Des del CEESC volem mostrar la nostra preocupació respecte a les mesures adoptades en matèria de recursos humans en l'àmbit dels serveis socials davant la situació de crisi ocasionada pel COVID-19, en la Orden SND/295/2020, publicada al Boletín Oficial del Estado, el passat 26 de març.
A banda del contingut de l'Ordre, també ens preocupa que aquestes mesures estiguin passant desapercebudes. Fins on arriba el nostre coneixement, els sindicats encara no s'han pronunciat al respecte, i, amb algunes excepcions, tampoc ho han fet els juristes especialitzats en dret del treball.
Entenem que ens trobem en una situació d'excepcionalitat que genera disfuncionalitats en matèria de recursos humans, però això no ha de ser una excusa per retallar drets laborals.
Per això ens hem posat en contacte amb el conseller Chakir El Homrani en relació amb aquesta Ordre, per traslladar-li la nostra opinió i preocupació al respecte de les mesures previstes en matèria de recursos humans.
Amb relació al règim de prestació de serveis previst a l’article tercer
D'acord amb aquest article, els centres i entitats que prestin serveis socials -amb independència de la seva titularitat- poden imposar als treballadors i treballadores dels serveis socials la prestació de serveis extraordinaris, per raó de durada o de naturalesa. Si bé es preveu explícitament que aquestes mesures hauran d'atendre als principis de necessitat i proporcionalitat, la realitat és que estem davant una suspensió temporal dels drets laborals de les treballadores i treballadors dels serveis socials.
Les mesures que es poden adoptar inclouen canvis de funcions, augment de la jornada laboral, plena disponibilitat de les persones treballadores que gaudeixen de reduccions de jornada, entre d'altres. Així mateix, és important destacar que el redactat de l'Ordre genera dubtes i incerteses sobre la seva interpretació: per exemple, no queda clar si els treballadors i treballadores podran reclamar per les hores extres que facin o si quan parla de "reducció de jornada" fa referència a la prevista per l'Estatut dels Treballadors o a la prevista al Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la Covid-19.
Molts d’aquests treballadors i treballadores pateixen una sobrecàrrega de treball estructural -més enllà de la situació generada pel COVID-19-, i les seves aportacions a la societat no obtenen el reconeixement necessari en termes de condicions laborals. En aquest sentit, aquesta Ordre utilitza una situació d’excepcionalitat per legitimar-ne una altra de poc sostenible en termes de condicions laborals.
En un context d’excepcionalitat i de manca de recursos humans, la solució no pot passar per la sobrecàrrega de feina als pocs professionals que es troben a primera línia, sinó per:
- l'augment de la contractació de professional qualificat en la línia exposada al primer punt d’aquesta comunicació;
- la cura dels professionals que sostenen el correcte funcionament dels serveis socials; cura que ha de passar pel respecte als seus drets laborals.
Amb relació a les mesures excepcionals per la contractació o reincorporació de personal previstes a l’article 4
L'article 4 de l’Ordre SND/295/2020 habilita els organismes i entitats privades amb capacitat de contractació, a contractar professionals sense titulació acadèmica o sense l’habilitació professional corresponent. Igual que en el punt anterior, la situació actual no pot ser una excusa per rebaixar els criteris de qualitat dels serveis socials, el correcte funcionament dels quals depèn de la professionalitat dels seus treballadors i treballadores i que és, a més, un dret de la ciutadania que s’ha de garantir mitjançant la contractació de professionals amb formació i experiència. Per tant, creiem que és prioritària la contractació de professionals de l’educació social titulats o habilitats professionalment per qualsevol col·legi professional d’educadores i educadors socials d’àmbit estatal.
En el col·lectiu d’educadores i educadors socials hi ha molts professionals en situació de desocupació laboral, per això considerem que la mesura de flexibilització dels criteris de contractació proposada per l’Ordre no s’ajusta a la realitat laboral de l’educació social. Segons el document Información mensual de Mercado de trabajo por ocupación (SEPE, enero 2020), a Espanya hi ha registrats 3.232 professionals de l’educació social i treball social en situació d’atur, dels quals 1.939 viuen a Catalunya, segons les dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu (dades de desembre del 2019).
En aquest sentit, i pel que fa a les funcions pròpies del personal de l’educació social, reclamem al Govern la contractació de professionals de l’educació social (independentment de si són titulats universitaris en Educació Social o habilitats) per tal de donar resposta a aquesta emergència sanitària i social.
A banda de la Conselleria, també hem traslladat la nostra preocupació CCOO, UGT CNT, CGT i Intersindical-CSC, com a sindicats de treballadors i treballadores, donant per fet que comparteixen aquesta preocupació amb nosaltres, i demanant-los l’opinió al respecte, així com un pronunciament públic sobre el règim de prestació de serveis previst a l'article tercer.