Les mesures preses pel govern central per a l'atenció dels joves migrants sense referents familiars no son suficients.
La creativitat com a impulsora de la transformació i el canvi.
La Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci d’Educació, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, el Consell de la Joventut de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Comissions Obreres i el CEESC, està impulsant una nova edició del Mapa d’Educació Comunitària a la ciutat.
Volem que aquest Mapa sigui un fidel reflex de la riquesa i el tarannà de la ciutat, els seus barris i la ciutadania que hi viu. És per aquest motiu que sol·licitem la vostra col·laboració per copsar aquelles iniciatives d’Educació Comunitària que s’estan impulsant des de centres educatius, entitats, associacions, fundacions, etc. de la ciutat. Aquesta informació serà de gran utilitat per actualitzar i enriquir el Mapa d’Educació Comunitària.
Us demanem que dediqueu un molt breu temps a respondre les preguntes que us facilitem en aquest enllaç.
Un minut del teu temps és una gran aportació!
Pàgina web on trobareu més informació del projecte.
Conclusions de cada un dels temes centrals de la Jornada: acció social, comunitat i mediació
Aquest any la majoria d’actes per celebrar el Dia Internacional de l’Educació Social anaven amb el focus posat en els errors en la nostra professió com un punt d’inflexió per a reconvertir o transformar la nostra feina o tasca, com demostra en l'art la tècnica japonesa del Kintsugi, tal com ho vam descriure a social.cat.
La idea d’abordar els errors prové del grup i projecte Sèniors del CEESC. Durant més d’un any, cada membre ens va descobrir un error comès durant la seva vida professional. Amb el grup, un cop analitzat, hem descobert per què van ser considerats errors i vam comprovar que, en la majoria de casos i al cap d’uns anys, l’experiència ha demostrat que es podria haver actuat d’altres maneres millors i més adequades. Els errors detectats més comuns van ser aquells que tenen a veure amb el lideratge; el com ser o no la referència de les persones amb qui tractem les educadores i els educadors socials; com ser-ho dins l’equip; les responsabilitats suposadament adquirides o la manca de delegació de tasques...
I així va néixer la idea de la jornada especial amb teatre fòrum inclòs d’Art&Coop, Com ser educador/a social i no morir en el intent? , que vam dur a terme el passat 4 d’octubre a Calàbria 66, al barri de Sant Antoni de Barcelona.
Aquí us deixem amb el vídeo sencer de l’activitat, perquè pugueu recuperar l’experiència:
Per un altre costat i de manera virtual, a la 6ena edició del Carnaval de blogs vam convidar a les blogueres i els bloguers de l’Educació Social, que ens parlessin també dels errors professionals. I així, 13 veus diferents van escriure sobre del tractament i l'aprenentatge d'aquests errors. Podem transformar les decisions errònies de la nostra feina en millors praxis per al present i el futur? De les ferides o els moments foscos en podem treure un aprenentatge de valor? Ens inspiren, aquests errors, a ser més encertats? En aquest enllaç hi trobareu tots els posts d’aquestes veus.
#CSSB18: més de 750 assistents, 20 taules rodones i 100 expertes i experts de diferents disciplines i àmbits.
El proper dilluns 29 d’octubre, el Comitè d'Ètica organitza la seva tercera Peixera ètica. En aquesta ocasió volem parlar i debatre a l’entorn de com els diferents models professionals defineixen el model d’intervenció.
Hi ha models tècnics incompatibles amb models ètics?
Cal fer canvis tècnics si volem seguir un determinat model ètic?
Quins reptes suposa l’ètica aplicada a les organitzacions?
El treball socioeducatiu amb persones implica disposar d'un fonament teòric, d'una tècnica per traduir el coneixement en accions i també d'una ètica que orienta el professional sobre les seves responsabilitats. Partint del supòsit que el professional actua amb honestedat (no maleficència), és convenient veure que no hi ha una única construcció ètica possible, sinó que cadascun dels diferents models tècnics d'intervenció pressuposen uns deures morals o uns altres i, a la vegada, que determinades definicions dels deures morals determinen els models tècnics que cal utilitzar.
Això fa que l'ètica i la tècnica es retroalimentin entre elles i que es determinin mútuament, de manera que els principis i valors de referència no es poden pensar al marge dels marcs tècnics de treball, de la mateixa forma que aquests marcs tècnics no poden construir-se al marge dels principis que els professionals han decidit que són la seva referència.
La jornada la volem plantejar a partir de dos eixos de reflexió. D’una banda, ens preguntarem de quina manera els diferents models ètics interpreten els principis de l’acció i, de l’altra, ens plantejarem fins a quin punt un model tècnic determina les possibilitat ètiques de l’organització.
L’acte, que tindrà lloc a l'Espai Calàbria 66 de Barcelona i que se celebrarà en castellà, s’iniciarà amb la presentació a càrrec del moderador, en Jesús Vilar, i de les intervencions de Joan Canimas i Maria Jesús Uriz.
Els ponents donaran resposta a les preguntes formulades més amunt i a d’altres que puguin sorgir, i il·lustraran el debat a través de casos o exemples concrets per tal de fer-ne una reflexió més enllà de la teoria i iniciaran un diàleg que finalitzarà amb la formulació de preguntes al públic.
Després de la pausa cafè s’iniciarà un treball en grups en què el públic assistent intentarà qüestionar-se i donar resposta a les preguntes plantejades pels ponent en la primera part de la jornada.
Programa i formulari d’inscripció.
Document de tancament de la Peixera Ètica 2018.