Núm. 27 – Respostes de l'educació social davant d'emergències i processos de reconstrucció
Data publicació: Febrer 2026
Aquest número de Quaderns ens convida a repensar la professió de l’educació social en moments d’incertesa, emergència i transformació. Vivim en una època en què les crisis deixen de ser episodis puntuals per convertir-se en una realitat que incideix directament en la vida quotidiana de les persones i les comunitats.
Les aportacions que conformen aquest número ofereixen una mirada plural sobre com l’educació social afronta situacions de crisi i reconstrucció des de diferents escenaris. Cadascuna d’elles contribueix a ampliar la comprensió sobre els rols i els límits de la professió, aportant coneixements existents i experiències que enriqueixen la pràctica.
La reflexió sobre l’acompanyament en temps de crisi ens convida a revisar les nostres maneres de fer, a consolidar una cultura professional basada en la cooperació i a continuar construint, des de l’acció quotidiana, respostes col·lectives capaces d’afrontar els reptes globals del nostre temps.
Consell de Redacció
Consulta les primeres pàgines del número (pdf)
SUMARI
- Editorial. Consell de Redacció
- Acompanyar des la comunitat en temps de tempesta. Respostes socioeducatives a la crisi de la dana al País Valencià. Elisabet Marco, Natxo Calatayud i Ricard Gonzálvez
Aquest article reflexiona sobre el paper de l’educació social davant d’escenaris de crisis que esdevenen part d’una “nova normalitat”. S’hi qüestionen les lectures naturalitzades dels desastres i s’hi presenten experiències comunitàries que inspiren pràctiques socioeducatives transformadores.
- La Casa Jove Dar-Chabab: crisi, aprenentatge i noves oportunitats. Alejandra Carrasco i Maite Mena
El text plasma i analitza la història de la Casa Jove - Dar Chabab que va néixer com a projecte pilot per donar resposta a l’arribada creixent de joves migrants a Catalunya. Al llarg de set anys ha sabut adaptar-se a crisis com la de la COVID-19 o la de l’increment de joves subsaharians, mantenint-se flexible sense perdre l’objectiu d’acompanyar-los.
- L'acompanyament socioeducatiu en temps de crisi: formació, competències i pràctiques des de l'acadèmia. Cristina Alonso
L’acompanyament socioeducatiu en contextos de crisi constitueix un element central en la formació dels professionals de l’acció social. La formació universitària té el repte de dotar-los d’una resposta integral, sistèmica i coordinada davant de les diverses emergències. S’han constituït grups focals amb estudiants per avaluar la seva percepció i identificar reptes futurs en l’exercici professional.
- Emergències socials i resiliència comunitària al Pirineu: mirades des de l'educació i el treball social. Dolors Farràs
L’article analitza els reptes i fortaleses dels territoris rurals d’alta muntanya, com el Pirineu, en la gestió d’emergències socials. Remarca la singularitat territorial, les dificultats estructurals i la resiliència comunitària, així com el paper clau dels serveis socials locals, amb exemples de l’Alt Urgell.
- Noies amb mesures judicials i emergències. Elisenda Camps
L’atenció socioeducativa a noies privades de llibertat, abordada des d’una perspectiva de gènere i reparadora, posa en relleu la importància del vincle educatiu com a eina clau per acompanyar processos de responsabilització, autoestima i reconstrucció personal, especialment en contextos d’emergència i fragilitat.
- Emergència, crisi i catàstrofe: què hi fa i hi pot fer l’educació social? Joan Gener, Pep Plana i Txell Lázaro
En el quart capítol de l’ÀgorES, el pòdcast dels Quaderns d’Educació Social, en Joan Gener, de Ràdio Intermitent, parla amb les educadores socials Txell Lázaro i Pep Plana de situacions de crisi, emergència i catàstrofe. Una conversa que comença definint les particularitats i els punts en comú d’aquestes tres situacions, i que aborda aspectes com la coordinació, els protocols, les relacions amb altres agents i amb la comunitat i, sobretot, què fa i hauria de fer l’educació social per ser útil en aquestes situacions.
- Com ho fem amb els homes? Cercles, comunicació i comunitat. Amat Molero
Volem donar resposta pràctica a com cal abordar pedagògicament el fenomen de l’auge de l’antifeminisme amb els homes. Recuperar la mirada, l’actitud educativa i eines com els cercles de paraula o la comunicació no violenta ens poden ajudar a crear espais per transformar aquest context complex i polaritzat.
- Entrevista a Ana Suñé Peremiquel: “Necessitem una mirada nova que entengui la discapacitat no com un problema individual, sinó com una part natural de la diversitat humana”. Alina Ribes
En aquesta entrevista s’analitzen els obstacles a la vida independent de les persones amb discapacitat, les barreres estructurals, la manca de suports i el paper transformador de l’educació social. Es proposa un model basat en drets, autodeterminació i un canvi de paradigma cap al model social.
- L’educadora social als centres educatius. Núria Gil
L’educador o educadora social, amb el vistiplau i la coordinació de l’equip directiu, acompanya infants i adolescents en situacions de crisi, ofereix contenció emocional, actua de manera immediata i sostenible, i enllaça centre, famílies i serveis per reforçar la protecció i la cohesió escolar.
- Acompanyar i arrelar: salut mental i comunitat a l'Alt Pirineu i Aran. Marina Amilibia i Laura Muñoz
Treballar per la salut mental al Pirineu requereix propostes arrelades al territori. Ocell de Foc aposta per l’acompanyament, la vinculació a l’entorn i la comunitat, i la participació activa de les joves, tot reivindicant polítiques adaptades i recursos estables.
- Una mirada a partir del carrer. Aitor Echebarria
Ser educador de carrer requereix acció, reflexió i presència. Una manera de ser i d’estar. Acompanyant en els processos de canvi i millora de l’adolescent, esdevenint una figura propera, flexible i accessible en permanent contacte amb els agents i serveis que treballen al territori.
- Il·lustracions del número. Olga Capdevila
--
