Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Núm. 23 – Del dret i del revés: maneres d’habitar la ciutat
Data publicació: Desembre 2021

Aquest número de Quaderns insisteix en dues necessitats. La primera és que la nostra pràctica professional ha de generar espais per a l’acció reflexiva i ha d’utilitzar l’escriptura com a eina. La segona, que la reflexió, l’escriptura i la lectura poden ser un espai col·lectiu.

Per això, hem volgut crear situacions de treball compartit i dialogat, i hem alternat processos de redacció i formats més habituals amb d’altres de més experimentals, amb la voluntat d’elaborar articles corals amb la implicació de diverses persones.

Així com repensem formats, anem repensant la revista, per tal que sigui cada cop més col·lectiva i esdevingui un altaveu útil, capaç de fer preguntes i experimentar respostes al voltant d’una pràctica professional que actua pels drets socials i per unes vides dignes. Volem que el Quaderns d’Educació Social estimuli el pensament crític, divergent i complex.

Consell de Redacció

Consulta les primeres pàgines dels Quaderns (pdf)

SUMARI

  • Editorial. Consell de Redacció

  • Educació social: habitar el conflicte per garantir drets de ciutadania. Rafa Crespo i Montse Santolino

Ciutadania es fa servir des de diverses cosmovisions i interessos. Des d’una visió històrica de ciutadania, del que queda per recórrer en reconeixement i exercici de drets per a tothom, ens centrem en el rol de l’educació social, en els reptes i oportunitats que afronta en una crisi estructural i de reformulació professional.

  • Quedar al carrer: converses amb joves sobre els espais públics. Luciana Chait, Andrea Gaetano, Georgina Dezcallar Quadreny i Vicky Laguía León

Aquest article-fotoreportatge, elaborat a partir d’entrevistes poc mediades amb un grup de joves, convida a relativitzar els estereotips construïts sobre la joventut com un tot homogeni i a escoltar la diversitat d’apropiacions dels espais públics. Convida, també, a plantejar-nos camins alternatius cap a les lectures i reivindicacions del dret i l’accés a la ciutat.

  • Educació social, un dret de la ciutadania? Laura Sayavera Basón

Aquest article recull les reflexions de quatre educadores socials que treballen en àmbits diferents. Han conversat virtualment sobre les implicacions que té per a la professió el fet de pensar l’educació social com un dret de la ciutadania, prenent com a referència la definició d’ASEDES.

  • Humor gràfic. Pep Brocal

  • La gestió comunitària de projectes culturals com a clau de democratització urbana. Santi Eizaguirre Anglada

En aquest article s’exposen alguns dels referents comuns de la història d’autoorganització i lluita popular que representen els projectes de gestió comunitària d’espais culturals. En base a diferents exemples d’iniciatives sorgides a la geografia urbana catalana analitzem els valors i principis amb els quals promouen una aproximació a la gestió cultural de caire socialment transformador.

  • Serà que no volem saber. Chaimae Benlemchkraf, Fàtima Saman i Ana Maria Cosmina Pricop

Aquest article s’articula a l’entorn d’una gravació en quatre idiomes –l’urdú, l’anglès, el dàrija i el romanès– de la interpretació del text Lengua o muerte, arran d’un treball artístic de Dani Zelko. Una acció articulada per tres joves que problematitzen sobre què és el que entenem per transmissió i escolta en la pràctica social.

  • Entrevista a Silvia Albert Sopale. Helena López

La dramaturga afrodescendent Silvia Albert Sopale repassa els motius pels quals Espanya «no és país per a negres», tema central de la seva obra. Reflexiona sobre les inequitats en relació amb els drets culturals i les discriminacions que es donen en la cultura, motius que l’han portat a impulsar la cooperativa Periferia Cimarronas.

  • Control, categories socials i interseccionalitat: repensant la pràctica de l’educació social. Cristian Carrer i Patricia Aljama

Les professionals de l’educació social intervenen amb subjectes que s’identifiquen amb diverses categories socials que s’entrecreuen i que poden esdevenir opressores. Aquest article reflexiona al voltant de la pràctica professional com a element d’un dispositiu governamental que incideix sobre els processos de subjectivació.

  • El poder dels mapes. Andrés Martínez de la Riva

En aquest article es comparteixen diverses reflexions sobre una eina que s’ha tornat comuna en el nostre dia a dia: els mapes. Farem una primera introducció conceptual, sobre què són els mapes i què representen, per després abordar la seva utilitat des d’una perspectiva educativa, social i comunitària.

  • Llenguatge no sexista i inclusiu: una perspectiva de no-discriminació. María Martín Barranco

En aquest article es reflexiona sobre l’ús del llenguatge inclusiu des d’una perspectiva de no-discriminació. Particularment, en el context de la intervenció en educació social en la totalitat de l’Estat espanyol i en la seva llengua oficial comuna: el castellà.

  • L’abordatge de la salut mental amb joves des de l’educació social. Associació Abilis

L’impacte de la pandèmia en les persones joves ha tingut afectació en diversos àmbits; entre ells, l’empitjorament de la salut mental, vinculada a la precarietat. És important, doncs, generar espais crítics que contribueixin a la salut mental col·lectiva a través de l’apoderament de tota la comunitat.

--

>>Consulta en línia els números anteriors.