Recentment ens hem reunit amb Josep Maria Forné i Febrer, director de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA).
Partim del reconeixement d'un distanciament institucional que no te raó de ser i que coincidim en voler reprendre.
L'acolliment familiar és un repte social molt gran, per això accepten de grat establir un calendari de trobades de treball per tal d’imaginar junts el futur model d’acolliment, més enllà del projecte pilot que s’està desenvolupant actualment.
Aquest projecte, que té una durada prevista fins al desembre de 2024, consisteix en què famílies amb una formació especialitzada acullin infants i adolescents tutelats amb problemes de conducta o de salut mental. En les famílies d’aquest projecte pilot, almenys una persona del nucli ha de disposar d'un títol de la branca psicològica, pedagògica o sociosanitària, a més d'acreditar-ne dos anys d'exercici. La prova s’està duent a terme amb 16 nens i joves amb edats compreses entre els 7 i els 18 anys.
A partir de la valoració de l’experiència d’aquest pla pilot, s’haurà de veure com aquest model encaixa amb els altres mecanismes d’acollida ja existents.
Si bé les reunions tècniques se'ns proposen per tal de plantejar opcions de cooperació a nivell d'assessorament o de formació, la voluntat del CEESC va més enllà d'això i pretén qüestionar i repensar el sistema de protecció actual d'una manera estructural i, en concret, el paper preeminent que hi haurien de tenir les opcions d'acollida. Cal una revisió del sistema que posi els infants i adolescents al centre; des del CEESC hi podem aportar la nostra expertesa per tal de fer-ho amb la resta d’agents implicats.
Actualment, segons l’Informe estadístic d’abril de la DGAIA, hi ha un total de 8.548 infants i adolescents tutelats a Catalunya. D'aquests, 3.635 (el 42,5%) estan en famílies i 4.859 (56,8%) en acolliments residencials.
Podem ajudar molt pel paper de triangulació que fem entre l’escola, la comunitat i la família.
El 3 de març ens vam trobar amb els responsables d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil.
Ens reunim amb la Síndica per tractar temes d'interès comú.
L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya ha comparegut davant la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya per parlar sobre la futura Llei del Tercer Sector.
En representació de la Intercol·legial hi han intervingut Xavi Campos, representant el CEESC, Pilar Morral, el COPEC i Carme Calafat, el COPC.
"El Tercer Sector del que acaba parlant és dels drets de les persones i els drets de les persones ens afecten a tots", ha defensat Xavi Campos. “Per això la Llei del Tercer Sector de Catalunya era necessària i veiem indispensable fer-hi alguns apunts per tal de fer la llei que entre tots ens mereixem".
Així, en la nostra intervenció a tres veus s’han detallat aquests apunts. La podeu veure aquí:
Des del CEESC fa mesos que hem treballat en aquesta proposició de llei i hem presentat les nostres esmenes. Aquesta INFOGRAFIA resumeix les Línies estratègiques que defensa el CEESC. Unes esmenes a les quals ja s'havia adherit la Sectorial d’Acció Social, Ensenyament i Humanitats de la Intercol·legial.
Seguirem treballant per aconseguir que aquesta nova llei garanteixi uns serveis socials de qualitat, i que respongui a la llei que es mereix la nostra societat i el conjunt dels agents integrants del propi Tercer Sector.
El passat 1 de juny, una representació del CEESC, formada per Albert Font-Tarrés, vicepresident, Olga Giner, tresorera, Sonia Cabanillas, membre del col·lectiu de Protecció a la infància i l’adolescència i Xavi Campos, gerent, s’ha reunit amb Ester Sara Cabanes, directora de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
Després de més d’un any sense haver-nos-hi trobat i de diversos mesos demanant una reunió, la trobada es va desenvolupar amb un to cordial i obert a la col·laboració. Tenint com a objectiu principal aconseguir un acord per establir un diàleg estable i continuat amb la Direcció. I és que considerem primordial que la veu dels professionals de l’educació social estigui present i es tingui en compte per la DGAIA.
Després d’aquests mesos en què no hi ha hagut una relació fluida amb la Direcció, en aquesta primera reunió, s’ha fet un repàs dels principals temes que ens ocupen: les conseqüències per als professionals en l’externalització dels serveis, les situacions de violència als llocs de treball, les dificultats que es troben a l’hora d’obrir centres residencials als municipis, la participació d’infants i joves als centres de protecció o la prova pilot del programa d'acolliment familiar especialitzat d'especial preparació.
Ja concretant una mica més, hem parlat del model Barnahus, la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals. Aquesta unitat funciona des del 2020 al Complex Educatiu de Tarragona, desenvolupat per un equip pluridisciplinari format en l'atenció a nens, nenes i adolescents de 0 a 18 anys que han patit violència sexual. Fins ara, aquest centre de Tarragona funciona com a prova pilot, amb la voluntat d'estendre's per tot el territori. Des del CEESC hem advertit que s’hi hauria d’incloure la figura de l’educador/a social, que actualment no hi és present.
L’any 2022 vam organitzar la Càpsula “Barnahus, la casa que protegeix els infants”, en la qual Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save the Children, va comentar “és necessari que es trobi el lloc de l’educador social dins d’aquest model, sobretot amb la futura inversió en Barnahus a Catalunya.”
Per defensar aquesta visió des del CEESC farem arribar a la DGAIA la proposta de les funcions que els professionals de l’educació social haurien de dur a terme a un Barnahus, a banda de fer una visita al Barnahus de Tarragona durant el mes de juliol per conèixer el model de primera mà.
Ens emplacem al proper mes de setembre a una reunió amb Cabanes, en la que farem una proposta de temes concrets per tal de tenir un abordatge més tècnic, amb la voluntat de tenir un calendari de trobades regulars per tal de donar resposta als reptes de la infància i l'adolescència i el paper que hi té l'educació social.