hi hem tornat per fer una visita privada. Ens ha rebut la Presidenta del Parlament, Laura Borràs, a qui hem pogut fer entrega de l'Informe i el Manifest.

Aprofitem aquest acte per reivindicar que en aquests 25 anys l'educació social ha demostrat que és essencial, però tot i així “encara no està plenament valorada ni per les administracions, les empreses i les entitats, ni pel conjunt de la població” i, per això ara ens toca dir PROU.  

I és que el present de la professió és “poc esperançador si no s'hi posa remei de manera decidida”. 

El Conveni d’Acció Social, que és el de referència pel 42,64% dels professionals, està pendent d'actualitzar des de fa massa anys. Vivim la continua externalització de serveis (la majoria de professionals, un 64,50% estan contractats per entitats privades, un 6% més que al 2014), que comporta una diferència de sous i condicions per les mateixes categories en els serveis gestionats per entitats privades i en els que depenen directament de l’administració. Administracions, empreses i entitats contracten altres perfils professionals per dur a terme les nostres funcions, cosa que demostra el menysteniment cap als educadors i les educadores socials. La Cartera de Serveis Socials no es revisa des de l’any 2010. 

Aquets són algun dels molts punts que reivindiquem avui, perquè tenim clar “en una societat democràtica com la que volem, les administracions públiques tenen l'obligació de fer complir els drets del conjunt de la població. I si l'Educació Social és un dret de la ciutadania, les administracions també són responsables de la precarietat laboral amb la qual viu bona part de la professió".

Com diem en el Manifest, "Cal canviar aquest estat de coses. Fer-nos valer. Assenyalar l'intrusisme-me allà on es produeixi. Lluitar per poder fer millor la nostra feina i exigir que d'una vegada per totes se'ns reconegui. No volem esperar que passi més temps sense que la professió tingui el reconeixement que es mereix”.