El passat dijous, 22 de gener, a la seu del CEESC a Barcelona i també en format en línia, va tenir lloc la jornada “Cultura professional i autonomia: enfortint la identitat de l’educació social”, organitzada conjuntament amb la UOC. L’acte, moderat per l'educador social José Miguel Leo i amb les intervencions de l'educadora social Encarna Medel García i el piscòleg Aleix Caussa Bofill, s’emmarca dins dels actes precongressuals del IX Congrés Estatal d’Educació Social, que se celebrarà a Cartagena el maig vinent.
La sessió va servir per posar sobre la taula algunes qüestions fonamentals per a la professió: com es construeix la cultura professional, què vol dir exercir amb autonomia i la importància de traduir l’encàrrec institucional en clau educativa. També es va reivindicar la necessitat de disposar d’espais per pensar la pràctica, revisar el posicionament i construir criteris compartits.
Al llarg de la sessió, José Miguel Leo, representant del CEESC al Comitè Científic del IX Congrés Estatal, va valorar la necessitat de disposar d’un model d’acció socioeducativa que permeti llegir la realitat i intervenir-hi amb criteri, recordant que teoritzar no és una activitat aliena a la pràctica, sinó una part indissociable d’aquesta. En aquesta mateixa línia, Encarna Medel subratllava la importància de delimitar què és educatiu i què no, i de fer-ho des d’un posicionament professional sòlid, amb base teòrica i capacitat de construir relat. També va alertar sobre com, sovint, la pràctica educativa queda atrapada en lògiques de resultats que dificulten la generació de coneixement propi.
Una altra de les idees sobre les quals es va parlar àmpliament a l’acte, va ser la potencialitat del treball col·lectiu. Aleix Caussa va compartir la seva experiència en el projecte XAC, on la mirada compartida i la jerarquia horitzontal han permès abordar casos complexos des de perspectives més completes i ajustades. Es va destacar com el treball conjunt amb altres professionals transforma la manera d’intervenir, ja que permet contrastar la mirada pròpia i prendre consciència de la nostra pràctica a través de la dels altres.
Durant el torn obert de preguntes i les aportacions recollides prèviament, es van obrir nous eixos de debat. Es va parlar sobre la responsabilitat individual i de com aquesta no es pot deslligar del context actual, marcat per la burocratització, la mercantilització i la manca d’espais institucionals per a la reflexió i la supervisió. També es va posar de manifest una realitat compartida: la dificultat de dedicar temps a allò educatiu en entorns institucionals on les funcions són múltiples i sovint allunyades de la dimensió pedagògica.
La jornada va deixar clar que la cultura professional no es construeix en solitari. Requereix condicions estructurals, espais de supervisió, comunitats de pràctica i un compromís col·lectiu per sostenir-la, però sense oblidar la responsabilitat individual que ens travessa com a professionals. L’educació social necessita professionals que es posicionin, que pensin la seva pràctica i que es reconeguin com a agents educatius amb autoritat i criteri.
Amb aquest acte, el CEESC continua reafirmant el seu compromís amb una educació social fonamentada, crítica i col·lectiva, i generant espais per pensar la professió des de la pràctica, el diàleg i la construcció compartida.