La setmana passada, el CEESC va presentar a Tortosa l’informe “Diferències entre els perfils professionals de l’Educació Social i de la Integració Social”, un document que reclama definir amb més claredat les funcions i responsabilitats dels dos perfils professionals per millorar la qualitat de la intervenció socioeducativa i reforçar la coordinació dins dels equips interdisciplinaris.

La jornada, celebrada a la seu de la UOC de Tortosa, va reunir professionals de diferents àmbits de la intervenció social, representants institucionals i equips socioeducatius del territori per abordar una realitat cada vegada més present als serveis públics: la convivència d’educadores socials i integradores socials en espais compartits d’intervenció, especialment en àmbits com la infància i adolescència, la salut mental, l’atenció comunitària o els serveis dirigits a persones en situació de vulnerabilitat.

La jornada va començar amb la benvinguda institucional de Núria Palau, vicepresidenta de la Junta del CEESC, i Susana Tarapiella, directora general d’Educació Inclusiva i Benestar de l’Alumnat del Departament d’Educació, que va afirmar que la seva assistència a la jornada “no només és de representació, estem aquí per aprendre sobre aquests dos rols professionals”. Les dues intervencions van posar en valor la necessitat de generar espais de debat professional com aquest, que ajudin a clarificar funcions, reforçar el treball interdisciplinari i avançar cap a una millor definició dels perfils professionals dins dels serveis socioeducatius.

 

Un document per clarificar funcions i responsabilitats

Un dels moments centrals de la tarda va ser la presentació, en primícia, de l’informe del CEESC “Diferències entre els perfils professionals de l’Educació Social i de la Integració Social”. La presentació va anar a càrrec de Carme Panchón, educadora social i doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, i de Marta Fité, secretària de la Junta del CEESC, totes dues impulsores del grup de treball que ha elaborat el document.

Fité va destacar que aquest informe neix d’una necessitat detectada reiteradament pel CEESC en diferents espais de treball amb les administracions públiques: “ens trobem una certa confusió amb les funcions dels professionals de l’educació social i la integració social, que ocupen rols complementaris però que no es poden substituir”. En la mateixa línia, Panchón va remarcar que “el problema no és la diferència, sinó la manca de claredat operativa”.

Segons recull l’informe presentat, els dos perfils comparteixen espais d’intervenció, però desenvolupen funcions diferenciades i complementàries. El document conclou que les educadores i educadors socials assumeixen principalment la planificació, coordinació i avaluació dels processos socioeducatius des d’una mirada global, pedagògica i transformadora, mentre que les integradores i integradors socials desenvolupen una funció essencial en l’acompanyament quotidià, l'execució de les intervencions i el suport directe a les persones ateses.

L’informe defensa que aquesta diferenciació és necessària per garantir una intervenció coherent i una millor organització dels equips professionals. En aquest sentit, el CEESC reclama que les descripcions dels llocs de treball reflecteixin clarament les funcions i responsabilitats de cada perfil.

“Els dos perfils són complementaris però no equivalents, i definir clarament els seus rols contribueix a millorar la qualitat de l’atenció socioeducativa”, es va destacar durant la presentació del document.

Durant la jornada també es va remarcar que aquesta diferenciació no pretén establir jerarquies professionals, sinó afavorir una millor coordinació dels equips i una intervenció més ajustada a les necessitats de les persones i comunitats ateses. “No es tracta de jerarquitzar professions, sinó de definir responsabilitats i competències per treballar millor conjuntament”, van apuntar les responsables de l’informe.


La complementarietat com a fortalesa dels equips

La segona part de la jornada es va centrar en una taula rodona d’experiències i bones pràctiques, que va permetre aterrar el debat teòric en la realitat quotidiana dels serveis. Hi van participar Ana Blasco i Nuri Salamó, educadores socials del Servei d’Intervenció Socioeducativa no residencial (SIS) del Consell Comarcal del Baix Ebre; Paula Gascó, integradora social del SIS del Consell Comarcal del Montsià; Noemí del Prado, psicòloga clínica, i Gerard Blanch, educador social de la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers; així com Ingrid Castell, educadora social, i Gemma Querol, integradora social.

Les diferents intervencions van permetre compartir experiències de treball conjunt, dificultats habituals en la definició de rols i estratègies de coordinació entre professionals. Les participants van coincidir en la necessitat de reconèixer les especificitats de cada perfil sense perdre de vista que la complementarietat és una de les principals fortaleses dels equips socioeducatius.

En aquest sentit, Gerard Blanch, educador social de la Unitat Terapèutica de Justícia Juvenil del Centre Educatiu Els Til·lers, va destacar que “la quotidianitat forma part del tractament” i va reivindicar la importància del treball interdisciplinari i complementari entre educadores socials, integradores socials i equips clínics. Segons va explicar, moltes de les intervencions més significatives passen en els espais quotidians de convivència, i el més important és que els joves puguin trobar “adults estables, coherents i accessibles” dins dels equips professionals.

Amb aquesta iniciativa, el CEESC referma el seu compromís amb la defensa i el reconeixement de l’Educació Social i amb la millora de la qualitat dels serveis socioeducatius, promovent una intervenció més coordinada, clara i ajustada a les necessitats de les persones i comunitats.


Document presentat


Repercussió als mitjans