Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies. Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya sol·licitem a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra que retiri el terme “MENA” del procés de votació per escollir el neologisme de l’any 2019, de tal manera que aquest concepte no pugui arribar a formar part mai del diccionari normatiu.
La posada en marxa d’aquesta votació popular, que inclou l’acrònim de menor estranger/a no acompanyat/ada (MENA), es fa tot just uns dies després de la presentació de les “Recomanacions sobre el tractament informatiu de la infància i l'adolescència tutelada per l'Administració”, impulsades pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i en què hem participat com a Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
Aquest document dedica tot un apartat a les “Recomanacions específiques en relació amb la infància i l’adolescència migrada sola”, en el qual es recull que:
“Cal evitar parlar de menor o menor d’edat, ja que és una expressió que els minoritza, com si fossin menys que una persona adulta”
“L’acrònim deriva de l’expressió menor estranger/a no acompanyat/ada i, malgrat que és un terme recollit en documents legals, es recomana no fer-lo servir, ja que està estigmatitzat. Com a alternatives, s’aconsella parlar d’infància i joventut migrada sola; infant migrat sol, jove migrat sol, jove migrada sola o joves que han vingut sols, infància o adolescència sense referents familiars o sense referents adults, segons correspongui.”
“L’acrònim ha esdevingut una etiqueta generalitzadora que despersonalitza el noi o la noia, i que remet implícitament a una sèrie de prejudicis negatius que condicionen socialment qualsevol posicionament, valoració o acció posterior.”
I és que hem de ser conscients que les paraules poden tenir un impacte negatiu sobre les persones a les quals es refereixen. En aquest cas, també s’hi han manifestat diferents organitzacions i professionals en reiterades ocasions:
“L'ús d'aquesta expressió cosifica als nens, i va en contra de l'esperit de la Convenció sobre els Drets de l'Infant. Els nens són només nens. Tots amb els mateixos drets, sense discriminació”. (Unicef)
“La paraula mena "cosifica" i "deshumanitza", perquè ja està carregada de negativitat i contribueix a que la gent oblidi la contínua vulneració dels seus drets per part de les administracions públiques”. (Save de Children)
“Aquesta etiqueta, 'mena', posa l'èmfasi en la condició d’estranger del menor i s’associa a tot de significats que alimenten prejudicis i estereotips. Sovint la mirada de la nostra societat condiciona la construcció de la identitat d’aquests joves”. (Montse Soria, diari ARA 11/03/2019)
“Yo no era un ‘mena’. Era un chaval que vino a buscar un futuro mejor. El término ‘mena’ sirve para criminalizar”. (Ibrahim Zaitar, Salvados 17/11/19)
Tenint en compte que aquesta terminologia deshumanitza, estigmatitza i impacta negativament els nens, nenes o joves a les quals es vol fer referència, des del CEESC, igual que ja ha fet el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, entre d’altres, demanem que es reconsideri que l’acrònim “MENA” sigui un dels 10 neologismes del 2019. La possibilitat que pugui arribar a ser triat com a neologisme de l’any pot augmentar l’impacte negatiu en el grup de nenes, nens i joves als quals es vol referir.
Reivindiquem la incorporació de l’educador/a social als centres educatius en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent i treballant en col·laboració i coresponsabilitat amb les professionals del centre.
La particularitat de la nostra professió, explica el Manifest, és que treballem amb les mans, tocant, i que solem estar soles amb els pacients, que per poder ser tractats es treuen bona part de la roba. Però això no pot ser una excusa per confondre la situació, ni per proposar o dur a terme accions que tothom sap que queden fora de l’àmbit sanitari, i que fins i tot poden ser delictives.
El Manifest posa èmfasi també en el fet que el camí serà llarg, perquè la nostra és malauradament una societat masclista. Cal educar i treballar per la igualtat de gènere i contra tot tipus de discriminació o agressió, verbal o física, a les dones. Cal que tothom s’hi posi: des de les institucions que ens governen fins als pares i mares a casa, passant pel professorat d’escoles, instituts i universitats i per tots els professionals de l’àmbit de la Fisioteràpia, empresaris i treballadors, fins i tot el Col·legi.
I sobretot, diu el Manifest, cal fer costat en tot moment a les víctimes i no tolerar cap mena d’actitud masclista o discriminatòria. Cal educar perquè no n’hi hagi més. I cal denunciar tot allò que sigui denunciable.
Amb el lema No a les rebaixes del Pacte d'Estat contra la violència masclista, el CEESC ens sumem a les mobilitzacions convocades pel moviment feminista el dia 16 de maig, a les 19.00 hores a la Plaça Universitat de Barcelona, contra l'incompliment del Pacte d'Estat contra la violència de gènere, que demostra que el Govern no prioritza la lluita per garantir la vida lliure de violències masclistes a les dones.