Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

La desesperació fa temps que està present en moltes famílies. Tot i la relativa treva de desnonaments i llançaments o de talls de subministraments, no es veuen solucions a curt termini.

Com deia el comunicat emès pel CEESC i els col·legis de Pedagogia de Catalunya, de Psicologia de Catalunya i de Treball Social de Catalunya, el passat 25 de març, les treballadores i treballadors dels Serveis Socials i de les oficines d’habitatge  “estem preparades per acompanyar la ciutadania, escoltar-los, promoure les seves capacitats i autonomia per tal de millorar la seva situació. Però no se’ns pot exigir que donem resposta a problemes socials que estan fora del nostre àmbit d’actuació i que s’han d’abordar des d’un punt de vista estructural i que afecten polítiques d’habitatge, d’ocupació, de prevenció del fracàs escolar, de rendes, etc.”

El passat 6 de maig, CEESC vam emetre un nou comunicat que deia que “els Serveis Socials municipals, en l’últim any, han hagut d’incrementar els recursos, per la via de pressupostos extraordinaris, destinats a les famílies que han sofert les conseqüències de la pandèmia. Les quanties extraordinàries consignades pel Departament, en molts casos, no han cobert ni un 10% dels recursos municipals dedicats.

Als equips professionals que gestionen els Serveis Socials els preocupen les situacions que es donaran quan s’acabin els ajuts dels ERTO; les condicions en què s’han hagut de fer front les situacions actuals, així com la desesperació de les persones que, de vegades, es veuen empeses a actuar de forma agressiva contra els professionals que intenten acompanyar-los per millorar la seva situació.”

Prova d’això és la nova mobilització convocada pel Sindicat de Barri del Poble-sec amb el suport del Sindicat d'Habitatge del Raval que ahir dijous va acabar amb escenes de tensió quan els manifestants van voler entrar a l'oficina de Serveis Socials del Raval, a la plaça del Padró.

Volem entendre que la mirada dels Sindicats d’Habitatge no és contra la funció de les treballadores i treballadors de Serveis Socials, sinó que és en contra de les polítiques actuals d’habitatge i de suport a l’habitatge. En aquest sentit, podríem entendre que les manifestacions es fessin a les seus de Districte, davant de la seu de l’Agència de l’Habitatge o a la plaça Sant Jaume que, al cap i a la fi, són on s’ubiquen les persones amb responsabilitat política.

Aquestes situacions poden anar a més, i cal dirigir les accions als qui en tenen les responsabilitats, des del diàleg i intentant arrencar acords per millorar la vida de les persones que és, en definitiva, el que persegueixen els treballadors i treballadores de Serveis Socials.

És URGENT, més que mai, que el Govern de la Generalitat de Catalunya prengui mesures extraordinàries per dotar els Serveis Socials dels recursos humans i econòmics que calen.

És URGENT que el Govern de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, acordin mesures en matèria d'habitatge a la ciutat. 

DIEM PROU al patiment de les persones ateses i dels equips tècnics dels nostres Serveis Socials

DEMANEM que no s’enfoquin les crítiques i accions als treballadors i treballadores se Serveis Socials